2036 episodis disponibles
El text aborda emocions complexes durant el Nadal, combinant sentiments de tristesa per la manca d'una persona estimada amb moments de diversió associats a celebracions nadalenques. Les lletres reflecteixen un contrast entre una "blava" Nadal i la felicitat de les festes tradicionals, amb imatges de decoracions, records nostàlgics i les alegries de passejar amb un trineu
Bona música, per gaudir-la al màxim amb l'Enric Orozco i en Joan Soto
Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.
Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.
Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.
Aquest text repeteix constantment el nom de "La Ràdio de Sant Lluís" i inclou una sèrie de comiats amb l'expressió "Fins demà", així com fragments de cançons nadalenques en anglès. L'estructura repetitiva i el to festiu suggereixen un ambient de celebració i comiat
El text explora la història del naixement de Jesús, reflectint en les seves diverses representacions pels nens, la seva importància espiritual i el missatge de pau que transmeten les nadales de Nadal. A més, inclou una reflexió sobre la contradicció entre el desig de pau al món i la realitat actual de conflicte i odi, tancant amb un missatge d'esperança per un futur millor
Diàleg on una sèrie de salutacions "Bona nit" es repeteixen constantment, creant una atmosfera de rutina o d'absurditat al voltant de la interacció entre els interlocutors
Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House
Panorama general Programa especial de “Benvinguts, benvolguts i bentrobats” (núm. 99, 22/12/2023) centrat en el Nadal: llengua, costums i memòria popular a Barcelona i al món, amb música nadalenca i un homenatge biogràfic a Louis Armstrong. També inclou efemèrides del 22 de desembre i una reflexió final. • Tema clau: la pervivència i transformació de les tradicions –de les fires de Santa Llúcia i Sant Tomàs al caganer, l’Home dels Nassos i les innocentades– i el pes del refranyer en el calendari d’hivern. • Bloc musical destacat: nadala “El desembre congelat” (interpretada per Judit Neddermann) i sintonia “What a Wonderful World”, porta d’entrada a la figura de Louis Armstrong. “Cada vegada que tanco els ulls i bufo la meva trompeta, veig el cor de la vella Nova Orleans.” — Louis Armstrong Llengua i Nadal: precisions útils • Raïm: en català, el fruit és “el raïm” (singular col·lectiu; no “reïm”). • Nadal vs. Nadals: Nadal pot referir-se al 25 de desembre; en plural (“Nadals”) per evocar diferents anys o períodes nadalencs. • Fem cagar el tió: la forma genuïna de l’expressió (no “caga tió” com a nom). • Nit bona / nit vella: ús preferent en català de “Nit de Nadal” (24) i “Nit de Cap d’Any” (31), tot evitant calcs innecessaris. Fires i mercats d’hivern (Barcelona) Fira de Santa Llúcia i Fira de Joguines • Fira de Santa Llúcia (pessebres): històricament del 13 al 24; avui s’avança a inicis de desembre i acaba el 23. Va superar una etapa de decadència (figures de plàstic) i ha revifat l’artesania. • Fira de Sant Tomàs / Gran Via (joguines): cada cop més d’artesania i menys de joguina clàssica; anècdota del 5 de gener: pujada de preus i “l’endemà, a comprar piles”. • Jocs i joguines: de l’Escalèxtric, trens elèctrics i Jocs Reunits a l’era de les franquícies i sèries; canvis d’hàbits de joc (taula vs. pantalles). Festes i figures populars • Sant Nicolau (6/12): patró dels estudiants; llegendes d’origen de Santa Claus i el costum del mitjó. • Santa Llúcia (13/12): diada de les modistes; xocolata amb nata i melindros a les granges; persecucions juganeres d’estudiants per la Rambla; canvi de rols i oficis. • La carassa: figura medieval que llençava caramels; desapareguda per correcció política, en reviscolament com a ninot festiu sense connotacions. • El caganer: auge recent, botigues especialitzades i caganers “d’actualitat”; simbolisme de fertilitat i ganxo per a la canalla. • L’Home dels Nassos (31/12): figura que “té tants nassos com dies li resten a l’any”; relectura moderna amb capgrossos. • Sants Innocents (28/12): de la llufa a les bromes mediàtiques; memòria de farolillos (ungüent “d’estar cam aquí”) i “màquina de quadrar comptes”. • Missa del Gall i Cant de la Sibil·la: pràctiques vives, amb adaptacions d’horari; recuperació