episodis

Resum de l’entrevista Converses amb la Maria Quintana (presidenta) i en Roger Conties (vicepresident) del Centre d’Estudis Sant Justencs sobre l’exposició dedicada a la tècnica de la pedra seca al Centre Cívic Soledat Sants (Mas Lluí), les activitats vinculades i la importància del relleu generacional a les entitats locals. Punts clau Èxit de l’exposició: prop de 50 assistents en la presentació; la més concorreguda del centre cívic. Impulsada per l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional amb suport de la Generalitat; èxit superior a l’esperat i dues còpies itinerants. Enfoc local a Sant Just: plafons específics elaborats des del Centre d’Estudis amb el suport del Juli i en Pere Ceitón per visibilitzar els principals elements de pedra seca del municipi. Què és la pedra seca?: tècnica constructiva que apila pedres sense morter (ni ciment) per crear barraques/cabanes de vinya, marges de contenció o delimitació de camps, camins i, en alguns indrets, fins i tot pous de gel. Patrimoni protegit: reconeixement de la tècnica per la UNESCO (2018) com a patrimoni cultural immaterial en diversos països mediterranis. Conservació i riscos: moltes construccions són en terreny privat, amb risc de degradació per vegetació. Al Parc de Collserola es fan neteges periòdiques. L’Ajuntament estudia actuacions per conèixer l’estat i preservar aquests béns. Participació i relleu: necessitat d’implicació de gent jove i de 40–50 anys a les entitats per garantir la continuïtat. Dades destacades > 29.000 barraques de pedra seca registrades a Catalunya (podrien ser més). Exposició: Centre Cívic Soledat Sants (Mas Lluí), de dimarts a dissabte, fins al 15 d’abril. Passejada: diumenge 19 de març, 10.00 h, sortida des del Centre Cívic Soledat Sants per veure barraques i marges propers a Mas Lluí. Difusió via xarxes del Centre i l’AVV de Mas Lluí. Miscel·lània del Centre d’Estudis: presentació el 13 d’abril, amb quatre articles de temàtiques diverses sobre la història local. Recursos i referències Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (comissariat de l’exposició). Viqui Pedra (enciclopèdia col·laborativa impulsada per l’Observatori del Paisatge). Es vol actualitzar i ampliar la informació de Sant Just. Parc de Collserola: entorn clau on s’han conservat nombroses construccions. Cites destacades "És un patrimoni que tenim i que hem d’intentar no perdre." "La manera que no es perdi és conèixer-lo primer." "Es pensaven que seria una exposició de res... i porten tres anys fent-la." Com participar Visita l’exposició a Mas Lluí (abans del 15/04). Accés a peu, en bus o en cotxe. Apunta’t a la passejada del 19/03 (10.00 h) per descobrir in situ barraques i marges. Implica’t al Centre d’Estudis Sant Justencs per enfortir el relleu generacional i la recerca local.

Resum general Mar Vizoso (coordinadora d’Estones de Clàssica a l’Ateneu de Sant Just) repassa l’agenda immediata del cicle, explica l’ajornament d’una línia del programa per manca de temps, i destaca l’aposta per la qualitat, la proximitat i l’educació musical dels joves. "Que prima la qualitat i no la rapidesa" Agenda i canvis del cicle 19 de març: concert de quartet de corda. Integrants: Eduard Sobrado (veí d’Esplugues i amb vincle amb Sant Just), Sara, Joan Palet i Albert Flores. Expectativa de bona acollida, seguint la línia d’èxit dels concerts anteriors. 21 de maig: concert del cicle per a adolescents (Tint Clàssic), amb estudiants de l’Escola Oriol Martorell (secundària) tocant a l’Ateneu. Canvi de programació: el Llong Clàssic cau aquest curs per manca de temps (coordinació amb conservatoris i direccions). Prioritat: consolidar bé el Tint Clàssic i el vincle amb centres educatius. Focus educatiu i objectiu amb adolescents Objectiu clau: apropar la música clàssica als joves, ampliar-los la mirada musical més enllà de tendències i xarxes. Metodologia del Tint Clàssic: Programa barroc, fàcil d’escoltar i pensat per treballar-lo a l’aula. Coordinació amb instituts i escoles de Sant Just: IES Sant Just, Escola Americana, Madre Sacramento i La Miranda. Treball previ a classe perquè els joves identifiquin aquesta música en el seu entorn digital (p. ex., canals de YouTube on s’usa clàssica per temes de drets). Missatge clau: "Si no ho fa algú, no es fa i ells s’ho perden." Format dels concerts i resposta del públic Format proper i inclusiu: músics a platea, cadires en semicercle, sense programa imprès ni currículums (als concerts d’adults). Efecte: elimina barreres i sensació d’"inexpertesa" del públic. Testimoni recurrent: > "M’he sentit molt còmode perquè no m’he sentit inexperta." Al final, hi ha col·loqui: preguntes sobre instruments, repertori i trajectòries; participació activa de nens i nenes (interès pel traverso i la tiorba). Nota: el concert d’adolescents sí tindrà programa per la finalitat didàctica. Calendari i logística del cicle Tancament del cicle a finals de maig: evita Setmana Santa (abril) i la saturació de juny (exàmens i finals de curs). Ritme del cicle des d’octubre pensat per no saturar i donar oxigen entre concerts. Col·laboracions i vincles Contacte i reunions amb professorat local per consolidar el treball a l’aula. Possibles sinergies amb la Biblioteca (sortides al Liceu) i altres entitats locals, a explorar quan el cicle estigui més consolidat. Idea-força de gestió Acceptar el “drama de les 24 hores” i prioritzar el que aporta impacte real: "Fem-ho bé, encara que sigui més lent." Informació pràctica Més detalls i agenda: web de l’Ateneu (consultar l’adreça exacta al site oficial de l’Ateneu de Sant Just).

