Entrevistes de la Justa

Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.

·2118 episodis

RSS

episodis

1597-1608 de 2109

23 de maig del 2017
13'
Entrevistes de la Justa del 23/5/2017 — Vol acrobàtic amb Eric Milà: campió d'Espanya intermig, entrenament, categories i futur de la disciplina
Resum de la conversa Context i protagonista Entrevista sobre el vol acrobàtic amb Éric Milà, santjustenc i campió d’Espanya en categoria intermig. Conversa sobre què és aquesta disciplina, com s’entrena, les categories, la seguretat, la visibilitat i el seu camí personal. Què és el vol acrobàtic? Es basa en voler un programa de ~10 figures (o maniobres) enllaçades. Tres jutges puntuen cada vol del 0 al 10 i es fa un còmput global. És una disciplina on competeixes contra tu mateix, similar a la gimnàstica artística. "És una persona que està intentant fer el millor possible una taula de maniobres; la gimnàstica són també figures." Trajectòria d’Éric Milà Venia del vol privat; es va iniciar de forma precipitada arran d’una promoció de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell. Primera competició a categoria elemental amb menys de 2 hores de vol acrobàtic i amb bons resultats. Porta 4 anys competint i ha acumulat diverses victòries. Destaca el valor de l’equip: ajuda mútua i ambient de “petita família”. Entrenaments i metodologia Inici amb avió biplaça i instructor (“no suelto”). Després, vols sol (“per sueltos”) amb entrenador a terra i ràdio, que dona correccions en directe. Aquest sistema permet evolucionar ràpid i amb seguretat. Categories i progressió Cinc categories: elemental, esportiu, intermig, avançat i il·limitat (la categoria reina i la més exigent). Recomanació: no pujar de categoria fins a 70–75% de mitjana. Éric és campió d’intermig i ha guanyat el Trofeu Vitas Lapenas (màxima puntuació absoluta del campionat). Plans: fer el salt a avançat (potser aquest any o el vinent). Paral·lelament, cursa el títol de pilot comercial. Sensacions i seguretat El vol acrobàtic és llibertat màxima i intensitat en vols curts. "Llibertat màxima." Tot i l’adrenalina, subratlla la seguretat: res no s’improvisa, tot es planifica i s’entrena abans de fer-ho en vol. "No fem res que no haguem entrenat prèviament." Visibilitat i context internacional És poc conegut per la complexitat tècnica: al públic li costa diferenciar dificultats entre categories. A França (i també Regne Unit i Alemanya) hi ha més cultura aeronàutica, infraestructura i suport públic. Espanya va un pas enrere. Competicions internacionals (europeu i mundial) a partir d’avançat i il·limitat. Éric, de moment, no s’ho planteja per necessitat de millor aeronau. Com iniciar-se a Catalunya Referent principal: Aeroclub Barcelona-Sabadell (Sabadell), amb dos avions acrobàtics: un per iniciar-se i un per nivells avançats. És un món petit, però amb ganes de créixer i més visibilitat. Idees clau Disciplina tècnica i artística amb avaluació per jutges. Entrenament estructurat i seguretat com a pilars. Progressió per categories amb criteris de puntuació. Comunitat i equip com a acceleradors de l’aprenentatge. Desigualtat de visibilitat i suport entre països.
23 de maig del 2017
7'
Entrevistes de la Justa del 23/5/2017 — Venus: el Docs del Mes s'avança a Sant Just — sexualitat femenina, diversitat i èxit a sales
Resum Context i programació El Documental del Mes s’avança un dia a Sant Just per la festa major de l’Ateneu. Projecció: dijous a les 20.00 h, a l’Ateneu de Sant Just. Títol: Venus (80 minuts) — versió original danesa, subtitulada en català. Tema i enfoc del documental Venus aborda la sexualitat femenina amb un enfoc respectuós i no prescriptiu. Origen del projecte: dues directores daneses volien fer una ficció eròtica/pornogràfica “per a dones, dirigida per dones i adreçada a dones”. Metodologia: van fer una crida perquè dones expliquessin pors, desitjos i fantasies en un entorn íntim. Van acudir més de 100 dones. El material de recerca va resultar tan potent que es va convertir en documental, en lloc de ficció. L’entrevista té un ritme progressiu de preguntes i mostra des de relats més tímids fins a testimonis més explícits, respectant totes les maneres de viure la sexualitat. Idea central: la diversitat com a eix i la importància de no viure la sexualitat aplacadament. "El que m’agrada més d’aquest documental és això, que es basa en la diversitat com a cosa central." Recepció i impacte A les sales, hi ha un 80% de públic femení, fet que indica una necessitat de parlar d’aquest tema i porta nous públics al cicle. A Dinamarca, el primer mes va fer més taquillatge que tots els Documentals del Mes estrenats l’any anterior. "Hi ha més dones que mai a les sales." Equip i trajectòria Les directores no són debutants, tot i que no tenen una carrera molt extensa; el projecte ha passat per diversos festivals i espais de desenvolupament. Actualitat DocsBarcelona El DocsBarcelona dura per primer cop dues setmanes; la segona concentra les activitats professionals del sector. Inauguració amb Amazona, que va omplir 1.200 butaques. Es vol portar aquesta pel·lícula al Docs del Mes ben aviat. Informació pràctica de la sessió a Sant Just Quan: Dijous, 20.00 h On: Ateneu de Sant Just Durada: 80 minuts Idioma: Danès | Subtítols: Català Punts clau Sexualitat femenina explicada per dones i per a dones. Diversitat de relats com a valor central. Èxit de públic i dades de taquilla destacades a Dinamarca. Ampliació de públics del Documental del Mes. Connexió amb el DocsBarcelona i la seva programació professional.
