episodis

Panorama del programa Babilònia #17 amb tres blocs principals: literatura quinqui, viatge d’art a Florència i crítica de cinema. Entre mig, un segment “vintage” sobre l’orsai (fora de joc), i records musicals a Whitney Houston i altres mites. "Els col·legues dels col·legues no se'ls atraquen" Literatura: Las leyes de la frontera (Javier Cercas) Temes i context • Retrat del món quinqui a finals 70–inici 80: irrupció mediàtica de la delinqüència juvenil i innovació dels mètodes delictius (atracaments sistemàtics, cotxes robats, mobilitat). • Ambientació a Girona (coneixement local de Cercas). • Figures-mite: Vaquilla (model real) i Torete (icona cinematogràfica). El personatge del llibre, el Zarco, funciona com a trasunto del Vaquilla. • Estructura: inici delictiu + evolució posterior d’un dels protagonistes (sense espòilers). Mirada sociocultural • Connexions amb la teleporqueria dels 90 (tipus Belén Esteban): la fama parasitària que devora l’exdelinqüent. • Ecos del cinema quinqui: Perros callejeros, Deprisa, deprisa, El pico. Apunt personal • Testimoni del presentador: atracament a Sant Just (1980), recreatius, codis de “col·legues” i retorn inesperat d’un rellotge barat. Vintage: l’“orsai” (fora de joc) Definició i ús • Orsai = deformació popular de l’anglès offside, recollida pel DIEC. • Designa la posició irregular que pot invalidar gols. Cultura popular • Tango “Patadura”: “Píntate de la cancha… está siempre en orsay”. • Revista cultural “Orsai” (Barcelona), amb vocació transgressora. Ràdio i futbol • Debat sobre narració radiofònica, publicitat en directe i estils (referència a Puyal). • Records d’èpoques sense marcador fix en TV i estratègies per “enganxar” l’oient. Art: Florència més enllà del tòpic (viatge universitari) Per què Florència concentra tant d’art? • Itàlia preunitària: ciutats-estat. Florència, motor econòmic i cultural. • Gremis (llana, pells, Calimala) com a mecenes d’obres públiques (Duomo, Baptisteri) i família Mèdici com a gran oligarquia humanista. • Segle XV-XVI: “dream team” d’artistes (de Donatello a Miquel Àngel, de Botticelli a Leonardo), rivalitats i tallers potents. Clau d’interpretació • Florència té pell medieval amb programa renaixentista: perspectiva, proporció, número àuri. • Arquitectura de Brunelleschi: austeritat exterior i càlcul harmònic interior (ex. Sant Lorenzo). • Miquel Àngel i el segell del non finito: deixar parts “sense acabar” com a poètica formal. Imprescindibles • Museus: Galeria Uffizi (Botticelli: Naixement de Venus, Primavera), Bargello (millor museu d’escultura renaixentista: Donatello, Miquel Àngel, Cellini, Bernini). • Esglésies: Santa Maria Novella, Santa Croce, Ognissanti, Sant Lorenzo (capelles patricies amb frescos de Ghirlandaio, Piero della Francesca, Fra Filippo Lippi...). Moments clau del viatge • Xoc estètic al Duomo–Campanile–Baptisteri: escala monumental i bellesa aclaparadora. • El David de Miquel Àngel en tres versions (dues còpies exteriors i l’original a l’Acadèmia). - Trasllat del David a l’interior i disseny d’una sala com una església per exaltar-lo (nau, creuer, “esclaus” a l’entrada). - Lectura emocional: quasi “mal d’Estendhal”. - Detalls materials sovint oblidats: columneta de suport i fona originalment daurades; ulls amb ninetes de vidre; proporcions deliberadament tensionades pel bloc de marbre. “Entrar-hi com en una església i caminar recte fins al creuer: el David t’envaeix.” Cinema: quatre mirades Lincoln (Spielberg) • Recreació històrica sòlida i íntima (Parlament, interiors, procés polític). • Daniel Day-Lewis excel·lent; Tommy Lee Jones roba escenes. • Pot ser percebuda com a “lenta” si el tema no t’atrau; però meticulosament clàssica. Django desencadenado (Tarantino) • Híbrid de western clàssic amb esclats de violència tarantiniana; metratge excessiu i final en cadenes. • Personatges memorables: Samuel L. Jackson (majordom) com a clau moral irònica; DiCaprio en gir de crueltat. • Sàtira de l’esclavisme: mostra des de l’“explotació amable” fins a l’acarnissament; humor negre i enganyifa conscient de gènere. Coriolanus (Ralph Fiennes) • Adaptació contemporània d’una tragèdia menys coneguda de Shakespeare: fredor estètica, visceralitat i lectura política (crisi, blat, poble) amb ressonàncies actuals. El lado bueno de las cosas (Silver Linings Playbook) • Tractament de la salut mental potser massa optimista, però interessant com a retrat de cultura nord-americana que viu entre apostes, joguesques i “fum” econòmic. • Robert De Niro solvent com a pare obsessionat. Música i mites • Homenatge a Whitney Houston (1 any de la mort) i conversa sobre la relació entre addiccions i creativitat: Jim Morrison, Janis Joplin, Jimi Hendrix, Bob Marley; peregrinatge al Père-Lachaise i la mitificació de les tombes.

