episodis

Resum general Programa variat amb tecnologia del directe, cultura pop i crítiques. Els punts clau: Còmics: reedició imprescindible de Miracleman d’Alan Moore (Panini), amb dibuix d’Alan Davis i to fosc, adult i filosòfic. Videojocs indie: anàlisi de White Night, aventura de terror noir en blanc i negre que brilla per l’atmosfera però té algun inconvenient de càmera i puzzles. Cinema – estrenes: quatre recomanacions ben diferents: Gett, The Guest, Aigües Tranquil·les (Still the Water) i El capital humano. Música: novetats i descobertes amb Lower Dens, James McMurtry i Kendrick Lamar. Xat fora de servei i línia oberta: 93 372 3661. Divagació simpàtica sobre el “dia de LOST” (4-8-15). "4-8-15... avui és el dia de LOST" "Si et quedes sense llum... et vas tornant una mica loco i s’acaba la partida" Còmics: Miracleman (Alan Moore, Panini) Reedició molt esperada (volum 2: El síndrome del rei rojo), després d’anys de problemes de drets i descatalogació. To fosc i adult, propi del gir dels 80 (Moore, Miller), amb reflexions sobre el superhome i arrels culturals del superheroi. Alan Davis aporta un dibuix sòlid que contrasta i potencia el discurs sarcàstic i demolidor de Moore. Edició amb molts extres: esbossos, tintes i històries inèdites que faran les delícies del fan. Videojocs indie: White Night Què és Aventura de terror estil cinema negre dels 40, tot en blanc i negre sense grisos (contrast extrem), d’“Ossom/Awesome/Som Studio” (petit estudi independent). Com es juga Exploració en una mansió després d’un accident; la llum és clau per mantenir la cordura. • Si et quedes a les fosques, el personatge perd el cap i la partida s’acaba. • Càmeres fixes amb planificació expressionista: gran atmosfera, però de vegades dificulten el gameplay. Pros i contres • Atmosfera i direcció d’art: excel·lents. • Narrativa fatalista i to noir: enganxa. • Alguns puzzles poc clars i angles de càmera que confonen. Cinema: estrenes destacades 1) Gett: el divorcio de Viviane Amsalem Drama judicial israelià (Ronit i Shlomi Elkabetz) sobre una dona atrapada en un sistema que requereix el consentiment del marit per divorciar-se. Tracta la institució familiar i la sàtira social amb austeritat i força. Reconeixement crític (Cannes, Globus d’Or) 2) The Guest Thriller de terror sofisticat d’Adam Wingard: un estrany s’infiltra en una família fingint ser amic del fill mort a la guerra. Homenatge als 80 (John Carpenter): fotografia i banda sonora synth/ochentera. Llegeix pors post-11S: l’“enemigo en casa”. 3) Aigües Tranquil·les (Still the Water) Nou film de Naomi Kawase: líric, contemplatiu i molt vinculat a la natura, el pas del temps i la mort. Ritme pausat per a espectadors que busquin sensacions i poesia visual. 4) El capital humano De Paolo Virzì: radiografia punyent de la societat italiana a través d’un succés vist des de tres punts de vista. Temes: família, culpa, responsabilitat. Guardonada als David di Donatello. Música i ambient Lower Dens – “Suckers Shangri-La” (de l’àlbum Escape from Evil): pop fosc i hipnòtic. James McMurtry – “Gonna Find You Now” (Complicated Game): americana d’autor. Kendrick Lamar – “i” (To Pimp a Butterfly): fusió hip-hop, funk i R&B; disc aclamat per la crítica. Petit tast de música japonesa com a pont cap a Aigües Tranquil·les. Xat i directe Xat temporalment caigut per qüestions tècniques; alternativa: 93 372 3661. Apunt friki sobre LOST i la combinació 4-8-15 com a “dia LOST”. Tancament Agraïments, recordatori d’horari i compromís de tornar amb el xat operatiu la setmana vinent.

Resum general Aquest enregistrament reuneix cortinetes, proves de so i promos de ràdio, amb un bloc destacat: la presentació de l’espai cultural Babilònia. També s’hi inclou una falca institucional de seguretat viària per a motoristes i promocions de programes locals de Sant Just. Punts clau • Babilònia: espai setmanal de crítica cultural (llibres, exposicions, concerts, cinema, teatre i debat d’actualitat). • Seguretat viària (moto): recordatori de la vulnerabilitat del motorista i crida al respecte mutu entre conductors. • Ràdio local de Sant Just: promos de programes com La Penya del Morro i Desbernada, amb enfoc local i participatiu. • Gran part de l’àudio consisteix en cortinetes i bucles de comiat (“Fins demà!”, “Bona nit”). Babilònia — Espai de crítica cultural (833–921s) "Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista!" Què és i què tracta • Programa de crítica cultural amb atenció a llibres, exposicions, concerts, cinema i teatre, i amb espai per al debat d’actualitat. • Indicació horària: cada dijous de 9 a 10 del vespre. Apunts i talls destacats dins el bloc • Referències a concerts i a l’èxit de públic, amb menció de festivals i de grups “de casa” (música local) amb “moltes oportunitats”. • Una digressió esportiva sobre la pressió al futbol: "Tu t'equivoques en un penal en un Barça-Madrid, pots quedar crucificat a per vida." • Tònicament, també s’escolta la idea de relativitzar: "Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona." • Breu indicació de franja d’un altre espai: "Cada matí, de 10 a 1." Falca institucional — Seguretat viària en moto (1833–1849s) • Missatge de la Generalitat de Catalunya recordant la vulnerabilitat del motorista. "Recorda, el motorista és més vulnerable." • Crida a respectar les normes i a la convivència a la via pública: "Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos." Promos de programes locals (1851–1916s) La Penya del Morro • Programa coral (una vintena de col·laboradors), tardes de 17 a 19 h, sobre l’actualitat de Sant Just, la seva història i l’extra ràdio. • Temàtiques: televisió, esports, notícies positives, connexions amb el casal de joves, secció cara a cara amb noies de 2n d’ESO, antiagenda, noves tecnologies, videojocs i llibres, concerts i cinema. Desbernada (Ràdio Desbern/Desben) • Slogan i to esportiu: "No et quedis fora de joc." • Horaris: divendres a les 20 h i dissabtes a les 12 h. • Esment irònic d’audiència: "el 0,1% de la població de Sant Just". Cortinetes i farcit d’antena Obertura i proves (0–832s) • Seqüència de indicatius, proves de so (p. ex. “Uno, dos, un, dos, tres”), etiquetes com “Ràdio X.0”, i “Fins demà!” repetit. Bucle de “Fins demà!” (933–1832s i 1916–2307s) • Franges llargues amb comiats repetits sense informació nova. Tancament nocturn (2308–3628s) • “Bona nit” repetit de manera continuada fins al final de l’arxiu. Conclusió • L’enregistrament funciona com una compilació de cortinetes i promos amb un sol bloc editorial clar (la presentació de Babilònia), acompanyat d’una falca de seguretat viària i promos de la graella local. El gruix restant és farcit d’antena amb bucles de comiat.

