Entrevistes de la Justa

Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.

·2118 episodis

RSS

episodis

1705-1716 de 2109

23 de febr. del 2017
21'
Entrevistes de la Justa del 23/2/2017 — Clàusules sòl: drets i reclamacions, acte informatiu a Sant Just, i crida al voluntariat de Collserola en una emissió de Ràdio Desvern
Resum general Programa de Ràdio Desvern amb una entrevista central sobre les clàusules sòl a les hipoteques, un anunci d’una xerrada informativa a Sant Just Desvern, recordatoris de serveis i programació de l’emissora, i l’inici d’una tertúlia local que inclou una crida al voluntariat per a la desbrossada forestal a Collserola. Clàusules sòl: què són i per què són abusives Les clàusules sòl limiten la variabilitat del tipus d’interès en hipoteques variables (majoritàriament referenciades a l’Euríbor), fixant un mínim per sota del qual la quota no baixa (p. ex., 3,25–4%). El caràcter abusiu es fonamenta en la manca de transparència: no es va informar de manera clara, comprensible i substantiva dels seus efectes (doble control de transparència). Molts afectats ni tan sols sabien que la clàusula existia a la seva escriptura. "Una clàusula abusiva s’ha d’entendre per no posada en el contracte i s’han de restituir tots els efectes que ha produït." Canvi jurisprudencial i abast del retorn de diners El Tribunal Suprem espanyol havia limitat la devolució al 9 de maig de 2013. Al desembre, el TJUE obliga a la retroactivitat total: retorn de les quantitats pagades de més des de l’inici del contracte. El 15 de febrer, el Suprem corregeix la seva jurisprudència per ajustar-se a Europa. "Europa obliga a retornar les quantitats pagades de més per la clàusula sòl des d’un bon inici." Com saber si estic afectat i com actuar Revisar l’escriptura hipotecària (sovint a la part tercera) per detectar la clàusula sòl. Vies de reclamació: Judicial: sempre ha estat possible (hi ha hagut macrodemanda col·lectiva). Extrajudicial (mecanisme gratuït aprovat pel Govern espanyol): cal ser molt vigilant amb les ofertes de la banca, que pot intentar filtrar què retorna. Recursos locals: L’Oficina d’Informació al Consumidor obre una línia d’assessorament amb cita prèvia. L’Associació de Veïns convoca una conferència-col·loqui informativa. Acte informatiu a Sant Just Desvern Dia i hora: dimarts vinent, 18:30 h (dos quarts de set). Lloc: Sala del Cònsul de Can Ginestà. Ponents: Àlex Daudent, coordinador a Catalunya d’AICEC-ADICAE. Maria Isabel Ferreres, advocada del Col·legi d’Advocats de Sant Feliu. Format: sessió informativa i orientativa per iniciar el procediment de reclamació. No cal portar la hipoteca (tot i que és benvingut qui la porti). Import econòmic i impacte social Les quantitats indegudament cobrades poden ser molt elevades i haurien evitat moltes execucions hipotecàries. Missatge clau: no quedar-se a casa. Organitzar-se, informar-se i reclamar. La banca juga a guanyar temps; quants menys reclamin, millor per a ells. Altres clàusules i crítiques al sistema A més de la clàusula sòl, es consideren abusives: venciment anticipat, arrodoniment a l’alça, despeses de constitució i formalització. El procediment d’execució hipotecària ha estat reiteradament criticat pel TJUE per desequilibrat i contrari a la protecció del consumidor. Crida al voluntariat: desbrossada a Collserola Convocatòria de la 4a desbrossada general al torrent de Can Cortés (zona del Pi de Can Canaletes). Quan: diumenge, trobada a les 10:00 h a la plaça de l’Ajuntament; inici sobre les 10:30 h. Organització: voluntaris coordinats amb Parc de Collserola, que aporta eines i tècnics; participen entitats col·laboradores (el parc, per normativa, no té voluntaris propis). Tasques: treure sotabosc i matollar, protegir rebrots i arbres joves; atenció als ramats de cabres (complementaris però cal protegir plançons); importància del reg d’estiu. Nota humana: valor simbòlic dels 20 anys de feina voluntària; preocupació pel relleu generacional (p. ex., associació Alnus). "No hi perdem res a reclamar… i cal combatre els abusos. També al bosc: si no es cuida, s’ofega." Programació i serveis anunciats a l’emissora Programes: Smooth Jazz Club (de dilluns a divendres, 16–17 h), Bet aquí una vegada (dijous 20 h, dissabte 10 h), Babilònia (dijous 21–22 h). Canals de contacte i difusió: 98.1 FM, web, xarxes, i WhatsApp 610 777 015. Serveis d’interès: ampliació d’horaris d’Aigües de Barcelona, accés a La Meva Salut al CAP Sant Just (cal TSI i DNI). Inici de tertúlia local Participants: Jordi Agolló, Joan Algarra, Alina Santa Bàrbara. Temes d’arrencada: actualitat local (desbrossada a Collserola) i introducció d’un debat sobre defensa en clau catalana (independència i exèrcit), pendent de desenvolupament en el tram següent del programa.