Panorama general del programa Tres veus —Xesco, Lourdes i David— desgranen un episodi molt variat: literatura (Joc de Trons), art i cultura (CaixaForum, art d’acció de Santiago Sierra i Galindo), música (Shakatak i Julieta Venegas), cinema (de Mungiu a Spielberg, passant per Brad Pitt i clàssics del western) i actualitat política (declaració de sobirania de Catalunya). "La cultura és la que ens diferencia una mica de les bèsties" — crítica als nous peatges culturals Literatura Joc de Trons (llibres vs sèrie) • David comenta el cinquè llibre, Danza de Dragones, destacant la prosa àgil i coherent de George R. R. Martin i un món inspirat en la Guerra de les Dues Roses (York/Stark i Lancaster/Lannister). • Elements clau: estacions que duren anys, capítols centrats en personatges (Daenerys, etc.) i gir dramàtic amb morts inesperades. • Adaptació televisiva: molt fidedigna a la novel·la; to més de cambra que d’espectacle, però amb producció de nivell cinematogràfic. La S3 cobreix només mig tercer llibre. Art i cultura CaixaForum i els preus de la cultura • Crítica a l’anunci: 4 € per exposició temporal (fins a 12 € si en visites tres). Es percep com un atac a l’accés a la cultura i un canvi de model en fundacions. • Es comparen mostres recents (Goya, Piranesi, Cartier-Bresson, Joan Lluís David) i es qüestiona la relació qualitat/preu. S’estén la queixa al teatre (entrades de 30+ €) i a possibles tancaments d’espais didàctics. Art d’acció: Santiago Sierra & Galindo — “Els encarregats” • Acció filmada a Madrid: 7 Mercedes negres en processó fúnebre amb retrats cap per avall del rei i els presidents de la democràcia, a ritme de la barsoviana. • Missatge: assenyalar els responsables de la crisi (polítics com a “encarregats” dels interessos dels poders econòmics i geopolítics). • Debat sobre simbologia (retrats invertits com a martiri), límits de l’art polític i recepció pública. Referències a videoart i performance en context MACBA. Música Shakatak • Recuperació de la peça “Invitations” (1982): funky lleuger, “música d’ascensor” que va triomfar especialment al Japó. Julieta Venegas • Avís de concert a l’Auditori (1 de març). Escoltem “Andar conmigo”: pop d’autor càlid i melòdic. Cinema Més enllà de les colines (Cristian Mungiu) • Drama en un convent ortodox a Romania: amistat-amor entre dues noies d’un orfenat, xoc entre fe, desig i destinació. Exorcismes i conseqüències tràgiques. • Estil: fosc, auster i intens, fidel a la línia de 4 meses, 3 semanas y 2 días. Mátalos suavemente (Andrew Dominik) • Neo-noir criminal en paisatge de postcapitalisme i degradació social (estètica que recorda Detroit). • Brad Pitt com a sicari nihilista i fred; escenes memorables: atracament, pallissa a Ray Liotta i execució a càmera lenta. Comparada amb Tarantino, però més seca i ascètica. Lincoln (Steven Spielberg) • Focus en la 13a esmena per abolir l’esclavitud i els últims mesos de mandat. • Daniel Day-Lewis, imatge icònica i carismàtica; Sally Field, “brodada”. Molt diàleg, ritme pausat; es debat si Lincoln va allargar la guerra per estratègia política. Clàssics i animació • Els quatre fills de Katie Elder (Henry Hathaway): western clàssic amb John Wayne, Dean Martin i un jove Dennis Hopper; lluita del poble contra el terratinent. • L’al·lucinant món d’en Norman: animació “per grans i no tan petits” — zombis, malediccions i to que pot espantar menors (<10 anys). El cuerpo (Oriol Paulo) • Thriller d’intriga amb Belén Rueda, José Coronado i Miguel Ángel Silvestre: desapareix el cadàver d’una dona adinerada d’un dipòsit; investigació plena de girs finals. No és de por; enginyós i efectiu. Actualitat política: declaració de sobirania • Vot al Parlament: CiU, ERC i ICV a favor; PSC dividit (5 no voten), PP i Cs en contra. Alcaldes socialistes (p. ex. Granollers) discrepen del partit. • Debat intern al PSC (facció catalanista —Joaquim Nadal, Marina Geli— vs. línia de Pere Navarro). S’esmenta Carme Chacón i el càlcul estatal. • Unió i Duran i Lleida, vistos com a conservadors i elitistes; es qüestiona el pes real d’Unió dins de la coalició. • Full de ruta: la independència s’assolirà per mobilització cívica (repetir 11-S massiu), referèndum cap al 2014; alerta a l’esgotament ciutadà i la lentitud política.