Panorama general de l’episodi Programa cultural amb to distès on el presentador i en Barri centren el dia en sèries d’animació “infantils” que també gaudeixen els adults, seguit d’un bloc musical amb Sufjan Stevens i un tancament amb còmics d’autor publicats per Spaceman Books (ECC): Doctor Radar i Blackface Banjo. "La animació no és un gènere, és un suport." Sèries d’animació per fardar (i no només Hora d’Aventures) Gravity Falls (Disney Channel) • Sinopsi: dos germans passen l’estiu amb l’oncle a Gravity Falls, un poble ple de misteris i folklore estrany. • To i referents: barreja de ciència-ficció i terror clàssic amb humor; ecos de Twin Peaks, The Thing i camp stories americanes. Visualment, deliciosa i amb ritme de cliffhangers poc habituals en animació infantil. • Públic: funciona per a nens i per a adults amb molts referents. • Emissió: crítica a la programació erràtica (llargs parons, episodis aïllats), malgrat el creixent prestigi. Steven Universe (Cartoon Network) • Format: episodis de 10 minuts, en doble tanda setmanal; temporades llargues (40+ minisodis). • Temes: destaca el tractament natural i positiu de personatges LGTBI en un entorn infantil (debat sensible als EUA). • Estil: dolç, fantasiós i molt “cuqui”; recorda (en to i caràcter) a l’estètica de Brian Lee O’Malley; pot arribar a ser “massa dolç” per a alguns, però és una joia tendra i amb gran cabecera. Over the Garden Wall (Boing) • Miniserie tancada: 10 episodis de 10’ (veïble en una tarda). • Tonalitat: conte clàssic amb punt fosc i retorçat; paleta i cançons d’aire vintage; veus molt encertades (el germà petit és part de la màgia). • Comparativa: menys pop que Hora d’Aventures, més clàssica i amb aroma a Grimm. • Emissió: emissió en marató (5+5 episodis) a Espanya. Apunts sobre animació “gamberra” i el suport • Mostra d’“adult swim”: Rick and Morty (Dan Harmon) — turbulenta i brillant, humor escatològic (eructes, baba) i guions finíssims. • Principi clau: l’animació no és un gènere, és un suport; permet qualsevol gènere i públic. • Practicitat: durades de 10-20 minuts com a “píndoles” ideals entre drames llargs. Extra de comèdia (no animació) • It’s Always Sunny in Philadelphia: temporada recentment tancada, nivell altíssim després d’uns anys més irregulars; renovada una més i desitjada “immortal”. Música Sufjan Stevens – “The Only Thing” (Carrie & Lowell) • Escolta d’un tema del nou àlbum Carrie & Lowell: retorn esperadíssim i molt emocional, pell de gallina garantida. • Anècdota: record del vell propòsit de Sufjan de fer un disc per cada estat dels EUA; aquest no segueix aquella idea, però no deceb gens. Còmics d’autor (Spaceman Books – ECC) Marc editorial • Presentació de Spaceman Books (ECC) com a línia per a material d’autor: edicions cuidades, visualment potents i fora del catàleg superheroic habitual. Doctor Radar: Asesino de Sabios (Noël Simsolo, dibuix de Frédéric Bézian) • Ambientació: París anys 20; noir pulp amb aire de fulletó i Sherlock. • Trama: un policia i un pintor investiguen el criminal Doctor Radar, que elimina científics vinculats a la futura “cursa espacial”. • Art i to: planificació expressiva, il·luminació dura i ecos de l’expressionisme alemany; ritme trepidant i atmosfera magnètica. Blackface Banjo (François Duchazeau) • Context: EUA finals s. XIX; retrat dels minstrel shows (blancs en blackface fent caricatura racista de la població negra). • Protagonista: músic negre amb pota de fusta que toca el banjo i vol sobreviure amb dignitat dins un món hostil. • Estil: homenatge al còmic primitiu de principis de s. XX; ús pictogràfic dins globus (dibuixos en lloc de text) per reforçar la narració visual i la metàfora. • Tò: no moralitza en excés; el propi absurd del sistema queda exposat; lectura valenta, original i molt cuidada.