23 de maig del 2017
23'
Entrevistes de la Justa del 23/5/2017 — Centenari del FC Sant Just: exposició, diada i futur del club; tertúlia sobre la detenció de Sandro Rosell, Manchester i Operació Catalunya
Panorama de l’episodi • Primera part: entrevista pel centenari del FC Sant Just amb el vicepresident Sergio Mateu i l’expresident José Antonio Domínguez. Es parla d’exposició commemorativa, diada del 9-10 de juny, filosofia formativa i inclusiva, relació amb l’Atlètic Sant Just, quotes més assequibles, suport municipal i renovació de la gespa, i planificació d’equips de base. • Interludi: falques i promocions de la ràdio i serveis locals. • Segona part: tertúlia d’actualitat amb Pep Quintana, Jordi Ferraz i Jaume Campreciós. Temes clau: detenció de Sandro Rosell, menció de l’atac a Manchester (concert d’Ariana Grande), novetats al PSOE i conferència de Puigdemont a Madrid, amb debat sobre Operació Catalunya i la postveritat. "El que perdura és la institució i les persones estem de pas." "Que no hi hagi cap nen que es quedi sense poder fer l’esport que li agrada." Bloc 1 — Centenari del FC Sant Just Sentit del centenari i identitat del club • 100 anys d’història amb la idea que la institució perdura i les persones hi passen. • Visió de responsabilitat i il·lusió compartida per garantir molts anys més de club. Exposició a Can Ginestà • Mostra de fotografies que sintetitza el segle de vida del club. • Limitacions d’espai, però gran afluència i bona acollida; connexió entre cultura i esport. Actes del 9-10 de juny (diada del centenari) • Diada especial al camp: partits amistosos amb equips convidats de totes les categories. • Objectiu: celebració lúdica i participativa amb famílies i poble. Projectes i futur del club • Moment d’impuls: consolidar presència al poble i arrencar projectes nous a partir del centenari. • Gestió d’oscil·lacions d’inscrits amb planificació i objectius pas a pas. Filosofia formativa i inclusiva • Club familiar i proper, prioritzant formació i benestar per sobre de la competitivitat. • Accés per a tothom: ningú ha de quedar fora per condicions físiques o de salut. Convivència amb l’Atlètic Sant Just • Es reconeix que les relacions podrien ser millors; oberts a dialogar i explorar col·laboracions si beneficien els nens. • Estratègia pròpia: quotes més assequibles tot i l’esforç econòmic, per garantir l’accés universal. Suport municipal i instal·lacions • Prevista la renovació de la gespa i millores del camp; actualitzacions periòdiques cada 10 anys. • Es demana més suport pel valor d’un club amb 100 anys d’història. Equips i planificació esportiva • Possibilitat d’augmentar equips la temporada vinent per evitar saturacions i assegurar que tothom jugui cada cap de setmana. Records i comunitat • Valor del reconeixement i la proximitat del poble i d’altres clubs. • Orgull per un ambient familiar entre pares i jugadors, sense conflictes, com a valor diferencial. Interludi — Falques i promocions locals • Anuncis de programes com Smooth Jazz Club, La plaça Mireia i Cinema sense condicions, i informació de servei públic (La Meva Salut). Bloc 2 — Tertúlia d’actualitat Sumari (temes sobre la taula) • Atac a Manchester (concert d’Ariana Grande), detenció de Sandro Rosell, novetats al PSOE, conferència de Puigdemont a Madrid. Detenció de Sandro Rosell • Sorpresa per la notícia i debat sobre timing i possibles connexions amb altres esdeveniments. • Discussió sobre origen de les informacions i el pes de fonts externes. Andorra: context i percepcions • Referències a Andorra com a espai històricament opac en determinats àmbits (anecdotari i memòria col·lectiva). Fonts internacionals i Operació Catalunya • Parallels amb el cas Pujol i el paper d’informes/bancs amb ramificacions als EUA. • Impacte del documental “30 minuts: Operació Catalunya” en la percepció pública. Postveritat i credibilitat • Reflexió sobre la postveritat: dificultat per discernir veritat/mentida en l’ecosistema mediàtic actual.