Panorama del programa • El trio de conductors —Xesco, Rosa i David— obre amb to distès i presenta un menú cultural ampli: cicle “En Comú” al CCCB, debat sobre valors i educació, fenomen “Cinquanta ombres de Grey”, obituaris d’Anna Lizaran i Nagisa Oshima, crítiques de cinema (The Master, Argo, El Hobbit) i un debat de fons sobre el futur del paper i el digital en premsa i llibres. "Cal defensar amb força aquells espais que no es regeixen per la mesura del valor de mercat, sinó per la noció del que és útil per a tota la comunitat." (presentació del cicle En Comú) CCCB: “En Comú” — Patrimoni immaterial i béns comuns • Rosa presenta el cicle de conferències “En Comú” (CCCB), centrat en el patrimoni immaterial i els béns comuns en temps de crisi. • Programa amb ponents destacats (Ulrich Beck, Lidia Cacho, Peter Burke, Ramon Andrés, Xavier Antich & Joan Margarit, Michela Marzano, Perejaume, Josep Ramoneda, Zygmunt Bauman) i moderacions acadèmiques reconegudes. • Idees força: confiança, col·laboració, solidaritat, ciutat, educació i defensa d’allò que no es mesura en valor de mercat. Debat derivat: valors cívics i educació • Conversa sobre civisme quotidià i campanyes de conscienciació. • Crítica al mercantilisme a l’escola i universitat; defensa de les Humanitats com a pilar de cultura general. • Preus i accessibilitat: debat UOC vs UNED, taxes doblades i estratègies d’estudi “d’oient” per no perdre el fil. Fenomen editorial: “Cinquanta ombres de Grey” • Anàlisi del boom lector (principalment dones 25–45). • Clau temàtica: relació explícita amb component de BDSM i control/sotmissió; debat sobre si hi ha masclisme (es distingeix: el personatge és sadomasoquista, no “masclista” per se) i sobre l’efecte en parelles. • Estil: lectura fàcil, llenguatge explícit però no vulgar; trilogia amb escalada temàtica. "El que facin dos adults amb consentiment d’un de l’altre... ja s’apanyaran ells." • Valoració crítica: interès morbós inicial, però deriva problemàtica quan apareix el contracte de sotmissió i la violència explícita. Cinema i obituaris Anna Lizaran • Record i reconeixement a una figura capital del teatre català; esment de treballs amb Ventura Pons i muntatges memorables com “El ball”. Nagisa Oshima • “L’imperi dels sentits”: erotisme amb sexe explícit i context de censura (encara prohibida al Japó). Reflexió sobre paternalisme/tirania en la censura. Crítica: The Master (Paul Thomas Anderson) • Lectura del naixement d’una secta inspirada en la cienciologia: carisma del líder, tècniques pseudo-hipnòtiques i promesa de transcendència del cos “embolcall”. • Interpretacions: Joaquin Phoenix (veterà perdut, ferit i dependent), Philip Seymour Hoffman (líder carismàtic), Amy Adams (complicitat i control). • To i forma: realisme brut, direcció precisa, textura visual d’època. Globus d’Or i la cursa als Òscars • Sorpreses: Argo i Els miserables triomfen; Lincoln (Spielberg) rep menys del previst tot i Daniel Day-Lewis. • Discussió sobre Ben Affleck: actor discret però director solvent. Focus: Argo • Context: crisi de l’Iran (1979–80), sis nord-americans amagats a l’ambaixada del Canadà; operatiu de la CIA que simula un rodatge de sci‑fi per treure’ls del país. • Posada en escena: estètica setentera a l’estil Zodiac/Múnich, ritme tens i bona direcció. • Valoració: notable com a thriller històric; debat si té pes per a Òscar a Millor Pel·lícula. Crítica: El Hobbit — Un viatge inesperat • Experiència: gran espectacle amb el segell del Senyor dels Anells, però amb l’ànima de conte d’aventures (no la gran batalla Bé/Mal). • Canvis i expansions: presència de Galadriel i altres elements no al llibre per equilibrar presències i filar amb la trilogia. • Clau temàtica: avarícia dels nans vs “honor” de recuperar el regne; context històric i lectures simbòliques (ecos del poble jueu i l’ascens del feixisme). Llibres, diccionaris i escena • Pinzellada: estrena teatral sobre Maria Moliner i el seu diccionari emblemàtic. El futur del paper i el digital Premsa • Experiències d’ElMundo.es i ElPaís.es: resistències internes, però aposta per la marca, immediatesa, i actualització constant. • Lectura/ús: entre setmana prima el digital; paper per a lectura reposada i reportatges d’investigació el cap de setmana. • Internet com a galliner d’opinions: la qualitat periodística i la línia editorial dels diaris són el filtre. Llibres i e‑books • Preus: ebooks encara cars vs paper; risc de pirateria si no s’ajusten. • Models: ecos del pas de MP3 a streaming (Spotify, Grooveshark). • Tecnologia: escaneig amb OCR i distribució informal; plataformes com Kindle/Amazon faciliten compra instantània. • Tendència: convivència de formats — digital entre setmana i paper de cap de setmana per a profunditat.