22 de febr. del 2017
24'
Entrevistes de la Justa del 22/2/2017 — Joan Sales i Siegfried Lenz contra el feixisme: Incerta glòria, El vent de la nit i Lliçó d’alemany + tertúlia del Barça
Panorama general Converses sobre com la literatura europea aborda el feixisme a través de Joan Sales i Siegfried Lenz, l’actualitat de "Incerta glòria" i "El vent de la nit", la responsabilitat moral de l’escriptor, i un apunt final de tertúlia esportiva sobre el Barça. Literatura i memòria del feixisme Un corpus unitari: Joan Sales • L’obra de Sales es llegeix com un conjunt: Incerta glòria, El vent de la nit i les cartes amb Màrius Torres formen un fresc coherent, més que peces aïllades. • La lectura política revela una anatomia implacable de la societat catalana sota el franquisme, comparable a grans projectes literaris europeus. • Referència metodològica: com Proust a A la recerca del temps perdut, el conjunt funciona com un continu narratiu. Comparativa amb Siegfried Lenz • Paral·lel amb Lliçó d’alemany: anàlisi de la societat alemanya sota el nazisme a escala micro (un poble remot de pescadors i pagesos). • Idees clau: - El feixisme també arrela lluny del poder central. - La literatura, treballant des de casos particulars, pot mostrar mecàniques socials universals. La novel·la com a mirall dels individus Personatges, no pamflets • No són novel·les pamfletàries: la força és la construcció de personatges que mostren la realitat moral a escala humana. • Tema central: transformació sota l’“aire del temps”. Com és de fàcil canviar quan el context social empeny. Exemples de metamorfosi • A Lenz, un policia rural acaba trobant plaer en la repressió. • A El vent de la nit, antics revolucionaris esdevenen empresaris acomodats o ideòlegs del franquisme: són els mateixos individus, no “els de l’altre bàndol”. El vent de la nit incomoda: memòria i responsabilitat • L’obra incomoda perquè trenca la idea del franquisme com a “règim foraster” i mostra l’acomodació d’una part de la societat catalana. "El franquisme no és un règim foraster imposat i prou... la societat catalana també s’hi va acomodar." • Crítica a la fal·làcia del franquisme com a fet extern: reconèixer la complicitat és condició per a una memòria honesta. Sàtira i lucidesa: la metàfora de la “Reximura” • Sales combina humor i foscor: el producte fictici “Reximura” fa créixer el pèl als calbs i el treu a les dones peludes, metàfora de la doble cara i l’oportunisme. • La sàtira il·lumina com un comissari de propaganda republicana pot reconvertir-se en empresari d’èxit sota el règim. Intencionalitat i risc: escriptor i censura • Consciència autoral probable, però difícil d’acreditar per cartes o documents (en el cas de Sales). • Risc real de censura i recepció incerta en el context franquista; escriure i publicar implicava estratègies de dissimulació. Context europeu: el Grup 47 i la reconstrucció moral • Lenz s’inscriu en el Grup 47 (Grass, Celan, Bachmann...), que impulsa la reconstrucció de la literatura alemanya amb consciència de rol públic dels escriptors. • Premissa: no es pot seguir com si “no hagués passat res”; la literatura assumeix responsabilitat ética davant la història. Escriure des de dins del franquisme (Sales) • A l’Espanya del 68, el franquisme és vigent: Sales escriu “des de dins”, amb risc enorme i camuflant parts crítiques com a prolongació d’Incerta glòria. Recepció, traduccions i adaptació • Incerta glòria continua atrapant lectors i s’ha traduït a xinès, rus, anglès, alemany i castellà; ha arribat també al cinema amb Agustí Villaronga. • La recepció sostinguda indica que la seva incòmoda lucidesa diu grans veritats i requeria distància generacional per llegir-se sense sentir-se amenaçat. • Avanç de programació: “Vespre de Clàssics contra el feixisme” amb la guionista alemanya Stephanie Kremser i Maria Buigas (Club Editor), per llegir Sales i Lenz amb ulls polítics. Pausa publicitària i serveis • Bloc de promocions, anuncis i serveis públics (música, salut, reciclatge, ONG, trànsit) i autopromoció de la ràdio. Tertúlia esportiva: el Barça, entre l’exigència i la ressaca • Context: ressaca després d’una debacle; victòria poc lluminosa al partit següent. • Paper de la premsa en amplificar dubtes (mig del camp, rotacions) i en personalitzar la crítica en l’entrenador. • Luis Enrique, sota el focus: caràcter reservat però resultats i títols en poc temps; comparació amb el cicle anterior (Tata Martino). • Responsabilitat compartida: l’entrenador pot marcar, però els jugadors decideixen al camp; si no estan al 100%, el pla s’ensorra. • Estils a la banda: contrast amb Pep Guardiola més actiu; matís que l’actitud visible no equival a impacte real.
21 de febr. del 2017
9'
Entrevistes de la Justa del 21/2/2017 — ‘Dins l’armari’: homosexualitat, pressions familiars i aparences a la Xina (DocsBarcelona, Ateneu de Sant Just)
Context Presentació del documental del mes, "Dins l’armari", dins de DocsBarcelona, amb la participació de Laia Aude (Paral·lel 40). El film explora la contradicció entre una Xina tecnològicament moderna i una societat regida per valors tradicionals, on la pressió familiar manté moltes persones dins de l’armari. "Ara mateix l'homosexualitat és legal i no és cap malaltia, però en realitat no ho és." Temes clau Contradicció central: progrés econòmic vs. valors socials rígids. Pressió familiar com a motor de l’aparència d’heterosexualitat. Normalització de pràctiques per mantenir les formes socials. Personatges i enfoc Segueix dos protagonistes: Andy (noi gay) i Cherry (noia lesbiana), de classe mitjana alta. Les seves famílies saben la seva orientació però forcen l’aparença: casar-se, tenir fills i no fer-ho públic. Marc legal i social a la Xina Despenalització de l’homosexualitat el 1997. Retirada de la llista de malalties mentals el 2001. Malgrat això, persistència de l’estigma social i la invisibilització. Pràctiques descrites al documental Matrimoni de conveniència entre persones LGTBI per salvar les aparences. Mercats/empreses que connecten persones per aquests matrimonis. Ventres de lloguer i fins i tot nadons comprats en hospitals (pràctiques il·legals o alegalitzades), sovint accessibles només a qui té recursos econòmics. Converses familiars sobre aquests temes amb total naturalitat i sense eufemismes, fins i tot davant de càmera. Mirall local (reflexió crítica) Tot i els avenços aquí, s’assenyalen derives actuals: Campanya d’Asteoir.org a escoles catalanes alertant contra l’educació en models de família diversos. Cas recent destapat pel diari Ara sobre una suposada teràpia que prometia “solucionar” l’homosexualitat. Recordatori que la discriminació pot perviure en formes subtils i socialment normalitzades. Valor cinematogràfic Documental estèticament cuidat: llum i composició d’aires orientals; música treballada. Recorregut per festivals: Berlinale i IDFA (Yitfa), reforçant-ne la qualitat i rellevància. Fitxa i informació pràctica Directora: Sofia Luberà (italiana, resident a Holanda); llarg seguiment in situ d’Andy i Cherry. Projecció: Divendres, 20.00 h, Sala 50 Anari de l’Ateneu de Sant Just. Versió original: xinès i anglès, subtitulada en català. Preu: 5 € (general) | 3 € (socis de l’Ateneu). Idees clau per emportar-se La llei no sempre transforma la norma social: la pressió familiar i les aparences continuen marcant vides. La invisibilitat forçada té costos personals i col·lectius. Documental necessari per comprendre realitats poc visibles i interpel·lar-nos sobre les pròpies.
