Entrevistes de la Justa

Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.

·2118 episodis

RSS

episodis

1717-1728 de 2109

9 de febr. del 2017
17'
Entrevistes de la Justa del 9/2/2017 — 20è aniversari del Casal de Joves de Sant Just: sopar commemoratiu, balanç i agenda d’actes; inici de tertúlia cultural
Resum general El Casal de Joves de Sant Just celebra el seu 20è aniversari amb un sopar commemoratiu que aplega generacions de joves i entitats que han passat per l’equipament des de la seva obertura l’octubre de 1997. La directora, Montse Martín (13 anys al capdavant), fa balanç del projecte, en destaca l’impacte comunitari i avança una agenda d’actes al llarg del 2017. El programa tanca la peça amb l’inici d’una tertúlia cultural. "És un projecte molt bonic i molt viu" — Montse Martín Punts clau Sopar commemoratiu amb prop de 160 assistents, com a tret de sortida de l’any de celebració. El Casal s’ha adaptat als canvis socials i normatius, mantenint-se com a espai de referència per a la participació juvenil i la creació musical. Moment actual: consolidació i represa de l’associacionisme, amb més joves molt jovenets (des de 12 anys) implicant-se. Agenda 2017: actes amb músics, possible renovació de grafitis a la façana, i gran acte obert a l’octubre. Crida a propostes d’entitats per sumar activitats al calendari. "Aquí molts grups van fer els seus primers concerts; se’l feien seu" "El resultat sempre ha anat cap a bé, tot i les èpoques de transició" El sopar del 20è aniversari Data: divendres (inici del cicle d’actes del 20è aniversari). Assistència prevista: ~160 persones. Organització: el mateix Casal; menú sorpresa. Objectiu: retrobar-se, recordar trajectòries i celebrar la comunitat creada. Impacte i trajectòria del Casal 20 anys com a lloc de referència per a joves i entitats. Espai on molts han descobert el gust per la música i han viscut primeres experiències escèniques. Valor afegit: el sentiment de pertinença i el reconeixement del Casal com a espai propi. Canvis, reptes i adaptació Epoques de canvi (legislatures, lleis sobre consums, etc.) han exigit reinventar-se. No hi ha hagut crisis greus, però sí transicions exigents; la resiliència ha estat clau. Moment actual Casal veterà i consolidat. Revifada participativa: tornen models de participació més actius i associacionisme. Alta afluència de joves de 12 anys en amunt. Agenda d’actes 2017 (avanç) Maig/Juny: acte amb músics que han passat pel Casal. Març/Abril: possible renovació parcial dels grafitis de façana. Octubre: acte obert a tota la població, amb component institucional i de reconeixement a treballadors i participants històrics. Altres: obert a recuperar formats com passis de curtmetratges d’etapes anteriors. Crida a propostes El Casal convida entitats i col·lectius a proposar activitats per sumar-les a la celebració al llarg de l’any. Inici de la tertúlia Presentació dels tertulians i obertura de temes: Referència a un article de Joaquín Luna (La Vanguardia) sobre exhibicionisme. Debat sobre multes pel topless a l’Argentina i el feminisme com a tema de fons. Avís d’altres qüestions de política extrema a tractar més endavant.
8 de febr. del 2017
25'
Entrevistes de la Justa del 8/2/2017 — Sant Just 2017: Pressupost, pressió fiscal, Corredor Verd i Carretera Reial, taxa de clavegueram i residus; més tertúlia Barça-Atlético
Temes principals • Pressupost 2017 i pressió fiscal: debat sobre impostos directes, taxes a l’activitat econòmica i ús de l’endeutament. • Inversions i subvencions a entitats: volum d’inversió i revisió de criteris d’ajudes (exemple: associació de caçadors). • Projectes urbanístics: valoració del Corredor Verd i del creixement per la Carretera Reial; ritmes i prioritats del parc d’habitatge. • Cànon de clavegueram (2014): polèmica pel seu cobrament ara via rebuts de l’aigua; petició d’absorbir-ho amb pressupost municipal. • Gestió de residus: obertura a canvis i debat sobre el model porta a porta, amb èmfasi en la implicació ciutadana. • Reptes 2017: ocupació, reducció de pressió fiscal el 2018, pluralitat i cohesió social. • Tertúlia esportiva: classificació del Barça per a la final de Copa i dubtes sobre el joc de l’equip. Resum detallat Pressupost 2017 i pressió fiscal El PP s’absté en un pressupost d’uns 25 M€ (+3 M€ vs. any anterior). Reivindiquen baixar la pressió fiscal, especialment en impostos directes i taxes que afecten l’activitat econòmica (ex.: oficines de >400–500 m² poden pagar entre 2.000–3.000 € segons activitat). Defensen no demonitzar l’endeutament si permet “immediatesa” en actuacions i alleugerir la càrrega al contribuent. Valoració positiva de l’augment de partides socials: habitatge per a risc d’exclusió, visites a domicili i ajuts a qui més ho necessita. "L’endeutament no és sinònim d’una mala comptabilitat... ens pot proporcionar la immediatesa per fer segons quines