Entrevistes de la Justa

Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.

·2118 episodis

RSS

episodis

1681-1692 de 2109

16 de març del 2017
8'
Entrevistes de la Justa del 16/3/2017 — Clara Peia al cicle «El món il·lustrat»: art amb compromís social, el disc «Oceanes» i diàleg amb Lali Aiguadé a Sant Just
Context Conversa telefònica amb la compositora i pianista Clara Peia sobre la seva trajectòria, el seu darrer disc Oceanes i la trobada amb la ballarina i coreògrafa Lali Aiguadé dins el cicle El món il·lustrat, que torna aquest dilluns a la sala de l'Esocònsol de Can Genestà (Sant Just). "Soc hiperactiva, hiperproductiva" "Busco la poètica i l’art en temes de debat social" "El lema d’Oceanes és que el món sigui una plaga de princeses indomables" Punts clau de la conversa Trajectòria intensa i diversa: 7 discos en una dècada llarga de carrera; fundadora de la companyia de teatre, dansa i música en directe Les Impuixibles. Art i compromís social al centre de la seva obra: li interessa intervenir en el debat públic des de l’art, combinant poètica i temes socials. Projectes escènics amb mirada social: Limbo: sobre la transsexualitat. AÜC: sobre la violència sexual. Últim disc: Oceanes: homenatge a la dona a través de l’aigua i missatge d’empoderament. Recepció del projecte: bona acollida en gira (actualment al País Basc) quan es comunica des de la proximitat i la humilitat. Públic i art social: hi ha qui busca evasió i qui demana implicació; defensa que l’art pot ser plataforma de diàleg social. La trobada amb Lali Aiguadé al cicle Complicitat generacional i creativa: coetànies i destacades en les seves disciplines; interessos compartits entre música, dansa i creació escènica. Format: entrevista-creuada que esdevé debat obert per explorar processos, conclusions i preguntes en directe. Arrelament a Sant Just Vincles personals i culturals: família i amistats a Sant Just; percepció del municipi com a “pou d’artistes” (esmenta, entre d’altres, Clara Segura i Joan Margarit). Informació pràctica Quan: dilluns, 20.00 h. On: sala de l’Esocònsol de Can Genestà (Sant Just). Qui: conversa entre Lali Aiguadé i Clara Peia dins el cicle El món il·lustrat.
15 de març del 2017
25'
Entrevistes de la Justa del 15/3/2017 — Can Sagrera i Parc de la Rambla; nou model de residus; impuls associatiu (Casa Extremadura i La Ginesta) i actualitat del 9N: la primavera altera Sant Just
Visió general • Urbanisme en marxa: reordenació del sector de Can Sagrera amb trasllat del joc Juvenívols, nova plaça als Estudis Vells, reurbanització del c. Carles Mercader i 6–7 habitatges públics de baixa alçada. • Parc de la Rambla (obres imminents): actuació lleugera i assumible que dota el municipi d’un parc visible i funcional, assumint que el futur metro pot reconfigurar l’espai. • Teixit associatiu: trasllat de la Casa Regional d’Extremadura a La Vagoneta (Plaça de la Pau) i naixement de La Ginesta com a nova secció jove de l’Ateneu. • Residus, debat obert: l’equip de govern contrasta models (contenidors intel·ligents, porta a porta, millores amb contenidors de proximitat i focus en grans productors) i valora un procés participatiu/consulta. • Actualitat política: valoració crítica de la judicialització (cas 9N) i crida al diàleg per evitar més tensió; expectatives sobre el referèndum i el paper dels ajuntaments. • Primavera «La Primavera Altera»: campanya transversal amb esport, cultura i comerç local per activar la vida al carrer. "Serà un dels parcs més atractius... des d’aquest punt de vista de combinar convivència i joc." Urbanisme i espai públic Parc de Can Sagrera, Juvenívols i Estudis Vells • Objectiu: dignificar l’entrada del nucli antic i actualitzar espais obsolets sense oblidar el component emocional del lloc. • Passos clau: - Trasllat del joc