21 de febr. del 2017
19'
Entrevistes de la Justa del 21/2/2017 — Jugant amb l'atzar a Can Ginastà: art participatiu, títols oberts i el paper de la crisi a la cultura
Resum Entrevista sobre l’exposició «Jugant amb l’atzar» al Celler de Can Ginastà, amb els artistes Xavier Soler i Emili, que presenten una mostra conjunta on l’atzar i la participació del públic són centrals. També es comenta l’estat de la cultura i l’espai expositiu, i es tanca amb una breu transició cap a la tertúlia i l’agenda radiofònica. Punts clau de l’exposició Exposició inèdita i primera col·laboració conjunta entre els artistes. L’atzar com a motor creatiu: la base és l’atzar i, sobre aquesta base, «hi juguen» per generar formes pictòriques i elements de volum amb caràcter gairebé tridimensional. Diàleg d’obres: pintura i objectes/volums que conviuen a l’espai; no totalment abstractes, deixen puntes de figuració (objectes, paisatges, personatges) per a l’espectador. Participació activa del públic: no hi ha títols predefinits; els visitants poden proposar-los en papers en blanc amb llapis. Es preveu que cada peça pugui tenir més d’un títol. Reflexió sobre els títols: poden condicionar la lectura; històricament, molts títols no els va posar l’autor sinó el temps i el públic. Els artistes estan oberts a triar propostes —fins i tot, si cal, «tirant el dau». Espai i muntatge: el Celler de Can Ginastà rep elogis com a sala «maca, gran i preciosa», amb vistes i arquitectura destacables. Muntatge gairebé a punt. Inauguració: ambient informal, amb pica-pica i sense discurs tancat; l’objectiu és activar la participació del públic en el joc de l’atzar. Cites destacades «La base ens la dona l’atzar, i sobre el que ens dona l’atzar, hi juguem.» «Volem que el públic posi els títols: hem deixat papers en blanc i un llapis.» «L’art està en crisi per definició... entre misèries hi ha coses magnífiques.» «Saps la quantitat de sales d’exposicions que es podien fer amb un portaavions?» Informació pràctica Títol: «Jugant amb l’atzar» Autoria: Xavier Soler i Emili Lloc: Celler de Can Ginastà (Sant Just Desvern) Inauguració: demà, a dos quarts de vuit del vespre Durada: fins al 26 de març Art i context L’art com a crisi permanent: per definició, sempre en tensió; la crisi econòmica ha fet mal al sector (vendes i suport), però també pot estimular noves línies i ruptura amb l’establert. Suport cultural: se’n reclama més; es posa en valor la importància d’espais culturals com a «aliment» essencial de la societat. Altres continguts del programa Avanç de tertúlia (Pep Quintana i Jordi Farràs): comentaris sobre el temps, la neu, el desglaç i les fonts locals (Font del Ferro i altres) i el seu cabal. Promocions de programes de la ràdio: Smooth Jazz Club, Cinema sense límits, Emma de Música, La música coral, i canals de contacte (inclòs WhatsApp).
20 de febr. del 2017
27'
Entrevistes de la Justa del 20/2/2017 — Sant Just 2017: nou parc Rambla-Major, carril bici i rotonda; residus i contenidors intel·ligents; renovació del PSC; carta sobre la fiscal Magaldi i el cas Nóos
Resum general Entrevista d’actualitat municipal amb Joan Bassaganyes (PSC Sant Just) seguida d’una tertúlia. Es tracten quatre blocs clau: urbanisme i mobilitat, participació i proximitat, gestió de residus i política interna del PSC. A la tertúlia, lectura d’una carta crítica sobre la fiscal Anna Magaldi i reflexions sobre el cas Nóos. Urbanisme i mobilitat a Sant Just Nou parc al Solà Rambla-Major i reordenació d’aparcaments • Es projecta un nou parc a la cantonada Rambla–Major, en un espai cèntric actualment en desús. • Històricament reservat al METRO ("METLO" al tall), però la seva arribada no es preveu a curt o mitjà termini. Si algun dia arribés, el parc s’hauria d’enderrocar. • L’actuació es vincula a la remodelació del carrer Ateneu (entre Major i Creu), fent-lo més amable i accessible; es reduirà l’aparcament i es compensarà amb una bossa al Solà Rambla-Major. • Model d’aparcament previst: priorització de veïns (tipus zona verda); a la punta d’Ateneu amb Creu, 2–3 places de zona blava per demanda comercial. • Calendari: obres durant el segon semestre; el parc podria començar-se a veure després de l’estiu. Pressupost i reactivació de convenis • Les inversions 2017 es financen amb pressupost/romanents i amb convenis urbanístics reactivats, permetent més millores a l’espai públic. Carril bici 11 de Setembre – Carretera Reial (via Av. Indústria) • Es refà un carril bici existent per adequar-lo als estàndards actuals: més seguretat i pas per la calçada en lloc de vorera en trams conflictius (p. ex. Miquel Reverter). • Projecte subvencionat per l’Àrea Metropolitana; execució prevista al juliol (coincidint amb rutes escolars). Parc del triangle de Sagrera (“triangle Chinchilla”) • Urbanització de la zona verda entre Sagrera i Miquel Reverter (àrea del xiringuito) en parc naturalitzat: zona de jocs, pista amb jocs i àrea d’estada amb gespa i arbres. • Es preserva com a espai verd (descartat l’antic bloc d’edificis). Inici d’obres previst maig-juny. Rotonda a l’Avinguda Riera (polígon Sud-Oest) • Nova rotonda a la cruïlla amb carrer Bullidós (entre la ITV i l’hotel City Park) per facilitar la maniobra de camions i millorar la mobilitat al polígon. • Projecte adjudicat, amb subvenció metropolitana; obres imminents (inici la setmana vinent). Rotonda de dimensió menor però apta per girs de 160° de camions. Participació i proximitat Regidor de proximitat: balanç i continuïtat • El programa ha apropat l’Ajuntament a veïns menys actius (que no van a plens ni usen xarxes), recollint demandes i propostes. • Revisió en curs; voluntat de donar continuïtat al servei, atesa la bona acollida i l’augment de participació sessió rere sessió. Gestió de residus Objectiu i context • Consens de govern: augmentar com a mínim 