actuacions." Inversions i subvencions a entitats Tot i un paquet d’inversions d’uns 1,9 M€ en via pública, el PP creu que una pressió fiscal menor no hauria d’afectar necessàriament la inversió. Demanen revisar subvencions amb fort component polític; exemple esmentat: ~10.000 € a l’associació de caçadors. Projectes urbanístics: Corredor Verd i Carretera Reial A favor de fer un municipi més amable i verd (Corredor Verd) per l’impacte positiu veïnal i comarcal. Més cautela amb el creixement per la Carretera Reial: no veuen una “necessitat imperiosa” d’augmentar sostre i població, sinó creixement controlat. Tot i així, van donar suport a la promoció de 54 habitatges (de venda), malgrat preferir fomentar el lloguer. Apunten mancances de consolidació (comerç, infraestructures, transport, escoles) a la zona de Maduí i recelen d’un creixement demogràfic per maximitzar l’IBI. Cànon de clavegueram (2014): cobrament i controvèrsia Crítica a que es cobri ara via rebuts de l’aigua (dos períodes), quan el municipi exhibeix capacitat pressupostària. Proposen absorbir el cost amb comptes municipals. Es qüestiona el retard en el cobrament (“eleccions a la cantonada” aleshores). L’Associació de Veïns ho veu com una decisió moralment discutible. "Crec que moralment l’Ajuntament s’ha passat una mica amb tota la població." Import orientatiu per llar: 60–100 €, que per a moltes famílies és significatiu. Gestió de residus: cap al model porta a porta? Aposten per modernitzar el model de residus; oberts al porta a porta però condicionat a una alta implicació ciutadana i campanyes de comunicació constants i incisives. "Si no hi ha una implicació directa del veí, el Porta a Porta no servirà de res." Canvi cultural necessari, amb Sant Just com a municipi potencialment pioner. Reptes 2017 (segons el PP) • Reduir l’atur i enfortir la promoció econòmica. • Rebaixar la pressió fiscal de cara al 2018. • Fomentar un Sant Just més plural (referència crítica a l’AMI). • Prioritzar cohesió i serveis per davant de creixements demogràfics orientats a recaptació. • Disminuir l’exclusió social. Tertúlia esportiva: Barça-Atlético (Copa del Rei) Després de les falques, tertúlia sobre la classificació del Barça per a la quarta final consecutiva. Tot i el resultat, es remarca mal joc recent, falta de control al mig del camp i dependència d’Iniesta. "El Barça defensa amb la pilota… i no estem controlant els partits."
7 de febr. del 2017
9'
Entrevistes de la Justa del 7/2/2017 — L’Empordanet de Josep Pla: conferència de Llorenç Soldevila sobre paisatge i literatura
Resum Context i focus En el marc del cicle de geografies literàries del CEES, aquest divendres se celebra una conferència dedicada a l’univers de Josep Pla. El ponent, Llorenç Soldevila (Universitat de Vic), reivindica que el nucli íntim de Pla no és tot l’Empordà, sinó l’Empordanet o Empordà Petit —terme que Pla mateix bateja—, delimitat entre el Montgrí i la Vall d’Aro, i de les Gavarres fins al mar. El paisatge com a eix literari El paisatge és central en l’obra de Pla. Soldevila descriu el seu triangle vital amb vèrtex al Pla de Palafrugell i angles als arxipèlags de les Illes Medes (sota el Montgrí) i les Formigues (davant de Cap Roig). L’espai inclou miradors com el Pedró de Pals i el Far de Sant Sebastià, cales com Aigua Xelida, i al centre el Mas Pla de Llofriu, on l’escriptor va viure, crear i morir. Abast i mètode de Josep Pla Tot i que el nucli és l’Empordanet, l’obra de Pla s’expandeix en cercles concèntrics cap a l’Alt Empordà, Barcelona, la resta de Catalunya i les Illes. Pla escriu tant de llocs trepitjats com de territoris reconstruïts per la memòria i la lectura; sovint el viatge i el moment creatiu no coincideixen. Com serà la conferència Format visual amb diapositives: fotografies actuals i d’època dels llocs clau. Lectura de fragments de Pla sobre els paisatges estimats. Itinerari literari: la platja del Canadell (joventut), Aigua Xelida (maduresa i trobada amb l’Armós), les Voltes de Calella, el Pedró de Pals i el Far de Sant Sebastià. Vigència i recepció de Pla Pla és un clàssic contemporani imprescindible per entendre l’Empordà i l’Empordanet, fins i tot allà on el paisatge ha mutat o s’ha degradat. Crida d’atenció sobre la infralectura i la menor presència dels clàssics a llibreries i al consum cultural actual. "La valoració és la posteritat" "Un clàssic com aquest [...] no hauria d'estar en un racó" Recomanacions de lectura per començar Per lectors amb trajectòria d’assaig i dietaris: El quadern gris (pot requerir context per a lectors més joves). Memòria personal: Girona, un llibre de records i Cadaqués. Dietaris: Notes de capvesprol. Retrats culturals: Homenots (p. ex., sobre Fabra o Ruyra) per entendre la nostra contemporaneïtat. Dades de l’acte Divendres, 20.00 h, a la Sala Piquet de l’Ateneu: "L’Empordà de Josep Pla", amb Llorenç Soldevila.