Visió general Programa variat i viu amb to nadalenc que combina cultura i debat social. S’hi destaca: Música clàssica: l’oratori El Pessebre de Pau Casals, context d’exili i missatge universal de pau i llibertat. Diccionari Vintage: el “Quatre Llaunes” (Citroën 2CV) com a icona popular i social. Cinema: recorregut eclèctic que va de Takashi Miike a Pixar, passant per l’Argentina i Héctor Babenco. Teatre i societat: “El sexe dels àngels” obre un debat profund sobre llenguatge, discapacitat i salut mental. "La fraternitat, l’esperança i la llibertat dels pobles" — el llegat d’El Pessebre, connectat al present. Música: El Pessebre, de Pau Casals Context i sentit Oratori en català, sobre el naixement de Jesucrist, però amb un abast humanista: esperança, fraternitat, solidaritat i llibertat (amb referència explícita a Catalunya). Composat a l’exili (postguerra), inspirat en el poema de Joan Alavedra. Estrena: Acapulco, 1960; interpretacions posteriors arreu (Carnegie Hall, ONU 1963, etc.). Interpretació i estructura A l’Auditori, amb tres corals (incloent el cor jove de l’Orfeó Català i la Coral Canigó) i 5 solistes (incloent baríton) — “una meravella” per coordinació i afinació. Forma: pròleg + 4 parts, amb escenes del pessebre (Anunciació, pastors, camells, Reis, etc.). Text en català. Diccionari Vintage: “Quatre Llaunes” (Citroën 2CV) Cultura popular del motor El 2CV, econòmic i de batalla, soroll i canvi peculiars, adopció massiva (autònoms, Telefónica, cossos de seguretat). Ecosistema d’“utilitaris” (SEAT 600, 850, Diane 6, Cinca 1200…) i imaginari col·lectiu (cinema, música, estatus). “Com més llarg el cotxe, més important era l’home” — sàtira d’una època i els seus símbols. Cinema: eclèctic i sense por a arriscar Phoenix Wright: Ace Attorney (Takashi Miike) Adaptació estil manga amb posada en escena hiperestetitzada i joc metacinematogràfic (talls de raccord voluntaris, ritme fragmentat). Juguesca visual que barreja ficció i realitat; divisiva però estimulant per a públic jove i cinèfil. Infància clandestina (Argentina) Drama familiar en el context de la resistència contra la dictadura (final 70s). To quasi documental, personatges reals, candidata als premis internacionals. Interpel·la sobre el “punt neutre” per entendre el conflicte i evitar la banalització del bé/mal. El petó de la dona aranya (Héctor Babenco) Presó a Cuba: relació intensa i ambigua entre pres polític (Raul Julia) i un homosexual (William Hurt). Amor, manipulació i comprensió. Recordatori de Pixote: mirada crua a les faveles i la infància marginada. Brave (Pixar, Brenda Chapman) Princesa Mèrida: iniciació i autonomia vital. Xoc mare-filla i evolució mútua amb to màgic. Banda sonora celta (Patrick Doyle) i presència de Russian Red. Excel·lència tècnica (cabell de Mèrida), humor i sentit familiar. Interludi musical Michael Bolton interpreta “White Christmas”: pausa nadalenca i desig col·lectiu d’un any millor. Teatre i debat social: llenguatge, dignitat i salut mental El sexe dels àngels Comèdia de to bodevil sobre mort, sexe, amistat i la doble exclusió (homosexualitat + discapacitat). Crítica: l’ús de termes despectius pot buscar el riure fàcil i obviar l’elegància i el respecte. Llenguatge i respecte Debat sobre eufemismes i parla popular: “cec” vs “invident”, “maricó” vs “gay”. Clau: no fer servir la paraula per ferir. Exemple positiu: Intocable (Intouchables) — humor amb la persona, no contra la persona. Proposta: abandonar etiquetes estigmatitzants i promoure Salut Mental Catalunya (en lloc de “malaltia mental”). Anècdotes mediàtiques (La Voz) i quotidianes: l’objectiu és convivència, proximitat i drets iguals. “Deixem-nos de frivolismes: cal un llenguatge que no faci mal i una cultura del respecte.” Tancament Bons desitjos de Nadal i anunci de continuïtat del debat a l’any vinent. En acabar, entra la repetició de “M de Música” amb un poema de Joan Margarit.

