
Vet Aquí Que... del 26/4/2024
Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup MARC (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes).
1895 episodis disponibles

Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup MARC (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes).


Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Panorama general En aquest episodi de La Salut al Dia, la psicòloga comunitària Noemi Morcillo aborda de manera pràctica i clara com millorar la higiene del son i per què dormir bé és essencial per a la salut física, cognitiva i emocional. "La son és una pèrdua reversible de la consciència... regulada per un rellotge intern o ritmes circadians." Temes principals explicats Què és la son i com es regula • La son és una pèrdua reversible de consciència amb una desconnexió parcial dels sentits. • Està regulada pels ritmes circadians i la melatonina, molt relacionada amb la temperatura corporal i l’exposició a la llum. • Funcions clau: descans, consolidació de la memòria/aprenentatge i processament emocional. La son al llarg de la vida • Infància i adolescència: més necessitat de son; la migdiada en nens (3–5 anys) millora l’aprenentatge i la memòria. • Adulthood i gent gran: la son sol fragmentar-se; es tendeix a llevar-se més d’hora. Higiene del son: hàbits clau • Horaris regulars: anar a dormir i llevar-se a la mateixa hora, també caps de setmana. • Migdiada: 20–30 minuts, millor a primera hora de la tarda. • Ambient: temperatura estable, silenci, matalàs confortable i passos segurs per evitar caigudes nocturnes. • Activació física: exercici al matí o a primera hora de la tarda; evitar gimnàs tard. • Llit = dormir: evitar menjar, treballar, sèries o dispositius al llit. • Llum i pantalles: reduir llum intensa i pantalles l’última hora; si cal, mode nocturn. • Hàbits saludables: sopars lleugers 2 h abans; evitar nicotina i cafeïna a la tarda; cuidar l’alimentació. • Preparació per dormir: infusió o llet tèbia, dutxa amb aigua tèbia, activitats relaxants (música, lectura, respiració, ioga). • Si no concilies: aixeca’t del llit, fes una activitat tranquil·la i torna quan tinguis son. No menjar de nit per no enviar senyals d’activació. Melatonina: què és i quan usar-la • La melatonina regula el ritme son-vigília; útil en torns rotatius o ceguesa. • Possible suplement vespertí, però millor consultar el metge abans d’usar-la. Tècniques de relaxació (per dormir i per l’ansietat) • Ioga: regulació cos-respiració. • Jacobson: tensió i destensió muscular progressiva per detectar i alliberar tensió. • Mindfulness: atenció plena al present (p. ex., respiració) per reduir la rumiació. • Entrenament autogen de Schultz: inducció de sensacions corporals (calor, pesadesa, batec) per desactivar el sistema d’alerta. "Si no et pots adormir, aixeca’t del llit i torna-hi quan tinguis son." Beneficis de dormir i de relaxar-se • Millor conciliació i manteniment de la son; menys despertars nocturns. • Reducció de estrès i ansietat, millora de l’atenció i la comunicació; cos menys en alerta per la relaxació muscular. Llum natural i persianes • L’ull necessita llum natural al matí per sincronitzar els ritmes circadians; recomanació: evitar persianes completament tancades (deixar una escletxa segons època de l’any). Medicació i automedicació • Prioritzar higiene del son i tècniques de relaxació. • En insomni persistent: consultar el metge de capçalera; evitar automedicació. La melatonina pot ajudar, però amb orientació professional. "Abans de prescriure medicació, sempre és millor consolidar bons hàbits i relaxació."

Aquestes són les notícies destacades de Sant Just del dia d'avui, que inclouen informació sobre les bases per als ajuts a activitats extraescolars aprovades en el ple municipal, el llançament d'una formació de voluntariat pel projecte en bici sense edat de Sant Just Solidari, una reunió informativa sobre el Casal d'Estiu del Casal de Joves, denúncies per les males olors d'empresa Ventós, entre d'altres

En aquesta entrevista a Ràdio d'Esvern, Pol Bordes parla de la situació de les pudors provocades per l'empresa Ventós a Sant Just. Expliquen les dificultats, la inacció de l'Ajuntament i la lluita dels veïns per resoldre aquesta problemàtica

El programa Rambla de Ràdio d'Esvern se centra en l'actualitat de Sant Just Desvern, amb informacions sobre el ple municipal, activitats del Casal de Joves i formacions per a voluntaris a Sant Just Solidari. Destaquen la importància de les iniciatives comunitàries i l'actualitat local, així com la previsió del temps i els detalls d'entrevistes amb veïns i col·laboradors