Resum general Episodi centrat en tres eixos principals: una masterclass d’ioga a l’aire lliure amb música en directe per presentar un nou grup estable; la Zegama Experience (12–14 de maig) per viure la mítica cursa com a públic; i una sortida de trail amb posta de sol i concert a l’abril. A l’inici, els convidats comparteixen la seva sortida matinal amb neu fins al Tibidabo. "Cegama es cegama… tienes que verlo para entenderlo" 1) Sortida amb neu a Collserola i Tibidabo Experiència única: camins de sempre convertits en un paisatge "nòrdic" amb 3–4 dits de neu al Tibidabo. Sensació de silenci i postal hivernal; privilegi de ser-hi a primeres hores. 2) Masterclass: Ioga a l’aire lliure amb música en directe Dades clau Data i hora: diumenge 12 de març, 11:30 (dos quarts de dotze). Lloc: ubicació secreta al Parc Natural de Collserola (àrea Vall de Sant Lluís). Es comparteix només amb inscrits per evitar aglomeracions. Format: sessió lúdica de presentació del nou grup estable de ioga (2 cops/setmana) de Trail Barcelona. Música: concert en directe d’un grup especialitzat en muntanya i sessions de ioga. Docència: professora de ioga titulada. Inscripcions i logística Gratuït. Inscripció a: trailbarcelona.com. Places: fins a ~50; prioritat per a gent del poble. Nivell: apte per a tots els nivells (des d’iniciació fins a avançat). Material: portar estora de ioga. Meteo: si plou, s’ajorna (comunicat via web). Detall final: petit pica-pica/refrigeri per recollir impressions i propostes. "Què millor que traslladar el ioga a la natura i deixar que siguin els seus sons els que t’acompanyin" 3) Zegama Experience (12–14 de maig) Objectiu: viure la Zegama-Aizkorri com a espectadors i corredors ocasionals del recorregut (trams), amb trekking a punts emblemàtics i visita a la fira del corredor. Ambient: exclusiva i clàssica del trail, amb els millors corredors del món i una afició basca apassionada que anima pel nom. Info esportiva: aquest any Kilian Jornet no hi serà (projecte a l’Himàlaia), però el nivell continua altíssim. Logística: Allotjament en caseriu (habitacions dobles) i gastronomia (sidreria, tapes) gestionats per l’organització. Transport per compte dels assistents (es fomenten cotxes compartits). Obert a tothom (no només socis). Inscripcions i detalls a trailbarcelona.com. 4) Sortida de trail amb posta de sol i concert (14 d’abril) Quan: 14 d’abril (vespre). Còrrer amb llum i arribar abans de la posta de sol. Format: arribada a un punt secret amb concert relaxant, beguda i pica-pica; baixada de nit. Places: més exclusiu que la masterclass; prioritat per a membres, però obert. Nivells: per tots els nivells; no és cursa ni es fan marques, és per gaudir. Difusió: se’n farà a xarxes i web un cop passi la masterclass de ioga. 5) L’escola i la comunitat Dimensions: entre 90 i 100 alumnes en la 2a temporada; creixement notable del grup de joves. Objectiu: fomentar vida saludable i descobrir el trail a Sant Just i voltants. Contacte: trailbarcelona.com i Instagram @trail_barcelona.