10 punts la recollida selectiva (>60%). • Pressió creixent d’Europa i Generalitat per millorar els percentatges. • Sant Just parteix d’un 52–53% sense porta a porta ni contenidors intel·ligents. Models en debat • El PSC és crític amb el porta a porta en zones d’alta verticalitat (edificis plurifamiliars grans) per dificultats d’horaris i bosses al carrer. • Campanyes de sensibilització per si soles no faran el salt de 10–12 punts. • Interès pels contenidors intel·ligents: el rebuig s’obre amb xip en dies determinats, limitant-ne l’ús i incentivant la correcta separació a casa. • Referència a l’experiència de Montalegon (visita pendent) amb bons resultats. Consulta ciutadana 2017 • Compromís de consulta aquest any sobre el model (format i preguntes encara per definir). “Les preguntes no són innocents… conduiran el municipi cap a un camí o cap a un altre.” Política interna del PSC (Sant Just) • Fi d’etapa de Ramon López com a primer secretari (13 anys). Agraïment per la feina i continuïtat del projecte. • Candidatura única encapçalada per Pere Joan Daniel per liderar l’executiva local els propers 4 anys; voten uns 70+ militants aquest dimecres. • Línia continuista amb ajustos; estabilitat històrica de 6–7 regidors a Sant Just malgrat vaivens del partit a nivell general. Tertúlia d’actualitat: carta i debat Fiscal Anna Magaldi, art. 155 i clima polític • Lectura de la carta de Josep Codergà sobre la roda de premsa d’Anna Magaldi arran d’insults a la sortida del Palau de Justícia. • Es qüestiona el relat dels fets i es suggereix que alimenta una imatge de caos per justificar una eventual aplicació de l’article 155. • Recordatori de paraules de Rajoy sobre famílies dividides i dels avisos del TC a la Mesa del Parlament. Cas Nóos: absolució de l’infanta Cristina • Sorpresa per l’absolució; es defensa la presumpció d’innocència fins a prova de culpabilitat. “La presumpció de culpabilitat no existeix… la presumpció sols és emesa en quant a la innocència, en tant no es demostri la culpabilitat.” Calendari i terminis destacats • Parc Solà Rambla-Major i carrer Ateneu: segon semestre (després de l’estiu). • Carril bici 11 de Setembre – Carretera Reial: juliol (projecte ja subvencionat). • Parc triangle Sagrera: inici maig-juny. • Rotonda Avinguda Riera: inici obres la setmana vinent. • Consulta sobre residus: durant 2017. Idees clau • Urbanisme per fer espais més amables i accessibles, amb compensació d’aparcaments per zones veïnals. • Millora de mobilitat sostenible: carrils bici a la calçada i rotondes per a flux pesant. • Participació: regidor de proximitat com a canal efectiu amb veïns no habituals. • Residus: aposta per solucions tecnològiques com els contenidors intel·ligents i decisió participada via consulta.
17 de febr. del 2017
16'
Entrevistes de la Justa del 17/2/2017 — Ramon Ibarz: 50 anys d’escenografia — El teatre com a “mare de l’espectacle” i una conversa a Sant Just
Resum de la conversa Context i protagonista Conversa amb l’escenògraf Ramon Ibarz, vinculada al cicle “Converses del món il·lustrat” a Sant Just. Ibarz repassa 50 anys de trajectòria en teatre, òpera, ballet, cinema i televisió, i avança el contingut de la seva sessió pública. Idees clau El teatre és la base de tot: per Ibarz, és la gran escola de l’espectacle i el gènere més fonamental. Transversalitat d’ofici: dominar el teatre facilita treballar en cinema, televisió i òpera. Què fa un escenògraf? Responsable de la part visual: disseny d’espai, vestuari i llum, i coordinació de fases (disseny, construcció i escenificació). Temps i logística: una òpera es planifica sovint amb fins a dos anys; els grans projectes requereixen 3-4 mesos de disseny i un fort ajust a pressupost, temps i transport (gira vs. teatre estable). Evolució tècnica: del llapis i maquetes a disseny digital, projeccions, robòtica i CAD; la base creativa i la formació continuen essent essencials. Reconeixement desitjat: valora per sobre de tot el reconeixement del públic i el fet de tenir un estil propi. Resiliència professional: transformar fracassos en una “venjança” creativa al projecte següent. Continuïtat: continua en actiu; plegarà “quan no el cridin”. Cites destacades “El teatre és la mare de l’espectacle.” “Una òpera és un parell d’anys.” “El reconeixement que realment em fa il·lusió és el públic: quan algú diu ‘he vist una cosa i vaig endevinar que era teva’.” “Plegaré quan no em cridin.” Projectes remarcables Don Quixot (Ballet, Stuttgart, 2011): projecte “rodó” per eficàcia, ajust pressupostari i bona recepció crítica. Àngel Casas Show (TV, anys 80): gran record per la felicitat d’equip i el repte de crear decorats setmanals. Què fa un escenògraf? (en breu) Dissenya l’espai i la posada en escena (inclou vestuari i llum). Converteix la idea en matèria dins d’uns llindars de pressupost i condicionants tècnics. Adapta el disseny a formats (estables vs. gira) i a mitjans (teatre vs. cinema/TV, on la càmera canvia la mirada). Evolució i formació Dels mètodes analògics a eines digitals (iPad, CAD, maquetes virtuals), però la base —saber dibuixar, compondre i explicar històries— no canvia. La formació és clau: l’experiència fa créixer la consciència de normes i llenguatges. L’acte a Sant Just: format i objectiu Sessió plantejada com a conversa interactiva. Dues parts: 1) explicar què és i què fa un escenògraf; 2) mostrar un projecte complet (disseny → construcció → escenificació). Informació clau: dilluns, 20:00 h, a la sala Isidrocònsul i Giribet (Sant Just). Arrels i records de Sant Just Hi va viure dels 4 als 24 anys; guarda records “com fotografies en sèpia” d’una època feliç i retrobaments amb la colla. Valoracions i filosofia professional Se sent valorat i còmode amb la seva carrera. Manté la vocació de sempre i el compromís amb el públic, centre de tot acte teatral.