Visió general del programa Episodi variat i molt complet on es combinen sèries de televisió, música, còmic d’autor, estrenes i reestrenes de cinema, i agenda cultural. El to és àgil i opinatiu, amb un bloc central dedicat a sèries, i trams específics per a còmic i cinema. "He vist coses que vosaltres no creuríeu..." — record del mític monòleg de Blade Runner en motiu del seu reestrena Sèries de televisió Notícia ràpida: True Detective • Hollywood Reporter avança una escena d’“orgía colosal” a la nova temporada de True Detective. • Debat entre els conductors sobre com “superar” el recordat pla seqüència de la T1, amb ironia sobre l’espectacle i el to de la S2. Comèdies que tanquen temporada • Broad City (T2): - Millor to i identitat pròpia que a la T1 (més surrealisme i cohesió). - Ilana i Abbi consoliden una veu còmica pròpia; renovada i en clara pujada de popularitat. - Context Comedy Central: ecosistema d’humor femení desinhibit (A. Schumer, etc.). • També finalitzen: It’s Always Sunny in Philadelphia i Man Seeking Woman. Estrena i anàlisi: Powers (PlayStation Network) • Adaptació del còmic de Bendis amb gestació accidentada (pilot a FX, canvis de cast/equip) i finalment llançada per PlayStation en clau de plataforma VOD. • Direcció del pilot de David Slade (Hard Candy, pilot de Hannibal): s’esmenta la seva empremta visual a Hannibal. • Valoració crítica dels conductors: - Problemes greus d’estètica i direcció artística (“feíssima”), vestuari de superherois poc convincent. - Cast: Sharlto Copley, Eddie Izzard, Michelle Forbes; dubtes d’encaix i to. - Premissa: policia especialitzada en casos amb superhéroes tractats com estrelles (rock, excessos), barreja de procedimental i passats tèrbols. - Comparació amb Gotham: to diferent, però dubtes de personalitat pròpia. • Nota de mercat: PlayStation entra al joc de sèries originals (tipus Netflix/YouTube/Yahoo), aprofitant el seu ecosistema d’usuari. En seguiment: iZombie i el bon moment de The CW • iZombie (Rob Thomas) arrenca bé; es vol confirmar amb més episodis. • The CW en gran forma: Jane the Virgin, The 100, etc. — parrilla sorprenentment sòlida. Altres sèries en radar • Community (T6, Yahoo Screen): retorn solvent. • American Crime (ABC): bona qualitat i cura estètica (to “de cable”), però audiències a la baixa. • Recomanació extra: The Jinx (HBO) — true crime documental amb gran impacte mediàtic i final de gran ressò; debat sobre spoilers a premsa. Música Descobriment • Lady Lamb the Beekeeper presenta el disc After; el tema destacat és “Billions of Eyes”. Còmic d’autor ‘L’Àrab del Futur’ — Riad Sattouf • Premi Fauve d’Or (Angulema); èxit de crítica i públic. • Memòries d’infantesa (1978–1984) entre França, Líbia de Gaddafi i Síria d’Hafez al-Assad. • Temes: - Identitat, religió i política, xoc cultural i creixement personal. - To agredolç amb més humor que Persepolis, però igualment emotiu i reflexiu. • Edició en català/castellà per Salamandra; anunciat com a primer volum d’una sèrie. Cinema Reestrena imprescindible: Blade Runner — The Final Cut (2007) • Tornada als cinemes en còpies restaurades. • Record del monòleg “Tears in Rain” i mites sobre improvisació de Rutger Hauer. • Projeccions en versió original a sales concretes (esmenten Barcelona). Biopic polièdric: Pasolini — Abel Ferrara • Willem Dafoe encarna Pasolini (predomina l’anglès pel mercat). • Format híbrid: últims dies de vida i posada en imatges del projecte final inacabable de Pasolini. • No convencional i ombrívola; recomanada per amants del cinema d’autor i de Pasolini. Neo-noir sòbria: A Most Violent Year — J.C. Chandor • Nova York, 1981 (estadísticament “l’any més violent”). • Oscar Isaac i Jessica Chastain en un drama de violència soterrada (més ètica que física) sobre el negoci del transport. • Elegant i ben interpretada; injustament obviada als Oscars. Agenda cultural Kosmopolis (CCCB) • Festival de literatura, periodisme i llenguatge (18–22 de març). • Programa: - Exposició Les variacions Sebald. - Bookcamp (llibres, indústria, autopublicació i nous formats). - Sèries i literatura: True Detective, Olive Kitteridge, Game of Thrones. - Preestrena de Citizenfour (Oscar a millor documental). - 150 anys d’Alícia (Lewis Carroll): recorregut literari i cinematogràfic. • Moltes activitats gratuïtes o a preus simbòlics. Idees clau • Broad City consolida la seva veu i creix dins la nova onada de comèdia femenina sense filtres. • Powers desperta interès per context industrial, però patina en execució visual i to. • The CW sorprèn amb una parrilla consistent i iZombie promet. • The Jinx mostra la força del true crime televisiu i el debat ètic sobre spoilers. • ‘L’Àrab del Futur’ és un must en còmic autobiogràfic contemporani. • Repassos de cinema d’autor i de culte: Blade Runner, Pasolini i A Most Violent Year.

Resum general Episodi centrat en dues sèries clau de l’actualitat televisiva: la comèdia Unbreakable Kimmy Schmidt (Netflix) i el drama sobrenatural The Returned (A&E), amb debat sobre el pas de projectes de network a plataformes de video on demand, la llibertat creativa, i la maratonejabilitat de les sèries. "Muy happy con mala baba" i "No me parece una serie para maratonear" – dues idees que marquen el to de la conversa. 1) Unbreakable Kimmy Schmidt (Netflix) Context i producció • Neix a NBC com a pilot, passa els upfronts i rep temporada completa, però NBC la cancel·la abans d’estrenar-la. • Netflix rescata el projecte i la renova per dues temporades, aprofitant la seva lògica de plataforma de video on demand i major llibertat de to i contingut. • Creators: Tina Fey i Robert Carlock (30 Rock). El segell d’autors es nota en el tipus de gag i els jocs de paraules. Trama i to • Premissa: Kimmi és rescatada d’un búnquer on ha passat anys amb un culte apocalíptic i ha de reiniciar la seva vida a Nova York. • To: comèdia molt lluminosa (“happy”) però amb trasfons fosc; humor blanc amb punt d’incorrecció política. Interpretacions i personatges • Protagonista: Ellie Kemper (The Office) en el seu registre de bona noia ingènua però amb “mala llet” puntual. • Secundaris: Jane Krakowski repeteix arquetip de 30 Rock i funciona; altres secundaris encara no arrenquen. Ritme, gag i experiència d’usuari • Gags molt inspirats en moments concrets (p. ex., clínica de cirurgia estètica), però irregularitat entre pics de comèdia. • Pilot amb ritme estrany (“anticlimàtic”); no convida a maratonejar: millor a dosis espaiades. • Comparativa: House of Cards (densa, millor espaiar) vs Mozart in the Jungle (lleugera i maratonejable per simpàtica). Estat i expectatives • Renovada; es confia en millora progressiva a l’estil 30 Rock o Parks and Recreation, que van començar fluixes però després van creixer molt. 2) The Returned (A&E) — Remake de Les Revenants Plantejament i comparacions • Remake nord-americà de la francesa Les Revenants (canal original: Canal+ França), amb concepte idèntic: en un poble tornen persones mortes de diferents èpoques, sense zombis, i s’explora l’impacte emocional i social. • Es diferencia de Resurrection (ABC), que ja jugava una idea semblant però era la “marca blanca” respecte a l’original francesa. Valoració • “Es una copia exacta”: mateix guió, plans, il·luminació i paleta de colors. Alta qualitat de producció, però zero aportació nova si ja has vist la francesa. • Únic al·licient: públic que rebutja l’idioma francès o fans de Mary Elizabeth Winstead, que signa una bona feina i consolida una carrera més indie. • Recomanació: si pots, recupera l’original; el remake és correcte però prescindible per a qui ja coneix la versió francesa. 3) Notes de context i servei Llibertat en plataformes VOD • Netflix no pateix les mateixes restriccions de llenguatge/contingut que les networks, cosa que afavoreix el to i el contingut (com un “HBO en comèdia”). Vies de contacte del programa • Telèfon obert als oients amb recomanacions culturals; xat web de l’emissora; correu i blog on es pengen els programes. Punts clau en 5 idees • Kimmi Schmidt: comèdia de 20’ amb humor Tina Fey, lluminosa però amb aristes; bona base, irregularitat de gags i secundaris per polir. • No és per a maratons: millor espaiar els episodis; contrasta amb altres sèries que demanen veure’s del tiró. • The Returned: remake mimètic de Les Revenants; tècnicament sòlid però innecessari si coneixes l’original. • Mary Elizabeth Winstead: presència destacada a TV; reforça perfil indie i solvent. • Expectatives: es confia que Kimmi Schmidt creixi com van fer 30 Rock i Parks and Recreation.

