episodis

Panorama general Episodi miscel·lani amb cultura i entreteniment. Es parla d’art (dues exposicions destacades), llibres (històrica medieval i thriller) i cinema (quatre títols ben diferents), amb una pausa musical del Disc de la Marató. "Era l'esclat del color" — sobre el postimpressionisme i els corrents derivats Art “Diafragma” (foto + poesia) • Projecte conjunt de fotografies de Joan Ramell i poemes de Gemma Gorga. • Diàleg entre imatge i paraula: els poemes busquen “captar” el que el diafragma captura. • Sèries amb variacions de color; una cinquantena de peces. Proposta innovadora i recomanable per a esperits oberts a noves impressions. “El Triomf del Color” (Fundació Mapfre, Casa Garriga i Nogués) • Selecció provinent del Musée d’Orsay i Orangerie: més aviat postimpressionisme i derivacions (els Nabis, puntillisme, inicis del cubisme i camí cap al fauvisme). • Pintors i peces clau: Van Gogh (autoretrat), Gauguin (dones de Tahití), Cézanne (bodegons), Toulouse-Lautrec, Maurice Denis (les muses), “Le Talisman” (Sérusier). Tanca amb to fauvista i un Picasso final. • Debat tècnic: el puntillisme, “maco però rígid”, guanya vivesa de color i perd moviment; transgressió de la realitat en favor de la interpretació i el món oníric. • Arquitectura de la seu: la Casa Garriga i Nogués d’Enric Sagnier, elegant barreja modernista-neoclàssica. • Context lumínic: Bretanya (Pont-Aven) i els seus verds/grisos; la llum condiciona la paleta. • Apunt històric-artístic: comparativa Turner (visió expressiva i moderna) vs Constable (detallista), com a preàmbul de l’esclat cromàtic posterior. • Logística: exposició molt concisa però amb 7–8 obres capitals i un conjunt de gran nivell. Aforament per invitació (places exhaurides). “L’impressionisme i el postimpressionisme són l’esclat del color.” Llibres “Te daré la tierra” — Chufo Llorens • Novel·la històrica ambientada a la Barcelona del segle XI (Armesenda de Carcassona, comtats catalans i ruptura del vassallatge franc). • Ascens social de Martí Barbany en una ciutat que viu l’auge del comerç. • Escriptura planera i àgil, molt documentada i apta per a públic ampli. Contrast amb la riquesa estilística de clàssics com “El comte de Montecristo”. “Tú te vas, tú te quedas” — M. J. Arlidge • Thriller d’alt concepte: dos segrestats, un mòbil i una pistola; només un en sortirà viu si mata l’altre. • Idea potent però amb manca de tensió temporal (no es transmet prou l’agonia dels dies tancats). Entretinguda, directa i previsible. Cinema Bridge of Spies — Steven Spielberg • Drama de la Guerra Freda amb un “heroi real” —l’advocat— que vehicula la moralitat americana. • Virtuts tècniques i de narració, però amb biaix: bons americans vs. soviètics/alemanys de l’est. Final didàctic i xovinista. Magical Girl — Carlos Vermut • Relat fosc i contundent sense mostrar l’horror: el suggereix. Dues línies amb nenes “màgiques” i la cadena de xantatges que desferma un pare desesperat pel vestit de la Yukiko. • Bárbara Lennie i José Sacristán, excelsos; dependència i domini emocional, autolesió i pèrdua de rostre com a metàfora de la deshumanització. • Premis: Concha d’Or i Millor Director a San Sebastián; Goya a millor actriu (Lennie). “Una cadena de xantatges on tothom arrossega tothom.” Learning to Drive — Isabel Coixet • Comèdia dramàtica petita i encantadora a Nova York amb Patricia Clarkson i Ben Kingsley. • Duel de dols i renaixements: classes de conduir com a metàfora d’aprendre a viure i reconciliar mons (voda concertada vs. llibertat personal). Rounders — John Dahl • Submon del pòquer clandestí a NY: no és atzar, és psicologia, lectura de tells i estratègia. Matt Damon com a estudiant de dret destinat a ser jugador. • Missatge final: “No has nascut per ser advocat. Sigues qui vols ser.” Música Disc de la Marató (TV3): Black — “Viure és tan meravellós” • Versió catalana del clàssic “Wonderful Life”, interpretada pel mateix Black. Moments de nostàlgia i bona factura vocal. Altres • Avís de programació/festes: pausa nadalenca del programa i ràdio en emissió amb reemissions. • Curs: “Paisatge romàntic” (Turner i Constable) a l’Escola d’Arts Plàstiques de Sant Just a partir de l’11 de gener. • Tangent de cartellera: estrena massiva de Star Wars VII.

Introducció Episodi coral amb to distès i molt contingut cultural: teatre inclusiu, música clàssica (Prokofiev, Copland, Barber), literatura thriller, cinema comercial i d’autor, i un apunt musical solidari amb el disc de la Marató. "La música per si sola és incapaç d’expressar res" (Stravinsky). Al concert, però, la reflexió és que potser sí que ho fa. Teatre i inclusió: “La vida de Teo” (acte del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat) • Homenatge a la diversitat de capacitats amb mostres d’associacions locals (Estel, Tastidis) i estrena de l’obra d’Emilio Corral. • Protagonista: Adolfo Álvarez, actor cec, i Judit Saula. Es destaca la posada en escena valenta i precisa, el component de travestisme i un recorregut vital (naixement, orientació sobre l’escenari, icones pop com Raffaella Carrà). • L’obra anunciada com a treball en progrés amb final pendent de tancar l’any vinent. Música clàssica a l’Auditori: Prokofiev, Copland i Barber Prokofiev — Ballet “Romeu i Julieta” (selecció) • Moviments destacats: Montesc i Capulets, La jove Julieta, El frare Llorenç, Madrigal, Màscara, Romeu davant la tomba de Julieta. • Interpretació viscuda i molt narrativa: la orquestra (OBC) i el relat musical fan “veure” el ballet. Sala plena i ovació en peu. Aaron Copland — Concert per a clarinet i orquestra • Obra amb marcada influència jazzística (encàrrec de Benny Goodman), escrita a Rio (1947–48), en dos moviments units per cadència. • Solista: Víctor de la Rosa (clarinet), jove promesa formada a l’ESMUC, amb gran projecció internacional i activitat docent. • Prèvia didàctica abans del concert: format “pre-concert talk” cada cop més present. Samuel Barber — “Adagio for Strings” • Peça breu i d’alt impacte emocional, coneguda per cinema i cerimònies (Platoon, entre d’altres). • Contemporània de Prokofiev (1936): diàleg entre Amèrica i Europa a meitats del segle XX. Llibres: M. J. Arlidge — “Ni lo ves, ni lo verás” • Segona entrega de la inspectora Helen Grace (després de “Tú te vas, tú te quedas”). • Gènere: thriller truculent. L’autor juga amb situacions límit; aquí apareixen desaparicions nocturnes i caixes amb cors que arriben a casa de víctimes. • Manté la fórmula efectiva i el ritme del primer lliurament. Cinema comercial: Mission: Impossible — Nación Secreta • Entrenament d’espionatge d’ADN americà que es complementa amb Bond (més europeu i barroer) i Bourne (més tecnològic i fred). • Trama: l’IMF passa a clandestinitat; antagonista col·lectiu: “el Sindicat”. Acció politxada, gadgets i segell de producció JJ Abrams al darrere. • Entreteniment solvent i cinquena entrega que manté el pols de la saga. Música solidària: Disc de La Marató i versió de Macaco • Repàs al disc de La Marató (tema de l’any: diabetis i obesitat). Artistes: Macaco, Niña Pastori, Carlos Baute (en català), Bebe, Los Secretos, Raimon amb l’OBC, etc. • Escolta de la versió de Macaco de “Qualsevol nit pot sortir al sol” (de Sisa), amb aire reggae i molt marxosa. Cinema d’autor: “Mistress America” (Noah Baumbach) • Comèdia intel·ligent ambientada a Manhattan sobre dues futures germanes polítiques amb caràcters oposats (l’una emprenedora, l’altra contemplativa). • Temes: glamur i precarietat, “viure de fum”, el lloc de cadascú en una societat d’“emprenedors”. • Ritme lleuger, diàlegs punyents i final rodó dins de la seva modèstia. Documental: “Waste Land” (Vik Muniz) • Projecte a l’abocador gegantí de Rio de Janeiro amb els catadores (recol·lectors). Muniz els fa coautors d’obres a partir de material reciclat, recreant imatges icòniques i retrats propis. • Exposició i subhasta internacional: visibilitat, dignitat i una pregunta punyent: “I després, què?” per a les seves vides. Recomanat en paral·lel: “Workingman’s Death” (2005) • Cinc capítols sobre les feines més dures del món: miners a la conca de Donets, portadors de sofre a un volcà, mercats de carn a Nigèria, i desballestament de vaixells al Pakistan, entre d’altres. • Mirada crua i humanista sobre treball, risc i supervivència. Cinema: “Mr. Holmes” i “El rostre de l’Àngel” “Mr. Holmes” (Bill Condon) • Ian McKellen interpreta un Sherlock Holmes de 92 anys, amb memòria minvant, en un retratat crepuscular i tendre. • Relació emotiva amb un nen i la governanta (Laura Linney) i flashbacks d’un amor del passat. No és un misteri clàssic: és una meditació sobre la vellesa, la dignitat i el record. “El rostre de l’Àngel” (Michael Winterbottom) • Amb Daniel Brühl i Kate Beckinsale. Partint d’un crim real, el film esdevé metacinema: seguim els fantasmes del creador mentre deambula per una Siena nocturna i hipnòtica. • Muntatge energètic al principi i deriva introspectiva després; aposta per final obert i atmosfera sobre resolució. Cloenda • Acomiadament amb Carlos Baute (del disc de La Marató) i invitació a seguir el programa i les propostes culturals.

Introducció • Programa amb to distès i quatre veus a taula (Jaume, Rosa, David i el/la presentador/a). • Sumari variat: teatre i diversitat, música clàssica (OBC), llibres (thriller), cinema comercial i d’autor, documentals socials i La Marató. Teatre i diversitat — “La vida de Teo” (acte del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat) • Es destaca la idea de parlar de diversitat de capacitats, no de discapacitat. • Mostra amb actors i actrius de les associacions Estel i Tastidis. • Estrena de “La vida de Teo” (Emilio Corral) amb Adolfo Álvarez (actor cec) i Judit Saula: posada en escena extraordinària i molt ben conduïda per Saula. • El protagonista juga amb el travestisme i recorre la seva biografia emocional (de les dificultats del naixement a l’adoració per Raffaella Carrà). • L’obra vista no és la versió definitiva: l’any vinent n’arribarà el final tancat. Música clàssica — OBC a l’Auditori Prokofiev: Romeu i Julieta (selecció del ballet) • Peça central del programa: ballet vibrant i narratiu. • Moments destacats: “Montesc i Capulets”, la “jove Julieta”, l’entrada del fra Lawrence, “Madrigal”, màscares, “Romeu davant la tomba de Julieta”. • Sala plena i públic dempeus, gran resposta. • Debat estètic a partir de Stravinsky: “La música, per si sola, és incapaç d’expressar res.” • El concert convida a qüestionar la frase: la música aquí sí que “parla”. • Recordatori: molts cinemes projecten òperes i ballets en directe o en diferit. Copland: Concert per a clarinet i orquestra • Obra clàssica amb marcada influència de jazz (encàrrec de Benny Goodman). • Dos moviments units per una cadència (solo) del clarinet. • Solista: Víctor de la Rosa (SMUC), jove virtuós amb trajectòria internacional i docència a les Illes Balears. • Abans del concert, xerrada prèvia amb el solista (format didàctic que l’Auditori fa sovint). Samuel Barber: Adagio for Strings • Miniatura d’uns 8 minuts, molt emotiva i recurrent en cinema. • Ús icònic a bandes sonores com Platoon i The Elephant Man. • Contrast interessant: Barber (1936) coetani del Romeu i Julieta de Prokofiev. Llibres — M. J. Arlidge • “Ni lo ves ni lo verás” (2a entrega de la sèrie de la inspectora Helen Grace). • Thriller truculent que reprèn el pols de “Tu te vas, tú te quedas” (primera part). • Temàtica de situacions límit i joc macabre amb les víctimes; en aquest volum, desaparicions nocturnes i l’arribada de cors en caixes als domicilis. • Lectura àgil, ideal per passar una bona estona dins del gènere. Cinema comercial — Missió Impossible: Nació Secreta • Acció d’alta intensitat amb el segell tecnològic de la saga. • Comparativa amb James Bond (més “anglosaxó” i veronil) i Jason Bourne (tò més “producte” i gairebé de ciència-ficció). • Els antagonistes s’anomenen “el Sindicat” i l’IMF es mou cap a la clandestinitat. • Producció amb el paraigua de J. J. Abrams; entreteniment solvent i efectista. Apunt de debat • Deriva breu cap a Ridley Scott i Prometheus per criticar guions de Damon Lindelof (incongruències i solucions poc cuidades). Música i solidaritat — La Marató • Disc solidari de La Marató dedicat a diabetis i obesitat (preu orientatiu: 10 €). • Versions d’artistes com Macaco, Niña Pastori, Los Secretos, Raimon amb l’OBC, Super3… • S’escolta “Qualsevol nit pot sortir al sol” (versió de Macaco): ritme reggae i energia positiva. Cinema d’autor — Mistress America (Noah Baumbach) • Comèdia fresca i intel·ligent sobre nova germanor política a Manhattan. • Dues joves de caràcter oposat: una emprenedora carismàtica vs. una més contemplativa. • Sàtira de la cultura de l’emprenedoria i de viure “de fum” en un entorn ple de glamour. • Final rodó i to lleuger però amb subtext social. Documentals — Residus, treball i dignitat Waste Land (Vik Muniz) • Al macroabocador de Rio, els catadores col·laboren amb l’artista per crear mosaics gegants amb materials reciclats. • L’art transforma mirades i biografies: empoderament temporal i reflexió sobre el “després” d’una oportunitat. Workingman’s Death (Michael Glawogger) • Mosaic de les feines més dures del món: miners a Donetsk (Ucraïna), portadors de sofre a un volcà, carnissers en mercat obert a Nigèria, desballestament de vaixells al Pakistan… • Impacte visual i social; pregunta per les condicions laborals extremes. Cinema — Mr. Holmes i El rostro de l’Ángel • Mr. Holmes (Bill Condon): Ian McKellen encarna un Sherlock Holmes de 92 anys que afronta el record i la pèrdua de memòria. - To tendre i digne, amb Laura Linney i el jove Milo Parker. - Muntatge en flashback que alterna el cas del passat i el present domèstic. • El rostro de l’Ángel (Michael Winterbottom): Daniel Brühl i Kate Beckinsale en una història inspirada en un crim a Siena. - Menys whodunit i més viaje interior del cineasta; atmosfera entre el real i l’oníric. - Final obert; estil característic de Winterbottom, amb moments de muntatge exquisits. Cloenda • Comiat amb Carlos Baute cantant en català (del disc de La Marató). • Tancament amable i recordatori de la causa solidària.