16 de febr. del 2017
19'
Entrevistes de la Justa del 16/2/2017 — Deulofeu avui: la Matemàtica de la Història, prediccions que es compleixen i el temps a Sant Just
La Matemàtica de la Història d’Alexandre Deulofeu Context i participants Tertúlia organitzada pel grup de tertúlies de l’Ateneu (divendres) sobre la Matemàtica de la Història. Convidat: Juli Gutiérrez de l’Ofeu, divulgador de la teoria de Deulofeu. Objectiu: explicar la teoria, revisar prediccions històriques i presentar novetats editorials i audiovisuals. Què defensa la teoria La història és cíclica i segueix patrons repetitius. Basada en l’història comparada (anàlisi qualitativa i quantitativa de civilitzacions com Grècia, Mesopotàmia, Egipte, etc.). Paràmetres clau: Cicle civilitzatori: 5.100 anys. Fases de 650 anys de fragmentació/llibertat/creació. Fases d’unificació de 1.100 anys (apareixen imperis o grans potències). Vida mitjana d’un imperi: 550 anys. Origen del nom: atribuït a Francesc Pujols per l’“exactitud” de les previsions de Deulofeu. Arrel metodològica: inspirada en la constància dels processos biològics aplicada a col·lectivitats humanes. Prediccions complertes (segons el relat) No expansió del comunisme més enllà de l’URSS. Desintegració de Iugoslàvia. Reunificació d’Alemanya cap a l’any 2000 i consolidació d’Alemanya com a gran potència europea. Escenaris actuals i a curt termini Estats Units: camí cap a una “gran depressió” amb risc de deriva autoritària, lluita de classes i conflictes entre elits. Exemples: auge de lideratges que volen “agafar tots els poders”. Espanya-Catalunya (entorn 2029): possible desintegració territorial de l’imperi espanyol. Si no hi ha solució pactada i intel·ligent, podria caldre arbitratge extern (Alemanya) per ordenar la nova realitat peninsular; Catalunya i altres territoris podrien assolir llibertats relatives. Dinàmica de “dos passos endavant i un enrere”: la Transició com a pas endavant; reculada posterior; i un segon pas endavant imminent i més decisiu. França: forta tensió social entre “França blanca” i les banlieues; el “terrorisme” com a tapadora d’una guerra civil encoberta; ascens de Le Pen. Nord d’Àfrica: fase de fragmentació demogràfica amb múltiples faccions (religioses, polítiques i socials) i conflictivitat interna. Atenció a la Xina (implicacions de cicle i potència emergent). Frases clau "D’alguna manera, Deulofeu no ha fallat mai: el que va dir als anys 40 s’ha anat complint." "Espanya com a imperi desapareix definitivament." "La història avança amb dos passos endavant i un enrere." "Parleu amb mi i discutiu: si m’he equivocat, reconeixeré el meu error." Difusió i estat de la recerca Reedició/actualització del llibre sobre la Matemàtica de la Història amb llenguatge més modern i acadèmic, mantenint els preceptes de Deulofeu. Documental a TV3 (previst a l’abril) per apropar la figura de Deulofeu al gran públic. Reivindicació d’un debat obert i contrastat amb el món acadèmic. Aplicació pràctica: prediccions recents com l’ascens de Trump s’expliquen pel “moment del cicle” dels EUA. El temps a Sant Just (i rodalia) Situació actual Humitat molt alta (80–90%), terreny i superfícies mullades; núvols baixos a prop del litoral; possibilitat de plugims locals (com ahir a Collserola). Avui: pas d’un front feble amb cel enterbolit i més núvols; sense conseqüències destacables. Propers dies Divendres: més sol; sense el front; ambient suau. Dissabte: sol amb núvols prims; ambient agradable. Diumenge: arriba una nova línia frontal; més núvols a la tarda; de moment, sense precipitació prevista. Temperatures Les màximes havien arribat als 18 ºC; tendiran a baixar. Mínimes: baixant progressivament fins a prop dels 7 ºC (nit de dissabte a diumenge). Diumenge: màxima al voltant de 12–13 ºC. Setmana vinent: estabilitat i tranquil·litat meteorològica; bona pinta per Carnestoltes. Agenda i continuïtat a Ràdio d’Esvern "Bet aquí una vegada": contes (dijous 20 h, dissabtes 10 h). "Babilònia": crítica cultural (dijous 21–22 h). Contacte WhatsApp: 610 777 015; freqüència 98.1 FM i radiodesvern.com. Inici de la tertúlia “Just a la fusta” amb taula completa (Montse Larrea, Joan Algarra, Lina Santa Bàrbara, Jordi Agulló).