7 de febr. del 2017
6'
Entrevistes de la Justa del 7/2/2017 — Campanya de donació de sang a Sant Just amb implicació dels alumnes de 4t d’ESO
Resum La conversa presenta la nova campanya de donació de sang a Sant Just, organitzada pel Banc de Sang amb el suport del Casal de Joves i la participació activa d’alumnes de 4t d’ESO de l’Institut de Sant Just. Els joves han definit el lema i el logotip, i han preparat activitats per animar la participació de la comunitat. "Donar sang, salva vides" Context i objectius Implicació educativa i comunitària: l’alumnat s’involucra per conscienciar el veïnat i les famílies sobre la necessitat real de donacions. Fomentar hàbits: es busca crear una rutina de donació per evitar pics estacionals i mantenir reserves estables durant tot l’any. Sensibilització dels joves: encara que molts no poden donar fins als 18 anys, poden mobilitzar l’entorn i conèixer el barri. Dades i horaris clau Quan: avui, de 16:30 a 20:30 (de dos quarts de 5 a dos quarts de 9 del vespre). On: Casal de Joves de Sant Just. Organitza: Banc de Sang, amb suport de l’Institut de Sant Just (alumnes de 4t d’ESO). Requisits per donar sang Edat: de 18 a 65 anys. Pes: més de 50 kg. Documentació: portar DNI o el carnet de donant. Salut i alimentació: venir ben alimentat i, sobretot, trobar-se bé. "La primera norma bàsica essencial és que un mateix es trobi bé" Per què ara? En períodes de vacances (estiu, Nadal) les donacions baixen ~30%. Al gener, la Marató de Catalunya va superar l’objectiu amb més d’11.000 donacions, ajudant a recuperar reserves. Cal evitar dependència de pics: entre donacions han de passar mínim dos mesos, per això és clau la regularitat. Impacte i resultats anteriors L’any passat, la campanya a Sant Just va aconseguir: 52 donacions en total. 11 nous donants que donaven per primera vegada. Es preveu que aquest any la participació iguali o millori aquestes xifres. Missatge clau Donar sang és un gest petit que té un gran impacte. La implicació dels joves i la resposta de la comunitat són essencials per mantenir les reserves i salvar vides.
7 de febr. del 2017
19'
Entrevistes de la Justa del 7/2/2017 — De l’efecte Trump al món a la tertúlia de Sant Just: canvis, incerteses i agenda de Ràdio Desvern
Resum 1) Debat 2.20: primers passos de Donald Trump i impacte global Canvi de magnitud històrica: Trump qüestiona protocols polítics, tractats comercials i fins i tot el sistema judicial. "Passar d'Obama a Trump és com girar un mitjó del dret al revés." "Mai un president ha qüestionat el sistema judicial americà." Estil comunicatiu: llenguatge simple i directe, format tuit, i compliment literal de promeses electorals. Malgrat la polèmica, puja l’índex de confiança del consumidor. "Hi ha 63 milions d'americans que han votat Trump." Europa: manca de veu única i posicions vacil·lants (ex. cimera de Valeta, declaracions de Tusk). Pessimisme sobre una política europea conjunta en immigració i refugiats. Polèmica amb el futur ambaixador dels EUA a la UE, crític amb l’euro. Geopolítica: acostament amb Rússia de Putin i incògnites en política exterior. En l’àmbit climàtic i energètic: impuls a oleoductes i retrocés regulatori. Cancel·lació del TPP que obre espai a la Xina a l’Àsia. Impacte intern: incertesa sobre Obamacare, immigració i seguretat social. Promeses contundents vs. complexitat tècnica i legal per revertir-les. "És forma i contingut." 2) Promocions i programació de Ràdio Desvern Anuncis de franges i programes: Smooth Jazz Club, Cinema sense condicions, Emma de música, La música coral, etc. Nous canals de contacte: WhatsApp (610 777 015) i presència digital. Crida cívica: donació de sang (7 de febrer). 3) Tertúlia "Just a la fusta" (Sant Just en directe) Participants: Jaume Campreciós, Jordi Ferraz, Pep Quintana i Josep (incorpora’t durant el programa). To proper i local: anècdotes personals (dentista), neu a Puigcerdà i canvis d’agenda. Comentari polític amb ironia sobre una "romeria" a Barcelona (banderes, simbologia, participació des de Sant Just). Debat sobre percepcions i posada en escena (“aires de la Messeta”, estètica de romeria, autobusos locals). Idees clau: ruptura institucional, nacionalisme econòmic, lideratge comunicatiu disruptiu, debilitat de la resposta europea i incertesa sobre l’impacte real en política interna i global.
6 de febr. del 2017
19'
Entrevistes de la Justa del 6/2/2017 — Polèmica a Sant Just: cobrament retroactiu de la taxa de clavegaram i tertúlia sobre Trump i el judici del 9-N
Resum executiu Converses a Ràdio Desvern sobre la controvèrsia pel cobrament retroactiu de la taxa de clavegaram a Sant Just Desvern i, tot seguit, tertúlia amb una carta crítica sobre Donald Trump i el judici del 9-N. Tema central: Taxa de clavegaram a Sant Just Què s’està cobrant i com Es tracta de la taxa de clavegaram (no d’escombraries), que es vol cobrar ara de manera retroactiva i inclosa al rebut de l’aigua. Període afectat: aproximadament abril 2014 – novembre 2015. Import global estimat: 165.000 €, destinats a manteniment del clavegueram, segons el consistori. Punt clau: possible doble imposició L’AV denuncia que el servei ja estava inclòs a l’IBI des del 1986, quan es va integrar la taxa específica dins l’impost de béns immobles. Per tant, consideren que fer-ho pagar de nou via una altra taxa seria cobrar dues vegades pel mateix concepte. Cronologia essencial (ordenança 27) 25/02/2012: al ple s’impulsa la taxa de clavegaram i l’ordenança fiscal núm. 27. 