Juvenívols a 50 m (Triangle de Can Sagrera) amb pistes noves i espai de trobada i esport; licitació immediata i finalització abans de final d’any. - Reurbanització del c. Carles Mercader (molt estret) i millor connexió des de l’avinguda Indústria; resolució d’accessibilitat per a vianants. - Nova plaça als Estudis Vells (rentat de cara) i edifici públic de 6–7 habitatges (dues plantes, <10 m) com a operació d’interès col·lectiu. - Gestió d’expropiacions inevitables amb convenis urbanístics i permutes puntuals. • Calendari i governança: - El Triangle de Can Sagrera va primer (2023: projecte i diners disponibles; licitar i executar). - La modificació de planejament per a la resta és lenta (≥1 any), seguida de projectes, licitacions i obres. - Diàleg amb veïnat: reunions multitudinàries, rectificacions puntuals i transparència per evitar rumors d’«edificació massiva». "El que hem de veure és l’interès col·lectiu... una operació petita per l’habitatge públic." Parc de la Rambla • Actuació lleugera (≈150.000 €) i ràpida (possible inici al juliol), sense tallar trànsit. • Criteri: fer ara un parc digne i visible des de la Rambla, assumint que el metro pot reordenar-ho en el futur. • Patrimoni efímer: els grafitis desapareixen; es documentaran fotogràficament per a l’arxiu municipal. Teixit associatiu i comunitat Casa Regional d’Extremadura (trasllat a La Vagoneta) • Nou emplaçament a la Plaça de la Pau, amb més visibilitat i sinergies, sense costos d’obra significatius. • Objectiu: dinamitzar activitats i fer una inauguració oberta a entitats després de Setmana Santa. • Reconeixement a la nova junta (Manuel Zapata, Àngel Moreno) pel relleu i la continuïtat de l’entitat. Nova entitat: La Ginesta (secció de l’Ateneu) • Grup jove amb ganes de programar activitats; suport municipal explícit per renovar el teixit associatiu. • Context: en un municipi de ~17.000 habitants i alta densitat d’entitats, algunes desapareixen (ex. sardanes) i d’altres neixen; cal acompanyar els relleus. Gestió de residus: debat obert i orientat a dades • Situació: Sant Just ha estat capdavanter a l’AMB (52–56% de selectiva), però hi ha estancament/retrocesos. • Línies d’anàlisi: - Models: contenidors intel·ligents (visita tècnica al País Basc), porta a porta, o millorar l’actual de proximitat amb mesures quirúrgiques. - Focus en grans productors (mercat, supermercats, hotels), que avui aporten només 3–5% a la millora: marge de +4–5 punts potencials. - Adaptació socioeconòmica i per barris (p. ex., Walden) perquè «el que funciona en un poble, al del costat pot no funcionar». • Participació i calendari: - Es valora procés participatiu/consulta (A/B/C) si no hi ha consens polític i social ampli. - Nova concessió a finals de 2018: decisions d’inversió (municipi o concessionària) i canvi de sistema amb impacte econòmic. "No s’ha fet d’això un repte de municipi... si s’implica la ciutadania, ho aconseguirem." Actualitat política: 9N, referèndum i crida al diàleg • Valoració de la sentència del 9N: poca sorpresa i crítica a la judicialització de la política. • Posició de l’alcalde: - No li agrada que un expresident estigui en aquesta situació, però tampoc l’incompliment de lleis. - Denúncia la manca de voluntat de diàleg a ambdues bandes i els costos d’hiperfocalització institucional. • Referèndum: expectativa que els ajuntaments rebin instruccions a principis de juliol; el vot personal dependrà de com es convoqui i del marc legal. "Jo només conec una cosa quan estàs així, que és parlar i parlar." Campanya de primavera: «La Primavera Altera» • Paraigua d’activitats per sortir al carrer i reactivar el comerç local: esport (p. ex., Territori Especial al maig), cultura i Sant Jordi. • Crida a participar i a comprar a Sant Just per reforçar el teixit comercial i associatiu.
