1895 episodis disponibles
La conversa aborda temes com la immigració, les polítiques socials i les activitats de lleure a Sant Just Desvern, destacant la importància de promoure activitats que combinin l'oci amb la gastronomia i la cultura. També es parla de mesures en matèria de recollida de residus i de la planificació de nous espais educatius a la localitat
En aquest programa, s'aborden diversos temes d'actualitat de Sant Just, amb especial atenció al Dia Mundial de la Prenda de Consciència sobre l'Abús i el Maltractament a les Persones Grans, el nou pavelló esportiu de Maslluí, la situació de l'Institut Escola i les propostes d'oci per la ciutadania
Programa dedicat al món del Swing, amb Albert Abella i Diego Fontova
Panorama general Aquest episodi és una peça clarament experimental centrada en la repetició de la frase «Fins demà!» i en una seqüència extensa d’exclamacions. No hi ha diàlegs ni seccions temàtiques convencionals: el contingut juga amb la repetició, el ritme i el silenci per construir una experiència quasi hipnòtica. "Fins demà!" Què hi trobes • Motiu central: la frase «Fins demà!» repetida en diferents intervals al tram inicial. • Ritme tipogràfic: una llarga successió d’«!» que actua com a percussió visual/sonora. • Pausas i respiracions: silencis puntuals que marquen microtransicions. • Tons i intensitats: sensació de crescendo i d’enduriment del patró repetitiu al tram central i final. Temes principals (conceptuals) • Repetició com a recurs expressiu: el significat emergeix de dir «Fins demà!» moltes vegades. • Comiat i expectativa: el comiat es dilata fins a esdevenir el mateix contingut. • Minimalisme: ús de recursos mínims (frase + exclamacions) per generar textura. • Ritme i temporalitat: la disposició en el temps i les pauses defineixen l’experiència. Moments i dinàmiques clau • 0–125 s: Motiu «Fins demà!» establert amb repeticions i petites pauses. • 155–229 s: Alternança frase–exclamació, creant una mena de crida i resposta. • 231–861 s: Cascada d’«!» gairebé contínua; el text desapareix i queda el pols. • 861–1683 s: Persistència del patró amb variacions subtils (respiracions més llargues esporàdiques). • 1701–2005 s: Microblocs separats per pauses més àmplies; intensitat sostinguda. • 2009–2467 s: Tram extens de repetició rítmica d’«!» sense nous elements. • 2483–2927 s: Nou cicle de ritme dens amb petites escletxes de silenci. • 2927–3213 s: Fatiga/hipnosi del patró; continuïtat gairebé mecànica. • 3231–3423 s: Penúltim impuls amb la mateixa gramàtica minimalista. • 3441–3605 s: Coda: tancament mantenint el motiu tipogràfic fins al final. Apunts finals • No s’identifiquen converses ni ponents: és una peça de loop i de textura rítmica. • Recomanable per a qui busqui una experiència minimalista/performativa més que informativa.
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.
Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.