2012-2013: es desenvolupa i s’aprova l’ordenança 27 (regula la taxa de clavegaram). Davant el risc de doble cobrament, l’Associació de Veïns (AV) presenta un recurs (08/01/2013) i, a petició de l’Ajuntament, el retira el 17/01/2013 amb l’entesa que també es retiraria la taxa. Posteriorment, el consistori canvia la denominació a “taxa de manteniment d’infraestructures d’aigües residuals i pluvials” i la torna a aprovar el 2014 (publicació provisional 23/04/2014 al BOP; definitiva 18/06/2014, segons el relat). Supressió publicada al BOP: 09/11/2015 (algunes cartes parlen de 10/12). “Retireu els recursos i la taxa també la retirem” — segons l’AV, aquest va ser l’entesa amb l’Ajuntament quan van retirar el recurs. Posició de l’AV i demandes L’AV demana aturar el cobrament actual o compensar la ciutadania (p. ex. reduccions en ordenances futures). Presentaran un nou recurs explicant la cronologia i la possible mala praxi administrativa (canvi de nom i posterior reactivació). Consideren que, encara que jurídicament el cobrament pugui sostenir-se, moralment “l’Ajuntament s’ha passat una mica”. “La llei ens obliga a cobrar-la” — argument atribuït al consistori, segons el relat del primer tinent d’alcalde en una entrevista prèvia. Comunicació i afectació ciutadana L’AV denuncia una mala comunicació institucional: reclamen que abans de notificar per carta, s’hagués convocat entitats i informés del perquè i el com. Impacte desigual: llars amb piscines o més consum d’aigua podrien veure augments significatius; per a altres, pujades d’uns 10–15 € aproximadament. L’AV estudia accions col·lectives (com la campanya de retenir imports en compte bancari, com ja es va fer amb el rebut de l’aigua fa anys), a l’espera d’una trobada amb l’Ajuntament. Tertúlia: carta de Josep Coderc Sobre Donald Trump Referència a la destitució (31/01) de la fiscal general en funcions, Sally Yates, per oposar-se al decret migratori (veto a persones de països islàmics). Suport de jutges a la posició de Yates i crítiques europees; to d’alarma de l’autor, que compara el rumb de Trump amb “un doble de Hitler” i adverteix d’un risc greu per a la convivència internacional. Proposta de fer una enquesta als EUA sobre el suport real a Trump. Judici del 9-N a Catalunya Suport explícit a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau en el judici per desobediència i prevaricació arran de la consulta del 9-N (2014). L’autor destaca que votar en aquella consulta hauria d’implicar la ciutadania en el debat judicial. Context polític i judicial Esment a l’operatiu de la Guàrdia Civil pel presumpte cas 3% (jutjat del Vendrell), relacionant calendaris amb el clima polític. “Ens podem trobar per un tres i no res en una tercera guerra mundial” — to d’alarma sobre l’escenari internacional amb Trump. Punts clau per emportar-se Controvèrsia local: cobrament retroactiu d’una taxa de clavegaram que l’AV considera ja inclosa a l’IBI i mal gestionada en el temps i la comunicació. Acció veïnal: nou recurs, demanda d’aturar o compensar el cobrament i possibles mesures col·lectives. Debat global: crítica severa a les primeres mesures de Trump i suport als encausats pel 9-N, amb referències al context anticorrupció.
3 de febr. del 2017
28'
Entrevistes de la Justa del 3/2/2017 — Comiat de la Penya del Morro (Programa 2000): 20 anys de ràdio local amb Jordi Domènech i el Projecte ARANOS de sintaxi catalana
Resum general Aquest episodi combina dues parts clau: • La conversa amb Jordi Domènech, que anuncia el comiat de La Penya del Morro coincidint amb el programa número 2.000, i fa balanç de 20 anys a Ràdio d’Esvern. • La secció educativa amb alumnat de 3r d’ESO, que entrevista Anna Godoy (UAB) sobre el Projecte ARANOS, una eina web per treballar la sintaxi en català. "Tot el que comença acaba... i la Penya del Morro no és una excepció" 1) Comiat de La Penya del Morro i balanç de trajectòria El final d’una etapa i el programa 2000 • Avui s’emet l’últim programa de La Penya del Morro (el número 2.000). • Festa de comiat oberta al públic a la sala de plens de l’Ajuntament (de 17 a 19 h): pastís, cava i actuacions (Coratgio, Sergi Pont) i sorpreses. • Jordi expressa una barreja de tristor i satisfacció per un tancament "digne" i participatiu. Per què s’acaba el programa? • No hi ha hagut acord en la renovació del contracte amb l’Ajuntament/la ràdio. • La coincidència amb el límit simbòlic dels 2.000 programes ha propiciat un final amb celebració i reconeixement. 20 anys de ràdio i l’evolució del programa • Jordi va començar amb 14 anys; la ràdio ha estat la seva "segona casa". • Aprenentatges clau: - De programes sense guió ni escaleta a un magazín estructurat i sense músiques de farciment. - Incorporació de rols i eines: gestió de Twitter (Cristina Vargas), tècnic de so (Àlex), i millora constant del format. La ràdio: persones abans que tecnologia • Missatge central: la ràdio són les persones (col·laboradors, equip, comunitat) per sobre dels cables, ordinadors, podcasts i xarxes. "Sense els col·laboradors, el programa no existiria" • Defensa del model de proximitat i servei a Sant Just: si la ràdio local no n’informa, qui ho farà? Moments destacats i empremta local • Premi Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació (2011). • Pregó de Festa Major com a programa/entitat, obrint la porta a altres entitats del poble. • Compromís amb els Blaus de Sant Just i la cobertura d’esdeveniments (p. ex. visita de Puigdemont). • Entrevistes i referents: Andreu Buenafuente (influència del Terrat), estil d’entreteniment amb humor espontani, no com a programa d’humor escrit. 2) Secció educativa: Projecte ARANOS (UAB) Què és ARANOS? • Eina didàctica web i gratuïta per a l’anàlisi d’oracions simples en català. • Pensada per a ESO i útil també per a 1r de batxillerat (repàs abans de l’oració composta). Com funciona? L’“arbre” de decisió • ARANOS = Arbre de Referència per a l’ANàlisi d’Oracions Simples. • Interfície en forma d’arbre de preguntes amb camins diversos segons la resposta, que guia l’alumnat de manera sistemàtica. Per què la sintaxi? • La sintaxi es percep com a més complexa o feixuga per part de l’alumnat; cal potenciar-la amb recursos motivadors i clars. Tecnologia al servei de la llengua • Encara que les combinacions sintàctiques són (teòricament) infinitemps, l’eina tradueix els criteris a un llenguatge operatiu, ordenat i sistematitzat. • Ús natural en mòbils i tauletes, aportant motivació i evitant l’abstracció inicial. Concurs final • Un petit concurs d’anàlisi sintàctica per donar valor i visibilitat a la tasca i incentivar la participació.