15 de març del 2017
9'
Entrevistes de la Justa del 15/3/2017 — Dia Mundial del Consumidor a Sant Just: drets, serveis d’atenció i noves iniciatives de primavera
Resum Context i missatge principal Avui, 15 de març, és el Dia Mundial del Consumidor, una data per recordar i reivindicar els drets de les persones consumidores. A Sant Just, l’Ajuntament posa èmfasi en informar, acompanyar i mediar per tal que la ciutadania exerceixi aquests drets. "La gent de vegades no és prou conscient que té uns drets com a consumidor i no els exerceix." Drets i canals de reclamació Les persones consumidores tenen dret a reclamar davant problemes amb: Subministraments: electricitat, aigua, gas. Telefonia mòbil. Productes i serveis que generin dubtes sobre la correcció del que s’ha servit o venut. L’OMIC (servei municipal d’assessorament i intermediació) ofereix: Assessorament i mediació entre usuari i empresa/subministrador. Atenció telefònica i, si cal, visita concertada amb el tècnic de consum (dimecres de 10 a 14 h, a Promoció Econòmica). Casos recents destacats: clàusules sòl (una vintena de consultes de 47 el 2017). Àmbit d’actuació: només persones físiques (no empreses). Les empreses han d’anar per la via judicial. "El que s’ha de fer des de l’administració és aquest acompanyament... perquè no es senti sola i indefensa." Procediment i límits Primer, assessorament i mediació; si no hi ha acord, es pot orientar cap a la via judicial. Moltes consultes requereixen ajuda per interpretar respostes i comunicacions de les empreses. Iniciatives comercials de primavera a Sant Just Nova campanya: “La primavera Sant Just altera” (dues setmanes, de mitjans d’abril a mitjans de maig) amb objectiu de dinamització comercial i cultural. Quinto Tapa: del 20 d’abril al 7 de maig. Festa de la Primavera: 7 de maig, a la plaça Maragall (activitats tot el dia, tancament del Quinto Tapa). Concurs d’aparadors amb temàtica floral. Participació d’uns 23 establiments de restauració. Col·laboració: Ajuntament, Esbert Comerç i Dona i Empresa. Mercat municipal Es treballa per activar la planta superior del mercat per impulsar l’activitat de la planta inferior i l’entorn. Les propostes encara s’estan madurant. Idees clau Exercir els drets com a consumidor és essencial per corregir abusos i millorar serveis. L’administració hi és per acompanyar i mediar; el Dia Mundial del Consumidor serveix per fer-ne memòria tot l’any.
14 de març del 2017
11'
Entrevistes de la Justa del 14/3/2017 — La Casa Regional d’Extremadura de Sant Just es renova: nova Junta, canvi a La Vagoneta i gran cocido popular
Context i protagonistes Entrevista amb Manuel Zapata (president) i Ángel Moreno (vicepresident), que tornen a liderar la Casa Regional d’Extremadura de Sant Just Desvern per garantir-ne la continuïtat després d’un període d’incertesa. "Para atrás, ni para coger fuerza" Per què tornen a la Junta Evitar la dissolució d’una entitat amb 33 anys d’història. Recolzats per una Junta renovada amb antics presidents i membres experimentats. Reconeixement i arrelament al municipi: la Casa és coneguda i valorada a Sant Just. Punts clau de la conversa Socis: actualment hi ha 298 socis; el risc no és de base social, sinó de manca de lideratge i assumpció de responsabilitats. Treball de gestió: portar l’entitat implica molta organització i constància; "a vegades ho deixaries tot", però el compromís amb l’entitat pesa més. Trasllat a un nou local: canvi a La Vagoneta, una concessió de l’Ajuntament. Més cèntric i visible que l’emplaçament actual. El trasllat es preveu cap al dia 15 del mes vinent, probablement després de Setmana Santa. Gran cocido extremeny (diumenge, 14 h) Lloc: Casal de Joves (organitzat des de l’actual local). Obert a tothom, amb inscripció prèvia (es tanquen el dijous). Dimensions: entre 250–260 comensals, amb 28–30 persones voluntàries d’organització. Cuina: 4 membres de la Junta preparen el cocido per a unes 300 persones. Producte: tots els ingredients (morcilla, xoriço, cigrons, etc.) arriben divendres des d’Extremadura; res de congelat. Logística: seients assignats amb nom — "com si fos una boda". Tècnica: cocció lenta i precisa; quantitats grans: ~25–30 kg de cigrons i 25 kg de patates. Reptes i objectius Relleu generacional: captar gent jove és el principal repte. La mitjana d’edat és alta, una situació comuna a moltes entitats. Mantenir i ampliar activitats per animar la participació i revitalitzar la Casa. Properes activitats i calendari Sant Jordi: proposta de ball i celebració. Inauguració del nou local a La Vagoneta: acte “sonat” i obert amb possibles col·laboracions (p. ex., grup flamenc de Barri Sud i el grup de la Casa). Abans de l’estiu, millor al maig que no pas al juny (per la calor i l’èxode). "Lo que no queríamos es que se rompiera [la Casa]" Disponibilitat i obertura La Junta es posa a disposició dels mitjans i d’altres entitats per col·laborar i difondre activitats.