Programa dedicat al món del Swing, amb Albert Abella i Diego Fontova

Resum general Introducció i marc del programa • Episodi de “Disco Rayado” dedicat al món del country i les seves fronteres amb el blues, amb “Alienated” (Zayn) sonant de fons al començament. • Conversa oberta i personal entre Raquel i David, combinant música i psicologia. "El amor se construye, la seguridad se construye, la confianza se construye, todo se construye." Temes principals 1) Autoexigència, comparació i expectatives (anècdota de jam session) • Raquel comparteix una experiència a una jam session on es va sentir "insuficient" en comparar-se amb professionals. • Claus psicòlogiques: la comparació social i les expectatives inflen l’autoexigència i el judici propi. • Missatge central: paciència, procés i aprendre de les males experiències per créixer. 2) Country vs blues amb “Alienated” (Zayn) • Zayn (ex One Direction) explora un so de guitarres que molts identifiquen com country, però ell prefereix etiquetar-lo com a blues. • Distinció cultural: el country s’associa a tradició i folklore nord-americà; el blues a una expressivitat més crua i temàtiques dures. • Idea clau: els gèneres són permeables, però el relat i la identitat sonora importen. 3) Idealització romàntica i construcció de l’amor • La idealització crea expectatives inassumibles; quan la química inicial baixa, apareixen temes no parlats. • Ingredients per a relacions sanes: converses difícils, treball personal, comunicació, autoconeixement i alinem amb l’altre. • Risc habitual: entrar en dinàmiques de queixa i culpabilització mútua. "El amor se construye… No es algo improvisado que surge." 4) Fama, fandom i polarització mediàtica • De l’idealització amorosa a la idealització de celebritats (Miley Cyrus, Michael Jackson, Britney). • Fenomen fan: una sola figura pot "moure masses"; però el mite pot caure en segons (escàndols, controvèrsies). • Polarització actual: o déu o dimoni; pressió i salut mental en perfils mediàtics. • Recordatori: fer-ho per amor a l’ofici, no pels seguidors; cal descansar i sostenir-se en valors. "Un día te tienen en el top of the world y otro día en lo más abajo." 5) Rihanna — “Drunk on Love”: l’amor com a intoxicació • Metàfora central: enamorar-se intensament com "emborratxar-se d’amor" (addicció/seducció). • Fitxa ràpida: tema del disc “Talk That Talk”, produït per Stargate. • Clau lírica: honestedat emocional; assumir que seguirà estimant amb intensitat. 6) Dinàmiques de cites: sinceritat vs “fer-se el/la difícil” • Debat sobre jocs de seducció, reforç intermitent i el paper de la sinceritat. • Bones pràctiques: comunicar límits (evitar el ghosting), no "desbordar" d’entrada, respectar tempos. • Idea força: coherència i claredat estalvien patiment i malentesos. 7) Tancament musical: “Always on My Mind” • Contrapunt final amb versions d’Elvis Presley i Pet Shop Boys; preferència pel to emotiu d’Elvis. • Missatge de fons: nostàlgia, penediment i amor que persisteix. Idees clau • L’amor és una construcció conscient, sostinguda per converses i treball personal. • La idealització (de parella o de famosos) comporta decepcions quan topa amb la realitat. • Sinceritat i límits > jocs i silencis. • Gènere musical com a identitat: country vs blues com a marcs expressius i culturals. • Fer per amor a l’art sosté carreres; fer-ho per validació externa desgasta.


Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Aquesta edició del Sant Just Notícies destaca l'exposició de Joan Pomerol al Centre Cívic Soledats Sants i Serafini, el monogràfic d'acrobàcies verticals organitzat pel Casal de Joves, i l'ordre del dia del ple municipal, on es votaran nous ajuts i modificacions laborals. També es destaca el moviment Adolescència Lliure de Mòbil i les activitats culturals i esportives que tindran lloc a Sant Just els pròxims dies

Entrevista a Lluna Porta, representant del moviment Adolescència Lliure de Mòbils, que promou retardar l'edat de lliurament del primer mòbil als joves. Es discuteixen els efectes negatius del mòbil en els adolescents i la importància de regular-ne l'ús a les escoles

La Lluna Porta, pedagoga i portaveu del moviment Adolescència Lliure de Mòbil, explica l'objectiu d'aquest grup que busca educar les famílies sobre la responsabilitat d'entregar un mòbil als adolescents i fomentar un pacte social per endarrerir aquesta entrega fins als 16 anys. La iniciativa va néixer com a resultat de la preocupació sobre els efectes negatius de l'ús prematur dels dispositius mòbils en infants i adolescents

Programa de converses amb creadors de música popular i periodistes musicals, conduït per Manel Gausachs

Bona música amb l'olor d'aquells vinils de fa uns quants anys., amb Albert Trullàs