del Cant de la Sibil·la en alguns indrets. Refranyer i calendari solar d’hivern Repassa refranys que marquen l’allargament del dia des del solstici: • “Per Santa Llúcia, un pas de puça” (13/12): inici simbòlic; en realitat, el creixement vespertí és el primer perceptible. • “Per Nadal, un pas de pardal” (25/12) i “Per Sant Esteve, un pas de llebre” (26/12). • “Per Ninou, un pas de bou” (1/1) i “Per Reis, un pas de camell” (6/1). • Sant Antoni (17/1) i Sant Sebastià (20/1): el dia ja s’allarga notablement; variants locals. • “Per la Candelera (2/2), una hora sencera”: fita tradicional per desmuntar el pessebre. • Sant Blai (3/2): “un pas de cavall”; acumulat ~55’ respecte Santa Llúcia. • Sant Maties / Macià: refranys d’igualació de dia i nit (prop de l’equinocci), amb variacions de calendari. “Del juny endavant, el dia es va escurçant” — tancament del cicle en el solstici d’estiu. Tradicions de Nadal arreu del món • Portugal: panses; Polònia: 12 plats; Itàlia: llenties; Sud-àfrica: orugues fregides; Txèquia: llançar la sabata per saber si hi haurà casori; Noruega: amagar escombres de les bruixes; Japó: pollastre fregit (KFC) des dels 70; Veneçuela: missa en patins; Mèxic (Oaxaca): “Nit dels raves”; Ucraïna: taranyines a l’arbre; Filipines: concurs de fanalets (parols). • Els “12 grans de raïm” a Cap d’Any: diverses teories d’origen (excedent de collita, imitació de costums burgesos, protesta a la Puerta del Sol, televisió). Barcelona, memòria i ciutat • Obsequi als urbans per Nadal (caixes de begudes, reclam publicitari). • Diorames de pessebres a l’església de Betlem (Rambla), ara tancats per estat de l’edifici; continuïtat en altres espais (800 anys de pessebre). • Avets de Can Jorba i de l’Ajuntament; façanes de l’Àguila i d’El Corte Inglés (Cortylandia). • Cavalcada de Reis de Barcelona: espectacular, memòria viva; el Carter Reial arribant en helicòpter. • Festival de la Infància, Tòmbola benèfica de Dalmau i Vinyes, noves lluminaries (Recinte Modernista de Sant Pau, jardins il·luminats). • Els Pastorets (Folch i Torres i versions modernes); Quina/Quinto; Rei del Sepo i la màgia d’“assenyalar” als infants. Música del programa Nadala: “El desembre congelat” • Interpretada per Judit Neddermann; comentari literari: el naixement del Nen altera la natura (hivern → primavera). • Record emotiu a Àngel Casas (amb versió paròdica en el seu llibre “Nadal? No, gràcies”). Homenatge a Louis Armstrong (Satchmo) • Infància a Nova Orleans, en pobresa; aprenentatge de corneta a un reformatori; mentoria de Joe “King” Oliver. • Riu Mississippi (orquestra del vaixell): la seva “universitat musical” (arranjaments escrits, ofici). • Chicago (Creole Jazz Band) i Nova York (Fletcher Henderson): pas de corneta a trompeta, lectura musical i virtuositat. • Grava amb Bessie Smith; crea els Hot Five/Hot Seven (èxits com “Potato Head Blues”, “Muggles”). L’entrada de West End Blues esdevé icònica. • Popularitza l’escat; gira per Europa; en els 30-40 fa el salt a indústria de l’entreteniment; fins a 300 actuacions/any. Llegat com un dels músics nord-americans més influents del segle XX. Efemèrides (22 de desembre) i notes • 1808: estrena a Viena de la 5a i 6a de Beethoven. • 1849: Dostoievski indultat abans de l’execució. • 1872: Jules Verne completa la publicació de “La volta al món en 80 dies”. • 1933: primer vot femení a Espanya. • 1972: Rescat dels Andes (Vol 571); cita del film “La societat de la neu” (J.A. Bayona, 2023-24). • 1990: Lech Wałęsa president de Polònia. • Natalicis/òbits: Puccini, Bee Gees (bessons Gibb), Bernd Schuster; Néstor Luján, Cesc, G.A. Bécquer, Joe Cocker. • Loteria de Nadal (El Gordo) i santoral del dia. Tancament: missatge de Nadal • Crida a l’essència del Nadal davant guerres, sequeres i desigualtats: Recuperar la il·lusió i el compartir Valorar el que és senzill i humà Fer costat a qui més ho necessita “Encara que hi hagi boira, per sobre sempre hi ha un cel blau i resplendent.”
Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup MARC (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes).
Programa ESPECIAL per Nadal on molts dels col·laboradors/es de la casa ens desitgen unes Bones Festes!
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.
Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.