Resum de l’entrevista Carme Besoles presenta el seu llibre de poemes «Celebren la noche», una obra de 44 poemes que explora la nit com a espai lluminós, de descans, serenor i plenitud, i que es distingeix per una edició tangible i artística en paper. Idea central i temes 44 poemes en dues parts: una de peces recents i l’altra, «Les Noches Luminosas», d’ampli recorregut creatiu. La nit es proposa com a contrallum vital: no només foscor, sinó llum que acompanya. Vocació de la autora: primer lectora, després escriptora; escriu per “moure a la reflexió i la sensibilitat”. "Escribo para que me lean; yo he sido primero lectora y de ahí salgo y reparto mis palabras." Marc clàssic i estructura Epígraf de Sèneca (Hércules Loco) inspira el títol i el to celebratori de la nit. "y corren pressurosos a celebrar la noche" Tanca amb tres proses poètiques; clou amb la tornada al dia: "fin de fiesta... Se hace de día, la celebración ha acabado" Disseny i edició (el llibre com a objecte) Edició pensada per a gaudir amb els sentits: tacte, olor, qualitat del paper. Imatges de Montserrat Gispert (dibuixos i aquarel·les) tractades per Rosana Faera en negatiu fotogràfic (resultat conceptual i modern). Exemples visuals: Pont de Vallcarca, flors en blanc i negre. Publicació amb Malavària; conjunt gràfic-literari cohesionat, no “poema + il·lustració” sinó una sola peça estètica. Lectura de poesia i el número 44 La poesia és un gènere minoritari i de “lenta cocció”. Recomanació de lectura: un poema, pausa, reflexió, i continuar en dies successius. 44 com a equilibri: ni massa ni massa pocs, per preservar la globalitat de l’experiència. Presentació i recepció Presentació a Llibreria Documenta (Barcelona) amb sala plena i emissió per Instagram. Acompanyen la taula: Laura Berenguer (filòloga i professora d’alemany) i Ramon Alcoverro (escriptor i filòsof). Debat no només sobre el llibre sinó sobre poesia i lectura. Fragment llegit a l’entrevista Poema: "En la puerta del cielo" — imatge misteriosa i melòdica sobre claus, amors errants i una porta que no s’obre. "En la puerta del cielo se busca la llave que la cerró... Los enamorados... ambos en sus bolsillos tienen una llave olvidada... que no encaja en la cerradura de la puerta del cielo" Disponibilitat Es pot encarregar a qualsevol llibreria: Documenta, La Central (c. Mallorca), Casa del Llibre, i altres punts. Invitació final: llegir poesia com una pràctica de serenitat — com una meditació. Idees clau La nit com a espai de llum interior i contrast vital. Llibre-objete: edició artística i tangible que potencia la lectura. Poesia per ser llegida a poc a poc, amb silenci i retorn. Col·laboració interdisciplinària (text, imatge, disseny) per a una experiència unitària.

Resum Context i protagonistes Celebració dels 39 anys de l’emissora amb una conversa propera i distesa. Intervenen Jaume i Alícia Mendó, amb una llarga història compartida a la ràdio i en l’àmbit de la salut mental. Temes clau de la conversa Vincles i trajectòria: relació de més de 30 anys entre Jaume i Alícia, compartint projectes de ràdio i comunitat. Salut mental i normalització: Alícia parla de la seva experiència de vida amb problemàtica mental i de com la conversa i el respecte han estat clau per a la normalització. Pacient expert i recuperació: Alícia actua com a pacient expert a Sant Joan de Déu i a l’associació Activament, participant en grups de recuperació i acompanyant altres persones. Activisme: la ràdio com a eina d’activisme i sensibilització social; reforç del paper de les associacions i de la xarxa comunitària. Dols i famílies: reflexió sobre com els dols i les dinàmiques familiars es veuen afectades per la salut mental. Trajectòria radiofònica: recorregut per Ràdio Sant Boi, Com Ràdio i connexions amb La Xarxa. Punts destacats La ràdio com a espai de conversa segura: sense judici, amb respecte i escolta activa. Mirada 360º: Alícia combina la visió de persona usuària i acompanyant/activista, aportant esperança i experiència. Suport mutu: la relació entre Jaume i Alícia exemplifica com el suport comunitari pot impulsar processos de recuperació. Cites rellevants "Estem de celebració a l’emissora, fem 39 anys." "Les portes de la conversa, sobretot." "És possible que això millori a poc a poc i tingueu una vida plena, normalitzada." "Més rebo d’ells que jo dono." "Mana l’horari en aquesta professió." Conclusions i missatge final Agraïment i reconeixement a la tasca de sensibilització i acompanyament que fan a través de la ràdio i les associacions. Invitació a continuar el projecte radiofònic d’Alícia i a seguir enfortint la xarxa comunitària en salut mental.

Panorama general Conversa amb el sotscap Sergi Ferrandó sobre l’ecosistema de seguretat local basat en tecnologia: l’APP M7, l’analítica predictiva aplicada al patrullatge i la xarxa de lectors de matrícules. Es parla també de coordinació amb Mossos, Protecció Civil i del relleu al servei de mediació. "La seguretat no només la dona la policia; el ciutadà també n’és corresponsable." L’APP M7: connexió directa ciutadania–policia Funcions clau • Trucada d’emergència geolocalitzada: un sol botó i l’APP truca automàticament a la policia local del lloc on ets (gràcies a la geolocalització), fins i tot si ets fora del municipi o a l’estranger. • Avís d’emergència (push) amb registre: permet enviar un alerta amb la teva ubicació i identitat. En un futur proper, es podrien activar càmeres de via pública de la zona només quan l’usuari premi l’alerta, garantint un ús no intrusiu. • Incidències i comunicació bidireccional: enviament de fotos i informació (voreres en mal estat, bullying, consum de drogues, vehicles sospitosos…). La policia deriva els casos al departament corresponent si no