22 de maig del 2017
30'
Entrevistes de la Justa del 22/5/2017 — Victòria de Pedro Sánchez a les primàries del PSOE, balanç de mig mandat a Sant Just i tertúlia sobre el Barça i la ràdio
Panorama polític: Primàries del PSOE Tema central: Valoració de la victòria de Pedro Sánchez i les seves conseqüències per al PSOE i l’escena política espanyola. • Victòria de Pedro Sánchez: celebrada com a senyal que el PSOE vol continuar sent un partit d’esquerres, que reconeix la diversitat nacional i aposta per noves formes de fer política. • Crítica a la gestora i a Susana Díaz: rebuig a les formes “del segle XIX” i al paper dels “notables” en la política interna. "El PSOE mai, mai, mai, hauria d’haver facilitat la investidura de Mariano Rajoy." • Rebuig a Mariano Rajoy: se’l qualifica de polític envoltat de corrupció i corresponsable de la situació a Catalunya (Estatut, lluita antiterrorista). • Missatge a la direcció perdedora: dues opcions — acceptar els resultats i ser lleials o plegar; res de “conspirar” l’endemà. • Implicacions: oposició molt més ferma al Congrés; possible entesa amb l’esquerra (Podemos, IU) i amb partits nacionalistes perifèrics; escenari de noves eleccions en un any si la corrupció del PP erosiona els seus suports (Cs i PNB). • Internament al PSOE: “llum verda” a una cultura política participativa on la militància vol decidir i implicar-se. • Catalunya: relació millor amb un PSOE que assumeixi una Espanya plurinacional i no centri l’agenda en el “centre” i la unitat d’Espanya com a prioritat. Sant Just: Balanç de mig mandat Recuperació econòmica i cohesió • Valoració positiva del mig mandat: més dinamisme econòmic al municipi, millora de negocis i famílies que es reenganxen a la normalitat. • Risc de desigual recuperació: prioritat a no deixar ningú enrere; reforç de promoció econòmica i serveis socials perquè els qui no pugen al “tren” de la recuperació se sentin acompanyats. Govern de coalició amb ERC i governança • Més pes d’ERC: millora qualitativa i quantitativa en la gestió; relació bona, amb debats intensos però lleials. • Temes de debat: recollida de residus i creixement urbanístic; divergències resoltes amb diàleg i projecte comú. • Funcionament intern: superat un període lent per canvis en secretaria i intervenció; ara tot flueix millor, però cal reservar espais de reflexió estratègica i no només accelerar tràmits. Fiscalitat i ús del superàvit • Debat sobre baixar impostos (PP): es respon que l’IBI és injust per la base cadastral i que qualsevol baixa d’impostos ha d’anar lligada a quins serveis es retallen. • Superàvit conjuntural: vinculat a cicle immobiliari; es tracta com a ingrés puntual. • Prioritats d’ús: 1) Reduir deute per alliberar recursos futurs; 2) Inversions necessàries que no generin despesa corrent. Objectiu: evitar tensions financeres si l’activitat econòmica torna a caure. Entre-seccions: Falques i promos • Bumpers i anuncis de programes (Smooth Jazz Club, La plaça Mireia, programa de sardanes, Rebobineu) i missatge DGT sobre l’etiqueta ambiental. Tertúlia: Barça, comunitat i la màgia de la ràdio • Partit del Barça: primera part fluixa davant un rival de menor pressupost; gols amb protagonisme japonès, un gol en pròpia i penal fallat de Messi; comentaris sobre penals polèmics. • Veïnat i bars: gaudir del futbol en companyia (penyes, bars) com a experiència social; anècdotes amb veïns madridistes i crits de celebració. • Ràdio i futbol: l’emoció d’escoltar el Puyal; preferència per escoltar el partit per ràdio. "De dia, la ràdio se sent. De nit, s’escolta." • Hàbits d’escolta: la ràdio com a mitjà imprescindible, de companyia constant a casa i per anar a dormir.
19 de maig del 2017
26'
Entrevistes de la Justa del 19/5/2017 — Mig mandat a Sant Just: superàvit, fiscalitat i ajudes; romanent i residus; i l’impacte del turisme a Barcelona
Panorama general Entrevista d’actualitat municipal amb Enric Sabadores (PP Sant Just) a l’equador del mandat: balanç econòmic, reptes de fiscalitat i polítiques socials, relació govern–oposició, ajudes al lloguer juvenil, subvencions de l’IBI, ús del romanent i model de residus. A la segona part, la secció «Posem-li veu» de l’Institut de Sant Just aborda l’impacte del turisme a Barcelona. "La nostra obligació és revertir l’esforç dels veïns mitjançant una flexibilització fiscal." Balanç de mig mandat i economia local Context: A meitat de mandat municipal, es constata millora econòmica i major activitat inversora. Resultat: superàvit important a les finances municipals (bons indicadors, però debat sobre el seu ús). Idea clau: Sant Just no és una illa; quan l’economia general va bé, el municipi en recull beneficis. Reptes dels propers dos anys: fiscalitat i ajudes Objectiu central (PP): Revertir l’esforç dels veïns amb flexibilització fiscal i més ajudes socials directes. • Baixada d’impostos en l’àmbit municipal (IBI, llicències, taxes). • Reforç d’ajudes socials d’atenció directa a la persona. Justificació: En temps d’abonança, cal consolidar la recuperació i traslladar-la als veïns. "Com a concepte, jo no crec que el superàvit sigui bo." Relació govern–oposició Millora de la informació i participació de l’oposició en el segon any, però encara hi ha recorregut. Demanda: reconèixer la representativitat dels grups i col·laboració més equitativa. Futur polític d’Enric Sabadores Posició actual: indecís; valora l’alternança i estarà a disposició del partit. Missatge: gratitud als veïns; possible renovació de cares és positiva. Habitatge i jovent: ajudes al lloguer Aprovades per unanimitat les ajudes al lloguer per joves emanciapats. Reserva del PP: el requisit d’una segona persona convivint (no necessàriament empadronada) genera dubtes jurídics i contractuals amb propietaris. • Proposta: permetre ajudes individuals (mateixa quantia) sense condicionar la convivència. • Risc: si marxa la segona persona, l’ajuda desapareix i es pot comprometre el pagament del lloguer. Fiscalitat local: subvencions de l’IBI i flexibilització Ampliació de col·lectius que poden accedir a la subvenció de l’IBI: vist positivament pel PP. Doble línia defensada: • Alleugerir casos de necessitat (subvencions específiques). • Flexibilització general d’impostos (IBI i altres) per recompensar l’esforç ciutadà en la crisi. Romanent de tresoreria: moció i proposta alternativa Moció per flexibilitzar l’ús del romanent més enllà de pagar deute i inversions sostenibles: el PP hi vota en contra per manca de compromís concret. Proposta (PP): compromís explícit de repartiment del romanent, p. ex.: • % a inversions sostenibles. • % a reducció de deute. • Resta a baixada d’impostos i flexibilització fiscal. Marc general: el govern central només estudiaria ampliar terminis de despesa, no el catàleg d’usos. Lliçó: cal prudència per evitar errors del passat (prevaricació administrativa, obres faraòniques) i garantir bona gestió. "Les lleis no es fan a mida de cada municipi; necessitem compromisos clars per demanar canvis." Model de residus i neteja Debat sobre el canvi de model (p. ex. porta a porta, tria selectiva) i experiències externes (viatge a Barakaldo). Situació actual: ajustos contractuals i costos addicionals (p. ex. +38.000€ per reforços en festes) per garantir el servei. Missatge clau: mentre no arribi el nou model, cal fer bé el que tenim i dimensionar recursos. "De moment, el que tenim, fem-ho bé." Secció «Posem-li veu» (Institut de Sant Just): impacte del turisme a Barcelona Pregunta guia: És el turisme una activitat incòmoda? Dades clau a Catalunya: • El turisme representa prop del 12% del PIB català. • Dona feina a més de 370.000 persones en diverses activitats. Reflexió: creixement del turisme gràcies a companyies aèries i ofertes online; cal ponderar impactes socials i beneficis econòmics. "És el turisme una activitat incòmoda?"