Panorama del programa Babilònia (98.1 FM) reuneix Xesco Ramos (presentador), Rosa, Jaume Vidal i el convidat José Manuel Navarro per un recorregut àgil per cultura i economia: novetats del CaixaForum, una mirada a Piranesi i el videoart, un llibre apocalíptic molt criticat, llengua viva (“jalar”), música de Pastora, tres films francesos i, de tancament, propostes per sortir de la crisi. "Això demostra que som capaços d'organitzar-nos però no de repartir-ho bé." Cultura CaixaForum Exposicions • Abans del diluvi. Mesopotàmia (3500–2100 aC): 400 peces arqueològiques, documents antics i contemporanis; ponts amb la Bíblia, l’Alcorà i mites grecs. Contextualitza els primers coneixements proto científics i artístics de la regió entre el Tigris i l’Èufrates (avui Iraq). Conferències • 4/12: Transformar la realitat. L’arquitectura vertical, porta de la utopia (Javier Quintana de Uña). Mirada crítica als gratacels com a signe estètic, funcional i social. • 11/12: Per què hi ha fam en un planeta que produeix el doble dels aliments que necessitem? (Enrique Lleves, FAO). Debat sobre producció versus repartiment, solidaritat i solucions estructurals. "Per què hi ha fam en un planeta que produeix el doble dels aliments que necessitem?" Música vinculada a Piranesi • Concerts (2/12 i 16/12): obres de J. S. Bach i de “Ferny Huck” inspirades en Piranesi; projecció de The Sound of the Carceri (François Girard), on els gravats carceraris cobren vida mentre Yo-Yo Ma interpreta Bach. Art i arquitectura: Piranesi i més enllà Exposició Les arts de Piranesi • Impacte de l’arquitectura colossal i dels gravats carceraris: espais de control (passarel·les tallades, dificultat d’escapada) com a metàfora de poder. • Piranesi, entre barroc tardà i inici d’una sensibilitat més racional/funcional, anticipant línies cap a l’arquitectura contemporània. Debat: de l’acadèmia a l’avantguarda • Per trencar regles cal dominar-ne les bases: s’evoca Picasso com a exemple de tècnica acadèmica abans de la ruptura. • Canvi de paradigma al s. XIX: de l’encàrrec cortesà a la creació per plaer i mercat lliure (galeries, salons alternatius). Exposició Què pensar, què desitjar, què fer • Cicle comissariat per Rosa Martínez sobre art, vida i política: videoart (ni cinema ni fotografia) que activa ressorts emocionals i intel·lectuals per modificar accions. Literatura Steve Alten — El ángel de la muerte. El fin de los días • Thriller apocalíptic de pesta a Manhattan que deriva en conspiracions, misticisme i efectes “hipnòtics” de la vacuna. • Valoració: molt negativa (900 pàgines que no compleixen expectatives; recomanació de no compra/lectura). Llengua viva “Cardar” i “jalar” (menjar) • “Cardar” com a col·loquialisme de duresa o violència (referència a Pa negre, usos al Gironès). • “Jalar”: verb col·loquial i restringit (mastegar i empassar), no admet els usos figurats de “menjar-se” (“menjar-se a petons”, sí; “jalar a petons”, no). Valor de registre entre vulgar i familiar. Música Pastora — “Carícies” • Nova etapa en català. Lletres creatives, rimes menys evidents i llenguatge fresc. Cançó optimista i energètica. Cinema (focus francès) Paris, je t’aime • Film coral d’episodis breus per barris de París. Variacions sobre l’amor: del tòpic romàntic a troballes vitals (“soc viva a París”). Direccions diverses (Coen, Coixet, Cuaron, etc.) i repartiment de primer nivell. El xef • Rivalitat gastronòmica, estrelles Michelin i xoc generacional (aprenent versus mestre). Aparició de Santiago Segura amb to peculiar. Comèdia amable sobre essències versus contingut a l’alta cuina. L’arte de amar (Manuel Moret) • Film coral de 78’ d’elegància i humor fi, històries d’amor entrellaçades on sovint la dona porta la iniciativa. Enllaç conceptual amb Fromm (L’art d’estimar). Economia i crisi: diagnosi i propostes (José Manuel Navarro) Diagnosi • Dependència del totxo i crèdit tancat: caiguda de consum i producció, atur a l’alça i més despesa pública. Receptes • Baixar càrregues a treballadors i PIMEs: cotitzacions, IRPF, IAEs — prioritzar el teixit productiu sobre grans multinacionals. • Mantenir l’IVA a curt termini per sostenir recaptació mentre es reanima consum i ocupació. • Objectiu: més renda disponible → més consum → més producció → més contractació → més ingressos fiscals (IVA, Societats) i menys prestacions. Crítica a mesures i riscos • Oposició a la residència per compra d’habitatge (160.000 €): risc d’una nova bombolla orientada a capitals estrangers. • Crítica a noves retallades (aigua, universitat, funcionariat): empitjoren pobresa, dependència, salut mental i tensen serveis socials. • Denúncia de casos concrets d’ajudes denegades a famílies vulnerables. • Escepticisme sobre la RSC corporativa: sovint màrqueting més que compromís real. Perspectives • 2013–2014: període dur; famílies esgotant estalvis i rescatant plans de pensions. Cal imaginació, treball i ocupació com a prioritat de país.