són estrictament policials. "No és un model intrusiu: la informació ens arriba quan és necessari." Xarxa M7 entre municipis • M7 és un projecte local que reuneix ja una vintena de municipis. • Si envies una emergència des d’un altre municipi, la rep la policia més propera; la policia d’origen pot supervisar en segon pla. Corresponsabilitat i seguretat al municipi • Municipi objectivament segur segons dades de criminalitat, però es busca eficiència màxima amb tecnologia i cooperació. • La ciutadania té un paper clau: avisar de conductes o presències anòmales a finques i espais comuns. Analítica predictiva i nou model de servei Del reactiu al predictiu • Evolució d’una APP a un sistema integral de seguretat basat en big data i analítica predictiva. • El sistema s’actualitza cada 30 segons i genera prediccions a 8 hores (per ex., robatoris en domicili, accidents) indicant zones de risc sobre un mapa (calor + cercles en vermell). Impacte operatiu • El patrullatge s’adapta en temps real a les prediccions. • Fase incipient i pionera: desenvolupament propi, amb mecanismes per validar l’encert de les prediccions. Lectors de matrícules (ANPR), privadesa i coordinació Com funcionen i per a què serveixen • 27 lectors (abans 5) definint un perímetre i diverses zones internes per millorar la detecció i seguiment. • Càmeres dissenyades per a OCR de matrícules (no CCTV convencional; imatge no pensada per a vigilància general). • Es creuen dades amb llistes negres: vehicles robats (carrega automàtica diària) i interès policial (p. ex., aportat per unitats d’anàlisi de Mossos). Privadesa i compliment normatiu • Compliment estricte de protecció de dades; només salten alertes per criteris d’interès policial. • Finalitat exclusiva de seguretat i prevenció. Resposta coordinada • Quan un lector detecta un vehicle, el sistema indica sentit de circulació i activa protocols automàtics amb recursos propis i municipis veïns (Esplugues, Sant Feliu, L’Hospitalet), i informa el cap de torn de Mossos. • Desenvolupament per recomanar les cruïlles òptimes segons la posició de les patrulles geolocalitzades, fins i tot travessant límits municipals si és més eficient. Mossos, eficiència i dades • Davant desajustos temporals d’efectius, es potencia la coordinació i l’ús d’eines tecnològiques per maximitzar resultats. • L’eficàcia depèn tant dels sensors com de la qualitat de les dades (llistes negres treballades, anàlisi acurat). • Activacions de lectors: es va passar de desenes a centenars d’activacions anuals de vehicles robats o d’interès (indicador d’eficàcia del sistema; no d’alarma social). "Amb menys efectius humans, es poden obtenir més resultats si la coordinació i la informació són bones." Protecció Civil i mediació • Protecció Civil (voluntariat): integrat en la planificació i dispositius, amb coordinació diària amb la policia local. • Mediació (PAMIR): comiat per jubilació d’Antonio Jurado, professional molt estimat; s’ha fet el relleu i ell encara acompanya el traspàs de coneixement. Missatge final • Municipi segur, treball proactiu 200% i aposta per un model preventiu i predictiu. • L’APP M7 i els sistemes de dades són eines al servei de la ciutadania per millorar la resposta, la prevenció i la coordinació.

Resum executiu Obra: “Vainas”, una instal·lació de 12 escultures tèxtils penjants. Eix conceptual: convivència entre elements naturals i artificials, amb una lectura simbòlica de línies verticals com a unió entre cel i terra. Marc ideològic: inspiració ecofeminista i eco-ritual, amb ecos del viatge a l’Amazònia. "Las líneas verticales... representan la unión entre el cielo y la tierra." Obra i materials Materials naturals: conquilles, plomes, llavors (algunes de l’Amazònia), i fusta. Materials artificials: objectes trobats i joies personals de l’artista (collarets, arracades), introduint una "contaminació" material deliberada. Suport i forma: teles cosides, formes verticals i penjants de caràcter orgànic i sinuós, evocant beines i plantes enfiladisses. "Empiezan a convivir estos elementos naturales y artificiales industriales." Procés creatiu Manual i obert: procés manual, sense projecte tancat; decisions in situ a partir de dibuixos previs. Producció: obra creada expressament per a l’exposició, treballada a Barcelona (Fabra i Coats) el mes de novembre. Títol: “Vainas”, inspirat en les beines (p. ex. pèsols) de l’horta. "En el mismo acto de crear... iba encontrando elementos que... sumaban." Simbologia i ecofeminisme Verticalitat simbòlica: les línies verticals (escales, plantes) com a pont cel-terra; referències a cultures ancestrals amazòniques. Ecofeminisme: marc de pensament que alimenta l’obra i el procés; la subjectivitat de l’artista és inevitablement present. Lectures corporals: formes que poden evocar úter i l’aparell reproductor femení. "Es una filosofía que está detrás de todo lo que creo." Diàleg amb l’exposició “Mons (orgànic)” Convivència cromàtica i material amb: Instal·lació al sòl d’Isabel Banal. Fotografies de Joan Fontcuberta. Coincidència en elements naturals treballats de maneres diferents. Contrast propositiu amb l’obra de Lluís Bisbe: major presència d’artificialitat que interpel·la la distància ciutat-natura. Curadoria i producció Comissariat: contacte per correu de Laura Baringo i Kim Deo; primera idea d’un gran dibuix sobre l’Amazònia que deriva en la instal·lació autònoma actual. Relació: col·laboració fluïda i molt positiva; presentació oficial amb tècnics municipals i l’alcalde. Experiència de visita Interacció: el públic pot passejar entre les peces, com en un bosc d’escultures totèmiques dedicades a la natura. "La idea és que es pugui donar un mini passeig en aquest bosc d'escultures totèmiques dedicades a la natura."

