1895 episodis disponibles
En aquesta entrevista, l'organista de la parròquia de Sant Just d'Esvern, en Santi Villarubla, explica la seva experiència interpretant concerts d'orga, la història de l'orga de l'església i com es toca aquest instrument. També parla de les seves experiències musicals i les oportunitats professionals per als organistes
Sant Just d'Esvern celebra la Primavera Literària, un festival cultural que s'inicia amb el Dia Mundial de la Poesia i culmina amb la Diada de Sant Jordi. S'ofereixen activitats literàries i concursos per promoure la lectura. A més, l'Ajuntament i el Casal de Joves obren un concurs per dissenyar el cartell de la Festa Major. També s'han programat activitats gratuïtes per a joves durant la Setmana Santa, incloent una tarda urbana i sessions de videojocs
Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House
Resum general L’episodi consisteix exclusivament en la repetició de la frase "Bona nit" a intervals regulars d’uns 30 segons, des del començament fins al final (durada aproximada d’unes 2 h 7 min 28 s). "Bona nit" No s’identifiquen altres segments, entrevistes, notícies ni canvis temàtics. Tot el contingut és un únic patró repetitiu. Punts clau • Contingut únic: es pronuncia només la salutació "Bona nit" al llarg de tot l’àudio. • Ritme i estructura: intervals constants (~30 s), sense transicions, seccions ni subtemes. • To i llengua: català, to cortès i nocturn, sense afegits informatius. • Absència d’introducció separada: no hi ha un resum inicial ni presentació de temes; el patró comença al segon 0 i es manté. Temes principals • Salutació repetida: únic tema; no hi ha discussió, anàlisi ni desenvolupament. • Repetició com a recurs: estructura en loop que es manté estable sense variacions de veu, contingut o intenció. Moments destacats • Uniformitat total: no hi ha canvis detectables per delimitar sub-seccions; l’episodi és un bloc continu. • Cadència regular: la frase es repeteix aproximadament cada 30 segons per tota la durada.
Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup MARC (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes).
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.
Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.
** Sant Just està experimentant millores al servei de transport públic, amb la introducció de busos articulats a la línia X30. A més, s'han abordat altres temes com l'aposta per l'energia verda, debats sobre infraestructures esportives i activitats com tallers d'escriptura creativa i projeccions de documentals. **
En aquesta conversa, es debat sobre la manca d'impuls de les polítiques lingüístiques a l'Ajuntament de Sant Just Desvern. Es destaca la importància de potenciar l'ús del català i garantir una comunicació efectiva amb els ciutadans locals
Avui, 15 de març, se celebra el Dia Mundial del Son, una iniciativa que busca conscienciar sobre la importància d'un bon descans i els riscos que implica la falta de son. A més, s'informa de la incorporació de busos articulats a la línia X30 d'autobús de Sant Just, la celebració del Dia del Treball Social el pròxim dimarts, i el canvi de comercialitzadora d'energia de l'Ajuntament a Barcelona Energia
Programa dedicat al món del Swing, amb Albert Abella i Diego Fontova
Resum general Aquest episodi és una peça sonora minimalista centrada exclusivament en la salutació "Bona nit", repetida de manera regular al llarg de tot l’àudio. No s’introdueixen temes, entrevistes ni notícies; l’element central i únic és la repetició de la salutació. Punts clau • Repetició sistemàtica de "Bona nit" a intervals d’uns ~30 segons. • Absència de contingut temàtic o desenvolupament narratiu addicional. • Possible intenció artística: bucle d’ambient, exercici minimalista o peça per acompanyament nocturn. Temes principals • Salutació nocturna com a únic motiu de l’episodi. • Repetició i ritme com a recurs expressiu. Cites destacades "Bona nit" Observacions de to i ritme • To serè i cordial, sense variacions notables. • Ritme constant aproximadament cada 30 segons, sense transicions ni canvis d’escena. Conclusions • Episodi estrictament minimalista, adequat com a pista d’ambient o experiment sonor. • No hi ha segments d’introducció ni tancament amb contingut diferenciat: la salutació comença a l’inici i es manté fins al final.
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.
Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.