Resum general del programa Visió ràpida • Programa centrat en sèries de televisió, amb especial atenció a la comèdia de network i a la nova fornada espanyola, una pinzellada musical amb el retorn de Dan Deacon i una secció de còmics destacant l’edició d’"Otros Mundos" dedicada a Batman i Lobo. • Conversa inicial sobre la sintonia del programa i el seu origen a l’"Mr. Show" (Bob Odenkirk), enllaçant amb la campanya de Better Call Saul a Barcelona. • Bloc central de sèries: comparativa de comèdies de network (ABC i Fox), crítica entusiasta de The Last Man on Earth i anàlisi de El Ministerio del Tiempo (estructura, guiños pop i complicacions d’horari i competència). • Música: Dan Deacon presenta el disc "Gliss Riffer" (tema: "When I Was Done Dying") i s’anuncia el seu pas pel Primavera Sound. • Còmics: Batman/Lobo (Otros Mundos) d’Alan Grant i Simon Bisley; acció ultraviolenta en clau de paròdia del còmic grim & gritty dels 90. • Interludis humorístics i nostàlgics sobre tele dels 80/90: Xuxa, Topo Xixo, el videojoc televisiu Hugo, l’efecte 3D amb ulleres de revista, Frutopia i l’anècdota del canvi de marca a KFC. Temes principals i idees clau 1) Comèdies de network: Fox i ABC • Debat sobre el suposat "malefici" de la comèdia a Fox vs l’estabilitat a ABC. • Reivindicació de The Middle (ABC) com a sitcom clàssica, sòlida i menys encotillada que Modern Family, tot i viure a la seva ombra. "Sempre s'ha mantingut amb bona audiència, però passa desapercebuda" 2) The Last Man on Earth (Fox) • Nova sèrie de Will Forte (ex SNL), pilot doble dirigit per Phil Lord & Christopher Miller (The Lego Movie; 21/22 Jump Street). • Premissa: comèdia de "últim home a la Terra" amb to postapocalíptic jocós, cura tècnica i humor físic/visual. • Sorpresa estructural al pilot (sense espòilers) que obre possibilitats de sèrie; temporada de 10 episodis. • Valoració: brillant; "nivell FX" en ambició i to, inusual en una network. "De les millors estrenes d'una network en bastant temps" 3) El Ministerio del Tiempo (TVE) • Capítol 2: 72 minuts sostinguts amb un únic cas; bona gestió de ritme i subtrames. • Mix de cultura pop i història: Lope de Vega, gag "Curro Jiménez" (meta-homenatge a Sancho Gracia via Rodolfo Sancho) i resposta musical amb Rosendo. • Sèrie "cultural i divertida" que aprofita per llançar punts crítics sobre l’Espanya actual. • Problema de parrilla: moviments d’horari (dimarts a dilluns), competència amb "Bajo sospecha", "Los nuestros", i avançament del prime time; gran acollida crítica però dificultat per consolidar públic. "És el millor tipus de sèrie que pot fer una televisió pública: cultural i entretinguda" 4) Música – Dan Deacon • Retorn amb Gliss Riffer; tema destacat: "When I Was Done Dying". • So marcià, personal i esbojarrat; confirmat al Primavera Sound (finals de maig). 5) Còmics – Batman/Lobo (Otros Mundos) • Sello Otros Mundos (Elseworlds) de DC: llibertat per reimaginar mites sense afectar la continuïtat. • Alan Grant (guió) i Simon Bisley (dibuix) creuen Batman amb Lobo – un "cafre intergalàctic" ultraviolent. • To: paròdia del grim & gritty dels 90, violència hiperbòlica i cartoon més humorística que gore. • Ritme imparable, diàlegs absurds i un gir boig vinculat a l’origen del Joker; estètica que evoca l’underground 70s. "No té missatge; és una gambarrada divertidíssima i autoconscient" 6) Nostàlgia televisiva 80/90 i màrqueting pop • Històries de Xuxa (contraplans amb nens d’estudi), Topo Xixo, el videojoc Hugo per telèfon, especials 3D amb ulleres de revista i l’efecte "estrella" de Frutopia. • Anècdota sobre KFC i l’ús de la paraula "chicken" en marca. Recomanacions • Mira: The Last Man on Earth (pilot doble; 10 episodis) – humor fresc i proposta valenta per ser Fox. • Segueix: El Ministerio del Tiempo – sòlida narrativament, rica en referències i amb personalitat. • Llegeix: Batman/Lobo (Otros Mundos, ECC) – si t’agrada l’humor cafre i la sàtira dels 90. • Escolta: Dan Deacon – "Gliss Riffer" i apunta’t el directe al Primavera Sound. Persones i referents citats • Sèries: The Last Man on Earth, Better Call Saul, The Middle, Modern Family, El Ministerio del Tiempo, Padre de familia, Bob’s Burgers. • Creadors/actors: Will Forte, Phil Lord & Christopher Miller, Bob Odenkirk, Channing Tatum, Rodolfo Sancho, Sancho Gracia. • Còmics: Batman, Lobo, Joker, Alan Grant, Simon Bisley, Otros Mundos/Elseworlds. • Música: Dan Deacon – "Gliss Riffer", "When I Was Done Dying". • Pop/nostàlgia: Xuxa, Topo Xixo, Hugo, Frutopia, KFC.