13 de març del 2017
12'
Entrevistes de la Justa del 13/3/2017 — La Ginesta: joves de Sant Just que reactivaran la cultura popular i el “fer poble” tot l’any
Resum de la conversa La Ginesta —nova secció de l’Ateneu de Sant Just— es presenta amb èxit en un concert i desplega la seva missió: reactivar la vida comunitària durant tot l’any, recuperar tradicions i connectar generacions. El grup, format per joves del municipi, vol crear un espai popular, obert i no elitista, que aglutini persones i entitats per “fer poble”. “Volem ser un grup de joves… fer poble i crear teixit veïnal.” Punts clau Presentació amb èxit: concert de divendres amb molta assistència i ambient de festa major. Objectiu central: crear teixit veïnal i recuperar festes populars (Sant Joan, Castanyada, Cap d’Any…). Perfil i valors: espai popular, de carrer, inclusiu i intergeneracional. Integració: La Ginesta s’integra com a secció de l’Ateneu de Sant Just. Creixement del grup: d’uns 8 a 10 membres després de la presentació; oberts a sumar més persones. Treball en xarxa: coordinació amb Ajuntament i entitats locals. Properes fites i accions Festa Major de l’Ateneu (finals de maig): Oferta per a tots els públics (tarda i nit). Animació infantil, sopars i activitats comunitàries, més enllà de l’oci nocturn. Objectiu explícit: arribar al jovent i alhora barrejar franges d’edat. Sant Joan i Flama del Canigó: Col·laboració amb Òmnium per ampliar l’acte i fer revetlla en un espai cèntric (Plaça Campreciós, si és possible). Hi ha un grup musical emparaulat (per anunciar més endavant). “A Sant Joan la liem grossa.” Context i inspiració La Ginesta s’inspira en l’èxit de la Festa Major d’estiu i en models d’altres pobles/barris per estendre l’esperit festiu al llarg de l’any. Volen trencar compartiments per edats i crear ponts entre infants, joves, famílies i gent gran. “L’objectiu principal és fer poble des del 0 fins als 99 anys.” Crida a la participació Busquen més membres, també més enllà del cau, per diversificar perfils i ampliar l’abast. “La Unió fa la força.” Contacte Correu: [email protected] Xarxes: Facebook i Instagram (La Ginesta) — En síntesi Missió: reactivar tradicions i vida comunitària a Sant Just durant tot l’any. Projectes imminents: Festa Major de l’Ateneu (maig) i revetlla de Sant Joan amb la Flama del Canigó reforçada. Crida: sumar-se per fer xarxa, fer poble i consolidar una oferta cultural popular i intergeneracional.
10 de març del 2017
4'
Entrevistes de la Justa del 10/3/2017 — Exposició Canina a Sant Just: Prova per al Millor Gos de Catalunya 2017 i ‘Bon Ciutadà Caní’
Resum de l’entrevista Conversa amb Enric Bruc, president de la Reial Societat Canina de Catalunya, sobre l’exposició canina d’aquest diumenge al Parc Roquetes (Sant Just) i la prova puntuable per al títol de "Millor gos de Catalunya 2017". Contingut principal Esdeveniment: exposició canina i prova puntuable per al títol de Millor gos de Catalunya 2017. Participants: gossos de raça amb pedigrí que es valoren per edat, sexe i raça. Categories: classe cadell, classe jove, classe intermèdia i classe oberta. Sistema de punts: els guanyadors de cada exposició sumen punts; cal competir i puntuar en més de quatre exposicions arreu de Catalunya per optar al títol. Títol dins la raça: el “millor gos de Catalunya” s’atorga sempre dins de cada raça (p. ex., Labrador, Golden, etc.). Aforament habitual: entre 40 i 50 gossos participants, segons el dia. Prova ‘Bon Ciutadà Caní’ Objectiu: avaluar el caràcter, la sociabilitat i un mínim d’obediència. Què es comprova: que el gos es deixi tocar i manipular per una persona desconeguda, i que es mostri equilibrat en entorns amb persones i altres gossos. Resultat: atorga el diploma de ‘Bon Ciutadà Caní’ a qui supera la prova. "És una prova de sociabilitat" "el diploma de bon ciutadà caní" Requisits i criteris de valoració Imprescindible: ser gos de raça amb pedigrí. A pista: el jutge valora i atorga classificacions (de "molt bo" a "bo", etc.). Per optar al títol: cal obtenir la classificació màxima de la raça i acumular punts en diverses exposicions. Horaris i logística Inscripcions in situ: a partir de 9:30 (dos quarts de deu). Inici de les proves: entre 10:00 i 10:30. Per al públic: a partir de les 11:00, tot el matí per descobrir el món dels gossos. Idees clau Competició regulada amb jutges especialistes. Títol anual per a cada raça, basat en regularitat i excel·lència en diverses exposicions. Activitat oberta i pedagògica per a famílies i amants dels animals.