Introducció i to de l’episodi "Quan estàs ben acompanyat, les coses van més soles." Episodi conduït només per dos interlocutors, amb un to proper i còmplice. Presenten el menú del dia i avisen que, tot i la brevetat d’equip, hi haurà molta xerrada de cinema i una prèvia sobre una sortida de modernisme per Barcelona. Ruta modernista per Barcelona: art, ciutat i burgesia L’itinerari i els espais • Recorregut entre el Palau de la Música i la Pedrera, passant per Els Quatre Gats, Plaça Catalunya i la Mansana de la Discòrdia. Clau de lectura social • Eix central: la burgesia barcelonina de finals XIX–inici XX i la seva competència simbòlica per contractar “els millors arquitectes” i distingir‑se dins l’eixample. • El modernisme com a expansió ornamental: decoració exterior i interior per ennoblir tipologies d’habitatge repetitives. Gaudí i els altres • Gaudí dissenya “davanters i darreres”: visió total de l’obra, també en espais de servei; altres arquitectes prioritzaven façana per pressupost o programa. • Mirada detallista a la Pedrera i la Casa Batlló: la nuesa de materials, els volums i les lectures simbòliques (dracs, ombres, esquelets) com a clau interpretativa. "El món de l’art és inabastable." Digressió renaixentista: la Capella Sixtina • De Miquel Àngel a “Il Braghettone”: censura posterior i neteja/restauració que rescata l’obra original. • Idea forta: l’art com a llibertat d’expressió que conviu amb el sagrat i el polític. Cinema (1): The Homesman – deute d’honor i fragilitats a l’Oest • Pel·lícula: The Homesman (Tommy Lee Jones; Hilary Swank). Ambientada cap a 1855, a Nebraska, en un medi inhòspit i poc poblat. • Trama de partida: una dona proposa un matrimoni pragmàtic per sobreviure; rebutjada per masclisme/idealització (“anar a l’est a buscar una noia més guapa”). • Eix del viatge: trasllat de tres dones amb trastorns psicològics a l’est per ser ateses. La pel·lícula explora com la solitud, la violència i les pèrdues desestabilitzen la ment. • Lectura temàtica: no és “bogeria” clínica contemporània, sinó desgavell psicosocial derivat d’un entorn extrem i relacions de poder desiguals. • Valoració: film sec i contingut, gran treball de Tommy Lee Jones i una Swank convincent; imatges potents (hotel “miratge” al no‑res). "És l’home que ja no raona, sinó que senzillament sobreviu." Cinema (2): Dheepan – immigració, integració i violència • Pel·lícula: Dheepan (Jacques Audiard). Immigració tamil (Sri Lanka) a Europa i xoc amb la realitat de banlieues/guetos. • Audiard ja havia oposat violència i pulsió creativa a De battre mon coeur s’est arrêté. • Aquí domina la cruesa social: precarietat, clans, tirotejos i la recaiguda en patrons de violència d’origen quan l’entorn esdevé insostenible. • Missatge: cal repensar mecanismes d’integració reals; el film impressiona per contundència i conclusions incòmodes però necessàries. Cinema (3): Ant‑Man – superheroi miniaturitzat amb bona mà de gènere • Context Marvel: relectures, sagues, preqüeles/seqüeles que poden marejar. Aquesta, però, funciona i diverteix. • Direcció de Peyton Reed amb Michael Douglas i Paul Rudd: to més lleuger, humor i ritme. • Alta idea: miniaturització amb força “humana” intacta → infiltració i acció creativa. Entreteniment ben resolt, “no és un bodrio”. Cinema (4): El clan – crim domèstic en l’Argentina postdictadura • Pel·lícula: El clan (Pablo Trapero). Cas real del clan Puccio (segrests i assassinats) en transició post Malvines. • Estil de Trapero: quasi documental, immersiu i sec; retrat d’un patriarcat que sotmet família i entorn. • Tema clau: la impossibilitat d’independitzar‑se quan el crim proveeix beneficis i hàbit. Cinema (5): Rei Gitano i volta al cinema espanyol mainstream • Decepció amb Rei Gitano (Juanma Bajo Ulloa): humor groller i desordenat, música desencaixada, cameos desaprofitats; “passa sense pena ni glòria”. • Breu repàs crític a l’status del cinema espanyol i a Regresión (Amenábar): sensació de misteri mal negociat i falta de claredat narrativa. Focus d’autor: Pier Paolo Pasolini – poesia, naturalisme i escàndol Poètica i ideologia • Pasolini no és només “esquerra” militant; reivindica l’art com a veritat i una poesia que uneix sintaxi i visió ideològica. • Trilogia de la vida (Decameró, Canterbury, Les mil i una nits): nuesa natural, cossos no idealitzats, dignificació del poble. La nuesa esdevé heroica, no merament eròtica. La sublimitat del terrible • A Salò o els 120 dies de Sodoma, sublima l’horror del poder: “tirar a la cara tota la merda” d’una societat que no ha curat el feixisme. • Lectura: anticipa la idea moderna que allò terrible també pot ser sublim si revela el mecanisme del domini. Intel·lectualitat i final tràgic • Figura d’una immensa cultura (cinema, literatura, crítica) i d’una llibertat personal no admesa socialment a la seva època. • Mort violenta que reforça el mite d’un autor incomprès però essencial en el cànon italià (al costat de Visconti o De Sica). Idees clau • Modernisme: ornament i identitat burgesa en una ciutat que s’expandeix; Gaudí com a autor de concepció total. • L’art: eina de lectura social i d’emancipació, amb tensions entre espiritualitat, censura i llibertat. • Oest americà: supervivència, gènere i salut mental condicionades pel medi i les jerarquies. • Immigració: integració fallida quan la ciutat rebutja; Audiard filma la ferida sense anestèsia. • Superherois: quan hi ha to i ofici, també hi ha bon cinema comercial. • Crim i transició: El clan fa de lupa sobre el patriarcat i la impunitat postdictadura. • Pasolini: poesia naturalista, política del cos, i la sublimitat del terrible com a denúncia del poder. Cites destacades "Si no fos parlar, seríem com les bèsties." "El món de l’art és inabastable." "Ara ho entendreu."