Resum general de l’episodi Programa amb arrencada caòtica (telèfons col·lapsats i sense guió), proposta de concurs anti-Birdman i, sobretot, gran debat sobre “El Ministerio del Tiempo” (EMT) amb opinions oposades. A la segona part, repàs d’audiències i programació, comparacions amb Bajo sospecha i The Slap, calendari d’estrenes i retorns (The Last Man on Earth, Agents of S.H.I.E.L.D., Agent Carter), un bloc musical dedicat a Natalie Prass i un bloc de còmic sobre Fatale Vol. 4 de Brubaker i Phillips. "El Ministerio del Tiempo es uno de los mejores pilotos que ha producido la televisión española" "12 minutos me bastan para saber que es un truño" Sèries i televisió El Ministerio del Tiempo — qualitat, to i humor referencial • Postures oposades: Barry el considera un pilot excel·lent (direcció, interpretacions, fotografia i to definit des del minut 1). Carlos el rebutja als 12 minuts per interpretacions i acabat tècnic. • To i funció: sèrie amb funció cultural que desperta interès per la història d’Espanya, amb humor referencial (a fets històrics i cultura pop espanyola; guiños tipus Terminator). • Concepte: “Men in Black” de la història espanyola; agents de diferents èpoques eviten canvis al passat. Procedimental amb trama horitzontal (rivals que volen alterar el passat). • Debat tècnic: durada 72’ (forta exigència de guió), possible so irregular (assignatura pendent de la ficció espanyola), i discussió sobre si és “bona per ser espanyola” o directament bona en estàndards internacionals. Audiències i programació • Estrena en dimarts contra Bajo sospecha: ~14% EMT vs 19,7% de la competència; arrossegament de la Champions. • Canvi de dia: passa a dilluns per esquivar competidors (inclosa The Strain, ~8%). • TVE avança el “primetime” 15 minuts per acabar abans de les 12. Bajo sospecha i The Slap • Crítiques a la protagonista de Bajo sospecha (Blanca Romero) i percepció de voler ser més del que és. • The Slap (NBC): mal fit de cadena, ratings febles i crítiques dolentes tot i el repartiment (Melissa George, Peter Sarsgaard, Zachary Quinto, Uma Thurman; “Thurman Gate” pre-estrena). Estrenes i retorns • The Last Man on Earth (FOX) s’estrena diumenge; molt bona pinta. • Agents of S.H.I.E.L.D. torna; Agent Carter (8 episodis) valorada com a digna i sòlida. Música Natalie Prass — àlbum debut i “Bird of Prey” • Identificació del tema sonat: Natalie Prass; disc homònim, chamber pop amb arranjaments elegants. • “Bird of Prey”: cançó destacada, tons melancòlics i producció delicada; recomanació clara per a qui busqui pop d’autor amb textures orquestrals. "És molt guai. És chamber pop... i la veritat és que és un disc molt bonic." Còmic Fatale Vol. 4 — “Reza perquè llueva” (Ed Brubaker & Sean Phillips) • Noir + sobrenatural a càrrec d’un tàndem de referència (Criminal, Incognito, Sleeper). • Protagonista: Josephine, dona misteriosa que no envelleix, amb aura demoníaca i ecos lovecraftians. • Doble línia temporal: present i anys 90 (context grunge); reprèn la trama principal després d’un volum d’històries breus. • Dibuix de Sean Phillips: estil fosc, brut i retro, llums i ombres molt marcades. • Un dels millors noirs en actiu; aquest volum prepara una clausura potent al següent. • Trajecte d’Ed Brubaker: etapes destacades a Capitán América, Daredevil, Gotham Central, Iron Fist. Moments extra i to del programa • Obertura amb telèfons col·lapsats (Skype) i proposta de concurs: crítica negativa a Birdman per guanyar canya/vermut. • To d’esbarjo i picabaralla amable entre tertulians; ritme dinàmic amb interludis musicals i talls de comiat repetits.

Panorama general de l’episodi • Programa amb to desenfadat i àgil: comencen amb introducció i una trucada al col·laborador Barry per parlar de sèries, segueixen amb còmics i tanquen amb cinema (Òscars). • Temes clau: final de The Legend of Korra, auge de la ficció espanyola (El Ministerio del Tiempo, Refugiados, El Incidente, Vis a Vis) amb anàlisi de Bajo Sospecha, secció de còmics DC (Green Arrow, Harley Quinn) i pronòstics dels Òscars (internacional i animació). "Si no innovas, pues no la hagas" — debat sobre thrillers de desapareguts tipus The Killing/The Missing Sèries The Legend of Korra (final de sèrie) • Spin-off d’Avatar: The Last Airbender (Nickelodeon) amb estètica anime però ritme nord-americà. • To més juvenil i seriós que Avatar: política, món espiritual i arcs compactes. • 4 temporades (2012–2014) i un final molt elogiat per mitjans seriosos. • Debat sobre la confusió amb “Avatar” de Cameron i l’adaptació de Shyamalan (The Last Airbender). • Recomanació forta fins i tot per a qui no sol veure animació: "No pots parar". Ficció espanyola: impuls i novetats • Sensació que la indústria s’està posant les piles en concepte i producció. • El Ministerio del Tiempo: to de drama d’aventures temporal; rumor d’un cameo de Jordi Hurtado que entusiasma. • Refugiados (Atresmedia + BBC): rodada en anglès; repte de venda al públic local per cara poc coneguda, tot i bona pinta. • El Incidente: aposta “cinematogràfica” amb noms potents (Marta Etura, Bárbara Lennie). • Vis a Vis: presó de dones; aparició de Najwa Nimri com a figura destacada. Bajo Sospecha (estrena i anàlisi) • Estrena amb molt bona audiència (millor de l’any): thriller de nena desapareguda amb ecos de The Killing. • Forts i febles: - • Producció sòlida i ritme enganxós; - • Crítica a capítols massa llargs (72–75’), i a l’ús de l’“actuar xiuxiuejat”. • Premissa: policia infiltrada al poble per destapar sospitosos en un cas de comunió. • Repartiment: Yon González, Blanca Romero, Alicia Borrachero, Melanie Olivares. • Esmenten el tràiler i on veure-la a Atresmedia (amb publicitat). "Les hem interrogat tres vegades — doncs interroguin-los tres vegades més" — tòpics del gènere, però efectius. Còmics (DC via ECC) Green Arrow — Lemire/Sorrentino (Vol. 2) • Etapa molt recomanable: narrativa àgil, identitat visual personal i cliffhangers potents. • Arc “La guerra de los Outsiders”: imaginari japonès, sectes i un to més fosc sense perdre l’entreteniment. • Per a fans i no fans de la sèrie de TV: els còmics brillen per si sols. Harley Quinn — Conner/Palmiotti/Hardin (Vol. 1) • Número 0 de puro metalenguatge i vuit capítols de humor negre i acció esbojarrada. • Sidekicks estrafolaris (castor dissecat, avi ex-superheroi…) i roller derby, amb aparició de Poison Ivy. • No és “trascendent”, però és divertidíssima i descarada. Música • Pista destacada: Ibeyi (duo francès) — comentari breu i bona recepció al programa. Cinema — Òscars (aposta i debat) Pel·lícula internacional • Cursa entre Ida (Polònia) i Leviathan (Rússia). Tangerines agrada, però menys opció. • "Els borratxos (Leviathan) o les monges (Ida)" — pronòstic inclinat cap a Ida. Animació • Crítica a l’absència de The Lego Movie. • Favorita emocional: The Tale of the Princess Kaguya (Studio Ghibli) per art i tradició. • La resta: Big Hero 6 (efectiva però fórmula Disney), The Boxtrolls (tercera millor de Laika), How to Train Your Dragon 2 (bona però seqüela), Song of the Sea (bonica, poc accessible prèvia als premis). • Comentari sobre el futur de Studio Ghibli i possible aturada/replantejament. Frases i apuntes "Recorda, el motorista és més vulnerable" — campanya de seguretat viària a l’inici. "Bahías Corsarias" — referència humorística a la temptació de la pirateria (no recomanada).