L'Agrupació Fotogràfica de Sant Just organitza una sortida per capturar imatges d'aus rapinyaires a Sant Just de Noia. El taller inclou una part teòrica i una pràctica per als participants, que hauran de portar una càmera rèflex o un miror lès. El preu del taller és de 50 euros per als socis i sòcies de la agrupació fotogràfica
Durante este debate, Endavant Sant Just explica su moción sobre las elecciones catalanas en el ple municipal de abril y comenta su postura respecto al compromiso de los partidos nacionales con el municipio. También se aborda la aprobación del proyecto del pabellón deportivo en el barrio de Mas Llull y la ubicación propuesta. Además, se discute sobre la ley de regulación de precios de alquiler y las medidas necesarias para facilitar el acceso a la vivienda. Por último, se menciona el proceso de matriculación en las escuelas públicas y la situación del Instituto Escola
En aquest programa, es parla sobre l'actualitat de Sant Just, amb enfocs en la política local, l'emoció sobre les eleccions catalanes i l'impacte de les polítiques d'habitatge. A més, es discuteixen recomanacions teatrals, incloent el ballet clàssic de Cuba, diverses comèdies i produccions per a infants
Programa de converses amb creadors de música popular i periodistes musicals, conduït per Manel Gausachs
Bona música amb l'olor d'aquells vinils de fa uns quants anys., amb Albert Trullàs
Panorama general Últim programa del curs amb un recorregut per tres blocs principals: la gran celebració a Sant Feliu de Llobregat pels seus 500 anys de parròquia i 20 d’esdevenir catedral; la història i restauració de la nostra Capella del Santíssim a Sant Just; i unes propostes d’estiu amb el jubileu perpetu de Caravaca de la Cruz i una ruta d’esglésies a Occitània i França dedicades a Sant Just i Sant Pastor. Sant Feliu de Llobregat: 500 anys de parròquia i 20 de catedral La celebració solemne • Missa solemne presidida pel nunci apostòlic d’Espanya i Andorra, Mons. Bernardito Auza, amb la catedral plena a vessar. • Hi assisteixen el bisbe Agustí Cortés (primer bisbe de la diòcesi), el bisbe de Terrassa Salvador Cristau, el cardenal Joan Josep Omella, Mons. Joan-Enric Vives i l’abat de Montserrat Manuel Gasch. • Missatge del papa (via pantalles gegants) d’ànim i proximitat. "Feu soroll, feu-vos veure i no tingueu por d’equivocar-vos: és millor errar fent coses que no pas no fer res." • Festa a la plaça: esbart de l’agrupació folklòrica (75è aniversari) i dinar popular per a més de mil persones. Context històric i diocesà (síntesi) • Els 1000 anys (2002) de la primera menció llatina de Sant Feliu; origen amb dues capelles (Sant Pere i Sant Feliu) i creixement demogràfic després de la Pesta Negra. • El 1524 s’erigeix parròquia (títol per a la capella de Sant Llorenç), que esdevé patró de la ciutat. • Relíquies: Sant Rarimi (1668) i Sant Feliu (1704). Amb el ferrocarril (1855) creix la població i s’impulsa una nova església d’inspiració medievalista; destrucció el 1936 i reconstrucció des de 1939 (consagració el 1946). • Creació de la diòcesi de Sant Feliu i transformació en catedral-parròquia (sense capítol de canonges): canvis pastorals i organitzatius i nova residència episcopal. Sant Just Desvern: restauració de l’entrada i la Capella del Santíssim Necessitats i projecte • Pintura de l’entrada i la Capella del Santíssim (sense intervenció seriosa des de fa dècades). • Cost estimat: ~15.000 € per neteja i consolidació de teles, pintura de parets, reparació d’esquerdes i retirada d’instal·lacions en desús. • Les col·lectes del diumenge 16 de juny es destinen íntegrament a la intervenció. Crida a la generositat de tots: feligresos i veïnat. Apunts històrics destacats • Primera menció d’altar del Sant Crist (1636) i beneïda la Capella del Sant Crist (1676). • Teles al trem de Mariano Illa (Passió) finançades pel rector Alonso de Castilla (s. XVIII), perdudes a l’incendi de 1936. • Ampliacions i millores entre 1876 i 1931 (finestrals, decoració, sagrari de bronze daurat, talla de la Mare de Déu dels Dolors). • Postguerra: pintura mural temàtica sobre l’expiació i redempció; el 1952, Joan Torres i Viver pinta les teles laterals; als 60 s’hi col·loca un Sant Sopar