15 de febr. del 2017
25'
Entrevistes de la Justa del 15/2/2017 — Taxa de clavegueram, prudència financera, nous projectes urbanístics (Rambla/Major i Torreblanca), ocupació i sanitat comarcal, i el debat del 9-N
Resum general Entrevista d’actualitat amb l’alcalde de Sant Just Desvern, Josep Perpinyà, centrada en set grans blocs: taxa de clavegueram (2014–2015) i cobrament actual, prudència financera i endeutament, nous projectes urbanístics (parc Rambla/Major), creixement i habitatge a Torreblanca-Carretera, ocupació i taula de concertació del sector alimentari, sanitat comarcal (CUAPs, Broggi, urgències) i actualitat política (judici del 9-N i referèndum). "Tu, si crees una taxa, l’has de cobrar" — Josep Perpinyà Temes principals • Taxa de clavegueram (2014–2015): cobrament diferit ara via rebuts de l’aigua per dubtes jurídics en la notificació; va ser una mesura puntual per finançar diagnosi i inversions al clavegueram. • Finances municipals: línia de prudència i endeutament baix; preferència per finançar inversions amb recursos propis quan sigui possible. • Urbanisme de proximitat: nou parc a Rambla/Major amb espai verd, jocs infantils i 12–14 places d’aparcament; participació veïnal i obra curta. • Habitatge a Torreblanca-Carretera: reubicació de sostre per preservar la Vall de Sant Just; possibles 150–200 habitatges, alçades controlades i estudi de mobilitat. • Ocupació i empresa: taula de concertació del sector alimentari per ajustar formació-perfils i subvencions de 400–600 €/mes durant 6 mesos per noves contractacions. • Sanitat comarcal: falta de recursos, urgències saturades; propostes realistes (més CUAPs, reobrir urgències 24h a CAP Esplugues, ampliar llits) i col·laboració amb la Generalitat. • 9-N i referèndum: crida al diàleg i a un referèndum legal i acordat per garantir validesa i resultats aplicables. Desenvolupament per temes Taxa de clavegueram (2014–2015): context i cobrament actual • Es va aprovar per finançar un diagnòstic i inversions puntuals en un clavegueram deteriorat. • No es va cobrar en el seu moment per dubtes jurídics sobre la notificació (models diferents a l’AMB); ara es cobrarà en dos rebuts de l’aigua via el concessionari. • Mesura excepcional i acotada en el temps; el pressupost actual ha millorat (+13%) i no es preveu repetir fiscalitat puntual. "Ha sigut un procediment molt lent i amb dubtes jurídics, no polítics" • Obertura a estudiar compensacions futures si els comptes ho permeten, garantint sempre la cobertura de serveis. Endeutament i finances: prudència i sostenibilitat • Reconeixement (inclòs des de l’oposició) de comptes sanejades i deute baix. • Línia estratègica: evitar deute si es poden afrontar inversions amb fons propis; si es demanen crèdits, cal assegurar retorn i estabilitat. "Ser prudents ens ha anat molt bé" Urbanisme: nou parc a Rambla/Major • Espai estratègic que esdevindrà zona verda amb jocs infantils i bancs; 12–14 places d’aparcament a la part superior. • Procés amb explicació i retorn veïnal per incorporar millores. • Obra curta i senzilla; condicionada històricament per la hipotètica parada de metro (ara es prioritza una solució realista i adaptable). Torreblanca-Carretera: habitatge i preservació de la Vall de Sant Just • Operació privada sobre 24.000 m² que podria generar 150–170 habitatges (fins a ~200 si són petits), com a compensació per no construir a la Vall de Sant Just. • Alçades: de 5 a 8 plantes (fins a 10 en cota baixa), en un corredor ample; paràmetres fixats per l’Ajuntament i aprovats per la Generalitat. • Mobilitat: estudi associat, bona cobertura de transport públic (TRAM, autobusos), accés d’aparcament per vial intern (Consell Comarcal). • Es mostra prudència davant torres molt altes (p.ex., 13 plantes en altres punts) i s’opta per volums coherents amb l’entorn. Taula de concertació (alimentació): talent i incentius a la contractació • Format àgil i sectorial per detectar necessitats: escassetat de perfils comercials en el sector alimentari. • Resposta pública: subvencions de 400–600 € mensuals per empresa (6 mesos, ampliables en alguns casos) per noves contractacions. • Orientació de formació i polítiques actives cap als perfils demandats; continuïtat del model POF, ara més focalitzat per sectors. Sanitat comarcal: CUAPs, Broggi i propostes factibles • Diagnosi: falten recursos i hi ha saturació estructural d’urgències; compromisos incomplerts de la Generalitat. • Pla comarcal proactiu: revisar l’atenció primària i els CUAPs (grans desconeguts), millorar informació ciutadana i redistribuir fluxos. • Exemples d’accions cost-eficients: - Evitar el tancament de 36 llits al Broggi (aconseguits 4,5 M€: 2,5 M€ 2016 + 2 M€ 2017). - Reobrir urgències 24h al CAP d’Esplugues i valorar l’impacte en el descens al Broggi. - Obrir una planta a l’antic Hospital de la Creu Roja (Hospitalet): cost ~1 M€. "Volem ser proactius i identificar coses que puguin ser possibles" 9-N i referèndum: legalitat, utilitat i diàleg • S’ha judicialitzat un conflicte polític; el país és dividit i cal diàleg. • Defensa d’un referèndum legal i acordat amb efectes l’endemà; si no, es queda en una expressió parcial sense validesa plena. • Confiança que el Parlament no convocarà res fora de la llei; matís sobre la posició del PSC: oposició a consultes al marge de la legalitat. "No soc partidari de coses unilaterals" Conclusions • Fiscalitat puntual, sí, però només per a finalitats concretes i amb transparència jurídica. • Prudència financera com a eix de govern: menys deute i més inversió amb fons propis. • Urbanisme orientat a espai públic de qualitat i habitatge compatible amb la preservació ambiental. • Polítiques d’ocupació que alineen oferta-formació-demanda amb incentius directes a l’empresa. • Sanitat: prioritzar mesures realistes i coordinades per descongestionar urgències i reforçar primària/CUAPs. • Diàleg polític i marc legal com a condició per a un referèndum efectiu i útil per al país.