Descripció d'un curs de formació europeu adreçat a professionals que treballen amb joves i en el sector social, amb un enfocament de gènere. També és adequat per a docents de l'educació formal
Aquest text reflexiona sobre les dificultats de comunicació en l'àmbit escolar, les xarxes socials i internet. També aborda les decisions preses en un ple municipal i l'impacte dels increments dels preus energètics en les instal·lacions esportives
El programa matinal "La Rambla" de Ràdio d'Esbert de Sant Just s'emet de dilluns a divendres de 10 a 1. Presentat per Núria García, ofereix un espai dedicat a l'actualitat local amb notícies, entrevistes, tertúlies i seccions variades com psicologia, cuina i esport local. En el programa del 22 de desembre, se destaca l'últim programa abans de Nadal, amb diverses activitats al poble, incloent concerts benèfics i la cavalcada de Reis. Els oients poden seguir el programa a les xarxes socials i al lloc web oficial
Programa dedicat al món del Swing, amb Albert Abella i Diego Fontova
Visió general Episodi centrat en la relació amb allò que no podem controlar: l’amor, la pèrdua, la fama, la incertesa del dia a dia i com ens hi parlem per viure-ho millor. A través de cançons de Olivia Rodrigo, Britney Spears i Rosalía, Raquel Hidalgo i David Fernández Cejas hi posen una mirada psicològica i humana, amb eines pràctiques per a l’autocura i la gestió de la incertesa. "Un problema no és problema: si té solució, el soluciones; i si no, l’acceptes" — una idea popular que el podcast matisa i aterrissa amb realisme i compassió. Temes clau Incertesa i control: la necessitat humana de seguretat, el paper del por i la falsa sensació d’estabilitat en les relacions. Ruptures i culpa: expectatives trencades, comparacions i identitat; per què ens sentim culpables quan l’altre se’n va. Dol i acceptació: quan la positivitat no toca; etapes del dol (ràbia, tristesa, acceptació) i el temps com a factor de curació si hi ha treball emocional. Eines pràctiques: petits objectius diaris per recuperar autoeficàcia; autodiàleg compassiu per reduir culpa i rumiació. Música com a llenguatge emocional: lectura de Traitor (Olivia Rodrigo), Everytime (Britney Spears) i Aislamiento (Rosalía) com a miralls de vulnerabilitat, pèrdua, fama i aïllament. Indústria musical avui: provar cançons en directe i llançar-les si funcionen (casos Rosalía, Lola Índigo). Bonus esportiu: tram final amb la retransmissió Betis–Girona (1-1), empat agònic després d’un córner polèmic. Punts destacats Ruptures: culpa, expectatives i identitat Metàfora dels “sistemes solars”: cada persona porta el seu propi món d’herides, creences i valors; les connexions poden canviar i això no defineix el valor de ningú. Comparació social: el cas mediàtic (Olivia vs. Sabrina) il·lustra com la comparació no implica “millor/pitjor”, sinó preferències i moments vitals. Idea clau: no t’has de demostrar res a ningú; el repte és agradar-te a tu. Incertesa i por La seguretat dona calma però pot ser una il·lusió; la vida és canvi. El present i la presència són antídots. La por és el motor ocult de la recerca de control. Pandèmia: estar amb un mateix Per alguns, una oportunitat per valorar el que es té i aturar-se; per d’altres, confrontació amb la soledat. Ni “Mr. Wonderful” ni fatalisme: realisme amable. Dol profund: quan la positivitat no toca "Quan se’t mor un fill, com vols ser positiu?" En dol extrem, només toca sentir: plorar, cridar, enfadar-se. La filosofia vindrà més endavant. El temps cura si hi ha treball: permetre la ràbia (energia per seguir), la tristesa (reflexió i aprenentatge) i, finalment, l’acceptació. Eines contra la incertesa i la rumiació Tres petits objectius al dia: construïxen autoeficàcia i seguretat. Autodiàleg compassiu davant dilemes (p. ex., anar o no al gimnàs): "Faci el que faci, estarà bé". Si descanses, guanyes en recuperació; si hi vas, guanyes en compromís. Evita el càstig mental. Davant pensaments intrusius: "Ja m’ho he dit"; si persisteix, actua o tanca el bucle. Música i emocions Olivia Rodrigo — Traitor Explora traïció emocional, pèrdua i el que no depèn de tu. Enllaç amb la incertesa i l’acceptació del que escapa al control. Britney Spears — Everytime Himne de vulnerabilitat i caiguda: "Every time I try to fly, I fall". Possible lectura lligada a pèrdues i frustracions; mostra que la figura pública també és humana i imperfecta. Rosalía — Aislamiento Tracta la fama i l’aïllament (també rere la pandèmia). Referències de lletra a l’anonimat i la persecució mediàtica (hoodie, flashos, flip-flops). Reflexió sobre el “preu” de la visibilitat: és incontrolable i ve amb la cara i la creu de l’ofici. Tendència de la indústria: provar temes en directe i llançar-los si funcionen (Despechá, Lola Índigo x La Zowi). Bonus: futbol — Betis 1-1 Girona Empat del Betis al 88’ (43’ de la 2a part) per Petzella, després d’un córner polèmic que no hauria d’haver estat. Gran reacció del Girona buscant la victòria fins al final. Impacte en el liderat pendent del resultat del Madrid. Idees per emportar-se Accepta el que no controles; actua en el que sí (petits passos). En dol profund, respecta el dolor: no forcis lliçons ni positivitat. Cultiva un autodiàleg amable: és la clau contra la culpa i la rumiació. La música és llenguatge d’emocions: pot ajudar a posar paraules al que sents.
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.
Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.