Visió general En aquest episodi de Veus de la Parròquia (secció Justícia i Pau), Jesús Garcia i Jesús Castro aprofundeixen en l’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH), en el marc del 75è aniversari de la seva aprovació. El focus és com la llibertat d’opinió i d’expressió esdevé clau avui davant guerres, desinformació digital i manipulació política. "Tota persona té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió... i a cercar i rebre informacions i idees de qualsevol mitjà sense límit de fronteres." Context: 75 anys de la DUDH i vigència actual La DUDH (10/12/1948) va néixer en el sotrac de la Segona Guerra Mundial i continua plenament vigent davant reptes actuals com crisi climàtica, terrorisme, guerres i discriminacions diverses. Record de les paraules del (alt) comissionat de l’ONU per als Drets Humans: el llenguatge de la DUDH encara té potencial per superar la divisió i la polarització i orientar-nos cap al desenvolupament sostenible. L’article 19: què diu i per què importa Contingut clau Reconeix la llibertat d’opinió i d’expressió com a dret universal, incloent: No ser molestat per les pròpies opinions. Cercar, rebre i difondre informacions i idees per qualsevol mitjà i sense fronteres. Dues dimensions Individual: dret a parlar, escriure i utilitzar qualsevol mitjà per difondre idees. Social: necessitat de mitjans lliures i independents per a un debat públic obert, plural i informat. Tres raons per la seva essencialitat Forma part de la integritat i identitat de la persona. És la condició que empodera altres drets (organitzar-se, informar-se, mobilitzar-se). És prerequisit del desenvolupament social i econòmic. Tema 1 — Conflictes armats: desinformació i periodisme en risc En guerres i àrees de violència, la falsificació i la desinformació esdevenen armes que menyspreen la veritat i ofeguen veus independents. Efecte de la tecnologia: internet democratitza l’accés però també obre noves vies d’opressió i assetjament contra periodistes. Dades rellevants: L’Observatori de l’UNESCO: des de 1993 fins a agost de 2023, 1.614 periodistes assassinats; només el 2023 (fins al gener) 33 periodistes morts. 9 de cada 10 assassinats de periodistes en conflictes queden sense resoldre. El 83% de la població mundial viu en països on la llibertat de premsa ha disminuït en els últims 5 anys. Programari d’espionatge Pegasus: utilitzat en almenys 45 països, sovint en secret i fora de marc legal. Exemples recents: reporteres d’RTVE i TV3 obstaculitzades o expulsades mentre informaven, amb assetjament i sexisme. Conseqüències: Autocensura i por entre professionals. Risc vital per periodistes i les seves famílies. El periodisme independent és imprescindible per a la democràcia i l’accés a la veritat. Tema 2 — Internet i xarxes: oportunitats i l’era de les fake news Internet i xarxes socials han empoderat la ciutadania per crear i compartir continguts. Però l’era de la informació porta el seu contrapunt: la desinformació i les fake news que es difonen amb velocitat i amplitud sense precedents, sovint sota anonimat i amb traçabilitat difusa. Referències i dades: Cas paradigmàtic: eleccions EUA 2016 i disseminació massiva de mentides. El terme “fake news” va ser paraula de l’any 2017 segons el Diccionari Collins. Associació d’Internautes (2018): el 70% d’espanyols no distingeix entre informació, rumor o mentida. Respostes i reptes: Algoritmes i eines de verificació (p. ex. a cercadors) amb èxits limitats. Necessitat d’alfabetització mediàtica per al públic i verificació rigorosa per als mitjans. Frase contundent sobre el risc digital: "Internet és un gran abocador de merda" — cal aprendre a discernir què és veritat i què no. Tema 3 — Política i campanyes electorals: manipulació informativa La desinformació electoral (per omissió, inexactitud, tergiversació o notícies falses) erosiona la democràcia. Estratègia detectada: no sempre es busca convèncer, sinó desencantar el ciutadà perquè no vagi a votar, qüestionant el sistema i fins i tot el resultat electoral (exemples: EUA i Brasil). Efecte final: polarització, desconfiança institucional i debilitament de la deliberació pública. Conclusions L’article 19 és avui més crucial que mai: garanteix el dret a informar i ser informat i sustenta mitjans lliures i independents. Davant guerres, plataformes digitals i cicles electorals, cal: Protegir periodistes i combatre la impunitat. Enfortir el pensament crític i la verificació. Reforçar marcs legals i ètics per a una informació verídica i plural.


Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

L'Ajuntament de Sant Just organitza els "Cicles de Dones", una iniciativa per potenciar els talents femenins i crear un espai de reflexió i descobriment personal per a les dones del municipi

En aquesta entrevista a la ràdio, Desiré Slau Catrilé, portaveu d'Esquerra a Sant Just, parla dels projectes municipals, les polítiques de gènere i feminisme, el creixement demogràfic, la mobilitat, l'habitatge i altres temes d'interès local