Resum general Conversació distesa de ràdio amb entradeta sobre una Olivetti Lettera 32, el pas del temps i petites notícies locals: la nevada recent, el trasbàs d’aigua entre pantans, el relleu a l’Associació de Gent Gran de Sant Just, propostes culturals com l’exposició de Pere Oliver i el curs de fotografia de la Lua, i un final amb humor sobre la puntualitat d’una emissora germana. "A la vida no hi ha res permanent excepte el canvi" — Heràclit 1) Obertura: una Olivetti per 50 € Es comenta la compra d’una màquina d’escriure Olivetti per 50 € com a objecte decoratiu. Es valora que, avui, el seu ús és sobretot decoratiu, i que els models portàtils (p. ex., Lettera 32) ocupen menys espai i llueixen més. To de conversa proper i enginyós per entrar al programa. 2) El temps: una petita nevada que anima Observacions de la nevada recent: 1–3 cm a zona urbana i 5–10 cm a Collserola; comparativa amb nevades fortes a la Serra de Tramuntana (>2 m). Es destaca que la neu i la pluja aporten aigua i “postal” bonica. 3) Aigua i pantans: trasbàs per preservar la qualitat Comentari sobre el trasbàs d’aigua entre Sau i Susqueda per evitar que l’aigua toqui els llims i fangs i es malmeti. Esment que una part de l’aigua ja prové de depuradora (sense etiqueta visible, però presumible pel cicle anual). 4) Associació de Gent Gran: dimissió i relleu El Pep dimiteix com a president després d’un any per tancar una etapa i facilitar el relleu. Context: després de 20 anys d’una junta precedent, calia renovació per evitar el tancament de l’entitat. La successió estatutària s’activa: Palmera Vedella passa a ser la nova presidenta; Lluïsa Llauter assumeix la vicepresidència. Missatge clau: renovació, etapes i canvi com a part natural de la vida associativa. 5) Cultura: exposició de Pere Oliver al Mil·lenari Recomanació de visitar l’exposició de Pere Oliver al Mil·lenari. Perfil: dibuixant i autor de vinyetes (col·labora a la Vall d’Avers) i creador de tipografies. Anunci: entrevista el dilluns 13 de març per parlar de la mostra i la seva trajectòria. 6) Formació i comunitat: curs de fotografia amb la Lua Valoració molt positiva del curs de fotografia de la Lua: bona assistència sostinguda, alumnat content. El Pep no hi participa per incompatibilitat horària, però hi va assistir puntualment i va documentar amb fotos de mòbil que va compartir amb la docent. 7) Vida al Mil·lenari i reflexions sobre el temps El Pep porta 16 anys vivint al Mil·lenari; percepció que els anys passen molt de pressa. Recordatori del valor de gaudir de l’etapa present i dels vincles (família, nebots, comunitat). 8) Tancament: humor radiofònic Complicitat sobre la no puntualitat d’una emissora germana amb què connecten a les 12: “van a la seva”. Cloenda amable i agraïments per la tasca feta a l’associació. Idees clau Objectes vintage com l’Olivetti tenen valor sobretot decoratiu. La nevada aporta aigua i paisatge; s’han fet trasbassos per protegir la qualitat de l’aigua. A l’Associació de Gent Gran, el relleu és saludable: nova presidenta Palmera Vedella i vicepresidenta Lluïsa Llauter. Cultura local viva: exposició de Pere Oliver i èxit del curs de fotografia de la Lua. Canvi com a constant vital, amb cita d’Heràclit i to humà i proper.

Resum de continguts Context i benvinguda Conversa amb membres de la Biblioteca de Joan Margarit sobre l’actualitat del març, enmig d’un ambient de fred i després d’una nevada anecdòtica. "Dipu per amigues" (sobre la Diputació, organitzadora de l’exposició itinerant) Exposició: 100 anys de ciència-ficció (itinerant de la Diputació) Cronologia i temes clau: De Jules Verne, H. G. Wells, Mary Shelley i Conan Doyle fins als pulps americans (Flash Gordon, Buck Rogers) i els grans del gènere: Isaac Asimov, Ray Bradbury i Frank Herbert. Eixos temàtics: Robòtica (lleis d’Asimov). Medi ambient amb referències a Úrsula K. Le Guin, la pel·lícula Stalker (Tarkovsky) i Avatar. Feminismes i representacions: Margaret Atwood, Joanna Russ; personatges com els d’Alien i Terminator. Identitats de gènere a la ciència-ficció. Ciència-ficció a Catalunya: descobriment d’Homes artificials (1912) de Frederic Pujolà; també Pedrolo, Pere Calders, Maria Aurèlia Capmany, Aurora Bertrana i Eduardo Mendoza (Sin noticias de Gurb). Disseny de la visita: Recorregut per vestíbul i primer pis, amb plafons numerats per seguir la línia temporal. Selecció de llibres col·locats al llarg del recorregut per complementar cada tema. Sala infantil tematitzada amb un Darth Vader i un R2-D2 de tamany real (amb llums). Dates: "Fins al 20 de març" Quinzena de cinema i música + Spotify Quinzena temàtica de ciència-ficció en cinema: clàssics com Alien, Regreso al futuro i títols recents com Avatar; també distopies i adaptacions literàries. Playlists temàtiques a Spotify: compte “Biblioteca J. Margarit”. Participació a Instagram: cada dilluns, votacions per escollir: "la cançó que tanca la biblioteca" durant la setmana. 