9 de març del 2017
10'
Entrevistes de la Justa del 9/3/2017 — La literatura de Ponent: autors, arrelament i reptes de difusió — avanços de la xerrada de Josep Camps
Resum de la conversa Context i objectiu Conversa amb Josep Camps, catedràtic de Llengua i Literatura Catalanes, sobre la xerrada del cicle de la CEA dedicada a la literatura de Ponent. Objectiu: visibilitzar autors i tendències de Ponent, sovint poc coneguts fora del seu entorn. "La literatura de Ponent… es coneix poc" Autors destacats de Ponent (i entorn) Màrius Torres i Maria-Mercè Marçal: noms canònics sovint citats. Josep Vallverdú: Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Maria Barbal: coneguda per Pedra de Tartera; primeres novel·les ambientades al Pallars. Pep Coll: obra arrelada al Pallars (p.ex., Dos Teuts Blancs i Dos Teuts Negres). Autors menys difosos però molt interessants: Jaume Jaletti Garriga. Germans Xuriguera: Ramon Xuriguera (50 anys de la mort a l’exili; novel·la pòstuma Tres nits). Joan Baptista Xuriguera, conegut per Els verbs catalans conjugats, amb una obra extensíssima. Autors no nascuts a la zona però que hi han ambientat obres: Jaume Cabré (Les veus del Pamano, al Pallars). Ramon Solsona (Allò que va passar a Cardós). Per què es coneix menys? Centralització literària a Barcelona: Molts autors han hagut de marxar per consolidar-se (p.ex., Manuel de Pedrolo). Dificultats de difusió: Autors de Lleida publiquen sovint en editorials locals amb poca circulació cap a la resta del domini lingüístic. "Molts escriptors de Ponent… han marxat a Barcelona" Característiques compartides Més que un estil comú, destaca l’arrelament comarcal: Ponent s’entén a través de la comarca i el poble: Maria-Mercè Marçal i el Pla d’Urgell (Ivars d’Urgell). Pep Coll i el Pallars. Maria Barbal i el Pallars. Termes clau: arrelament, territori, comarca, difusió. Què cal fer per potenciar-la? Xerrades divulgatives i programes de difusió des de mitjans i institucions. Implicació editorial: Promocionar autors de Ponent i assegurar circulació arreu dels territoris de parla catalana. Fomentar intercanvi d’autors i llibres entre territoris (Lleida, Alacant, Menorca, etc.). "Això és com una mena de forat negre si no ho donem a conèixer" El paper de les editorials petites Les editorials independents poden assumir riscos i publicar obres que les grans no aposten. Exemple: Tres nits de Ramon Xuriguera, publicada per Fonoll Edicions (Juneda), amb bona recepció. Contingut i estructura de la xerrada Part 1: Definir el concepte de Ponent i les seves fronteres (província de Lleida vs. comarques entorn de la ciutat, debat Pirineu). Presentació per comarques i autors clau (locals i de fora que hi han escrit). Part 2: Proposta de dues rutes literàries (proves didàctiques): Ruta per la ciutat de Lleida. Ruta pel Pla d’Urgell. Torn obert de preguntes i comentaris. Dades de l’acte Quan: Divendres, 20.00 h. On: Sala Piquet de l’Ateneu. Marc: Cicle de la CEA sobre literatura de Ponent. — Idees clau - Hi ha molta més literatura de Ponent que els noms canònics. - L’arrelament comarcal és el fil conductor més fort. - Cal promoció i circulació editorial a tot el domini lingüístic. - Les editorials petites són clau per descobrir obres i veus silenciades.