innovador amb Jesús dret, servint. Proposta d’estiu (1): Jubileu perpetu a Caravaca de la Cruz (Múrcia) • Santuari de la Vera Creu amb reliquiari que conté un fragment de la Creu de Crist; tradició d’un miracle d’àngels que porten la creu per a la missa. • Jubileu perpetu concedit per Sant Joan Pau II: es celebra cada 7 anys (primer any jubilar: 2003). Camins de pelegrinatge en 4-5 etapes (a peu, cavall o bicicleta) i credencial amb segells. • Només cinc ciutats tenen aquest privilegi: Jerusalem, Roma, Santiago de Compostela, Santo Toribio de Liébana i Caravaca de la Cruz. Proposta d’estiu (2): Rutes d’esglésies de Sant Just i Sant Pastor a Occitània i França Catedral de Narbona • Conjunt gòtic d’alta qualitat (nau altíssima, claustre pendent i façana discreta). Primer altar a Sant Just i Sant Pastor (any 890); tradicions medievals sobre relíquies. Iconografia present en bustos, vidrieres i l’orga. Altres temples propers • Sant Just i Sant Pastor d’En (Nyer): petit temple romànic (s. XII) al massís del Canigó, accés a peu, Monument històric. • Sorjat (Arièja): església romànica reedificada (1672), sostre esfondrat el 1960, en restauració; Monument històric. • Camurac i Guixà (Conflent, avui desaparegut) i Oindeville (Borgonya): església del s. IX sobre restes galo-romanes, amb elements romànics i gòtics; Monument històric (1929). Basílica de Sant-Just i Sant-Pastor de Valcabrer (Alta Garona) • Un dels millors exemples del romànic pirinenc (segles IX–XI), construïda amb pedres de la ciutat romana de Lugdunum Convenarum; necròpolis amb troballes arqueològiques. • Dues figures naïf de Sant Just i Sant Pastor, campanar quadrat i petit claustre; dedicació als "màrtirs espanyols". Patrimoni de la Humanitat (1998). Cloenda • Desig de bon estiu i advertiment sobre la calor. • Recordatori de la reemissió: dissabtes, 11:30 h.
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.
Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.
En l'edició d'avui del Sant Just Notícies notícies parlem de diferents activitats i esdeveniments que tindran lloc a Sant Just d'Esvern en les properes setmanes, com ara una projecció de documental, un curs intensiu d'acrobàcia aèria i una excursió de cloenda del cicle militar en la història de Catalunya
En aquesta entrevista, parlem amb Aroa, la coordinadora del servei de mobilitat internacional de l'Ajuntament de Sant Just, que ens explica com està anant l'intercanvi a Croàcia amb un grup de joves santjustencs. També parlem amb alguns dels joves participants, Laia, Javier i Abril, que ens expliquen les seves experiències, les activitats que estan fent i com estan coneixent noves cultures. Descobreix com aquests joves estan gaudint d'aquesta aventura i fent nous amics internacionals
La Rambla és un programa de Ràdio d'Esbert que s'emet de dilluns a divendres de 10 a 13 hores, presentat per Núria García. El programa ofereix actualitat diària de Sant Just, amb notícies, entrevistes, tertúlies i seccions variades com psicologia, cuina i literatura. Cada dia, se connecta amb col·laboradors i entitats del poble per a tractar temes d'interès local. També s'informa sobre activitats culturals i esdeveniments a la comarca
Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)
Introducció • Programa dedicat al clàssic Gaslight, amb un enfoc a les dues versions principals: la britànica de 1940 (Thorold Dickinson) i la nord-americana de 1944 (George Cukor). • Conversa distesa inicial i contextualització; el fragment d’obertura és un tall de diàleg per entrar en atmosfera. "Cada vegada que desapareix el marit, la llum puja i baixa." Tema central: Gaslight (Luz de Gas) Sinopsi sense spoilers • Obertura amb un assassinat en una mansió londinenca (1865) i una el·lipsi de 15 anys fins al 1880. • Una nova parella ocupa la casa; el marit manipula la realitat de la seva esposa per fer-la dubtar de la pròpia salut mental. Context i ambient • Londres victorià (barri de Pimlico dins Westminster), mansions i llum de gas com a textura dramàtica. • La famosa adreça «Pimlico, 12» és fictícia; la casa real equivaldria al voltant de Cambridge/Gloucester St. (núm. 124). • El primer pla del film (un fanall de gas que s’encén) estableix