Panorama general • Episodi eminentment cinematogràfic amb una obertura d’art: exposició “Animals i Faraons” al CaixaForum. • Bloc musical amb Björk de fons i focus en Pablo Alborán (presentació i tema emès: “Passos de Cero”). • Crítiques i comentaris de cinema: The Homesman, La bicicleta verda (Wadjda), Ahora o Nunca, Escobar: Paraíso Perdido, trilogia ibèrica de Vigas Luna (amb “Huevos de Oro”), recomanació de Sicario i Prisoners, i tancament amb Pixels. “No és tot or el que relueix a la conquesta de l’Oest —la realitat sovint supera la ficció.” Art — Exposició “Animals i Faraons” (CaixaForum) • Visió general: peces del Louvre centrades en simbologia animal de l’antic Egipte; mostra molt didàctica i accessible. • Punts destacats: - Mòmies d’animals (inclòs un cocodril), sarcòfags de gats i amulets en forma d’escarabat. - Iconografia de gats (animal de companyia) i gossos (lleialtat, vigilància; pervivència simbòlica també en tombes cristianes). - Introducció als jeroglífics i menció de la Pedra de Rosetta com a clau de desxiframent. - Final espectacular vinculat a les esfinxs. • Valoració: recomanable, sobretot amb visita guiada (densitat i complexitat simbòlica). Reflexió crítica sobre l’eurocentrisme i la influència de l’Àfrica i, en menor mesura, Mesopotàmia. Música — Björk i Pablo Alborán • Fons musical amb Björk (referència a “Dancer in the Dark”) i conversa sobre trajectòria. • Pablo Alborán: èxit massiu, imatge neta i missatge d’amor universal (lletra “neutra”). Emissió del tema “Passos de Cero” més endavant. Cinema The Homesman (Deuda de honor) • Western dirigit i coprotagonitzat per Tommy Lee Jones (amb Hilary Swank), ambientat a mitjan segle XIX a Nebraska. • Temes: duresa de la frontier, fam i xoc psicològic de tres dones que perden la raó; viatge de trasllat cap a l’Est per ingressar-les. • Moments impactants i to fosc; crítica a les relacions matrimonials per conveniència de l’època. • Valoració: contundent, incòmoda i colpidora. La bicicleta verda (Wadjda) • Primera pel·lícula dirigida per una dona a l’Aràbia Saudita (Haifaa al‑Mansour). • Trama: la Wadjda (12–13 anys) vol comprar una bicicleta verda per competir amb el seu amic; lluita contra la segregació de gènere i normes socials. • Clau: concurs de versos del Corà per guanyar diners; complicitat amb la mare i mirada crítica a l’ortodòxia escolar. • Valoració: tendríssima, reivindicativa i molt ben feta. Ahora o Nunca • Comèdia de Maria Ripoll amb Dani Rovira i Maria Valverde. • Dispositiu còmic: boda a Londres i cadena d’entrebancs (vaga d’aerocontrol, núvol volcànic, peripècies a Amsterdam i pastís de marihuana). • Punts forts: espontaneïtat de Rovira i ritme fresc. • Valoració: entreteniment lleuger i efectiu per passar una bona estona. Escobar: Paraíso Perdido • Òpera prima d’Andrea Di Stefano. Benicio del Toro compon un Pablo Escobar carismàtic i terrorífic; Josh Hutcherson és el jove surfer atrapat en el seu entramat familiar. • Contrapunt: obra social (hospitals, escoles) i clientelisme versus violència extrema amb sicaris i poder omnipresent. • Valoració: tensió sostinguda, molt bona feina de Del Toro; recomanable malgrat algun baixó de tempo. Vigas Luna — Huevos de Oro i trilogia ibèrica • Revisita de Huevos de Oro dins la trilogia ibèrica (amb “Jamón Jamón” i “La teta y la luna”). • Temes: especulació immobiliària a la Costa del Sol, masclisme quillo i ascens social a cop de braguetazo; luxe kitsch i materials de baixa qualitat. • Apunts: menció afectuosa a “La teta y la luna” i ecos musicals de “La Juani”. Recomanacions: Sicario i Prisoners • Pista cinèfila: Sicario (Denis Villeneuve) amb Emily Blunt, Benicio del Toro i Josh Brolin. • Reivindicació de Prisoners (Villeneuve) amb Hugh Jackman i Jake Gyllenhaal: thriller potent i atmosfèric. Pixels • Homenatge als videojocs clàssics (Pac‑Man, Asteroids) amb Adam Sandler. • Premissa: invasió alienígena que pren forma de jocs 8‑bit; espectacularitat visual a Nova York/Washington. • Valoració: nostàlgia simpàtica però globalment anodina i molt justeta; recomanable només per fans del concepte. Frase destacada “Amb una hora de guia al CaixaForum t’obres camí; després, queda’t i assaboreix l’art egipci al teu ritme.” Tancament • Broma recurrent de la “maledicció” de parlar de “Viaje a Sils Maria” la setmana vinent. • Comiat coral i cita a pròxim episodi.

Resum general Episodi molt complet de Babilònia amb un recorregut cultural variat i dinàmic. Es parla de: Un espectacle de flamenc de gran nivell al Teatre Principal de Barcelona (format tablao, programació estable i artistes de primeríssim nivell). Llibres destacats: la novel·la històrica "La ley de los justos" (Chufo Lloréns), el relat de dol contemporani "La vida era eso" (Carmen Amoraga) i el thriller "Tú te vas, tú te quedas" (M. J. Arlidge), amb menció a "Los besos en el pan" (Almudena Grandes). Cinema: comparativa llibre/pel·lícula de "Marte (The Martian)", i crítiques de "Sèptimo" i la recomanable "La isla de los olvidados" (sobre el correccional de Bastøy, Noruega). Pantalles i comunitat: 10 anys de CineBaix i la seva Mostra de Cinema Àrab i Llatinoamericà, el doc "He Named Me Malala", i el cicle de cinefòrum "Créixer sense consumir" (Beasts of the Southern Wild i Bikes vs Cars). Breu recomanació TV: "Cachitos de Hierro y Cromo". Temes principals Flamenc al Teatre Principal: format tablao seriós i talent potent • Espai: sala B del Teatre Principal (Rambles), ambient de cabaret/llotges amb llum vermella; polivalent però fred i poc acollidor. • Format: quadro flamenco amb 2 cantaores, guitarra (nivell “Ferroquito”), percussió de “cajón” i parella de ball principal de gran impacte. • Públic i preus: mixt (locals, aficionats, turistes). Entrades 25–50 € amb consumició. Es busca públic més enllà del tòpic “sangria-paella-flamenco”. • Valoració: qualitat artística altíssima, entrega en directe; crítica a la comoditat i caliu de l’espai. Lectures que enganxen i fan pensar "La ley de los justos" (Chufo Lloréns) • Novel·la riu ambientada a la Barcelona industrial del segle XIX: llum de gas → electricitat; auge industrial i final d’esclavisme. • Trama: família burgesa Ripoll (pare amb codi d’honor vs. fill dèspota i faldiller); tensions amb classe obrera (anarquisme, amor interclassista). • Forts: documentació històrica i escenaris ben treballats; prosa àgil, de gran ritme. "La vida era eso" (Carmen Amoraga) • Punt de partida: dol d’una dona argentina a Espanya després de perdre el marit (càncer). • Estructura contemporània: WhatsApp, grups de suport, missatgeria com a recursos narratius; reflexions sobre migració, criança i reorientació vital. • To: digna i propera, sense grans pretensions literàries; interessant per l’ús de tecnologies quotidianes. "Tú te vas, tú te quedas" (M. J. Arlidge) – Inspectora Helen Grace • Thriller a Southampton: assassí que tanca dues víctimes amb una pistola i les aboca a l’extrem de la supervivència. • No és un “whodunit” clàssic: la clau és la psicologia del mecanisme criminal i la subversió de cànons del gènere. • Efecte lector: tensió alta, idea pertorbadora i originalitat en el “modus operandi”. • Continuïtat: segona part "Ni lo ves, ni lo verás". Menció: "Los besos en el pan" (Almudena Grandes) • Costumisme afectuós i magnetisme narratiu; lectura “bàlsam” per canviar de ritme després de thrillers. Pantalles: de "Cachitos" a Marte TV – "Cachitos de Hierro y Cromo" (La 2) • Programa de clips d’arxiu musical TVE amb temes monogràfics (disco, rock dur, etc.). Edició enginyosa i curadoria fina (esperit Radio 3). "Marte (The Martian)": llibre vs. pel·lícula • Llibre (Andy Weir) vs. film: la pel·li té tempo impecable i equilibra bé l’adaptació; el llibre aporta detall tècnic i científic (a vegades dens). • Versemblança: molt ben documentat; apunt crític sobre radiació còsmica a Mart (risc biològic per absent camp magnètic). • Personatges: al film, més focus en Matt Damon; sense perdre l’essencial de la trama de supervivència. CineBaix 10 anys, Mostra i cinefòrums CineBaix (Sant Feliu de Llobregat) • 10è aniversari del projecte comunitari que va rescatar el cinema amb el suport municipal i gestió voluntària. • Oferta: estrenes de qualitat, cicles, ballet i òpera en directe; pol d’atracció comarcal. Mostra de Cinema Àrab i Llatinoamericà • 22 pel·lícules en 9 dies; títols sobre radicalització, contextos socials i memòria. • Obertura: "He Named Me Malala" (Davis Guggenheim). Retrat de la jove paquistanesa, la seva defensa de l’escolarització femenina i el lligam amb el pare. "Més val viure un dia com un lleó que cent anys com a esclaus" • Combina imatges presents amb animació per al passat, a l’estil Persepolis. Cinefòrum: créixer sense consumir (Palau Macaya) • "Beasts of the Southern Wild": faula sobre comunitats que viuen fora del consumisme i l’amenaça mediambiental. • "Bikes vs Cars": mobilitat sostenible i experiències per prioritzar la bicicleta davant del cotxe. Crítiques ràpides de cinema • "Sèptimo" (Ricardo Darín, Belén Rueda): punt de partida potent (desaparició dins l’edifici), però es desinfla i resol de manera poc satisfactòria. • "La isla de los olvidados" (King of Devil’s Island): drama noruec sobre abusos en un correccional a l’illa de Bastøy, fredor escandinava i revolta amb pòsit ètic. Molt recomanable. Idees clau Flamenc d’alta gamma en entorn turístic: es pot fer bé i amb respecte al gènere. Narratives contemporànies integren tecnologia quotidiana (WhatsApp) sense perdre humanitat. El thriller renova cànons quan posa el focus en el mecanisme i la psicologia més que en el “qui”. Ciència i cinema poden dialogar: The Martian troba l’equilibri entre rigor i entreteniment. Cultura comunitària (CineBaix) com a motor d’accés i diversitat cinematogràfica.

Visió general • Programa cultural amb focus en art i museus, música clàssica (OBC), teatre de creació, literatura nòrdica i cinema d’autor. • Moments destacats: - Museu de Montserrat i l’exposició temporal de Ramon Calzina. - El triomf del color (Fundació MAPFRE) amb obres d’Orsay i l’Orangerie. - OBC: Mozart vs Haydn – contrast d’estils, orquestració i caràcter. - Teatre: André i Dorín (màscares, llenguatge gestual) sobre l’Alzheimer. - Literatura: trilogia “Els rostres” – Persona, Trauma i Catarsis. - Cinema: “Villa Touma” (Palestina), mencions a “Viaje a Sils Maria” i “Her”. - Interludi musical amb Pablo Alborán – Solamente tú. "Recordar qui van ser per no oblidar qui són" — sobre André i Dorín Art i museus Museu de Montserrat i l’exposició de Ramon Calzina • Museu amb fons de primer nivell: Picasso, Dalí, Caravaggio, Pissarro, Fortuny, Mir, Rossinyol i d’altres. • Exposició temporal de Ramon Calzina (1901–), amb ventall d’obres que van de l’objecte quotidià (cadires, taules, aixetes) a escenes íntimes i retrats, amb domini tècnic que frega l’hiperrealisme. • Reivindicació del museu: molts visitants ignoren l’excel·lència del seu fons, sovint més enllà de l’art religiós. • Apunt sobre l’escultura (ex. Llimona) i la presència de nusos en el fons. • Invitació a redescobrir el museu com a complement d’una visita a Montserrat: natura, cultura i patrimoni. Fundació MAPFRE (ex-Fundació Godia) — “El triomf del color” • Nova etapa al c/ Diputació 250: exposició “El triomf del color. De Van Gogh a Matisse. Col·leccions de l’Orsay i l’Orangerie”. • Mostra diàfana (50–60 peces; una dotzena de grans obres) que recorre del puntillisme als nabis i l’impressionisme/postimpressionisme. • Peces destacades: - Van Gogh: autorretrat. - Gauguin: dones de Tahití a la platja. - Cézanne: natura morta “Gerro, sucre i pomes”. • Crítica al discurs comissarial (ordre temàtic que “trontolla” entre sales). • Condicions de visita: reserva en línia, grups reduïts (14), algunes franges exhaurides. • Context barceloní: mancança d’impressionisme en col·leccions locals; l’expo omple un buit temporalment. Can Ginestà (Sant Just) — Col·lectiu Tarlatana • Mostra col·lectiva amb propostes transvanguardistes i jocs d’espai-llum que transformen la percepció. • Algunes peces d’abstracció i fusta “seccionada” que interpel·len la lectura de l’obra; d’altres destaquen per com l’espai i la llum fan “lluir” l’obra. • Reconeixement al teixit artístic local i a la programació del Celler de Can Ginestà. Música clàssica: OBC — Mozart vs Haydn • Programa a l’Auditori dirigit pel convidat Jan Willem de Vriend; solista: Kristian Bezuidenhout (piano). • Obres de Mozart: - Obertura de “Les noces de Fígaro” — energia, contrastos; el contrabaix pinta la “petulància” del comte. - Concert per a piano núm. 9 en Mi♭ major (“Jeunehomme”) — plantilla de corda i 5 vents (2 trompes, 2 clarinets, 1 fagot); so melodiós i suau. • Haydn: Simfonia núm. 103 en Mi♭ major (“amb timbales”) — més “canyera”, amb més vent (12) i percussió; recorda el ritme de vals; tercer temps: menuet deliciós. • Contrast estètic: - Mozart, més “galant” i ornamental (ecos del barroc tardà en el tast proposat). - Haydn, cap a formes més obertes, timbres expansius i expressivitat que preludia sensibilitats romàntiques. • Context històric i social: patrons, encàrrecs, il·lustració i modernitat (dues d’Alba amb partitura de Haydn, 1795). Teatre: André i Dorín (Kulunka Teatro) — l’Alzheimer en clau gestual • Companyia basca Kulunka Teatro; intèrprets: Garbiñe Insausti, José Dault i Edu Cárcamo. • Teatre físic amb màscares integrals i sense paraula: llenguatge universal basat en gest, ritme i transformació escènica. • Tema: memòria, identitat i amor en una parella gran (escriptor i violoncel·lista) i el seu fill; metàfores escèniques (quadres/fotografies que “cauen”) per visualitzar la desmemòria. • Reconeixements internacionals (Cuba, Regne Unit) i feina amb xarxes de suport a cuidadors d’Alzheimer. “Recordar com han estimat per seguir estimant.” Literatura: “Els rostres” — Persona, Trauma i Catarsis • Trilogia sueca citada com a “Els rostres” amb volada psicoanalítica: identitat fragmentada, trauma d’infantesa, desdoblaments i “món paral·lel” com a mecanisme d’afrontament. • Protagonista: inspectora (visió de gènere en el thriller) que investiga casos vinculats a infants; intersecció amb una psicòloga atrapada en el seu propi laberint mental. • Valoració: els dos primers volums (Persona, Trauma) funcionen; Catarsis s’estira i “es perd”. • Temes clau: abús, identitat, arxivar vs desenterrar el trauma, camins de resiliència. Cinema Villa Touma (Palestina) • Drama íntim en temps de conflicte: una jove és acollida per tres ties cristianes de classe mitjana-alta en una vila sota control israelià. • Retrat de gènere i tradició: educació rígida, expectatives de matrimoni, xoc entre món privat i realitat bèl·lica. • Cinema d’atmosfera i petits gestos (allunyat de l’espectacle d’efectes). Referències i debat • Mencions a “Viaje a Sils Maria” (admira Juliette Binoche) i “Her” (revisitar). • Conversa lateral sobre Star Wars: cronologia, preqüeles i efectes com a marca d’època. Interludi musical • Escolta de “Solamente tú” (Pablo Alborán) i comentari sobre la seva eficàcia emocional i versions (estudi/acústic). “Haces que mi alma se despierte con tu luz.” Idees clau • L’art com a experiència total: col·leccions permanents i temporals, i el paper de l’espai-llum. • Contrast Mozart vs Haydn: plantilla, caràcter i retòrica musical. • El teatre gestual pot emocionar i explicar sense paraules. • El thriller psicològic nòrdic explora trauma i identitat amb ambició formal. • El cinema d’autor polític opta per la intimitat per parlar del conflicte.

Resum general del programa Programa cultural amb converses àgils sobre art, música clàssica, teatre, literatura i cinema. Els punts forts van ser l’art a Montserrat i a la Fundació Mapfre, el duel Mozart vs Haydn a l’OBC, el teatre gestual sobre l’Alzheimer d’André y Dorine, la trilogia sueca de Victoria Bergman i el cinema amb Villa Touma i un avanç de Viaje a Sils Maria. De fons, l’icònica cançó de Pablo Alborán, “Solamente tú”. "T’hi pots passar un parell d’hores la mar de tranquil" (sobre el Museu de Montserrat) Art Museu de Montserrat (col·lecció permanent i exposició de Ramon Calzina) • Col·lecció de primer nivell: Caravaggio, Picasso, Dalí, Fortuny, Rusiñol, Mir, entre d’altres. L’espai convida a una visita llarga i pausada. • Exposició temporal: Ramon Calzina – “Remembrança”. Pintura artesanal i variada (blanc i negre, objectes quotidians, retrats, cadires/taules), amb un univers visual que evoca una manufactura meticulosa i emotiva. • Idea clau: el museu és molt més que art religiós; el fons modern sorprèn i la escultura (p. ex. Llimona) també hi té pes. "No tot és qüestió d’anar a comprar la ratafia…" (reclam per gaudir del museu) Can Ginestà (Sant Just) – Col·lectiu Tarlatana • Exposició col·lectiva que destaca la relació entre espai i llum: a vegades l’escenografia i la il·luminació fan brillar l’obra. • Peces d’abstracció i dissecció en fusta; alguna proposta pot demanar un plus de complicitat del visitant. • Reconeixement al teixit artístic local i a la programació del Celler de Can Ginestà. Fundació Mapfre (ex-Fundació Godia) – “El triomf del color” (d’Orsay i l’Orangerie) • Petita gran joia al carrer Diputació: exposició amb obres de Van Gogh, Matisse, Gauguin, Cézanne, Manet… procedents del Musée d’Orsay i l’Orangerie. • Peces destacades: Autoretrat de Van Gogh, Dones de Tahití a la platja (Gauguin) i natura morta de Cézanne (gerro, sucre i pomes). • Comentari curatorial: discurs irregular en algun tram (ordre temàtic que trontolla), però conjunt molt recomanable. • Logística: aforament limitat (grups de 14), reserva prèvia per internet. Fins al 10 de gener. Opció amb guia (de pagament) o sense guia (condicions variables d’obertura). "És una exposició potentíssima: El triomf del color" Música clàssica OBC – Mozart vs Haydn (Auditori de Barcelona) • Programa amb 3 peces: obertura de “Les noces de Figaro” i el Concert núm. 9 per a piano en mi bemoll major (“Jeunehomme”) de Mozart; i la Simfonia núm. 103 en mi bemoll major de Haydn. • Contrast estètic: - Mozart: línia melòdica galant, equilibri i transparència tímbrica (corda i vents lleugers). Pianista destacat: Christian Bezuidenhout. - Haydn: orquestració més ampla (més vents i timbals), energia rítmica i moments ballables (menuet, vals). • Context històric i de recepció: contemporanis a Viena; gust de l’època i encàrrecs condicionaven estils i formats. "Haydn és més canyero" (sobre el caràcter rítmic i percussió de la Simfonia 103) Interludi musical Pablo Alborán — “Solamente tú” • Record del pas triomfal de l’artista per Barcelona i emissió televisiva especial del concert. Es remarca el gran directe del cantant. • Cançó-emblema (2011) que el programa fa sonar com a pausa emocional. "Haces que mi cielo vuelva a tener ese azul…" (lletra icònica) Teatre André y Dorine (Kulunka Teatro) • Teatre gestual amb màscares i sense diàleg parlat: la història d’una parella gran (escriptor i violoncel·lista) que afronta l’Alzheimer. • Llenguatge universal: el gest, la música i l’objecte expliquen memòria, identitat i amor sense paraules. • Premis i recorregut internacional (Cuba, Regne Unit, EUA, Turquia, Xina, etc.). Recomanable estar atent a gires i funcions en circuits municipals. "No parlen… però s’entén tot" (sobre la potència de la posada en escena) Literatura Trilogia “Els rostres de Victoria Bergman” — Eric Axel Sund (Persona, Trauma, Catarsi) • Thriller psicològic suec amb inspectora protagonista i un eix temàtic de trauma infantil, pederàstia, dissociació de la personalitat i catarsi. • To psicoanalític i fosc: el lector entra al laberint mental de la protagonista (canvis d’identitat, mons paral·lels de sofriment). • Valoració: els dos primers volums funcionen; el tercer es dispersa i perd força. Conjunt intens però exigent. Cinema Villa Touma (Palestina) • Drama íntim sobre tres ties cristianes burgeses que intenten “protegir” i educar la neboda en ple conflicte; retrat de classe, tradició i resistència en context d’ocupació. Viaje a Sils Maria (avanç) • Es deixa per a comentari aprofundit a la propera emissió. Apunts sobre Juliette Binoche i el joc de miralls generacionals i de rol actoral. Digressió: Star Wars • Comentari col·lateral sobre la sèrie i els seus salts temporals (precueles/trilogia clàssica) i els alts i baixos d’efectes i to. Tancament • Acomiadament breu i referències a la graella televisiva cultural del cap de setmana. — Idees clau • Museu de Montserrat: un tresor d’art modern i clàssic que cal redescobrir. • El triomf del color: finestreta barcelonina al millor postimpressionisme d’Orsay/Orangerie. • Mozart vs Haydn: contrast de llenguatges, orquestració i caràcter. • André y Dorine: l’Alzheimer explicat amb poesia gestual i màscares. • Victoria Bergman: trilogia d’alta densitat psicològica, amb final desigual. • Villa Touma: mirada femenina i silencis eloqüents en un país ferit.