2 de febr. del 2017
22'
Entrevistes de la Justa del 2/2/2017 — Montse Sánchez (Súmate): nova presidència, estratègia pel referèndum i activitat al Baix Llobregat; tertúlia local a Ràdio Desvern
Resum general Punt de partida Montse Sánchez, veïna de Sant Just, és elegida per àmplia majoria com a nova presidenta de Súmate a l’Assemblea General a les Cotxeres de Sants. Assumeix la “màxima responsabilitat” amb «moltes ganes i molta il·lusió» per impulsar Súmate i contribuir a “fer la república que volem”. "La màxima responsabilitat... amb moltes ganes i molta il·lusió de tirar Súmate endavant" Què és Súmate i a qui s’adreça Nascuda el 2013, impulsada per persones d’origen castellanoparlant que se senten catalanes. Objectiu inicial: promoure el vot independentista entre la comunitat castellanoparlant a Catalunya. Evolució del marc: república catalana que sigui integradora i socialment més justa. "Queremos una república catalana integradora y socialmente más justa... porque queremos un país mejor" Evolució i base social Socis: períodes de creixement i estancament; s’han perdut alguns socis en un impàs. Col·laboradors: creixement notable; es valora la implicació pràctica. Clau per créixer: il·lusió i motivació en el projecte. "La única manera de crecer... es a base de ilusión" Implantació territorial i activitat a Sant Just Activitat a tot el territori, amb especial dinamisme al Baix Llobregat i al Barcelonès Nord. Eines: paradetes, actes informatius, coordinacions locals (Cornellà, etc.). A Sant Just: presentació (2013/2014) i presència a Sant Jordi i Sant Just al carrer; reconeix cal reforçar l’activitat local. "Nadie es profeta en su tierra" (sobre la necessitat de fer més a Sant Just) Posicionament i agenda immediata Participació al Pacte Nacional pel Referèndum: Súmate hi és present i es compromet a difondre el manifest arreu de l’Estat aprofitant les seves arrels i contactes. Crida a la mobilització: concentració el dilluns 6 de febrer davant del TSJC; es demana assistència encara que sigui simbòlica i apuntar-se al web. "Fer una crida... dilluns 6 de febrer al TSJC... encara que sigui mitja hora de presència simbòlica" Prioritats del mandat i calendari del referèndum Focus total en el referèndum: conscienciació del dret i deure de votar. Posició de Súmate: promoure el ‘sí’ com a via de canvi. Calendari: no es descarta maig/juny; cal no confiar-se i treballar com si fos imminent. Campanya curta i intensiva. "Lo que vamos a promover... es votando sí al referéndum" "No lo descarto [el juny]... hem de pensar que pot ser en maig o juny" Estratègia d’actes i relació institucional Proposta per fer un gran acte amb Carles Puigdemont (no confirmat lloc; preferència personal pel Baix Llobregat). Metodologia prioritària: contacte directe amb la gent (paradetes, enquestes, pick corners), tot i que els grans actes aporten visibilitat mediàtica. Flexibilitat per idiosincràsia territorial: debats temàtics (pensions, ruralitat) o fórmules de carrer segons el territori. Tertúlia i tram final del programa Espai informatiu de la ràdio: canals (FM, web, xarxes, WhatsApp) i servei públic (La meva salut). Tertúlia local amb Jordi Agulló, Lina Santa Bàrbara i Montse Larrea: Comentaris de gestió municipal/local (obres i semàfor a Can Mèl·lic, relació ràdio-Ajuntament). Futbol/Barça: debat sobre Neymar, vida personal dels jugadors i rendiment; comparacions amb Ronaldinho i altres. To distès amb apunts sobre assistència, equip de la ràdio i anècdotes.