el motiu visual i temàtic. Temes clau Gaslighting (maltractament psicològic) • L’estratègia del marit: mou objectes, força oblits, inverteix records i aïlla la víctima per ridiculitzar-la en públic i acabar tancant-la en un manicomi. • La llum de gas que baixa d’intensitat actua com a símptoma: té una explicació lògica (un altre punt del circuit s’encén), però en la ment d’ella és prova d’una "bogeria" induïda. Metàfores i ressons culturals • Escena de titelles de Punch and Judy com a metàfora del maltractament domèstic: ell colpeja, ella pateix; el públic reflecteix la parella protagonista. • Paral·lelismes amb La nit del caçador (Charles Laughton): motivació econòmica (MacGuffin: aquí, un rubí/camafeu; allà, diners amagats) i l’ombra amenaçadora d’un depredador carismàtic. Escenes clau Obertura i el·lipsi de 15 anys • Plantació d’un arbret prim que retrobem crescut; trets de direcció sobria i eficaç sense artifici excessiu. Música, societat i humiliació • Concert de piano i vetllada social per exhibir la fragilitat d’ella. • Sortida al Music Hall (versió 1940) amb una seqüència de can-can notable (coreografia i posada en escena) i tensió eròtica amb la criada jove. Versions: 1940 vs 1944 1940 (Thorold Dickinson) • Més concisa (84’), més fidel a la peça de Patrick Hamilton i més incisiva en el retrat del maltractament. • Protagonistes: Diana Wynyard i Anton Walbrook (presència inquietant, "cara de malaltís"). • La minyona jove (Kathleen Cordell) té més matisos i gosadia sexual. 1944 (George Cukor) • Més llarga (uns +30’) i més lliure respecte al text original. • Repartiment estel·lar: Ingrid Bergman (Òscar), Charles Boyer, Joseph Cotten, i debut d’Angela Lansbury (criada). • Cukor imposa estil: primers plans i llum hollywoodiana que afavoreix el rostre (especialment la Bergman). • El personatge de l’ex-policia s’eixampla (Cotten), però segons els tertulians el conjunt és un pas per darrere de la del 1940. "Per mi, la primera versió és millor a tots els nivells." L’autor, l’origen i l’impacte industrial Patrick Hamilton • Peça teatral de 1938 (Gaslight). Hamilton és també autor de Rope (La soga), adaptada per Hitchcock (1948/49). Thorold Dickinson • Director de 1940: trajectòria irregular però influent, compromís polític i docència; primer professor de cinema a una universitat del Regne Unit. • Recomanació de recuperació: The Queen of Spades (La reina d’espases, 1949). La maniobra de la MGM • En impulsar el remake de 1944, la MGM va retirar del mercat còpies de la versió de 1940, ofegant-ne la difusió durant anys. • Avui, amb Filmin, es poden veure totes dues amb bona qualitat (evitar versions de YouTube amb mala transferència). On veure-les • Filmin: disponibles la versió del 1940 (Dickinson) i la del 1944 (Cukor) en alta qualitat. Sèrie recomanada: En tus manos (Netflix) Fitxa i to • Minisèrie sueca (5×45’), dir. Anna Zackrisson. • Drama social amb delinqüència juvenil, migració i màfies (sueques i africanes) que exploten nois vulnerables. Per què destaca • Construcció de personatges poc habitual en sèries de gènere; empatitza amb l’"assassí" fins a capgirar expectatives. • Escena al capítol 3 (~min 5) d’alta intensitat emocional (ressons a Xavier Dolan i Isaki Lacuesta), culminant en un ball d’ambigüitat afectiva. Estrenes i altres recomanacions • Lost Country (Pàtria perduda) – Vladimir Perišić. Adolescència i fractura política a la Iugoslàvia dels 90. Final amb ressò bressonià. • Arctic Convoy – Cinema bèl·lic noruec (1942): convoys àrtics i efectes sòlids; reivindicació del paper noruec a la guerra. • Ex-Husbands (Ex-Marits) – Noah Pritzker. Comèdia amarga; estrena imminent. • Eureka – Lisandro Alonso, amb Viggo Mortensen i Chiara Mastroianni; comentari ampli pendent. Conclusions • Gaslight (1940) és la versió de referència: més compacta, fosca i propera a Hamilton. • Gaslight (1944) és clàssic i llueix estrelles, però conceptualment menys punyent. • Lectura actual: un retratat canònic del gaslighting, amb eco en debats contemporanis sobre violència psicològica i control.
En NEXT con Yermi De Jesús te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo todos los martes a las 19:30h por Radio Desven en la 98.1FM, te espero