8 de març del 2017
39'
Entrevistes de la Justa del 8/3/2017 — 8M: Educació i mitjans, paritat i conciliació, joventut i xarxes, custòdia compartida i lideratge
Context i objectiu de l’episodi Tertúlia especial del 8 de març (Dia de la Dona) a “Just a la Fusta” amb quatre convidades de diferents àmbits. Es debat sobre l’estat del feminisme, els reptes per a la igualtat real i els canvis necessaris en l’àmbit educatiu, mediàtic, laboral, polític i familiar. "La base està amb la família, amb l'escola, l'entorn, l'educació." Educació i coeducació com a pilar • L’educació (familiar, escolar i social) és el pilar per transformar rols i imaginaris de gènere des de la base. • Cal coeducació en totes les etapes: des de la infància fins al reciclatge professional i a les carreres universitàries. • Falta formació específica amb perspectiva de gènere en titulacions clau (mestres, medicina, etc.). • La ciutat, el comerç, la publicitat i els mitjans també eduquen: congruència social entre allò que s’ensenya i allò que es veu al carrer. Mitjans de comunicació i biaixos • Persistència de rols assignats: experts masculins per contextualitzar notícies i veus femenines en temes “socials”. • Biaix inconscient molt arrelat: s’esbiaixa sense mala fe, però impacta en la representació de la realitat. • Exemple universitari: a Filosofia, absència pràctica de professores, malgrat majoria femenina aules en molts estudis. "Quan s'ha de contextualitzar una notícia, busquen un perfil masculí." Tecnologia, STEM i bretxa de gènere • En grans congressos tecnològics (com el Mobile World Congress) la presència femenina continua molt baixa. • Visibilitat de dones en àrees de community/CEO creix, però programació i desenvolupament continuen fortament masculinitzats. • Iniciatives d’“empoderament femení” i esdeveniments específics per a dones ajuden, però encara costa revertir la inèrcia. Paritat i quotes: eina necessària • Quotes i paritat com a mesura temporal imprescindible per obrir portes i accelerar canvis reals a institucions i partits. • Sense mesures legals, molts dels avenços actuals (presidències, lideratges) haurien estat “impensables”. "Si no hi haguessin hagut les quotes, això hauria estat impensable." Dinàmiques polítiques i estils de treball • Persistència de petits cercles de decisió masculins i maneres de treballar poc conciliadores (reunions nocturnes, temps il·limitat). • Es destaca un estil més col·laboratiu en equips liderats per dones i la necessitat de reconèixer lideratges diversos i complementaris. Conciliació, permisos i reforma horària • Clau per a la igualtat real: flexibilitat horària, teletreball, reunions útils i no presencialistes, i aprofitament de la tecnologia. • Proposta d’augmentar permisos i impulsar una reforma horària que permeti a tothom (homes i dones) gaudir i cuidar. "L’empresa no t’estimava tant com la teva família." Canvi generacional i nous rols paternals • La crisi i experiències com l’Erasmus han accelerat canvis d’hàbits i corresponsabilitat masculina a la llar i la criança. • Més pares implicats en la vida escolar i quotidiana; el model del pare cuidador es normalitza. Custòdia compartida i violència masclista • A Catalunya, la custòdia compartida és sovint la primera opció si és viable. • Casos amb ordres d’allunyament o violència masclista compliquen la logística i desaconsellen models de guarda que obliguin a interaccions freqüents. • Prioritat: benestar del menor, relacions parentals viables i segures. Joventut, amor romàntic i referents mediàtics • Preocupació per regressions en adolescents: control de parella normalitzat, permissivitat amb pràctiques de risc. • Influència de sèries, música i xarxes: la cosificació i l’amor romàntic tòxic es presenten com a ideals. • Exemple “Soy Luna”: la noia “intel·lectual” triomfa quan es transforma en influencer de moda, perpetuant l’ideal estètic. Autoestima, xarxes i educació emocional • Societat orientada a l’exterior (likes) en detriment de la intel·ligència emocional i l’autoestima. • Absència familiar per horaris extensos afebleix referents interns; cal educació emocional a l’escola i a casa. Micromasclismes i biaixos invisibles • A Occident, el masclisme és sovint sutil i invisible: costa identificar-lo i canviar-lo. • Cal vigilància i autocrítica constant, també entre dones, per no reproduir rols masclistes interioritzats. Lideratge femení i mimetisme masculí • Risc de mimetitzar estils masculins per ascendir (exemples citats: Merkel, Hillary, Thatcher). • Reivindicació de lideratges propis amb valors humanitaris i socials sense penalització. Implicar els homes i dissenyar amb perspectiva de gènere • No es pot avançar excloent els homes: cal formar, sensibilitzar i implicar tècnics i decisors. • Exemples pràctics: disseny d’espai públic amb més percepció de seguretat per a dones. "No avançarem si els excloem." Paritat en política pública i detalls que importen • Polítiques de paritat i perspectiva de gènere per defecte. • Detalls concrets revelen la inèrcia: canviadors de bebès només al lavabo de dones; cal corregir-ho a tots els espais. Cloenda i crida a l’acció • Agenda 8M local: concentració “La vaga de totes” i Teatre de l’Oprimit de “Dona i Empresa” per fer visible l’invisible. • Crida a una platja conjunta d’homes i dones: sumar, incidir des de cada àmbit i generar efecte dominó.