1 de febr. del 2017
17'
Entrevistes de la Justa del 1/2/2017 — Josep Ramon Bach i "En abstracte": haikus encadenats, enciclopèdia digestiva i presentació a Sant Just + promos i prèvia Atlético-Barça
Resum Context de l'entrevista A les portes del tast de poesia de divendres (19:30) a Cal Llibreter, conversa amb Josep Ramon Bach sobre el seu poemari "En abstracte". L'acte inclourà: exposició de fotos de Toni Moreno inspirades en els poemes i un tast de vi del Celler Can Mata. Poètica i metodologia El llibre és construït amb 10 haikus encadenats per poema per generar imatges poètiques i evitar la «prosa retallada». Inspiració en el concepte de patchwork: peces petites que, juxtaposes, creen unitat i ritme encara que siguin heterogènies. Procés creatiu que combina treball constant i atzar: trobar la forma adequada va néixer d’uns haikus dispersos que, encadenats, van adquirir sentit. "Em vaig inventar aquest sistema: muntar 10 haikus seguits perquè neixin imatges poètiques i no caure en la prosa retallada." Llibre i projecte global "En abstracte" és un tast d'una futura enciclopèdia digestiva: un projecte llarg on recull, amb ironia, provocació i una certa venjança, vivències reals i imaginàries. Reflexió vital sobre una joventut marcada per la dictadura i el nacionalcatolicisme, i la necessitat de revisitació. "La poètica sempre parteix d’un llenguatge abstracte; el racional porta a la filosofia o a la prosa narrativa." Concepció del llenguatge poètic Defensa d’un llenguatge poètic abstracte impulsat per l’instint, que obre «portes secretes» de la realitat. Rebuig del discurs massa racional en poesia: la clau és la densitat d’imatge i so. Lectura en veu alta i sonoritat Bach escriu en veu alta per cercar ritmes i sonoritats, fet que trasllada a la lectura pública. "Llegint el poema és ensenyar la feina; explicar el llibre és com despullar-se." Acte de presentació a Sant Just Divendres a les 19:30, Cal Llibreter: Tast de poesia d’"En abstracte". Exposició de fotos de Toni Moreno. Carpeta conjunta amb Toni Moreno i el pintor Francana (dibuixos, fotos i textos). Tast de vi (primera vegada que l'autor acompanya una presentació amb tast). Voluntat de desacralitzar la cultura: actes breus, intensos i amb alegria. "Es poden dir coses molt profundes amb un punt d’exultació: viure i voler viure amb alegria." Trajectòria i continuïtat Treballa des de fa tres anys en l’enciclopèdia digestiva i hi continua apassionadament. Cada llibre ha estat diferent: el valor comunicatiu rau en el com, no només en el què. Reconeixement de la jubilació com a espai de temps per crear i desig de continuïtat del projecte. Altres continguts de l’emissió Promos i agenda de Ràdio Desvern: programes com "Smooth Jazz Club", "La penya del morro" (programa 2000 i darrer), "Veus de la parròquia", "Seixanta i més", "Cara B"; canals de contacte i informatius locals. Tertúlia esportiva: prèvia de la semifinal de Copa del Rei (Atlético-Barça). Debat sobre les rotacions de Luis Enrique i la gestió del mig del camp.
31 de gen. del 2017
20'
Entrevistes de la Justa del 31/1/2017 — Sant Just Solidari s’adhereix a “Casa Nostra, Casa Vostra”: sensibilització, accions locals i crida a la pressió política (amb promocions de ràdio i inici de tertúlia)
Resum Context i protagonistes Entrevista amb Maria Vilella de Sant Just Solidari sobre la campanya Casa Nostra, Casa Vostra (CNCV), seguida de diverses promocions de programes de Ràdio Desvern i l’inici d’una tertúlia amb Jaume Campreciós i Jordi Ferraz. "És una campanya de sensibilització... que neix de gent que ha estat allà i que decideix que s'ha de fer una campanya de sensibilització." Objectius clau de la campanya Reivindicar l’acollida de persones que fugen de guerres i persecucions. Acompanyar i acollir les persones que ja són aquí i pateixen dificultats per a una vida digna. Adhesió i accions a Sant Just Sant Just Solidari s’hi adhiereix com a entitat i anima a l’adhesió individual via web. Treball en xarxa amb la FEDE (federació d’ONG catalanes) i participació en reunions i iniciatives. Accions locals recents: Mercat de Nadal: recollida de roba per als campaments de Calais (França). Enguany: llibres infantils i compra de material didàctic (llapis, colors) per a infants amb el procés educatiu interromput. Col·laboració i xerrades amb Acció Solidària i Logística sobre la situació als camps. A nivell municipal, no hi ha (de moment) acte unitari; cada entitat ha fet accions de sensibilització pròpies. Valor i singularitat de CNCV Campanya transversal i unitària, que supera sigles polítiques i aglutina gran i petit teixit social. Suport massiu: espots amb persones conegudes, concert multitudinari (Sant Jordi) l’11 de febrer i 47.017 signatures recollides en ~1,5 mesos (xifra en augment). Marc polític i denúncia Crítica a polítiques que vulneren drets humans: Estat espanyol: devolucions en calent, actuació a la frontera sud i casos greus a la mar. UE: Acord UE-Turquia, denunciat com a contrari als drets humans; complexitat jurídica per portar-ho al Tribunal de Justícia de la UE. Necessitat d’una resposta política sostinguda: "Si no hi ha una actuació política, això no es pot arreglar." Compromisos d’acollida incomplerts: xifres promeses (10–17 mil) vs. arribades molt inferiors (centenars). Context internacional preocupant: noves polítiques a EUA (era Trump). Crida a l’acció ciutadana Signar la campanya, assistir a la manifestació i seguir les accions. Web amb Q&A útil per desmuntar mites (“ens treuen la feina”, etc.) i fomentar una altra mirada. Realitats al territori i empatia Recordatori que també hi ha persones ja residents que requereixen suport: obstacles burocràtics, regularitzacions, homologació de títols i accés a feina. Paral·lelisme amb joves catalans a l’exterior: migrar és complex fins i tot amb avantatges relatives. Altres continguts del programa Promocions i serveis: Programes: Smooth Jazz Club, La penya del morro (programa 2.000 i últim, 3 de febrer), Cinema sense condicions, Emma de Música, La música coral: més de 1.000 anys d’història. Canals de contacte: 98.1 FM, radiodesvern.com, nou WhatsApp 610 777 015. Servei de salut: La Meva Salut al CAP Sant Just (accés digital a informació sanitària). Medi ambient: etiqueta ambiental de la DGT (AMB) per a vehicles menys contaminants. Informació comarcal: informatiucomarcal.com (Baix Llobregat). Inici de tertúlia amb Jaume Campreciós i Jordi Ferraz: comentaris sobre meteorolologia (pluja, sol, neu) i propostes de temes (Santi Vidal, Donald Trump) per debatre més endavant.