Resum principal Episodi sense contingut temàtic: al llarg d'aproximadament 60 minuts, l'única paraula pronunciada és "Bona nit", repetida a intervals regulars (~30 segons). Punts clau • La frase es repeteix de manera constant, sense variacions de to, context o informació addicional. • No hi ha introducció, desenvolupament de temes, entrevistes ni notícies. • El contingut funciona com una salutació en bucle, sense altres elements narratius o informatius. Estructura de l'episodi • Inici immediat amb la salutació. • Repetició cada 30 segons fins al final. • Tancament sense comiat ni resum. Cita destacada "Bona nit" Termes clau • Salutació — fórmula breu de cortesia nocturna en català. • Repetició — reiteració exacta d'un mateix enunciat. • Bucle d'àudio — patró sonor que es repeteix sense variacions.

Visió general del programa Programa cultural de Ràdio Desbern centrat en tres grans blocs: llibres, teatre i cinema, amb una breu pausa musical. Els conductors (Jaume, Rosa i David) presenten recomanacions i crítiques amb to distès i comentaris comparatius. Temes principals • Llibres: focus en dos thrillers (incloent-hi “La hipòtesi del mal” de Donato Carrisi) i un altre títol recomanat pel David. • Teatre: anàlisi d’“Escenes de la vida conjugal” (Ingmar Bergman) en versió escènica amb Ricardo Darín i Érica Rivas; es comenta la posada en escena minimalista, l’evolució emocional i els equilibris entre humor i drama. • Cinema: valoració d’un thriller/terror recent, amb debat sobre el ritme, el to i les expectatives del gènere. • Música: record de Revólver (Carlos Goñi), l’àlbum Básico i el tema “Si es tan sólo amor” com a interludi entre seccions. Llibres Thrillers de Donato Carrisi i altres recomanacions • Es destaquen els mecanismes de la tensió psicològica, el plantejament meticulós i la cerca de la perfecció en la trama. • Comentaris sobre personatges amb complexitats psicològiques i traumes juvenils que arrosseguen el relat. • Esment de “La hipòtesi del mal” (Donato Carrisi) i un altre títol anomenat “Lobos” (esmentat al programa), posant èmfasi en com l’estructura i la creació d’atmosfera sostenen el suspens. • El David també introdueix una darrera lectura (referida com “l’últim llibre” d’una autora), com a recomanació addicional del bloc de llibres. “És tremendament intel·ligent… gairebé la perfecció.” Teatre Escenes de la vida conjugal (Bergman) — Ricardo Darín i Érica Rivas • La Rosa destaca una funció intensa i “durota” que travessa totes les fases d’una relació de parella, equilibrant humor i desolació. • Connexió amb el cinema: es compara la química i el registre dels actors amb “Relatos salvajes”, on també apareixen Ricardo Darín i Érica Rivas. • Aplaudiment al naturalisme interpretatiu: gestos, silencis i ritmes que donen versemblança a la dramaturgia. • La serigrafia/escenografia és descrita com molt minimalista, centrant el pes en l’actoratge i el text. “La pel·lícula és molt forta… però a l’escenari hi ha una calma tensa que fa mal.” Pausa musical Revólver — Carlos Goñi (Básico, “Si es tan sólo amor”) • Interludi amb Revólver, recordant el format acústic de Básico i la força d’una cançó icònica amb guitarra i percussió continguda. • Serveix de transició cap al bloc de cinema. Cinema Un thriller/terror recent: ritme, to i expectativa • Debat sobre una pel·lícula que “arrenca fort” però després canvia el to i desacelera, jugant amb el límit entre thriller i terror. • Es comenta la gestió de la tensió i si el film compleix (o no) les expectatives del gènere — alguns apunten a certa irregularitat però amb encerts en atmosferes i girs. “Arrenca prou fort… i després veus cap on et porta.” Punts destacats • Interpretacions potents al teatre que sostenen l’emoció amb naturalitat i precisió. • En thrillers literaris, pes del plantejament meticulós i la construcció de personatges complexos. • Al cinema, debat sobre ritme i to com a clau per mantenir la immersió. Conclusió Un Babilònia equilibrat: lectures de suspens, teatre de primer nivell amb Darín i Rivas i cinema que divideix opinions pel seu ritme, tot lligat per un interludi musical de Revólver. Un recorregut compacte i variat per l’actualitat cultural de Sant Just.