Panorama general del programa To i format: Programa distès, amb bromes i incidències tècniques a l’inici. Interacció constant amb el xat i retorn a seccions clàssiques (cine, sèries, còmics i llibres) amb una nova secció de videojocs. Temes centrals: Cine: 50 Ombres de Grey (fenomen i crítiques) i repàs dels Goya 2015 (gala, premis, polèmiques) Videojocs: BioShock Infinite (experiència narrativa i recomanació) Sèries: Estrena de Better Call Saul i rescat del clàssic Heimat en DVD Còmics: Moon Knight (Warren Ellis) i Captain America (etapa Kirby: Bomba Loca i Bicentenari) Llibres: Dennis Lehane — L’Entrega (The Drop) i Nick Pizzolatto — Galveston "Basta ya de recomendar ese monólogo" — debat encès sobre el fenomen Dani Rovira als Goya Cine 50 Ombres de Grey: fenomen, expectatives i crítiques Idea clau: Tractada com a “event” que colonitza la cartellera; es comenta la manca d’altres estrenes rellevants. Valoracions: Crítiques molt divisives; algunes la qualifiquen de buida de passió o avorrida, fet que desperta encara més curiositat per veure-la. Debat sobre el pagar o no pagar per veure-la; comentaris sobre la durada i la incomoditat d’anar-hi “sol”. Apunt cinèfil: Es destaca el documental “Red Army” com a possible alternativa interessant a sales de versió original. "Si les crítiques són dolentes, encara la vull veure més." Goya 2015: gala, presentador i palmarès Conducció de la gala: Dani Rovira rep un notable per solvència; es contrasta amb la “incomoditat” de gales passades (referència a Manel Fuentes). Moments destacats: Antonio Banderas i el seu discurs “interminable”. Obertura musical “rància” amb clàssics i presència de Lolita Flores; interpretació de “Resistiré”. Premis: Triomf de La isla mínima: reconeguda com a “gran pel·li”, però es critica el monocultiu de premis en detriment de categories tècniques on podrien haver brillat altres títols (p. ex. REC 4: maquillatge/FX). Ocho apellidos vascos: domini en interpretació (excepció: Clara Lago no guanya). Debat sobre stand-up: Resistència a l’humor monologuista espanyol i al “monòleg de la platja” de Rovira. Debat i disculpa en directe Polèmica: Reaccions d’oients per un comentari associant cues “com caragols” a 50 Ombres i el seu públic; es qüestiona si hi ha biaix masclista. Resposta: S’ofereixen disculpes i es convida a trucar per dialogar; s’apel·la al to de broma però també a la responsabilitat del programa. "Si ens hem de disculpar, millor fer-ho en directe i amb unes braves." Videojocs BioShock Infinite Oferta: Edició d’importació a Amazon Itàlia per ~9€; totalment en castellà. Experiència: Narrativa i món: ucronies de 1912, religió inventada, ambientació “inabarcable”. No és només ‘disparos’: molts racons a explorar, clímax final impactant. Verdicte: Recomanadíssim per guió, direcció d’art i profunditat temàtica. Sèries Better Call Saul (S1): primeres impressions To i estil: Més lleugera i de comèdia negra que Breaking Bad; connexions existents però sense repetir fórmula. Personatge: Saul més jove; la sèrie s’aguanta pel seu carisma i ritme propi. Marketing local: Cartelleria als autobusos i metro de Barcelona (inclosa versió en català). Heimat (Edgar Reitz): rescat imprescindible en DVD Què és: Saga alemanya monumental (des dels anys 20 fins als 80) que retrata la història d’Alemanya a través d’un poble i diverses generacions. Forma: Blanc i negre amb trencaments en color, evolució formal al pas dels anys; ritme lent, dens i exquisit. Influència: Referència per autors com Lynch; moments onírics i composicions memorables. Edició: Pack DVD en alemany subtitulat, sense doblatges; PVP aprox. 29€. Còmics Moon Knight (Warren Ellis) Personatge: Vigilant amb mitologia egípcia, mètodes poc ortodoxos i un toc “grillat”. To i forma: Violència urbana i elements paranormals, humor negre; narrativa molt visual i àgil, capítols que es devoren. Context: Recuperació potent després de l’etapa mítica amb Bill Sienkiewicz (possible reedició per Panini). Captain America — Etapa Jack Kirby (Bomba Loca i Batalles del Bicentenari) Retorn de Kirby (1975-76): Condicions creatives i reinvent del personatge. La Bomba Loca: Arc sobre una bomba sònica que enbogeix la gent; pur Kirby-còsmic a la terra. Batalles del Bicentenari: Especial que fa saltar el Cap pel temps (Far West, incendi de Chicago, gàngsters, Hollywood) per celebrar 200 números i 200 anys d’EEUU. Per a qui: Imprescindible si estimes Kirby i vols Cap icònic, vigorós i patriòtic (amb encant vintage). Llibres Dennis Lehane — L’Entrega (The Drop) [Salamandra, català] Origen invers: Guió primer, novel·la després; adaptada al cinema per Michael R. Roskam. Què hi trobes: Novel·la negra de baixos fons a Boston (bars, màfies txetxenes), breu i elèctrica. Cinema: Pel·lícula notable amb James Gandolfini en el seu comiat cinematogràfic. Nick Pizzolatto — Galveston [Salamandra, català] Aprofitant l’onada: Publicació en català del creador de True Detective; proposta dura i atmosfèrica. Tancament Proper programa: Avanç d’un especial Òscars la setmana vinent. To final: Bon humor i agraïment als oients (Ripley, xat) — amb guiños al “golla” i a la ràdio local.