30 de gen. del 2017
27'
Entrevistes de la Justa del 30/1/2017 — Habitatge social, plans d’ocupació i clubs de cànnabis a Sant Just; taxa de clavegueram, corredor verd i recollida selectiva; tertúlia sobre Vidal, Trump i pagesos
Panorama general de l’episodi Aquest episodi combina una entrevista d’actualitat municipal amb la portaveu del Partit Demòcrata Sant Just (Laia Flotats) i una tertúlia final. Es tracten temes clau de Sant Just Desvern (habitatge social, plans d’ocupació, regulació de clubs de cànnabis, taxa de clavegueram, projecte de corredor verd, creixement a la Carretera Reial i model de recollida de residus), i després qüestions de política general (cas Santiago Vidal, l’agenda de Trump i el món agrari). Habitatge social: ampliació del parc i contractes de 3 anys Punts clau • S’aprova el parc d’habitatges socials per a persones en risc d’exclusió: 21 pisos en total (incloent 5 cessions de la Generalitat als “balcons de Colorins”). • Canvi a les bases: lloguers de 5 a 3 anys. El PDeCAT dona suport, però demana un pla d’acompanyament d’ocupació i formació perquè les famílies millorin la situació i puguin accedir al lloguer ordinari al venciment. • Preocupació: amb 3 anys, si no hi ha programes efectius, hi pot haver famílies sense alternativa i fallaria l’objectiu de rotació del parc. “La cessió d’una vivenda de lloguer social ha d’anar acompanyada d’un programa de foment de l’ocupació i formació.” Plans d’ocupació i estratègia econòmica local Moció sobre serveis d’ocupació • El PDeCAT s’absté: la moció apel·la a la llei catalana de 2015 que atribueix al Servei Català d’Ocupació la competència i la concertació a nivell comarcal (Baix Llobregat), no estrictament municipal. • Recorden que el pressupost 2017 municipal inclou una partida de ≈779.000 € per a foment d’ocupació i formació (incloent personal), i que els plans d’ocupació són per definició temporals per reenganxar al mercat laboral ordinari. Model de desenvolupament econòmic • Crítica a la situació dels polígons industrials: manca d’inversió, IBI elevat, pujada d’IAE, tràmits i llicències lentes. • Reclamen una estratègia global de municipi: sectorització intel·ligent, facilitats a l’empresa i acompanyament real al teixit empresarial per generar ocupació. “La política d’ocupació no és només fer formació o ensenyar a fer un currículum: cal una estratègia global de municipi.” Regulació de clubs de cànnabis • Després d’una moratòria prèvia, s’aprova crear una comissió municipal per regular l’obertura de clubs si la Generalitat s’endarrereix. • El PDeCAT dona suport i demana consens entre tots els grups per tractar un tema “d’especial sensibilitat” amb unanimitat. Taxa de clavegueram (2014–2015) cobrada el 2017 • L’Ajuntament notifica que cobrarà ara (via rebut de l’aigua) la taxa ja derogada que va estar vigent 09/2014–12/2015, per un total d’uns 165.000 €. • Crítica del PDeCAT: procediment “improvisat”, notificació millorable i incoherent amb el calendari electoral 2015. Proposen que, si s’havia d’aplicar, es cobrés en el seu moment i directament (p. ex. via Diputació), no camuflada al rebut de l’aigua. “Una taxa del 2014 i 2015 que es cobra el 2017 i camuflada al rebut de l’aigua… és una mica ‘cutre’.” Projectes urbans: corredor verd i Carretera Reial • Suport al corredor verd com a porta d’entrada digna a Collserola, posant en valor la Vall de Sant Just i fent-la més accessible i familiar. • Sobre el creixement a la Carretera Reial/Torreblanca: d’acord amb desenvolupar un àmbit avui desangelat, però amb sostenibilitat, criteris de confort i serveis adequats per al veïnat. Detalls del “corredor per zona industrial” encara no exposats al grup, segons Flotats. Recollida selectiva i model de residus • Debat obert: Movem defensa el porta a porta; PSC sense posició tancada; PDeCAT en deliberació interna i vol parlar amb el veïnat abans de fixar model. • Dades de context: Sant Just és dels municipis que millor reciclen amb l’actual sistema, però caldrà millorar per assolir els objectius UE 2020. Agenda del Partit Demòcrata 2017 • Consolidació local del partit: nova executiva, presentació del logo i els 4 regidors. • Objectiu: ser interlocutor útil per a veïns i entitats i contribuir a recuperació econòmica i ocupació digna. Tertúlia: Vidal, Trump i món agrari Santiago Vidal i dades fiscals • Es qualifiquen de molt greus les declaracions sobre suposada obtenció “no legal” de dades fiscals; recordatori que la Generalitat gestiona legalment les dades dels tributs de la seva competència, però s’alerta de riscos de ciberseguretat. Agenda de Donald Trump • Anàlisi crítica de mesures: veto migratori a països islàmics, revisió de l’herència d’Obama (sanitat, medi ambient, Cuba), posicions sobre Rússia i Israel. Esment de respostes judicials i polítiques. Europa i extremismes • Reflexió sobre el creixement de partits radicals a la UE i causes de fons. Sector agrari • Queixes de pagesos per la infravaloració dels seus productes per part de grans superfícies, que en multipliquen el preu al detall.