18 de maig del 2017
7'
Entrevistes de la Justa del 18/5/2017 — El mite del Compte Arnau: vigència, arrels i debat sobre la banalització
Resum Context de la conversa Entrevista amb el filòleg Llorenç Aldevila sobre la conferència que oferirà dins del cicle Geografies Literàries de la CEES dedicada al mite del Compte Arnau. Es destaca la seva importància cultural i la seva presència viva avui. "És un dels grans mites identitaris dels Països Catalans." Orígens i formació del mite Arrel històrica: al voltant d’Uc de Mataplana, senyor feudal amb castell sobre Gombrèn, els abusos feudals es converteixen en matèria de cançó popular. Consolidació oral: el poble hi va afegint totes les malapteses i mals usos dels senyors; això cristal·litza en una cançó documentada des del segle XVI (recollida per estudiosos com Milà i Fontanals). Personatge compost: a la figura inicial s’hi afegeixen altres arquetips de senyor abusiu, configurant el mite com a síntesi del maltracte feudal. Difusió territorial del mite Nucli fort: Ripollès (vigència més viva). Expansió històrica: Ribagorça, Camp de Tarragona, i a les Illes (Mallorca) on el Compte Arnau esdevé el Compte Mal (cas d’“En Sa Fortesa” al Pla de Mallorca). País Valencià: rastres al Baix Vinalopó i l’Alacantí, possiblement per migracions mallorquines del segle XVII; també a la Costera i la Vall d’Albaida. Situació actual: fora del Ripollès, en molts llocs els rastres són febles i a punt de desaparèixer per la transformació de la tradició oral. Metodologia i recerca Hipòtesis avaluables: la investigació serveix per validar allò que es creu que ha passat, tot i que no sempre es pot donar per certesa absoluta. Base empírica: documentació històrica, treball de camp i estudi de la cançó popular i del personatge. Vigència contemporània: una salut de ferro "La vigència té una salut de ferro." Música: adaptacions i musicalitzacions de la cançó per artistes com Maria del Mar Bonet, Roger Mas, Joan Manuel Serrat. Clàssica i dansa: orquestres i quartets creen peces i danses sobre el Compte Arnau. Audiovisual: sèrie de TV3 dedicada al mite. Literatura i còmics: escriptors li dediquen poemes, teatre i s’han publicat còmics. Cultura popular: productes i símbols locals (p. ex., galetes del Compte Arnau a Sant Joan de les Abadesses). Banalització i mercantilització del mite "Això és banalitzar el mite." Exemples: anomenar curses de mototrenc, mercats medievals o espectacles per a turistes (com a Palmanova, amb barreja de danses brasileres) amb el nom del Compte Arnau. Paral·lel modern: com passa amb mites del futbol, quan es presten a anuncis (p. ex., d’“iogurts”) i es desdibuixa la seva aura. Matís clau: tot i la banalització, la força del mite es demostra en la seva capacitat d’ubiqüitat i apropiació popular. Dades de l’acte Què: Conferència “El mite del Compte Arnau”. Qui: Llorenç Aldevila (filòleg). Quan: Divendres, a les 20:00. On: Sala Piquet de l’Ateneu. Cicle: Geografies Literàries de la CEES. Idees clau Mite identitari de gran abast als Països Catalans. Origen popular vinculat als mals usos feudals i transmès per tradició oral. Difusió històrica del Ripollès a Mallorca i el País Valencià. Vigència cultural molt notable avui (música, TV, literatura, cultura popular). Debat sobre la banalització quan entra la lògica crematística del mercat.