Panorama del programa Episodi magazine amb televisió, cinema i música: conversa distesa entre els conductors i col·laboradors, amb trams en català i castellà, que salta entre estrenes britàniques, polèmiques de remasterització, novetats discogràfiques, festivals a Catalunya i Nova York, i dues crítiques de cinema. "Ocurre el primer crimen en la historia de Fortitude" — intriga freda i preciosa, però amb personatges discutibles. Televisió Fortitude (Sky Atlantic/Pivot) • Thriller polar ambientat en un poble àrtic idíl·lic on es comet el primer crim. • Visualment, espectacular: plans amplis, naturalisme sense filtres estridents. • Trama: presentació coral (pilot d’1h30) i misteri amb tints quasi sobrenaturals (restes congelades, malaltia estranya d’un nen). • Repartiment de luxe: Michael Gambon, Stanley Tucci, Christopher Eccleston, Sofie Gråbøl (prota de la The Killing danesa), i Verónica Echegui. • Per alguns, manca d’“enganxament” amb els personatges; per d’altres, bona descripció de personatges abans de la intriga. • Temporada de 12 capítols. "Es una serie bonita… compras la serie ya por lo visual". iZombie (The CW) i el “pitch” esbojarrat • De la broma d’una nena que obre un blog des de la postvida a la realitat: iZombie, jove zombi en una morgue que menja cervells per resoldre casos. • De l’equip de Veronica Mars; adaptació de còmic, molt lliure. Remasteritzacions polèmiques: Buffy en HD (Pivot) i The Wire • Crítica dura a Pivot per emetre Buffy en panoràmic a partir de màsters 4:3: zoom, retalls, i fins i tot equip de rodatge visible en plans oberts. • Es confia que HBO prengui més cura amb el 16:9 de The Wire. Sèries britàniques: Cucumber, Banana i Tofu (Russell T Davies) • Tríptic sobre amor sense barreres i temàtica LGBT amb formats creuats: - Cucumber (Channel 4): serial sobre una parella gai madura en crisi; gran guió, ritme irregular. - Banana (E4): antologia (un personatge per episodi) que es creua amb Cucumber; Ep.2, molt destacat, essència Skins. - Tofu (online): docu-reality complementari. • Títols com a broma sobre “l’estat” del membre masculí: Tofu → banana pelada → banana → cucumber. "El segon episodi de Banana és d’aquells que et deixen encantat". • Apunt final: menció de l’estrena de Fresh Off the Boat (sitcom familiar asiàtico-americana), bona pinta si es manté allunyada de la sàtira gruixuda. Música Belle and Sebastian – Girls in Peacetime Want to Dance • Gir més ballable/disco, però amb el clàssic to agridolç de la banda. • "Passar les penes amb alegria" defineix el contrast emocional del disc. Owen Pallett – crònica de concert • Concert a NY: violí + loop pedal per construir capes en directe; format minimalista i hipnòtic. • Recomanat si torna a passar per aquí. Natalie Prass – debut homònim • Pop de cambra amb arranjaments elegants; aplaudida per la crítica i escalant llistes d’inicis d’any. Festivals Vida (Vilanova i la Geltrú) • Lloc singular (masia, pinedes, open air), bon ambient i format cuidat. • Confirmats: The War on Drugs, Andrew Bird, Hinds, Nacho Vegas, Núria Graham, etc. • Preu contingut i experiència relaxada. Nova York: Governors Ball i alternativa Bonnaroo (TN) • Governors Ball (cap a mitjans de juny): cartell gran — Drake, The Black Keys, Lana del Rey, Florence + The Machine, Björk, Ryan Adams, St. Vincent, My Morning Jacket… • Bonnaroo (mateix cap de setmana, Tennessee): opció camping/“old school”; per a alguns, cartell més atractiu. Cinema Foxcatcher (Bennett Miller) • Drama sobri i elegància formal sobre el mecenes excèntric John du Pont i dos germans lluitadors. • Steve Carell signa el paper més contundent de la seva carrera al cinema; Mark Ruffalo, nominat. • Guió de cocció lenta, mirada freda i desesperançada sobre poder, diners i control. • Tangent hilarant al programa: confusions entre wrestling/grecoromana i el Pressing Catch televisiu. The Interview (Seth Rogen & James Franco) • Polèmica i hype desmesurat per a una comèdia gamberra, efectiva però no “salvatge”. • Xocs brutets, drogues i set pieces divertides; menys mala bava política del que prometia. • Ideal per a fans del col·lectiu Rogen/Franco. Tangent divertida: Wrestling a Barcelona • Descoberta local: RCW Barcelona (esdeveniments, campus, títols en joc). • Humor amb la terminologia (WWE/WWF, “Pressing Catch”) i els locutors que “fan canon” sobre la marxa. Connexió amb Pau (NY) • Meteo dura (fred i vent) i vida diària a la ciutat. • Agenda i recomanacions per catalans a NY (i per streaming). • Deures per la setmana vinent: parlar de Fifty Shades of Grey.