14 de febr. del 2017
18'
Entrevistes de la Justa del 14/2/2017 — Portes obertes i preinscripció 2017-2018 a l'Escola Canigó: projecte educatiu, aposta per l'anglès i serveis; més continguts de ràdio (promocions, Sant Valentí i tertúlia)
Resum del contingut Context Entrevista amb l’Eloi Sala, director de l’Escola Canigó de Sant Just Desvern, sobre les jornades de portes obertes i el procés de preinscripció 2017-2018, seguida de promocions de la graella i una tertúlia sobre Sant Valentí i temes locals. Detalls clau de les portes obertes Dates i horaris: Dimecres a les 9:15 (visita amb el centre en funcionament). Dijous a les 16:00 (visita sense alumnes per facilitar horaris familiars). Avantatges de la visita del matí: > "Es veu viva l'escola". S’hi concentra més assistència (fins a unes 120 persones). Estructura de la sessió informativa en 4 blocs: Educació infantil (I3): organització, suports dins l’aula. Àmbit pedagògic: projectes competencials, tractament de la lectura, matemàtiques (programa GEMAS), noves tecnologies. Anglès: programes i reforços al llarg de l’escola. Activitats complementàries i extraescolars. Projecte educatiu i aposta per l’anglès Participació en programes com English Day. Auxiliar de conversa: 25 hores lectives setmanals; allotjament en famílies del centre; és el 3r curs del programa. Programa Sharing Tooler (coordinat per Serveis Territorials). eTwinning amb centres de Polònia, Turquia, Milà i Eslovàquia (enfoc al cicle superior). 4 monitors de menjador que utilitzen l’anglès com a llengua vehicular. Resultats: > "Permet que els nostres alumnes finalitzin la primària amb un nivell molt bo d'anglès." Organització del centre i places Centre de doble línia: oferta de 50 places a P3. Plantilla de 26,5 docents. Canvis anuals inevitables, però el projecte consolidat garanteix continuïtat i qualitat. 21 activitats extraescolars, majoritàriament en horari de migdia (amb opcions parcialment a la tarda en funció de l’edat). Preinscripció i demanda Germans: aquest curs n’hi ha 12 (vs 20 l’anterior). Això amplia opcions per a famílies sense punts. Alumnat de fora del municipi: entre el 15-20%; tendència a percentatges baixos. Dubtes freqüents: procés de matriculació, impacte de residir fora del municipi, aclariments sobre el projecte educatiu. Suports a famílies: Dossier informatiu amb els punts clau. Vídeo de 12 minuts per visualitzar el dia a dia. Entrevista personal opcional per aprofundir i resoldre dubtes. Altres continguts del programa Promocions de graella: "Smooth Jazz Club" (dl.-dv., 16:00-17:00). "La música coral" (dimarts, 22:00), amb Pep Quintana. "Cinema sense condicions" (dimarts, 20:00-21:00). Campanya pública: Redueix, Reutilitza, Recicla — conscienciació sobre el reciclatge. Tertúlia amb Pep Quintana i Jaume Cambreciós: Recordatori de Sant Valentí i comentaris culturals. Definició irònica del tertulià: > "Volem parlar de tot i no sabem de res." Avanç de tema local a debat: taxa de clavegueram i possible taxa de brossa (tema obert).
13 de febr. del 2017
19'
Entrevistes de la Justa del 13/2/2017 — Marcel Proust a Cal Llibreter, el repte de llegir-lo i traduir-lo; tertúlia sobre el 9N, Ciutadans i el Dia de la Ràdio
Resum general Programa que combina una entrevista literària sobre Marcel Proust amb una tertúlia política i peces de servei i promoció radiofònica. Bloc 1 — Proust a Cal Llibreter (vespre de clàssics) Dimecres, sessió dedicada a Marcel Proust a Cal Llibreter amb l’editor Enric Viladot i el traductor Josep Maria Pinto. Proust com a clàssic que “espanta”: obra monumental (3.500 pàgines), estil de frases llargues i ritme pausat. Claus d’entrada a la lectura: Temps i paciència: no llegir “5-6 minuts abans d’anar a dormir”, sinó reservar-hi almenys una hora. Entendre que el llenguatge és col·loquial i que les frases llargues imiten el parlar real. Adaptar-se a un ritme menys telegràfic que el de pantalles i notificacions. Sobre el sentit de l’obra: falsament autobiogràfica, recorregut d’aprenentatge vital (amistat, amor, sexe, vocació literària) amb precisió psicològica i connexió amb el pensament. "Quan es parla, quan es conversa, sobretot, les frases acostumen a ser molt llargues." Bloc 1b — Traducció i projecte Viena Pinto entra a Proust després d’intents previs i queda atrapat en una lectura nocturna de dues hores. Inici traduint fragments al seu blog per “fer múscul” fins a concretar el projecte amb Viena: 7 volums originals dividits en 14 edicions; ara acaba el vuitè. Metodologia: tranquil·litat i exigència; si no està “fi”, s’atura. Doble o triple revisió durant dos mesos per volum. Recepció: feedback molt positiu de lectors i crítica; obra de “recorregut lent”, però molt satisfactòria. Bloc 2 — Tertúlia política (carta de Josep Coderc) Judici del 9N: es considera un judici polític; crítica al canvi de criteri de la Fiscalia i a la suposada independència judicial. Ciutadans vs PRD (1984-1988): paral·lelisme d’ideari; es dubta que un líder català (com Albert Rivera) pugui ser vist com a presidenciable d’Espanya. Persecució del “separatisme”: multa a ANC i Òmnium per una enquesta del 9N; sentència que impedeix l’adhesió de Reus a l’AMI; afirmació de Rajoy de frenar la independència. Apunts diversos: actes de Podemos (Vistalegre) i Consell al Palau Sant Jordi per persones desplaçades; menció esportiva a Barça–Alabès. Bloc 3 — La ràdio i serveis Celebració del Dia Mundial de la Ràdio; felicitacions i reivindicació del mitjà. Promocions i informació de servei: Programa “Smooth Jazz Club” (dl–dv, 16–17 h): 100% música relaxant. Ràdio Desvern: 98.1 FM, radiodesvern.com, xarxes socials i WhatsApp 610 777 015. Campanya “Redueix, reutilitza, recicle, reacciona” (Generalitat, Ecoembes, Ecovidrio). Portal informatiucomarcal.com per a l’actualitat del Baix Llobregat. Bloc 4 — Hàbits d’escolta Conversa distesa sobre com s’escolta la ràdio: de nit, al coixí, o a primera hora (ex.: Catalunya Ràdio a les 6 h). "De dia, la ràdio se sent, i de nit s’escolta." Punts clau en una línia: Llegir Proust demana ritme, atenció i hores seguides; recompensa amb una experiència literària profunda. Traduir Proust exigeix meticulositat i revisió intensa; projecte de llarg abast amb bona recepció. Tertúlia crítica amb la judicialització del 9N i amb el paper de Ciutadans; reflexions sobre l’espai públic i el sobiranisme. Ràdio com a companyia i servei: programes, canals i campanyes de conscienciació.