18 de maig del 2017
27'
Entrevistes de la Justa del 18/5/2017 — Sant Just: Bonificacions IBI per renda, ajuts de lloguer juvenil, rutes saludables i tertúlia sobre camins, tabac i medi ambient
Resum executiu Bonificacions de l’IBI basades en renda: l’Ajuntament amplia l’abast de les ajudes a l’IBI pivotant de perfils socials a criteris de renda i valor cadastral, amb bases estables per a 3 anys i topall global de 30.000 € per convocatòria. Ajuts de lloguer per a joves (pilot): convocatòria imminent amb només 10 dies de termini, orientada a qui s’està emancipant (també en pisos compartits), amb cobertura limitada en mesos i imports segons renda. Superats els esculls legals de l’ARSAL. Rutes saludables i Setmana Sense Fum: caminada del 31 de maig coorganitzada amb el CAP i entitats locals; en marxa la connexió de rutes entre municipis (Sant Just, Esplugues, Sant Feliu, Sant Joan) per arribar al riu. Missatge fort de prevenció del tabaquisme, especialment entre joves i dones. Tertúlia local: recuperació de la riera i camins verds, connexió a la Diagonal i al Llobregat, i debat sobre onades de calor, humitat i contaminació marina, amb l’avís sobre el soroll que pot desorientar dofins. Ajudes a l’IBI: canvi de model i termini obert Què canvia i per què De perfils socials (majors de 62, atur, famílies nombroses/monoparentals) a criteris de renda i valor cadastral. Objectiu: arribar a més llars amb dificultats reals de pagament, independentment del perfil social. "Qui té dificultats de renda, tindrà més cobertura social" Funcionament i calendari Bases estables 3 anys per simplificar tràmits i avançar els pagaments. Topall de partida: 30.000 € (mai exhaurit fins ara; es podrà ajustar si cal). Es busca que la bonificació arribi entre gener i març en futures edicions (més útil per a les famílies). Sol·licitud i criteris Termini obert (1 mes). Presentació preferent presencial per la documentació específica. Criteris: renda i valor cadastral; cobertura extra si hi ha discapacitat al nucli familiar. Recomanació clau: registreu la sol·licitud encara que falti algun document (es podrà esmenar després). "Tu registra la sol·licitud i ja demanarem després que subsanis…" Altres serveis i tarifació social Escola bressol: ja hi ha gradació d’ajudes segons variables econòmiques; s’analitza la tarifació social i s’aplica fins al 100% en casos de necessitat. Ajuts de lloguer per a joves (pilot) Objectiu i destinatàries Donar un coixí econòmic a joves que s’emancipen en un context de lloguers alts. Dada clau: a Sant Just, el lloguer mitjà ronda els 900 €. "O comparteixen pis o és difícil… amb sous base tan justos" Bases del programa Convocatòria imminent amb 10 dies per presentar instància. Ajuda per mesos concrets (aprox. 6 mesos), import segons rendes combinades dels convivents. Enfoc a pisos compartits i càlculs d’equilibri per renda. Marc legal i avaluació Superat el bloqueig per l’ARSAL gràcies a l’encaix jurídic i el vistiplau d’intervenció i secretaria. Programa pilot: s’avaluarà la càrrega administrativa, si els imports són adequats i la puntualitat dels pagaments per millorar-lo. Rutes saludables i Setmana Sense Fum Connexió de rutes i caminada del 31 de maig Ruta senyalitzada per a la caminada sense fum (Ajuntament + CAP), amb suport d’Esproceat. Treball conjunt amb Esplugues, Sant Feliu i Sant Joan per enllaçar rutes fins al riu Llobregat i ampliar itineraris urbans/naturals. Idees en estudi: punts d’enllaç, quilometratge i fins i tot bicicletes elèctriques en punts clau. Salut pública: tabac a la diana Percepció d’un repunt del consum de tabac entre joves i dones. Recordatori d’efectes menys visibles del tabac: rigidesa de les venes, pitjor circulació, risc d’ictus. "Sembla que no passi res per fumar… però a la llarga l’afectació és important" Tertúlia: camins verds, clima i mar Camins locals i connexions metropolitanes Crida a participar en una sortida dominical (11 h, ITV) per reivindicar el camí de la riera, la restauració (retirada de canya invasora) i integrar la riera al futur parc de la Bonaigua. Progrés del carril bici i vianants fins a Esplugues (connexió amb Diagonal quasi enllestida) i projectes per connectar cap a Sant Boi i remuntar el Llobregat fins al seu naixement. Calor, humitat i canvi climàtic Debat sobre onades de calor (nits tropicals >19 ºC, humitat alta) i record d’estius recents amb incendis. Contaminació marina i fauna Denúncia de brutícia submarina fins i tot en platges aparentment impol·lutes. Observació de dofins a prop de la costa; s’apunta que el soroll de comunicacions entre vaixells pot desorientar cetacis.
17 de maig del 2017
12'
Entrevistes de la Justa del 17/5/2017 — Setmana Solidària de Sant Just: Festa de la Pau, migracions i accions simbòliques per remoure consciències
Resum Idea central L’edició d’enguany se centra en l’acollida de persones migrades i refugiades i en la vulneració de drets humans a fronteres i rutes migratòries. Objectiu: remoure consciències amb accions simbòliques i vivencials, i donar veu a les entitats i al jovent de Sant Just. Accions clau de la Festa de la Pau (dissabte, Plaça de la Pau) Transformació simbòlica de la plaça en un camp de refugiats amb una gincama immersiva per entendre el viatge i els obstacles: simulació de barca sobreocupada, tenda de campanya amb sons ambientals de guerra, ús de “passaports” i controls. Manifest elaborat per joves de l’Esplai i del Cau: s’aturaran totes les activitats per escoltar-lo. Encesa de llums/espelmes a les 21:00 com a símbol d’esperança i guia col·lectiva. "Convertirem la plaça de la Pau en un camp de refugiats... perquè remogui consciències." "Pararem tot... perquè durant aquests 5-10 minuts tothom l'escoltem." "La llum ens fa veure el camí quan està fosc." Programa de la Setmana Solidària Avui (19:30, Cal Llibreter): xerrada amb el periodista de guerra Nico Vallès sobre la situació a Síria. Divendres: xerrada sobre fronteres (Ceuta i Melilla, Grècia, Sèrbia, Palestina) amb voluntariat de Sant Just; sopar de carmanyola compartit; música solidària amb César Mateo (violí) i un cor d’unes 30 persones. Dissabte (des de 17:30): Festa de la Pau amb acció simbòlica, actuacions d’entitats, manifest i encesa de llums. Per què aquest enfocament? Persistència de la crisi d’acollida i restriccions que impedeixen fer més. Visibilitzar la vulneració de drets humans (per ex., a la valla de Ceuta i Melilla). Entendre les migracions com a fenomen global, més enllà de Síria. Impacte en la dignitat i els drets dels infants: desarrelament, escola i serveis bàsics perduts. Canvis de format i implicació comunitària Replantejament del programa: menys espectacles rutinaris, més contingut compartit i conscient. Treball manual i col·laboratiu de les entitats (passaports, atrezzo, ambientacions) en trobades prèvies. Coordinació des de la Regidoria de Solidaritat (Quima Jiménez) i la tècnica Mònica Parra; implicació de l’Esplai, el Cau i altres entitats locals. Missatge final Crida a participar, compartir, aprendre i actuar: una festa que és trobada, però sobretot consciència i compromís envers les persones migrades i refugiades.