Panorama general del programa Episodi marcat per la connexió amb Pau des de Nova York, amb humor sobre el retard del Skype i una ronda de cultura i música: de la tempesta Juno a recomanacions de concerts (Owen Pallett, Sílvia Pérez Cruz + Raül Fernández), passant per cinema ("The Imitation Game") i rumors (Flight of the Conchords, Chris Pratt a Indiana Jones). El tram final inclou crida a l’audiència i una píndola musical de yodel abans d’un llarg tancament musical. "Ara mateix la meva recomanació és el concert d’Owen Pallett." Connexió amb Nova York: la tempesta que no va ser Tema clau: la tempesta Juno a NYC que es va quedar en ben poca cosa. • Es van tancar carreteres i metro, però l’endemà quasi no hi havia neu. • Pau ironitza sobre l’"hiperbolisme" dels anuncis: "la tempesta més gran de la història" que no va arribar. • To d’humor sobre el típic "eco" de la ràdio i el retard del Skype. "Ens vam llevar, no hi havia gaire neu, i van dir: ‘ens hem equivocat’." Cinema: biopics i Alan Turing Pel·lícula comentada: "The Imitation Game" (Turing). • Valoració positiva: film solvent, tot i l’aire de biopic clàssic. • Mini debat lingüístic: biopic vs. biòpic (pronúncia i manlleus). • Referències informals a l’estrena i a la disponibilitat en línia. Música i agenda: del present (NYC) a la comunitat catalana Owen Pallett (avui a NYC) • Pau hi va en directe (diferència horària). • Els últims concerts de gira han rebut molt bona crítica. Sílvia Pérez Cruz + Raül Fernández (Refree) a Nova York • S’anuncien entrades per a NY del projecte Granada. • Comentari sobre el fenomen “diàspora catalana al públic”: molts catalans expatriats s’hi apleguen, com va passar al concert de Manel a NY. Rumors i pop culture • Flight of the Conchords: corre la veu d’una gira pels EUA; Pau estarà atent a dates a NY. • Chris Pratt com a possible relleu a "Indiana Jones 5" (rumor no confirmat a l’aire). 50 ombres i humor • Broma sobre preestrena de "50 sombras de Grey" amb backstage fictici: màscares, manilles, to satíric. El “Jutjat de Pau”: torna la secció • Proposta de Segona Temporada del “Jutjat de Pau” amb Pau connectant des de NY. • Freqüència flexible: quan hi hagi contingut; si cal, anècdotes "inventades" amb to humorístic. • Gag final: no es fa comiat per “guardar-lo” per a la setmana vinent. Participació de l’audiència • Telèfon i xat web oberts per a trucades i missatges. Píndola musical i tancament • Moment late-night: record a un clip de Jimmy Fallon amb Brad Pitt fent yodel. • Recomanació YouTube: el rei del yodel (mencionat com “Franzel”; probable referència a Franzl Lang). • Tancament llarg amb pista musical on es repeteix "Bona nit" fins al final de l’episodi.

Resum general Un episodi eclèctic amb tocs d’humor on el programa, després d’una introducció caòtica i proves tècniques, entra en matèria amb tres blocs principals: Agent Carter (Marvel a ABC), el musical medieval Galavant (ABC) i el fenomen d’audiència Empire (Fox). També hi ha referències a les properes sèries de Marvel per a Netflix i un tancament participatiu amb el xat sobre Frozen. "No són obres mestres, però Marvel no ho està fent del tot malament a televisió" Temes principals • Agent Carter (ABC, Marvel): espionatge clàssic ambientat el 1946 amb Peggy Carter lluitant contra el masclisme d’oficina mentre juga a doble banda ajudant Howard Stark. • Galavant (ABC): comèdia musical medieval de 20 minuts, amb cançons d’Alan Menken, humor tipus Monty Python/Shrek i emissió en tandes de dos episodis. • Empire (Fox): melodrama sobre una família afroamericana en el negoci del hip hop, creat per Lee Daniels, amb Terrence Howard; gran èxit de ràting i renovació precoç. 1) Agent Carter — Marvel en clau d’espionatge Context i to • Ambientació: 1946, post-primera pel·lícula de Capità Amèrica; Peggy treballa de "secretària" a la CIA (infravalorada) però actua de forma clandestina. • To: espionatge tipus Alias, amb missions, identitats i un clar subtext de lluita contra l’statu quo masculí. Punts forts • Hayley Atwell sosté la sèrie: carisma i presència; gran química amb James D’Arcy (Jarvis). • Ritme que, malgrat dubtes inicials, "enganxa" i convida a continuar. Punts febles • Producció "barata": vestuari i perruques discutibles; carrers d’estudi de cartó pedra. • Estètica irregular (esmentat el referent de "Sky Captain and the World of Tomorrow"). Comparatives i continuïtat • Millor inici que Agents of S.H.I.E.L.D., que va trigar a arrencar. • Connexió amb el MCU i esment de l’onada Netflix: Daredevil, Jessica Jones, Iron Fist, Luke Cage. 2) Galavant — Musical medieval, humor i cançons Clau creativa i estil • Creador: Dan Fogelman (Crazy, Stupid, Love; Enredados). Cançons de Alan Menken (Disney). • Crossover d’humor: Monty Python/Shrek, comèdia musical autoconscient i "tontament simpàtica". Format i recepció • 20 minuts per episodi, ABC n’emet dos per nit de diumenge (estratègia de "purgar" la temporada ràpid). • Bon arrencada i manteniment en una franja debilitada. Cameos: Ricky Gervais, Rutger Hauer. • Recepció divisiva: alguns oients fugen als 23 segons; d’altres la troben amb encant "cutrillo". 3) Empire — Hip hop, família i poder a Fox Premissa i impacte • Creat per Lee Daniels: saga familiar en la indústria del hip hop amb Terrence Howard. • Fenomen d’audiència: creixement setmanal, ~11M d’espectadors, ~4.3 en demogràfic; renovada molt aviat. Debat al programa • Un col·laborador es nega a veure-la malgrat l’èxit; s’improvisa un "eslògan" de to grandiloqüent: "Music • Family • Power" • S’assenyalen bromes desafortunades sobre raça durant l’acudit de l’eslògan. Notes addicionals i tancament Interacció amb el xat i pop culture • Oients del xat (Sidney Sala Ripley, Coffee Party) intervenen sobre Galavant i Frozen. • Mini-debat: "Per què veure res més que Frozen?"; canten "Let it go" i "Do you wanna build a snowman?". • Acomiadament de Barry i, després, llarg bucle de "Bona nit" a l’antena. Valoració global • Agent Carter: recomanació amb reserves; personatge i química sobresurten per damunt de la producció. • Galavant: aposta lleugera, musical i autoconscient; pot ser plaer culpable o repel·lent segons l’oient. • Empire: punt àlgid d’audiència i conversa; divideix opinions a la taula.