Context i objectiu de l’episodi Tertúlia especial del 8 de març (Dia de la Dona) a “Just a la Fusta” amb quatre convidades de diferents àmbits. Es debat sobre l’estat del feminisme, els reptes per a la igualtat real i els canvis necessaris en l’àmbit educatiu, mediàtic, laboral, polític i familiar. "La base està amb la família, amb l'escola, l'entorn, l'educació." Educació i coeducació com a pilar • L’educació (familiar, escolar i social) és el pilar per transformar rols i imaginaris de gènere des de la base. • Cal coeducació en totes les etapes: des de la infància fins al reciclatge professional i a les carreres universitàries. • Falta formació específica amb perspectiva de gènere en titulacions clau (mestres, medicina, etc.). • La ciutat, el comerç, la publicitat i els mitjans també eduquen: congruència social entre allò que s’ensenya i allò que es veu al carrer. Mitjans de comunicació i biaixos • Persistència de rols assignats: experts masculins per contextualitzar notícies i veus femenines en temes “socials”. • Biaix inconscient molt arrelat: s’esbiaixa sense mala fe, però impacta en la representació de la realitat. • Exemple universitari: a Filosofia, absència pràctica de professores, malgrat majoria femenina aules en molts estudis. "Quan s'ha de contextualitzar una notícia, busquen un perfil masculí." Tecnologia, STEM i bretxa de gènere • En grans congressos tecnològics (com el Mobile World Congress) la presència femenina continua molt baixa. • Visibilitat de dones en àrees de community/CEO creix, però programació i desenvolupament continuen fortament masculinitzats. • Iniciatives d’“empoderament femení” i esdeveniments específics per a dones ajuden, però encara costa revertir la inèrcia. Paritat i quotes: eina necessària • Quotes i paritat com a mesura temporal imprescindible per obrir portes i accelerar canvis reals a institucions i partits. • Sense mesures legals, molts dels avenços actuals (presidències, lideratges) haurien estat “impensables”. "Si no hi haguessin hagut les quotes, això hauria estat impensable." Dinàmiques polítiques i estils de treball • Persistència de petits cercles de decisió masculins i maneres de treballar poc conciliadores (reunions nocturnes, temps il·limitat). • Es destaca un estil més col·laboratiu en equips liderats per dones i la necessitat de reconèixer lideratges diversos i complementaris. Conciliació, permisos i reforma horària • Clau per a la igualtat real: flexibilitat horària, teletreball, reunions útils i no presencialistes, i aprofitament de la tecnologia. • Proposta d’augmentar permisos i impulsar una reforma horària que permeti a tothom (homes i dones) gaudir i cuidar. "L’empresa no t’estimava tant com la teva família." Canvi generacional i nous rols paternals • La crisi i experiències com l’Erasmus han accelerat canvis d’hàbits i corresponsabilitat masculina a la llar i la criança. • Més pares implicats en la vida escolar i quotidiana; el model del pare cuidador es normalitza. Custòdia compartida i violència masclista • A Catalunya, la custòdia compartida és sovint la primera opció si és viable. • Casos amb ordres d’allunyament o violència masclista compliquen la logística i desaconsellen models de guarda que obliguin a interaccions freqüents. • Prioritat: benestar del menor, relacions parentals viables i segures. Joventut, amor romàntic i referents mediàtics • Preocupació per regressions en adolescents: control de parella normalitzat, permissivitat amb pràctiques de risc. • Influència de sèries, música i xarxes: la cosificació i l’amor romàntic tòxic es presenten com a ideals. • Exemple “Soy Luna”: la noia “intel·lectual” triomfa quan es transforma en influencer de moda, perpetuant l’ideal estètic. Autoestima, xarxes i educació emocional • Societat orientada a l’exterior (likes) en detriment de la intel·ligència emocional i l’autoestima. • Absència familiar per horaris extensos afebleix referents interns; cal educació emocional a l’escola i a casa. Micromasclismes i biaixos invisibles • A Occident, el masclisme és sovint sutil i invisible: costa identificar-lo i canviar-lo. • Cal vigilància i autocrítica constant, també entre dones, per no reproduir rols masclistes interioritzats. Lideratge femení i mimetisme masculí • Risc de mimetitzar estils masculins per ascendir (exemples citats: Merkel, Hillary, Thatcher). • Reivindicació de lideratges propis amb valors humanitaris i socials sense penalització. Implicar els homes i dissenyar amb perspectiva de gènere • No es pot avançar excloent els homes: cal formar, sensibilitzar i implicar tècnics i decisors. • Exemples pràctics: disseny d’espai públic amb més percepció de seguretat per a dones. "No avançarem si els excloem." Paritat en política pública i detalls que importen • Polítiques de paritat i perspectiva de gènere per defecte. • Detalls concrets revelen la inèrcia: canviadors de bebès només al lavabo de dones; cal corregir-ho a tots els espais. Cloenda i crida a l’acció • Agenda 8M local: concentració “La vaga de totes” i Teatre de l’Oprimit de “Dona i Empresa” per fer visible l’invisible. • Crida a una platja conjunta d’homes i dones: sumar, incidir des de cada àmbit i generar efecte dominó.