8 de març – Dia de la Dona Exposició a la planta baixa: documents sobre feminismes i figures pioneres o catalitzadores de canvi. Coordinació municipal: activitats abans, durant i després del 8M a tot el municipi. Autora del Mes (març): Elena Ferrante Focus en l’autora italiana de la tetralogia de L’amiga genial. Anonimat preservat (contrastat amb el cas Carmen Mola): Ferrante concedeix entrevistes sense revelar identitat. Obres de no-ficció amb converses i reflexions: La frantumàglia i Els marges. Nou Club de Lectura: «Infinit» Club dedicat a esoterisme, espiritualitat i metafísica; llibres per reflexionar i expandir horitzons. Primera lectura: El Kybalion (Els tres iniciats). Pròximes propostes: Tao Te Ching, Krishnamurti (possiblement La llibertat primera i última). Calendari: primera sessió el 14 de març. Inscripció i funcionament: Servei gratuït; no cal assistir a totes les sessions, inscripció per lectura. La biblioteca facilita l’exemplar en préstec fins a la sessió. Recomanat apuntar-se en persona per emportar-se el llibre; també per telèfon o xarxes si cal. "Un club de lectura infinit" per a una proposta temàtica pionera a la xarxa de biblioteques. Primavera Literària (substitueix el Novembre Literari) Noves dates: del 21 de març (Dia Mundial de la Poesia) al 23 d’abril (Sant Jordi). Programa en xarxa amb entitats locals: Centre d’Estudis Sant Justencs, La Taneu, Llibreria (el Llibreter), etc. Activitats: presentacions, actes literaris i inauguració de l’«Espai Joan Margarit» a la biblioteca. Detalls ampliats properament en una visita específica al programa. Punts clau Exposició «100 anys de ciència-ficció» fins al 20/03, amb recorregut guiat per plafons i fons bibliogràfic associat. Quinzena de ciència-ficció en cinema i música + playlists a Spotify i votació de la cançó de tancament a Instagram. 8M: exposició sobre feminismes i pioneres. Autora del mes: Elena Ferrante i l’enigma del seu anonimat. Nou Club «Infinit» (14/03): esoterisme, espiritualitat i pensament. Primavera Literària (21/03–23/04): moltes activitats i nou Espai Joan Margarit.

Resum executiu Sant Just Solidari repassa la seva trajectòria d’agermanament amb Camuapa (Nicaragua), l’impacte de la crisi del 2017 i la reconversió cap al suport a l’exili nicaragüenc a Costa Rica amb el projecte Hijas del Maíz. També s’actualitza l’estat de Ràdio Camuapa i la Universitat de Camuapa, es descriu el projecte a Gàmbia contra l’ablació genital femenina, i es destaca el projecte local Bici Sense Edat. A més, s’aborda el cas del periodista Miguel Mendoza, alliberat després de més de 600 dies de presó. Punts clau de l’episodi • Agermanament amb Camuapa: 30+ anys d’història, de la infraestructura (salut, educació, dones, comunicació) al desenvolupament socioeconòmic. • Crisi 2017 a Nicaragua: pèrdua de personalitat jurídica i impossibilitat de treballar dins del país; pivot a l’exili a Costa Rica amb Hijas del Maíz per empoderar dones emprenedores. • Equip a Costa Rica: lideratge de la periodista de drets humans Wendy Quintero; coordinació des de Sant Just (Marc Companys i Lluís Manfort) i visita/auditoria imminent. • Cas Miguel Mendoza: periodista esportiu, més de 600 dies empresonat, tortures i desconnexió informativa; alliberat i deportat als EUA, amb retirada de la nacionalitat. • Ràdio Camuapa: activa amb perfil baix per censura; clau per a comunitats disperses; la Universitat de Camuapa (500 alumnes) continua autònoma. • Gàmbia: projecte petit però continuat en salut reproductiva i contra l’ablació genital femenina; vincle amb Fandema; canvi d’emplaçament. • Bici Sense Edat: projecte local per combatre la soledat de la gent gran i reforçar la comunitat; 80+ voluntaris i coordinació de Carles Sánchez, amb dedicació parcial professional segons la Llei del Voluntariat. • Organització i contactes: nucli de 12-14 persones (majoria dones), suport municipal i crida al voluntariat; dades de contacte i presència digital. Desenvolupament dels temes Sant Just Solidari i l’agermanament amb Camuapa • Compromís de llarg recorregut: “els germans som per sempre”. • De la fase d’“infraestructurar” (salut, ensenyament, dones, comunicació) a fomentar l’economia de base i el desenvolupament socioeconòmic. "L’agermanament és per sempre: els germans som per sempre." 2017: ruptura i pivot a Costa Rica — Hijas del Maíz • Repressió a Nicaragua (2017) amb centenars de morts i retirada de la personalitat jurídica a l’entitat. • Compromís mantingut via suport a l’exili nicaragüenc a Costa Rica (250.000–300.000 persones). • Projecte Hijas del Maíz: empoderament i suport econòmic a dones emprenedores per a la seva autonomia i supervivència. Implementació a Costa Rica: equip i governança • Lideratge de Wendy Quintero (periodista, exrelatora de DDHH; intervencions a l’ONU a Ginebra). • Coordinació des de Sant Just (Marc Companys i Lluís Manfort) i auditoria de camp propera. Cas Miguel Mendoza (periodista esportiu) • Pres polític per piulades de caire polític: >600 dies empresonat en condicions dures (poc accés a visites, desatenció lletrada, privació d’informació esportiva). • Alliberat amb altres 240 presos i deportat als EUA; retirada de la nacionalitat nicaragüenca; esperança de reprendre la carrera periodística. "La situació dels presos a Nicaragua és francament complicada." Ràdio Camuapa i Universitat de Camuapa • Ràdio Camuapa continua “amb perfil baix” per la censura; opera des de Costa Rica i des de Camuapa; cohesiona comunitats rurals disperses. • Universitat de Camuapa (construïda