Panorama de l’episodi Programa cultural amb recorregut ampli: des de teatre polític i titelles fins al bicentenari wagnerià, cinema contemporani i d’autor, exposicions d’art i una novel·la sobre el capitalisme a Hong Kong. El tema social sobre pobresa i desnonaments es queda pendent per manca de temps. Teatre: "Poder absolut" (La Villarroel) Clau del muntatge • Direcció i text de Roger Peña; interpretacions d’Emili Gutiérrez Caba i Eduard Farelo. • Drama de trastienda política: corrupció, xantatge i la voluntat d’esborrar un passat tèrbol lligat al nazisme per assolir el poder. • Format minimalista d’"habitació única": un despatx, diàleg punyent i evolució moral del personatge jove. • Eix temàtic: el poder com a força que ho desborda tot. Per què val la pena • Actors que omplen l’escena i ritme que creix: densa al principi, magnètica després. • Teatre polític poc habitual i necessari per a la reflexió pública. Titelles: Hansel i Gretel (Can Ninot, Sant Cugat) L’espai • "El teatre més petit de Catalunya": Can Ninot. Programació estable de titelles, tallers (també en anglès) i escola de titelles per a nens i adults. L’obra i el valor educatiu • Companyia Titelles Trac Trac. Titelles delicioses i humor amb dolçor. • Morals clàssiques i avís sobre la manipulació: la bruixa que endolceix la veu per fer-se escoltar. • Reivindicació del titella com a art major i gaudi per a tothom (no només per a infants). "La tradició dels contes clàssics és molt potent i plena de capes simbòliques" Bicentenari Wagner a Catalunya Per què Barcelona és el Bayreuth del sud • Tradició wagneriana de dues-centes anys al Liceu; programació habitual d’òperes de Wagner i gran afició. Programació destacada • Al Liceu: L’Holandès errant, Lohengrin i Tristan und Isolde. • Filmoteca de Catalunya: cicle de cinema amb Wagner a la banda sonora (p. ex. Apocalypse Now), Visconti, Buñuel, etc. • Institut del Teatre: taller de dramaturgia sobre Parsifal amb Carlos Padrissa (La Fura dels Baus). • Amics del Liceu: curs sobre la tetralogia (L’Anell del Nibelung) amb Ramon Gené. • Conservatori del Liceu: simposi Wagner i audicions; Auditori: Banda Municipal dirigida per Salvador Brotons amb fragments de l’Anell. Accessibilitat i context • La Filmoteca nova, acollidora i amb preus populars; al Liceu hi ha abonaments i localitats més assequibles als pisos alts. Cinema: "Salvatges" (Oliver Stone) Tema i to • Trama de narcotràfic entre Califòrnia i Mèxic centrada en la marihuana medicinal i el xoc amb un càrtel liderat per Salma Hayek. • Estètica vibrant amb reminiscències 60-70, moments gore i rituals de la Santa Muerte. Punts forts • Triangle central (Blake Lively, Taylor Kitsch, Aaron Johnson) i tensió creixent. • Final amb dues resolucions possibles a pantalla. • Stone combina thriller comercial amb toc independent formal. Cinema: "Todo es silencio" (José Luis Cuerda) De què va • Guió de Manuel Rivas. De la contraban de tabac als 60 al narcotràfic dels 80 en un poble gallec (Noitía), sotmès al poder del Mariscal (Juan Diego). • Dos amics divergeixen: Quim Gutiérrez torna com a policia; Miguel Ángel Silvestre esdevé narcotraficant. Entre ells, Leda (Celia Freijeiro). "Quan al parlar et jugues la vida, tot és silenci" Clau estilística • Realisme poètic marca de Cuerda: el mar i les ruïnes de l’escola com a símbols de destí i memòria. Art i cinema d’art Caravaggio (Derek Jarman) • Biopic amb escenografies minimalistes que recreen el clarobscur dels quadres; vida turbulenta, desig i angoixa vital. El ventre de l’arquitecte (Peter Greenaway) • Arquitecte nord-americà a Roma per homenatjar Étienne-Louis Boullée; meditació sobre forma, mort i buidor. • Roma filmada com a espai irreal; dimensió filosòfica i visual exquisida. Exposicions • Dalí al Centre Pompidou (fins a l’abril); arribarà a Madrid del 23/04 al 2/09. Obres icòniques: el Gran masturbador, la Persistència de la memòria, etc. • Picasso escultura al Museu Picasso (Barcelona): oportunitat per redescobrir la seva faceta menys coneguda. Llibres: "El port dels aromes" (John Lanchester) Context • "Port dels aromes" és el nom xinès de Hong