17 de maig del 2017
29'
Entrevistes de la Justa del 17/5/2017 — Special Olympics a Sant Just, B-23 com a via urbana i tramvia per la Carretera: obres, balanç de mig mandat i primàries del PSOE (amb tertúlia esportiva final)
Resum general de l'episodi Capítol amb agenda municipal intensa: l’alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, repassa l’èxit dels Special Olympics al municipi, els passos per transformar la B-23 en una via urbana amable i impulsar el tramvia per la Carretera d’Esplugues. També detalla el ritme d’obres i inversions, fa balanç de mig mandat, exposa reptes clau (equipaments, habitatge, ocupació) i fixa posició sobre les primàries del PSOE. El tram final inclou promocions de programació i una tertúlia esportiva sobre el Celta–Madrid. "Hem de ser una societat inclusiva: fomentar l’esport i els valors, reconèixer realitats diverses i donar suport a tothom." Punts destacats • Special Olympics a Sant Just: participació massiva i orgull de poble; aposta per la inclusió a través de l’esport. • Transformació de la B-23: taula de treball cap a un consorci, pla director o modificació del PGM; objectiu de transport públic reforçat, Park&Ride prop del Llobregat i permeabilitat urbana (seguretat de vianants/ciclistes, accés al Brogi). • Tramvia per la Carretera: acord obert entre Generalitat i Esplugues; Sant Just demana calendari i fases concretes amb l’ATM. • Obres i inversions: carrers Tilés i Anselm Clavé, continuïtat al carrer Pont; pla d’inversions accelerat sense augmentar endeutament; ús del romanent limitat per la normativa estatal a inversions sostenibles (~1,5 M€). • Balanç de mig mandat: govern cohesionat i majoria ampla; cal més espais de reflexió; focus en residus per superar el 50% de recollida selectiva (estudi de contenidors intel·ligents). • Reptes 2 anys: enderroc i reordenació del camp de futbol i equipaments; deixalleria, pista exterior de la Donaigua, segona línia de l’Escola Montserrat, pla d’habitatge de lloguer (finals juny / inicis juliol) i lluita contra l’atur (~500 persones). • Futur polític: no centra el debat en candidatures; prioritat a govern estable, garantia i confiança; evitar el regate corto i apostar per polítiques de llarg termini. • Primàries del PSOE: votarà Pedro Sánchez; defensa la legitimitat dels militants i la coherència del no a Rajoy; clau la gestió del dia després. Special Olympics a Sant Just Inclusió, participació i impacte • Èxit rotund: més de 1.500 persones mobilitzades; uns 600 participants; 52 equips de bàsquet. • Espais: bàsquet al Complex de la Donaigua, ciclisme al parc ciclista, tenis a Can Mel·lic. • Missatge clau: inclusió i reconeixement de capacitats diferents; l’esport com a eina social. B-23: de l’autopista al carrer metropolità Governança i instruments • Acord per una taula de treball amb vocació de consorci. • Definir l’instrument urbanístic: pla director o modificació del PGM. • Finançament: aportació d’administracions i possibles aprofitaments urbanístics. Objectius de mobilitat i espai públic • Convertir la B-23 en via urbana amable, amb transport públic reforçat i ús menor del cotxe. • Implantar Park&Ride prop del Llobregat i intercanviadors per accedir a Barcelona. • Permeabilitat: resoldre punts negres com l’accés a peu o amb bici al Brogi; millorar ponts i connexions. • Precedents: Glòries–Diagonal i Gran Via a l’Hospitalet mostren que el canvi és possible. Tramvia per la Carretera (Esplugues–Sant Just) • Generalitat i Esplugues obren la porta al pas del tramvia per la Carretera. • Sant Just, Esplugues i Sant Joan Despí busquen calendari, fases i concreció amb l’ATM. • Objectiu: pas definitiu a curt termini amb compromisos temporals clars. Obres, inversions i romanent • Inversions a carrer Tilés i carrer Anselm Clavé; recentment finalitzats Font i Balmes; continuïtat al carrer Pont. • Pla d’inversions fins a 2019, però s’anticipa per bon moment econòmic local; sense augmentar l’endeutament. • Romanent: la normativa estatal limita la despesa a inversions sostenibles (~1,5 M€); la resta, a l’espera de flexibilització per destinar-la a plans d’ocupació i necessitats socials. Mig mandat: balanç i governabilitat • Govern cohesionat amb majoria (11 regidors); gran capacitat propositiva. • Cal reforçar espais de reflexió: debat intern recent sobre residus i contenidors intel·ligents; voluntat d’avançar més en recollida selectiva. • Valors compartits: enfoc socialdemòcrata de creació i redistribució de riquesa; prioritat a serveis públics i suport als col·lectius vulnerables. Reptes clau (proper bienni) • Equipaments: enderroc i reorganització del camp de futbol, millores a la Donaigua, deixalleria i segona línia de l’Escola Montserrat. • Habitatge: presentació del pla de lloguer a finals de juny/inicis de juliol. • Ocupació: atendre prop de 500 persones aturades amb polítiques actives. • Execució: desplegar el PAM i el pla d’inversions amb més agilitat. Equipament Casa Costa (Parc Antoni Malaret) • Convocatòria oberta per a concessió d’ús amb projectes educatius, formatius o culturals. • Possibles usos: escola de iogues, idiomes, o altres; es valora retorn comunitari i connexió amb el teixit educatiu del barri. Futur polític i estil de govern • No centra ara el debat en la candidatura; focus en garantia i confiança a la ciutadania. • Rebutja el regate corto; aposta per polítiques estables i de llarg termini. Primàries del PSOE • Vot per Pedro Sánchez; defensa que el/la primer/a secretari/a el decideixin els militants. • Coherència del “no a Rajoy” i valor de la dimissió abans de la investidura. • Clau la gestió del dia següent a les primàries; enquestes apunten a remuntada del PSOE. Promocions i tertúlia esportiva Falques de programació • Promos de “La plaça” amb Mireia Redondo i “Veus de la parròquia”. Tertúlia esportiva (Celta–Madrid) • Debat sobre si el Madrid pot punxar a Vigo; record dels precedents on hi han caigut Barça i Atlètic. • Es remarca el “puntet de sort” del Madrid aquesta temporada i la capacitat del Celta per competir contra grans equips.