per SJS): 500 alumnes i funcionament autònom — indicador d’èxit de projecte. • Abans del 2017: Aliances per al Desenvolupament connectava estudiants amb camperols per transferència de coneixement; tot quedà estroncat en perdre la personalitat jurídica. Projecte a Gàmbia • Formació en salut reproductiva i prevenció de l’ablació genital femenina; projecte petit però sostingut. • Treball impulsat a Banyaka i trasllat a una nova zona; vincle amb Fandema; participació també d’homes en els darrers cursos. Bici Sense Edat (projecte local) • Primera obertura de SJS a un projecte local: tornar la gent gran i persones amb discapacitat a la vida comunitària amb passejos conversats en tricicles. • 80+ voluntaris (conductors/es, taller, programació i comunicació); coordinació per Carles Sánchez amb dedicació parcial professional (marc legal del voluntariat). • Impacte comunitari: reconeixement social, reducció de la soledat, sentiment de “tribu”. "La ferida més gran de la nostra societat és la gent gran sola." Organització, col·laboració i contactes Entitat i equip • Naixement (1989) i formalització (1995). Nucli 12–14 persones (majoria dones) amb responsabilitats diverses (projectes, Costa Rica, web, comunicació, secretaria, tresoreria). • Suport constant de l’Ajuntament de Sant Just al marc de l’agermanament (cartell d’entrada al poble i plaça Camuapa). Voluntariat i com sumar-s’hi • Crida oberta a voluntaris de Bici Sense Edat; formació proporcionada. Contacte • Adreça: Carrer Montserrat, 2 (Edifici de les Escoles), Sant Just. • Telèfon: 93 473 65 84 • Correu: sjs@jussolidari.cat • Web: jussolidari.cat — Xarxes: Twitter, Facebook, Instagram.

Context i objectiu de la conversa Espai en directe des de la ràdio local de Sant Just amb Carles Sánchez (coordinador d’En Bici Sense Edat al municipi), acompanyat de la Teresa Jiménez (usuària particular) i la Montse Parés-Garcia (delegada d’Accent Social). L’objectiu: donar veu al testimoni d’una usuària que viu a casa i explicar com s’articula la col·laboració per arribar a més persones grans. Participants i rols Carles Sánchez — Coordinador d’En Bici Sense Edat a Sant Just. Teresa Jiménez — Usuària particular que viu a casa seva i fa passejades en tricicle amb el projecte. Montse Parés-Garcia — Delegada d’Accent Social, entitat que connecta persones grans amb el servei. Per què són aquí avui Presentar el testimoni en primera persona d’una usuària particular (no provinent de residència o centre de dia). Explicar la sinergia entre En Bici Sense Edat i Accent Social per combatre la soledat i promoure la participació social. Compartir la vivència d’un passeig d’hivern amb neu, records i història local. La veu de la Teresa: experiència i impacte La Teresa fa temps que participa i ja ha fet diverses sortides (6-7 o més). Destaca que el projecte: Ajuda la gent que està sola a sortir i relacionar-se. Ofereix companyia de qualitat i un ambient molt agradable: “molt macos, tots”. Permet recuperar memòries del poble i compartir històries locals. Experiències remarcables: Sortides llargues com la de la Setmana de la Mobilitat Sostenible (Baix Llobregat) i l’encesa de llums de Nadal a Cornellà. Passejos per espais emblemàtics com la Masia de Can Freixes i vista a la Penya del Moro nevada. Sobre el confort: amb manta i sense vent, es va càlid i còmode malgrat el fred. "Que l’estan fent molt bé... i ajuden a la gent que estem sols, que sortim un ratet." Accent Social: pont i difusió del projecte La Montse explica que el projecte a Barcelona se centrava en residències/centres, però a Sant Just s’ha ampliat a usuàries particulars gràcies a la col·laboració local. Objectius compartits: Qualitat de vida i benestar de les persones grans. Evitar la soledat i l’aïllament. Fomentar la cohesió comunitària i noves amistats entre participants. Tasques clau d’Accent Social: Difusió a través de la coordinació de l’atenció domiciliària. Informació i orientació a famílies i usuàries. Animar la participació tant d’usuàries com de voluntariat. Logística, seguretat i clima Les sortides es programen principalment en caps de setmana. Es té especial cura amb la meteorologia: consulta de radars i previsió local; si hi ha vent o mal temps, es reprograma. Els tricicles garanteixen comoditat i protecció (manta, cadira frontal, ritme pausat). Cultura i memòria local: el relat de la Teresa La Teresa viu a Sant Just des de petita (6-7 anys) i aporta records vius del municipi. Can Freixes: ha vist l’evolució del parc, de tancat i amb brossa a espai obert i cuidat; espera entrar a la Masia un cop rehabilitada com a Casa de les Dones. Crida final al voluntariat "Les àvies i els avis són sàvies i savis. No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l’oblit. Fes-te d’En Bici Sense Edat." El projecte necessita voluntariat per continuar portant vida, memòria i companyia a la gent gran. Més informació: justsolidari.cat i enbicisenseedat.cat Idees clau Impacte social real: reducció de la soledat i augment de la participació. Col·laboració exitosa entre entitat social i voluntariat comunitari. Memòria i identitat: els passejos activen records i històries locals. Seguretat i confort garantits, fins i tot en èpoques fredes, amb criteri meteorològic.