Kong. Laboratori del capitalisme i del lliure mercat; autonomia dins de la Xina. Trama i personatges • Tres trajectòries que es creuen: un gentleman dels negocis britànic; un refugiat xinès que aixeca un imperi industrial; i una periodista que ascendeix en conglomerats mediàtics. • Del 1935 fins avui: poder econòmic, suborns locals, màfies i la conversió de Hong Kong en node global. Idees clau • Nova generació de yuppies xinesos, els anomenats "astronautes" per la vida entre avions transcontinentals. • Visió de mercat i progrés: apostar per l’aire condicionat domèstic abans del boom; reinvenció davant crisis cíclices. • Capitalisme competitiu que sovint oblida la persona, equilibrat per una prosa amb poesia i humanitat. Tema social pendent • El debat sobre pobresa i desnonaments es deixa per a un pròxim programa per manca de temps. Música • Pausa musical: "Here Comes the Sun" (versió femenina) vinculada a Salvatges. • Tancament amb Billie Holiday: disc recomanat, Songs for Distingué Lovers.

Panorama general Programa amb molt contingut cultural: art i arquitectura, música clàssica, llengua, literatura i un ampli bloc de cinema. Es comença amb sumari i després es despleguen els temes amb detall, evitant concentrar-ho tot a l’inici. Temes destacats • Exposició “Les Arts de Piranesi” al CaixaForum: gravats, “càrceres imaginàries” i instal·lació 3D immersiva, diàleg amb fotos de Gabriele Basilico i prototips d’objectes inspirats en Piranesi. • Casa Amatller (Puig i Cadafalch): context de la Manzana de la Discordia, estil modernisme medievalitzant, reobertura prevista i descripció del pis noble i la decoració. • Concert a l’Auditori: Verdi, Rossini i Beethoven (Simfonia núm. 7); to accessible al gran públic; connexió amb un circuit multidisciplinari sobre Joana d’Arc. • Diccionari Vintage: el mot xava (origen gitano i evolució semàntica a Barcelona). • Literatura: “L’edifici Yacoubian” d’Alaa Al Aswany: retrat coral del Caire i tensions socials, religioses i polítiques. • Cinema: “La conspiració”, “Malcolm X”, “Milk”, “Els jocs de la gana”, “Lo imposible”, “La pesca del salmón en Yemen”, “El lladre de paraules”; tancament amb el clàssic “Amadeus”. Art i arquitectura Exposició “Les Arts de Piranesi” (CaixaForum) • Període: 5 d’octubre – 20 de gener. Uns 250 gravats (de més de 2.000 totals) cedits majoritàriament per una fundació valenciana. • Dues línies: - Gravats “reals” (Roma: plaça de Sant Pere, Coliseu, etc.) amb gran detallisme. - Les “Càrceres imaginàries”: 16 gravats visionaris amb arcs, voltes, passadissos i aparells de tortura; inclou una instal·lació 3D immersiva per “entrar” als gravats. • Diàleg amb la fotografia: Gabriele Basilico re-fotografia els espais de Piranesi (p. ex. Coliseu) en blanc i negre poètic. • Importància històrica del gravat: difusió d’imatges (Dürer, models religiosos als segles XVI–XVII), influència sobre pintors catalans. • Curiositat: prototips d’objectes extrets dels dissenys de Piranesi (cafetera, etc.). • Accés: gratuït; CaixaForum combina exposicions clàssiques i contemporànies. Casa Amatller (Puig i Cadafalch) • Context: peça clau de la Manzana de la Discordia (amb Casa Batlló de Gaudí i Casa Lleó Morera de Domènech i Montaner). Tres modernismes: orgànic (Gaudí), elegant (Domènech), medievalitzant (Puig i Cadafalch). • Trets: façana superior amb aire neerlandès; interior del pis noble espectacular (mosaics “a l’estil romà”, xemeneia amb “dones d’aigua”, columnes, finestral amb “les edats de la dona”). • Reobertura prevista (visitable) i recomanacions de visita (inclosa la Casa Asia de Puig i Cadafalch a la Diagonal). Música clàssica i cicle Joana d’Arc Concert a l’Auditori: Verdi, Rossini, Beethoven • Programa: - Verdi: Obertura de “Giovanna d’Arco”. - Rossini: peça vinculada a Joana d’Arc, amb la mesosoprano Marta Infante. - Beethoven: Simfonia núm. 7 (protagonisme de corda, vent i timbals; ritme molt marcat i atractiu per al públic general). • Direcció: director neerlandès, molt expressiu i comunicatiu amb el cos (aproximació desacomplexada i viva a la clàssica). Circuit “Joana d’Arc” (novembre) • Espais: L’Auditori, Institut Français, Filmoteca de Catalunya. • Activitats: - Concerts i òpera “Joana d’Arc” (amb Marion Cotillard, Cor Vivaldi, Cor Lieder Càmera, Cor Madrigal). - Projeccions a la Filmoteca i activitats a l’Institut Français. Paraules i llengua Diccionari Vintage: el mot “xava” • Origen en llenguatge gitano: “xava” = noi (de “xabó”; femení “xaví”). Popularització per la novel·la “La Xava” (Juli Vallmitjana, 1910). • Evolució semàntica: - De paraula d’argot a sinònim de tot l’argot. - Més tard: designa el parlar popular barceloní dels anys 20 (amb influència del castellà). - Diccionari EC: “xava” com a persona que parla “xava”. • Reflexió: risc de desaparició d’aquest lèxic; cal reivindicar el patrimoni lingüístic. Literatura “L’edifici Yacoubian” (Alaa Al Aswany) • Context: Caire, edifici de 1934 impulsat per un armeni adinerat. Abans de Nasser: anglesos, aristocràcia egípcia i jueus acomodats; després: militars i nova classe dirigent. Els terrats allotgen porters i criats. • Temes: - Retrat social i urbà del Caire: riquesa, penes, alegries. - Tabús abordats sense moralismes: homosexualitat, fonamentalisme, abusos de poder, esclavitud sexual. - Lectura útil per entendre el sustrat que precedeix la Primavera Àrab. “Els ignorants es pensen que manipulen les eleccions... La qüestió és que hem estudiat la psicologia del poble egipci... Qualsevol partit que estigui al poder i celebri eleccions les ha de guanyar...” Cinema La conspiració (The Conspirator, Robert Redford) • Postguerra de Secessió: atemptats contra la cúpula de la Unió (assassinat de Lincoln). Judicis als “braços executors” i a la llogatera acusada de complicitat. • Eix temàtic: “en temps de guerra, les lleis s’enfosqueixen” (arbitrarietats, judicis militars, càstig exemplaritzant). Elegància i rigor de Redford. Malcolm X (Spike Lee) • Biopic combatiu: drets civils i debat sobre autodefensa vs. no-violència (contrapunt amb King/Mandela). Interpretació de Denzel Washington. • Debat crític: possible reiteració de recursos (discursos duplicats en televisió i directe) però film de maduresa i ambició dins la trajectòria de Spike Lee. Milk (Gus Van Sant) • Història real del primer càrrec públic obertament gai a San Francisco (barri de Castro). Protagonista: Sean Penn; secundaris: Josh Brolin, Diego Luna. • Temes: activisme, campanyes polítiques des de dins, pactes i teixit democràtic. Parallels amb la formació de lobbies urbans (també a Xueca o l’Eixample). Els jocs de la gana (The Hunger Games) • Distopia juvenil: “Capitol” vs. districtes sotmesos; tributs juvenils en combat televisat. Símils amb Roma i una França prerevolucionària decadent. • Valoració: entreteniment per adolescents; univers vistós però sense novetats de fons. Lo imposible (J. A. Bayona) • Tècnica: tsunami i seqüències d’aigua d’alta potència visual; música i efectes excel·lents; bons treballs de Naomi Watts, Ewan McGregor i el jove Tom Holland. • Crítica: excés de melodrama i de repetició emocional; americanització de les reaccions; risc de “forçar” la llagrimeta. La pesca del salmón en Yemen (Lasse Hallström) • To: british amable i humanista, “microhistòries” de relacions i d’idees improbables (traslladar el salmó al Iemen). • Personatges: científic Ewan McGregor i assessora emprenedora; contrast entre fredor conjugal i nova complicitat. Producte agradable i sense grandiloqüència. El lladre de paraules (The Words) • Estructura a tres temps: escriptor jove troba un manuscrit i se l’apropia; apareix l’autor real (Jeremy Irons). Debat sobre autoria, experiència vital i ètica. • Valoració: intriga eficaç i contenida; sense patriotismes fàcils ni estereotips. Clàssic recomanat: Amadeus (Milos Forman) • Virtuts: ambientació rigorosa, música i ritme dramàtic; retrat del geni de Mozart i la gelosia de Salieri. • Matís històric: Salieri probablement menys “villà” del que mostra el film, però el conflicte artístic i l’energia creativa hi són retratats amb força. Cloenda i continuïtat en antena • Tancament de “Babilònia” i pas a indicatius de l’emissora. • Inici del programa “M de Música” amb un poema de Joan Margarit.