10 de febr. del 2017
26'
Entrevistes de la Justa del 10/2/2017 — Sant Just avui: taxa de clavegueram, nou model de residus, agenda 2017 (habitatge i corredor verd), Carnaval i TEI antibullying
Resum general Temes principals i conclusions clau • Taxa de clavegueram: el portaveu d’ERC, Sergi Seguí, defensa el procediment d’implantació, rebutja la lectura electoralista i reconeix que la gestió es podia haver fet millor. Dades: ~6.500 notificacions, 8 instàncies registrades (una de l’Associació de Veïns), 4 peticions d’empreses per rebre la informació en castellà, i ~220 trucades al call center (majoritàriament per saber com pagar). El cobrament es farà via el rebut de l’aigua i s’hi hauria de desglossar l’import de la taxa. • Gestió de residus: consens que cal canviar el model per millorar els resultats. Es debat el sistema porta a porta versus el model actual. ERC inicia un procés d’immersió amb experts i experiències d’altres municipis. Calendari: contracte de recollida acaba el 2018; el 2017 hi haurà consulta ciutadana. Hi haurà un monogràfic de govern i s’activa el Fòrum de residus per implicar ciutadania i oposició. • Agenda 2017 – “Sant Just de les persones”: prioritat a agilitzar tràmits administratius, foment de l’ocupació, impuls al comerç, seguretat viària i suport a entitats. En habitatge, compromís amb pisos d’emergència social i crear un parc públic de lloguer per facilitar l’emancipació de la gent jove. • Projectes urbanístics: el corredor verd ha d’unir Torreblanca, el polígon i Collserola, reduint la “cicatriu” urbana i millorant la connectivitat amb una trama més amable; projecte per fases i amb participació. El creixement a la Carretera Reial s’ha de fer de manera sostenible i equilibrada, coordinant tempos, serveis i equipaments (transport, accessibilitat, possibles ampliacions com una segona escola bressol o biblioteca), i gestionant trànsit i aparcament. • Cultura – Carnaval 2017: la rua passa a ser circular (Plaça Maragall → Ateneu → Major → Plaça Maragall) per adaptar-se al ritme de les famílies. Es creen premis a la dinamització i un 2n premi per a comparses escolars. Inscripcions obertes fins a 30 minuts abans del concurs el 25 de febrer, amb l’objectiu d’incrementar la participació. • Educació – Programa TEI: a l’Institut Sant Just, entrevista a Andrés González Bellido, psicòleg i autor del programa Tutoria entre iguals (TEI), premi Dialoga 2016. El TEI neix (2000–2002) per a la prevenció del bullying, amb l’alumnat com a protagonista del seu procés educatiu, i s’ha implementat a primària i secundària. "No pots esperar resultats diferents fent sempre el mateix" "Si no crees aquesta implicació ciutadana, sigui el sistema que sigui, no funcionarà" Context i implicacions • El debat sobre residus combina objectius europeus/AMB, terminis contractuals i participació, clau per a l’èxit de qualsevol model. • L’estratègia de creixement posa l’accent en dimensionar serveis i equipaments abans d’incrementar població, i en cosir el territori amb el corredor verd. • En cultura i educació, el municipi aposta per dinamització comunitària (Carnaval) i convivència escolar (TEI), reforçant la cohesió social.
9 de febr. del 2017
9'
Entrevistes de la Justa del 9/2/2017 — Sant Just davant el canvi de model de residus: lliçons del Waste in Progress i aposta pel porta a porta
Resum de contingut Context i objectiu El regidor de Medi Ambient de Sant Just, Lluís Monfort, comparteix aprenentatges del Fòrum Internacional de Gestió de Residus Municipals Waste in Progress, celebrat a Girona, amb prop de 500 participants. Es van analitzar experiències de ciutats que superen el 60-80% de recollida selectiva, marcant el camí per a Catalunya i Europa. Models que funcionen Dos models principals, amb adaptacions locals: Porta a porta: implementat en ciutats com Ljubljana, Sant Remo, Parma o Imola; és el model més contrastat i efectiu. Contenidors amb xip: requereixen identificació de l’usuari per dipositar fraccions; exemple: Cardiff. Exemples de gran escala i referents: San Francisco i Seül (gestiona residus de 25 milions d’habitants). Punts clau El model actual a Sant Just ha arribat al seu sostre i no permet assolir el 60-70% de recollida selectiva. L’opció prioritària de Movem Sant Just és el porta a porta; alternativa viable: contenidors amb xip. Amb el porta a porta, municipis com Mata de Pere assoleixen >90% de recollida selectiva. L’AMB promou una visita tècnica al País Basc, on aquests models ja superen el 70-75%. Implicacions econòmiques i ambientals Es preveu un augment del preu d’entrada a abocador: no reciclar serà molt més car per a municipis i persones. Evitar el malbaratament de recursos i impulsar l’economia circular és un deure ambiental, econòmic i moral. Governança i calendari a Sant Just Monfort proposa un debat amb consens ciutadà per escollir model. Hi haurà una trobada monogràfica de govern el proper dilluns per abordar resultats locals i continguts del congrés. Objectiu del mandat: decidir el model i assentar les bases de la implantació. Tendència al territori Municipis propers (p. ex., Sant Boi, El Prat, Girona) ja impulsen o estudien el porta a porta o els contenidors amb xip; visió compartida que el sistema actual està esgotat. Cites rellevants "Catalunya evolucionarà cap a un model de recollida de residus que es basarà o bé en el porta a porta o bé en els contenidors amb xip." "No reciclar ens sortirà molt més car." "Els canvis aquests o els fas o te'ls fan." "Hem de fer en tres, quatre o cinc anys el que no s’ha fet en una generació."