16 de maig del 2017
17'
Entrevistes de la Justa del 16/5/2017 — DocsBarcelona fa 20 anys: Joan González anuncia el salt a 10 dies, 94 films i noves seccions
Resum Introducció i context El DocsBarcelona celebra el seu 20è aniversari amb un gran salt: passa de 5 a 10 dies i de 46 a 94 pel·lícules. Inauguració: dijous 18 de maig; festival fins al 28 de maig. "Doblem. Doblem dies i doblem nombre de pel·lícules." Estructura del festival i noves seccions Secció Oficial amb 38 títols repartits en tres apartats: Panorama: el més destacat del panorama internacional recent. Latitud: focus en la producció iberoamericana (Amèrica Llatina i Península Ibèrica). What the Dog: novetat per a obres més arriscades i per a públic exigent. Missió clau: apropar el documental al gran públic perquè “hi ha un documental per a cada espectador”. Lema 202X: “Mirades inquietes” Doble significat del lema: Espectadors amb curiositat per descobrir històries reals. Indústria: directors i productores amb mirades inquietes per impulsar projectes nous. Xifra d’indústria: 500 professionals de 40 països participaran en activitats de finançament i indústria. Expansió territorial i públic Gràcies a la Diputació, el festival s’estén a: Berga, Granollers, Manresa, Vilafranca del Penedès, la Garriga i Badalona. Filosofia: acostar-se al públic allà on és. Continuïtat amb el projecte DocsBarcelona del Mes a 90 sales. Experiència “Docs and Wine” (maridatge documentals + vi) Activitat consolidada que marida clips de pel·lícules i vins. Novetat: un Docs and Wine específic per ajuntar cineastes i poetes i generar noves col·laboracions creativament. Impuls educatiu Projeccions prèvies per a adolescents: enguany hi participen 3.000 joves. Orígens i clau de l’èxit Naixement del projecte a partir d’un impuls danès (1995) per dinamitzar el documental al sud d’Europa; aterratge a Barcelona amb l’objectiu de construir indústria i després crear públic. Barcelona s’ha consolidat com a capital del documental al sud d’Europa. Expansió internacional: festivals germans a Medellín (Colòmbia) i Valparaíso (Xile). Reconeixement internacional del sector català: nominacions als Òscars, premis majors i èxits recents com a Hot Docs (Toronto). "Comença per T i acaba per A… És tossuderia: creure en el projecte, picar pedra i trobar complicitats." Públic i percepcions Encara cal vèncer la idea que el documental és avorrit o elitista; la majoria expliquen històries que atrapen. Impacte de la televisió: TV3 (Sense Ficció) en prime time ha estat clau. Boom global: plataformes com Netflix reporten 60 milions d’espectadors de documentals. "Els documentals són com les patates sergides: a les que proves, repeteixes." Objectius de futur Primer test: resposta del públic en el nou format de 10 dies. Metes de creixement d’audiència: 50.000 espectadors en 3–5 anys. A mig termini, 100.000 i mirar cap als estàndards dels grans referents (Toronto i Amsterdam, +200.000). Estratègia: creixement pas a pas i consolidació com a gran esdeveniment cultural de Barcelona. Sant Just i el Docs del Mes Sant Just va ser una de les ciutats fundadores del projecte (amb Manresa i Barcelona). Avui, 90 sales actives; ocupació variable segons pel·lícula, però resultats positius i públic fidel a la marca.