Temes principals Pont de Mas Lluí i mobilitat del barri: debat al ple, mocions oposades i posicionaments dels grups. Planificació urbana i serveis: crítica a la manca d’estratègia global i deficiències a Mas Lluí (equipaments, connectivitat, comerç). Nomenclàtor als Garrofers: nous carrers amb noms de dones, destacant Isaura Martínez. Escultura de benvinguda: bases d’un concurs públic amb votació ciutadana i ubicació a la rotonda d’entrada. Plagues urbanes: pròrroga del contracte i proposta de “tractament de xoc” coordinat amb guia veïnal. Aparcament a l’Escola Montserrat: retirada d’una moció per reformular-la i cercar consens. Pont de Mas Lluí i mobilitat a Mas Lluí Mocions del ple i posicions • Rebutjada la moció del regidor no adscrit sobre un pla d’estalvi del projecte del pont; Endavant Sant Just hi vota en contra per considerar-la oportunista i poc treballada en equip. • Aprovada la moció per la millora de la mobilitat a Mas Lluí; la CUP demana que els grups aclareixin si el pont hi està inclòs i quin és el seu posicionament real. Posicionament d’Endavant i context històric • Endavant Sant Just afirma de manera inequívoca: sí al pont; ho defensa des de 2011–2015 i ho ha inclòs reiteradament als seus programes (2015, 2019). "Ja ho vam dir el 2015... Sempre hem presentat el pont." Planificació, serveis i creixement • Crítica a la manca de planificació prèvia en nous barris: mobilitat, equipaments, serveis (interconnectivitat amb el centre) i estratègia de poble. • Problemes a Mas Lluí: mobilitat, manca d’equipaments, i connexió a internet insuficient (afectant famílies que fan teletreball), així com incidències amb correus i la necessitat d’una oficina municipal al barri. "La connexió a internet és un servei bàsic... si no, no pots treballar." • Nous desenvolupaments: a l’antic solar de Cerros Vergara es preveuen 600 habitatges (~1.500 persones); es reclama previsió d’equipaments i mobilitat i s’alerta sobre l’impacte al comerç local i el desconeixement del pàrquing del Mil·lenari. • Mas Lluí no és “oblidat”, però està a l’agenda sobretot perquè hi ha problemes fruit d’una planificació deficient. Nomenclàtor als Garrofers: carrers amb noms de dones • Aprovada inicialment la denominació de carrers a la nova urbanització d’Els Garrofers (Vallsolleig), destacant el carrer Isaura Martínez, la primera dona regidora (1979–1983) i regidora d’educació impulsora de l’Escola Montseny. • Objectiu: més presència femenina al nomenclàtor i visibilitzar referents que “van obrir camí”. • Altres noms: Clàudia Cortés Fernández, Maria Assumpció Petit Matas, Marga Miró Colea i el col·lectiu Elna. Escultura de benvinguda al municipi • Compromís inclòs al Pressupost 2022: crear un monument d’entrada que reforci la identitat de Sant Just. • Aprovades les bases per a un concurs públic obert a escultors/es locals; es triaran 3 propostes finalistes i la ciutadania votarà la guanyadora. • Ubicació prevista: rotonda gran d’entrada venint per l’autopista, la que concentra la major part d’accessos. • Es diferencia d’altres bases d’ajuts a projectes artístics (multidisciplinaris) aprovades anteriorment amb ERC: són processos diferents. Plagues urbanes: paneroles i rates • Aprovada la 3a i última pròrroga del contracte de control de plagues, incorporant peticions d’una moció d’Endavant (juliol) per fer un estudi del clavegueram i reforçar el servei. • L’estiu passat va ser especialment dur (obres arreu, augment de paneroles i rates). • Limitació d’àmbit: l’Ajuntament pot actuar en espai públic, però cal implicació privada; es proposa un “tractament de xoc” coordinat i una guia veïnal amb recomanacions i calendari per actuar conjuntament. "Per fer-ho bé, tothom alhora... però això és complicat." Aparcament a l’Escola Montserrat • Endavant retira una moció per reformular-la i cercar consens de cara al ple de març. • Problema: la implantació de la zona verda a Can Modulany ha desplaçat vehicles a l’entorn de l’escola, generant embussos a entrades i sortides. • Realitat d’ús: moltes famílies arriben en cotxe per horaris laborals; es demanen mesures concretes per minimitzar l’impacte. • El ple va tenir algun moment distès quan es van retirar mocions en directe.