Panorama general Episodi magazine amb tertúlia cultural a Ràdio d’Esbert. Es presenten els temes del dia i, tot i que s’anuncien cinema i una peça musical, el fragment disponible desenvolupa sobretot la part de llibres i una peça de teatre. També s’inclouen falques/promos i un interludi musical. • Temes principals: novel·la negra/thriller (Donato Carrisi), continuació de la saga Millennium (David Lagercrantz), teatre (Escenes de la vida conjugal) i cinema anunciat (La dama d’or i animació tipus Del revés). • Interludi musical destacat: Carles Goñi (Revólver), format acústic de “Básico”. "Parlem avui de llibres, d'obres de teatre i de cinema." Llibres Donato Carrisi — “Lobos” i “La hipòtesi del mal” Idees clau • S’emmarca en el thriller italià contemporani: trames fosques, psicologia criminal i investigacions meticuloses. • Es remarca una tendència del gènere a incorporar punts de vista més femenins i matisos maternalistes en la mirada sobre víctimes i investigadors. • Personatges d’alta capacitat intel·lectual, amb passat i present que s’entrecreuen. El relat juga amb la motivació i els límits ètics dels protagonistes. • To: dur i inquietant, amb escenes truculentes però funcionals a la trama. "A vegades entrem en un món massa truculent, però dius: ho deixo o segueixo?" Millennium 4 — David Lagercrantz: “El que no et mata et fa més fort” Idees clau • Continuació “d’encàrrec” de la saga de Stieg Larsson, amb l’aval i expectatives de la família i del llegat editorial. • Manté un estil molt tècnic i descriptiu, amb detalls precisos; fidel al to de la sèrie, però amb la personalitat de Lagercrantz. • Recepció del tertulià: segueix la línia de ritme i ambient de Millennium. Valoració matisada però positiva en continuïtat. "Lo que no se mata te hace más fuerte." Teatre Escenes de la vida conjugal (nova versió) Idees clau • Es destaca que és “una altra visió” del clàssic, amb lectura pròpia; comparacions amb versions prèvies. • Escenografia minimalista i posada en escena continguda; centra el focus en la paraula i el conflicte. • Comentari sobre el tractament dels personatges i la seva evolució emocional. "És una altra visió. Millor o pitjor, però és una altra visió." Cinema (anunciat al programa) • Crítica prevista de La dama d’or (Woman in Gold), avançada com a pel·lícula “sense pena ni glòria”, però d’interès per comentar. • Especial de cinema d’animació (evitant l’etiqueta “infantil”), amb referència clara a Del revés (Inside Out). • Nota: al fragment proporcionat, la secció de cinema s’anuncia però no arriba a començar; s’obre pas amb un interludi musical i no es recupera dins aquest tall. "No diguem infantil, sinó... d’animació." "Parlem de La dama d’or, una pel·lícula que fa una mica sense pena ni glòria." Música Carles Goñi (Revólver) — “Básico” (acústic) • Interludi amb format acústic: veu, guitarra i base rítmica senzilla. • Referència al disc “Básico”, èxit de directe amb arranjaments despullats. "Va muntar un grup que es diu Revólver... un disc que es deia ‘Básico’." Frases destacades "Parlem avui de llibres, d'obres de teatre i de cinema." "La dama d’or... sense pena ni glòria." "No diguem infantil, sinó... d’animació." "Lo que no se mata te hace más fuerte." Interlocutors i rols • Jaume — Presentador i conductor de la tertúlia. • Rosa — Teatre i comentaris escènics. • David — Llibres (especialment la continuació de Millennium).

Resum general Programa de retorn de temporada amb un recorregut cultural complet: llibres, poesia, fotografia, música i cinema. Els conductors recuperen el to proper i conversacional, tot combinant recomanacions i anàlisi amb humor i context. Punts clau • Especial llibres: focus en Pierre Lemaître (sèrie de l’inspector Camille Verhoeven: Irene, Alex; més Nos vemos en el cielo/Au revoir là-haut i Vestido de novia) i Chufo Lloréns amb La ley de los justos (Barcelona modernista). • Poesia: crònica del certamen Horts de Poesia (Sant Vicenç dels Horts), amb lectura de poemes i una reflexió potent sobre el valor de la poesia. • Fotografia: Fotopress 19 (CaixaForum), una mostra rigorosa i colpidora sobre identitat, fronteres i violència. • Cinema: entusiasme per Mad Max: Fúria a la carretera (George Miller), delícia clàssica d’època amb Lejos del mundanal ruido (Thomas Vinterberg), sàtira amarga en Un día perfecto (Fernando León de Aranoa) i drama existencial Corazón silencioso (Bille August). • Música: efemèride de Youssou N’Dour i redescoberta d’un disc de col·leccionista del Grup de Folk (cançó de protesta catalana) amb una connexió al moment polític. Llibres Pierre Lemaître: policíac negre i viratges narratius • Irene: entrada contundent a la sèrie de l’inspector Camille Verhoeven (baixet, agut, durs cops d’humor negre), amb un assassí metòdic que planifica a anys vista. Descripcions crues i un equip d’ajudants molt perfilat (el dandi aristòcrata, el garrepa obsessiu…). • Alex: punt de partida impactant (segrest en una nau, amenaça de rates) que es transforma en un relat ple de girs; recomanació clara de llegir-la després d’Irene per l’evolució del personatge i del món. • Altres: Nos vemos en el cielo (Au revoir là-haut) —venjança i trauma a la postguerra de la I GM amb sensibilitat social i visual; Vestido de novia —thriller que juga a desviar expectatives. Es comenta la injecció cinematogràfica de Lemaître en possibles adaptacions. Chufo Lloréns: Barcelona modernista viva • La ley de los justos: novel·la-rio de lectura àgil malgrat les 1.000 pàgines; Barcelona de finals del XIX (modernisme, Guerra de Cuba, estrats socials), amb gran documentació i escenaris desapareguts (circ a Plaça Catalunya, cafès i teatres). Ideal per submergir-se en la ciutat històrica. Poesia Crònica del certamen Horts de Poesia (Sant Vicenç dels Horts; 4a ed., 4 de juliol), amb poetes contemporanis llegint la seva obra en català, castellà i francès. Es llegeixen peces de Màrius Sampere i Sònia Moll. Reflexió sobre la necessitat de revaloritzar la poesia a llibreries i programacions culturals. “La poesia és una de tantes d’entre totes les coses aparentment innecessàries d’aquest món, però el món sense poesia no seria el mateix… [transita] indrets més foscos… que la raó il·lustrada i tecnocientífica… no poden abastar.” Fotografia Fotopress 19 (La Caixa, CaixaForum): muntatge molt cuidat i discurs potent sobre emarginació, guerra, identitat, perifèries i violència. Es reivindica la fotografia com “art oblidat” i la necessitat d’estudis històrics reglats. Un recorregut que pot ser “tan o més enriquidor que una pel·lícula”. Música • Efemèride: Youssou N’Dour —record de l’èxit global amb Neneh Cherry i celebració del seu llegat com una de les veus africanes amb projecció internacional. • Secció CD: Grup de Folk —disc de col·leccionista, cançó catalana de protesta; connexió amb el moment polític i la memòria col·lectiva. Pausa musical amb “No serem moguts”. Cinema Mad Max: Fúria a la carretera (George Miller) • Acció quasi “cinema mut amb soroll” i univers visual exuberant; societat postapocalíptica governada per Immortan Joe, que controla l’aigua i cosifica les dones com a “reproductores”. • Imperator Furiosa (Charlize Theron): eix ètic i motor de l’alliberament; subtext de crítica de gènere i poder. Estètica ritual, pseudo-religió, guerra d’engranatges i pols; millora madura respecte a les primeres entregues. Lejos del mundanal ruido (Thomas Vinterberg) • Drama d’època (campanyes angleses, 1870) amb fotografia exquisida i elegància narrativa. Carey Mulligan brilla en un triangle de desig, classe i virilitat exhibida. Vinterberg combina delicadesa i punts de cruesa. Un día perfecto (Fernando León de Aranoa) • Tragicomèdia d’ONGs als Balcans: un viacrucis absurd per treure un cadàver d’un pou i salvar l’aigua. Benicio del Toro i Tim Robbins en estat de gràcia. Ficcional, irònica, i crítica sobre burocràcia, guerra i humanitat. Corazón silencioso (Bille August) • Drama íntim sobre vida, mort i autonomia d’una dona gran amb malaltia terminal. Estructura reposada, dilemes morals i final contundent a l’estil Bergman. Altres recomanacions i mencions • Cinema d’autor: Papusza (poetessa gitana; identitat i exclusió) i Bernie (Richard Linklater; retrat tan minuciós que frega el documental; Jack Black memorable). Cloenda i avanç • Comiat amb propostes per al proper programa: especial cinema infantil (Minions, Atrapa la bandera, L’ovella Shaun) i més estrenes (Perdida, Viajes a Sils Maria).