16 de maig del 2017
24'
Entrevistes de la Justa del 16/5/2017 — 12a Volta dels Turons: recorregut, normes i inscripcions; convivència a Collserola; cursa infantil i tertúlia de natura
Resum general • Dotzena Volta dels Turons: recorregut de muntanya consolidat, amb petits ajustos anuals per normativa ambiental i preservació de Collserola. Dificultat mitjana-alta; orientada a persones amb hàbit de BTT. • No és cap cursa: és una marxa/pedalada amb temps només informatius i sense classificació. • Inscripcions i control: fins al dia 20 en línia; dorsals nominatius per seguretat i per evitar participants "acoplats" no inscrits. • Convivència i regulacions a Collserola: diàleg constant entre usuaris; normes de circulació (camins amples, velocitat moderada, no obrir cadenes, respecte a vianants) i educació des de les entitats. • Operatiu i serveis: avituallament, esmorzar final amb botifarrada, dutxes, mànega per netejar la bici; voluntariat al recorregut, coordinació amb Policia Local i Protecció Civil i ambulància. • Cursa infantil (28/06) al circuit del Baix Llobregat: promoció del ciclisme fins a 14 anys, proves en circuit tancat i lliurament de medalles. • Tertúlia de natura i territori: inici d’estiu, pluges recents i verdor, pantans plens i neu pendent de fondre, risc d’incendis si no plou, floració (Temps de Flors a Girona) i producte local (cireres del Baix Llobregat). "No, no, no és cap cursa, eh?" "És una pedalada." Temes principals Volta dels Turons: recorregut, dificultat i serveis • 12a edició, amb recorregut de muntanya que cada any pot variar lleument per adaptar-se a restinges i zones sensibles (p. ex., nius d’ocells). • Distància al voltant de 33 km i desnivell acumulat aproximat; traçat pels camins de Collserola (evita carretera). • Dificultat mitjana-alta: es recomana experiència prèvia (sortides setmanals, condició física). • Sortida a les 8:30 des del camp de futbol; avituallament a la Creu i esmorzar final (botifarrada), amb dutxes i mànega per netejar la bici a l’arribada. No és una cursa: filosofia i ritme • Marxa no competitiva: es pot fer a ritme tranquil, amb temps només informatius per a qui vulgui comparar amb altres edicions. • Objectiu: gaudir de l’entorn i fer comunitat, no "fer temps". Convivència a Collserola: regulacions i educació • Reunions constants entre parc i entitats (vianants, ciclistes, caçadors, etc.) per compatibilitzar usos en un espai públic. • Paper de les entitats: informar i educar els socis (no corriols tancats, limitar velocitats, dividir-se en grups, no llençar residus). • Activitats nocturnes (BTT o córrer amb llanterna) i altres usos (hípica) han d’estar regulats per minimitzar conflictes. • Possibilitat d’espais específics per a trialeres o descens si no perjudiquen altres usuaris. Inscripcions, dorsals i briefing de normes • Inscripcions fins al dia 20 (en línia); límit aproximat de 200 participants. • Dorsals nominatius per control i seguretat; es desincentiva l’"acoplament" d’externs al grup. • Briefing a la sortida: - No obrir cadenes; passar pels costats. - Circular per camins d’almenys 3 m d’amplada. - Velocitat màxima 20 km/h i baixades amb prudència. - Màxima atenció a les zones properes a Sant Just, Molins i Sant Feliu. Operatiu, seguretat i voluntariat • Fins a 22 socis amb petos al recorregut per orientar, controlar i donar suport. • Coordinació amb Policia Local (Urbana), Protecció Civil i ambulància al camp de futbol. • Grup escombra i assistència mecànica bàsica; rutes d’escapament si cal abandonar. • Molta fidelitat de participants; petits ajustos de calendari per evitar solapaments amb altres proves. Cursa infantil (28/06): promoció del ciclisme • Darrera prova de la temporada del circuit del Baix Llobregat (Cornellà, Sant Joan Despí, Sant Boi, Olesa i Sant Just). • Circuit tancat, categories fins a 14 anys, medalles i lliurament de premis finals. • Públic benvingut; si algú només participa aquest dia, puntua la jornada i pot enganxar-se al circuit l’any següent. Tertúlia de natura i territori • Inici d’estiu amb pluges prèvies: paisatge molt verd, pantans plens i neu encara per fondre en cotes altes. • Risc d’incendis si no hi ha més episodis de pluja: herbes fines esdevenen teia; alguns arbres continuen patint pels efectes de la sequera passada i podes. • Floració i paleta de verds; referències a "Temps de Flors" (Girona) i la Fira de la Rosa (Sant Feliu). • Enllaç amb cuina de quilòmetre zero i producte de temporada: cireres del Baix Llobregat.
15 de maig del 2017
6'
Entrevistes de la Justa del 15/5/2017 — Valoració del Territori Special Sant Just: voluntariat clau, emoció competitiva i properes seus a la Seu d’Urgell i Andorra la Vella
Resum executiu La conversa amb Marina Gómez, presidenta de la Federació ACELL, fa una valoració molt positiva del Territori Special celebrat a Sant Just. L’èxit va venir de combinar rigor competitiu amb una acollida personalitzada gràcies al voluntariat, i d’un treball previ intens entre l’Ajuntament i entitats. Idees principals Organització exemplar: no va ser només un campionat de Catalunya; s’hi van afegir elements de valor afegit que van millorar l’experiència global. Voluntariat per club: un voluntari/ària assignat/da a cada club/centre va facilitar l’orientació, la logística (pistes, tiquets de degustació, aigua) i l’acollida amb caliu. Competitivitat real: els participants van competir amb rigor i amb l’objectiu de guanyar, tant si es disputava la primera plaça com la quarta o setena. Treball previ i coordinació: el bon resultat és la recompensa d’un esforç sostingut entre Ajuntament de Sant Just i entitats organitzadores. Complexitat organitzativa: amb 16 disciplines, lligues i campionats, calen instal·lacions adequades, transports i formació específica del voluntariat per atendre les necessitats dels esportistes. Continuïtat: relleu confirmat per a l’octubre del 17 a la Seu d’Urgell i Andorra la Vella (coorganització), i repetició als Jocs Especials Olímpics del 18. Vincle amb Sant Just: es preveu continuar col·laborant arran de la bona sintonia i l’excel·lent treball conjunt. Cites destacades "No va ser només un campionat de Catalunya, sinó que es van afegir altres elements que van donar molt de valor." "Hi havia un voluntari per cada club." "Ahir va ser la recompensa a tot aquest treball." Impacte i aprenentatges El voluntariat és estratègic per a una experiència fluida i humana. La planificació i la formació prèvies són imprescindibles en esdeveniments d’esport inclusiu. L’emoció i el rigor competitiu poden conviure amb l’acollida i la inclusió. Properes fites Territori Special: coorganitzat per la Seu d’Urgell i Andorra la Vella a l’octubre del 17. Jocs Especials Olímpics: repetició de seu dual el 18.