A Sant Just Esvern es destaquen diverses activitats com tallers, campus esportius, iniciatives en energia renovable i esdeveniments culturals. Destaquen tallers de botifarra i estraps, campus de futbol femení amb Catacoll, iniciatives d'autoconsum fotovoltaic i activitats literàries i artístiques. A més, s'informa sobre les accions de l'Ajuntament com la regulació d'olors d'industries i la gestió de l'aigua enmig de la sequera
En aquesta conversa amb l'enginyer i assessor energètic Miquel Martínez Molina de la Taulada, es parla de l'assessorament en matèria d'autoconsum fotovoltaic a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, destacant els serveis d'instal·lació fotovoltaica, els avantatges econòmics, ambientals i socials, els tràmits administratius necessaris i la modalitat d'autoconsum compartit. Es destaca també la importància de l'assessorament com a finestra única per guiar als usuaris en aquest procés
Aquesta setmana es parla de diverses activitats teatrals i culturals destacades a Sant Just i Barcelona. S'informa sobre el Llama Fest, un festival de comèdia que dura fins el 17 de març, amb una àmplia programació de monòlegs i espectacles humorístics. També s'apunta que obres com "Fitz Roy", "La Trena", "Los Watson" i "Gordes" arriben al seu final, així com "La veritat de la mentida", dirigida per el Guido Torlònia, que s'estrena que recull la història de Julián Assange. També es mencionen activitats especials com el "Cap Butaca Buida", que enguany permet l'entrada gratuïta a diverses actuacions
Programa de converses amb creadors de música popular i periodistes musicals, conduït per Manel Gausachs
Bona música amb l'olor d'aquells vinils de fa uns quants anys., amb Albert Trullàs
Resum general En aquest episodi de «Veus de la Parròquia» amb Justícia i Pau (Teresa Cots i Jesús Castro), es traça un recorregut per la història de l’esclavitud —des de l’antiga Grècia fins a les formes contemporànies d’esclavatge—, es revisen casos i sectors econòmics on persisteix, es proposen línies d’acció per combatre-la i s’apunten vestigis i fortunes vinculats a l’esclavitud a Barcelona. "Gairebé 50 milions de persones viuen en situació d’esclavitud avui en dia." Temes principals destacats Normalització de l’esclavitud a l’antiga Grècia: base econòmica i social, justificacions filosòfiques i literàries, i tasques habituals d’esclaus i esclaves. Esclavitud a Espanya i a les colònies: de l’edat mitjana a l’edat moderna, guerres, colonització d’Amèrica, encomienda i pràctiques com el carimbo. Esclavitud moderna (segles XX-XXI): xifres globals, sectors productius i països amb més risc, incloent-hi treball forçat, explotació sexual, treball infantil, matrimonis forçats i tràfic d’òrgans. Solucions i polítiques públiques: reforç legal i inspeccions, cadenes de subministrament ètiques, protecció de col·lectius vulnerables i educació com a eina clau. Vestigis a Barcelona: edificis, empreses i fortunes indianes lligades al comerç d’esclaus i al capital de les Antilles. Línies clau per època i temàtica 1) Antiga Grècia: estructura, feina i justificacions • La esclavitud és un component «natural» i essencial del món grec; fins i tot els primers cristians i autors clàssics la donen per descomptada. • Tasques: agricultura, mines, artesania, fàbriques d’escuts i servei domèstic; les dones, sovint botí de guerra; els homes, segrestats per rescat o morts al camp de batalla. • Justificacions: Aristòtil i Xenofont legitimen el domini (treball, disciplina i menjar; tracte com a infants o animals domèstics). "Segons Aristòtil, la vida de l’esclau es resumia en treball, disciplina i menjar." 2) Espanya i les colònies: de l’edat mitjana a l’edat moderna • Pràctica freqüent: esclaus negres africans, musulmans nord-africans, mudèjars i moriscos (guerres de Granada i rebel·lions del segle XVI). • Colonització d’Amèrica: gran col·lapse demogràfic indígena per malalties i tracte colonial; debat sobre el Tractat de Tordesillas (1494) i l’abast real en el transport d’esclaus. • Sistema de la encomienda: obligació de treball indígena sota pretext de cristianització i dignitat —amb incompliments sistemàtics—, i pràctiques com el carimbo (marcatge amb ferro roent). 3) Esclavitud moderna: xifres, sectors i geografia • Prop de 50 milions de persones en esclavitud (12% menors; 43% dones i nenes). Modalitats: treball forçat, explotació sexual, treball infantil, matrimoni forçat, tràfic d’òrgans. • Sectors i països: fusta, carbó, or, maons, agricultura; cotó, tabac i construcció; pesca al llac Volta (Ghana); cacau (Costa d’Ivori i Ghana), diamants (Angola), ramaderia i canya de sucre (Brasil), tecnologia (cadenes asiàtiques), roba i calçat. Inclou també vaixells de pesca, mines i obres. • Consum als països desenvolupats: importació de productes fabricats en condicions inhumanes, sovint invisibilitzades en cadenes de subministrament globals. 4) Tipologies i mecanismes d’explotació • Servitud per deute: persones obligades a treballar per saldar deutes en condicions infrahumanes. • Treball forçat: imposat per organitzacions, governs o individus (camps, explotació agrícola, vaixells a alta mar). • Explotació sexual: dones, nenes i també nens; negoci altament lucratiu; atenció d’ONGs amb suport psicològic i reinserció. • Tràfic de persones: engany, coacció i control sobre persones desesperades que migren; riscos greus durant el trajecte. • Treball infantil i matrimonis forçats: persistència en diversos territoris, vulnerant drets bàsics. • Tràfic d’òrgans: explotació extrema de la pobresa on no hi ha regulació eficaç. 5) Solucions i polítiques recomanades • Fer complir les lleis i reforçar inspeccions; posar fi al treball forçat imposat per l’Estat. • Normatives sobre cadenes de subministrament (deures de diligència), contractació justa i ètica i ampliació de la protecció social. • Protegir dones, nenes i col·lectius vulnerables; elevar l’edat mínima de matrimoni als 18 anys sense excepcions. • Educació: clau per adquirir habilitats i construir vides independents. 6) Vestigis a Barcelona i fortunes indianes • Empremtes materials i patrimonials vinculades al capital d’Antilles i al comerç d’esclaus: l’Espanya Industrial, Porxos Vidal Quadras, Porxos d’en Xifré (Cafè de les 7 Portes), Palau Sabassona (Ateneu Barcelonès), Palau Marquès de Comillas, Companyia General de Tabacs de Filipines, entre d’altres. • Crida a examinar l’origen de les fortunes indianes i el seu impacte urbà i social.
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.