27 de gen. del 2017
25'
Entrevistes de la Justa del 27/1/2017 — Habitatge social, desplegament del SOC i regulació del cànnabis; taxa de clavegueram, obres i noves inversions a Sant Just + especial “Posem-li veu”
Resum general del programa Ple municipal i polítiques clau a Sant Just: entrevista amb el primer tinent d’alcalde, Sergi Seguí, per repassar els principals acords del primer ple de l’any. Es destaquen l’ampliació del parc d’habitatge social, una moció per desplegar la llei del SOC i millorar la coordinació territorial de l’ocupació, la creació d’un grup de treball sobre associacions de cànnabis, l’actualització de la taxa de clavegueram (cobrament en rebuts d’aigua, per un període ja derogat) i el seguiment d’obres i mobilitat amb projectes d’inversió a l’espai públic. Al tram final, especial “Posem-li veu” amb alumnat de l’institut. “És un tema molt sensible… és lògic que govern i oposició ens posem d’acord” (sobre els pisos socials) Punts més destacats • Habitatge social: 13 pisos el 2017 (12 de Promunsa i 1 de la Generalitat) amb objectiu d’arribar a 21 el 2018; lloguers de 3 anys (abans 5) per donar resposta a més famílies i amb seguiment social continuat. • SOC i ocupació: moció per desplegar la llei del SOC i el seu reglament, amb coordinació territorial (municipis >50.000 hab. i consells comarcals per la resta). Compromís del Departament de Treball i seguiment actiu des de l’Ajuntament. • Cànnabis: acord per crear un grup de treball i obrir debat al Consell de Salut mentre s’espera la llei del Parlament. ERC s’absté per prudència i coordinació amb el marc legal autonòmic. • Taxa de clavegueram: taxa finalista (2014–2015) per revisar i prevenir incidències a la xarxa, no notificada en origen; ara es notifica i es cobra en dos rebuts de l’aigua (abril–juny o maig–juliol). Import total previst: 165.000 €; la gran majoria de rebuts < 20 €. La taxa està derogada; és un cobrament excepcional per aquell període. • Obres i mobilitat: l’Ajuntament defensa que s’ha informat i treballat amb veïns i que s’està aplicant el Pla de Mobilitat, Zones 30 i seguretat viària. Es convida l’oposició a participar en el 2n Pla de Mobilitat. Exemple: recomanacions per al carrer Carles Mercader per seguretat de vianants. • Inversions a l’espai públic: modificació del PGM per activar Plaça dels Estudis Vells i Jocs Juvenívols; nous projectes com parc de Can Sagrera, actuacions a Rambla Major i jardins de Can Freixes. Calendari condicionat pels terminis administratius. • Registres de proximitat: balanç positiu (40–50 persones en total a les sessions). S’estudia allargar la periodicitat (bimensual/trimestral) per donar respostes més sòlides i abarcar més territori. • Tram final: “Posem-li veu” amb alumnat: projectes d’innovació a l’institut, significat dels somnis i novetats de Nintendo Switch (consola híbrida, portàtil i de sobretaula). Seccions resumides Habitatge social: ampliació i nous criteris • Objectiu: 21 pisos el 2018; 13 el 2017 (12 Promunsa, 1 Generalitat). • Durada del lloguer: 3 anys per incrementar la rotació i atendre més famílies. • Seguiment social: tutoria municipal per famílies que no han revertit la situació en 3 anys. SOC i tempos de l’administració • Moció per desplegar la llei del SOC i el reglament; coordinació (municipis >50k i consells comarcals). • Compromís del Departament de Treball; Ajuntament farà seguiment per accelerar tràmits. • Metàfora de la lentitud administrativa: “És com un gran transatlàntic que, quan ha de girar, gira molt a poc a poc.” Associacions de cànnabis: marc local i autonòmic • Grup de treball local i debat al Consell de Salut sobre prevenció i regulació. • Esperant la llei del Parlament; ERC s’absté per coherència amb el marc superior. Taxa de clavegueram: notificació i cobrament • Taxa finalista (23/09/2014–31/12/2015) per auditar i prevenir incidències de la xarxa. • No notificada en el seu moment; ara s’envien cartes i es cobra en dos rebuts de l’aigua. • 165.000 € previstos; la majoria de rebuts < 20 €. Taxa derogada: cobrament únic d’aquell període. Obres, informació i Pla de Mobilitat • Reunions amb veïns i aplicació de plans vigents (Mobilitat, Zones 30, Seguretat viària). • Invitació a l’oposició a cocrear el 2n Pla de Mobilitat; exemples de millores de visibilitat a passos de vianants i actuacions al carrer Carles Mercader. Inversions 2017 • Modificació del PGM per iniciar Plaça Estudis Vells i Jocs Juvenívols. • Noves actuacions: parc de Can Sagrera, Rambla Major, jardins de Can Freixes. • Dependència de terminis administratius per calendari d’obres. Registres de proximitat: balanç i millores • 40–50 persones en total a les sessions; bona acollida. • Possible allargament de la periodicitat i ampliació territorial per millorar retorn i seguiment. “Posem-li veu” – especial alumnat • Temes: projectes d’innovació a l’institut, significat dels somnis i Nintendo Switch (consola híbrida: portàtil i de sobretaula).