8 de març del 2017
14'
Entrevistes de la Justa del 8/3/2017 — Pepita Teixidor: pionera oblidada de la pintura de flors — conferència i exposició a Sant Just pel Dia Internacional de la Dona
Context i activitat Avui a les 19 h, a la Sala Isidor Cònsul de Can Ginestar (Sant Just), xerrada: “Pepita Teixidor i el seu món” a càrrec de Maria Isabel Gascón (Associació Fem Història, Grup d’Història de les Dones). Exposició paral·lela: “Pepita Teixidor i el seu món” visitable fins al 20 de març al Centre Cívic Joan Maragall. Qui era Pepita Teixidor Pionera que va aconseguir viure de la pintura en un context en què molt poques dones ho feien. Especialitzada en pintura de flors (sovint considerada un gènere “femení”), sense renunciar a la seva mirada ni a la seva temàtica. Reconeixement de l’època: considerada “la millor aquarel·lista de flors”. "Es de las pocas afortunadas que pudo vivir de la pintura y pintando flores." Va mantenir-se fidel a la seva obra malgrat les pressions (inclòs el seu germà pintor) per canviar a gèneres més ben remunerats i socialment valorats. Reconeixement i oblit Participació a l’Exposició Universal de París de 1900 representant Catalunya, al costat de Ramon Casas i Santiago Rusiñol. Primer monument erigit a Barcelona dedicat a una dona per la seva pròpia trajectòria (1917), ubicat al Parc de la Ciutadella — actualment deteriorat i pendent de restauració. Malgrat la fama en vida, el seu nom va caure en l’oblit. "Simplemente por ser mujer." Per què va ser invisibilitzada? La pintura de flors va ser depreciada al s. XIX quan la van començar a pintar dones; quan pintaven flors els homes, era un gènere igualment vàlid. "Cuando un hombre pinta flores es un género tan válido como cualquier otro. Cuando lo pintan las mujeres [...] automáticamente se deprecia." Moltes obres de petit format i de col·lecció privada: poca visibilitat pública i absència en museus (o en magatzems), cosa que n’ha afavorit l’oblit. Influència, xarxa i anècdotes Possible relació i influència amb Maria Lluïsa Güell (pintora de flors), que podria haver estat deixebla. La seva obra rebia elogis com a “pintura viril”: sense por, amb força, malgrat tractar-se d’aquarel·les de flors. Clientela destacada: família reial; consta que van adquirir o rebre obres seves (quadres i ventalls), però encara no localitzades. Ramon Casas li va fer un retrat; és probable que ella retratés Casas o li intercanviés una obra, però no s’ha trobat. Recerca actual i crida a la ciutadania L’Associació Fem Història impulsa la recuperació del llegat de Pepita Teixidor i la localització d’obres disperses. Es fa una crida a particulars: si algú coneix o posseeix obres (quadres o ventalls), que contacti amb l’associació. Les exposicions i xerrades són clau per a la difusió, el redescobriment i per trobar noves peces. Objectiu: restaurar el monument de la Ciutadella i posar en valor la seva trajectòria. Contingut de la xerrada d’avui Presentació de la vida de Pepita Teixidor: família, entorn social i ideològic i els reptes per poder pintar. Mostra i comentari de la seva obra. El procés d’homenatge pòstum i el monument al Parc de la Ciutadella. Idees clau Reivindicació d’una artista que va viure de l’art en un gènere menystingut per la seva associació a les dones. Exemple paradigmàtic d’invisibilització malgrat el reconeixement en vida. La recerca en curs i la col·laboració ciutadana són essencials per reconstruir el catàleg i restaurar la memòria de Pepita Teixidor.
7 de març del 2017
14'
Entrevistes de la Justa del 7/3/2017 — Setmana del 8M a Sant Just: Dictat popular amb D de dones i 29è Concurs de Prosa i Poesia
Resum principal Conversa amb Marta Mossà, responsable del Servei Local de Català de Sant Just, sobre dues iniciatives clau d’aquest mes: El dictat popular amb D de dones (8, 9 i 10 de març), amb diversos horaris i nivells, obert a tothom i centrat en textos escrits per dones o amb protagonistes femenines. El 29è Concurs de prosa i poesia en català per a no professionals, amb termini fins al 24 de març, categories per edats i criteris de valoració centrats en el que transmet el text. "valorem més el que ens diu, el que ens provoca" "Nosaltres ho fem el millor que podem" 1) Dictat popular amb D de dones Dates i format: 8, 9 i 10 de març; tres jornades per facilitar l’assistència al matí, tarda i vespre. Horaris: Dimecres: 17:00 Dijous: 9:30, 11:30 i 19:15 Divendres: 18:00 Funcionament: lectura del text, dictat i relectura per repassar. Textos curts (7-8 línies). Nivells: bàsic, elemental, intermedi, avançat (i suficiència/altres segons el formulari). Objectiu: premi a qui faci menys faltes d’ortografia per nivell; el desempat es fa el dia de Sant Jordi. Temàtica: dones com a autores o protagonistes, coincidint amb el 8M. Obert a tothom: des de 7 fins a 80 anys; s’hi suma alumnat de les Escoles. Logística: sense inscripció prèvia; lloc: Escoles, aula 3 (1r pis). "L’any passat va ser molt divertit" i enguany s’amplien franges per aforament i comoditat. 2) 29è Concurs de prosa i poesia (no professionals) Termini: fins al 24 de març (presentació en línia). Enviament: via web del Consorci (cpnl.cat) o directament a: www.cpnl.cat/xarxa/cnlroses/concurs Requisits: Prosa: màxim 3 pàgines. Poesia: 1 poema o col·lecció (màxim 2 fulls). Cos de lletra mínim 12 i maquetació homogènia. Tema lliure. Categories d’edat: 9–11, 12–14, 15–17 i adults (18+). Participació notable d’adults; costa més mobilitzar joves (15–17). Criteris del jurat: es prioritza el contingut i l’emoció per damunt de l’estricta forma clàssica. "el que ens transmeten" pesa més que una mètrica impecable sense emoció. Jurat format per 5 professionals amb sensibilitats diverses. Acte de lliurament: 21 d’abril, 18:00, al pati de les Escoles (si no plou). Inclou el desempat del dictat. Consell: evitar enviar a última hora per facilitar l’organització. 3) Contes del món: un finalista i llibre amb CD El Servei va presentar sis contes amb l’alumnat (escrits, il·lustrats i enregistrats a la ràdio) al 7è Concurs de contes del món. Un conte finalista ha estat publicat en llibre amb CD. On escoltar/consultar: Web del 7è Concurs de contes del món. Biblioteca de Sant Just: 2 exemplars en préstec. També es pot comprar el llibre. 4) Activitat ordinària del Servei El Servei Local de Català manté 8 cursos, clubs de lectura i altres activitats. Ubicació: a les Escoles, espai lluminós i cèntric, davant del parc. Punts clau Participació oberta i intergeneracional en el dictat, amb nivells adaptats. Concurs literari amb requeriments clars i tema lliure. El sentit i la sensibilitat del text prevalen en la valoració. Lliurament de premis i desempat del dictat: 21 d’abril, 18:00. Difusió cultural continuada: cursos, clubs i projectes amb impacte local.
7 de març del 2017
10'
Entrevistes de la Justa del 7/3/2017 — Portes obertes a l’Institut de Sant Just: projecte educatiu, excel·lència i reptes de recursos
Resum general En aquesta conversa amb el director de l’Institut, Jesús Margarit, s’anuncia la jornada de portes obertes i s’exposa el projecte educatiu centrat en l’excel·lència i l’atenció a la diversitat, així com els reptes d’espai i finançament, i la necessitat d’un pacte educatiu estable davant els canvis normatius. Quan i com seran les portes obertes Dimecres, a un quart de set de la tarda (18:15): inici amb visita guiada a les instal·lacions, amb professorat acompanyant. A les set i quart (19:15): presentació del projecte educatiu a la sala d’actes, a càrrec de la coordinació pedagògica (Ena Lisbeth) i Jesús Margarit. Adreçat principalment a famílies de 1r d’ESO, amb espai específic per a batxillerat. Projecte educatiu: excel·lència i diversitat Compromís amb un alt nivell d’aprenentatge per arribar al màxim d’alumnat, amb respecte i tolerància com a valors clau. Atenció a la diversitat, tant a l’alumnat amb més dificultats com a l’alumnat de major demanda educativa. Voluntat de mantenir i reforçar els bons resultats competencials del municipi. Capacitat, línies i espais ESO plena: quatre línies per nivell. Batxillerat: aproximadament 3 línies a 1r i 2 a 2n. S’ha creat un cinquè grup de diversitat a tota l’ESO (grups més reduïts), que requereix més espai. Si el creixement continua, caldrà una 5a línia; Ajuntament i Departament n’estan al corrent. L’any vinent, però, es mantindran 4 línies a l’ESO. Demanda i preinscripcions Prioritat per a famílies de les escoles del municipi; també hi ha demanda de fora (p. ex., Sant Feliu, Esplugues), condicionada a la disponibilitat de places. Batxillerat: la preinscripció és al maig; durant les portes obertes hi haurà un grup específic amb la coordinadora (Lluïsa Castanyeda). Recursos i professorat Els fons arriben puntualment, però sense increments; difícil fer inversions més enllà de despeses fixes (calefacció, electricitat, aigua, neteja). Es reclama millora de dotacions i ajust de càrregues lectives per disposar de més professorat i més marge per a projectes. "Un centre educatiu no pot sobreviure només anar pagant mensualitats... calen inversions." Canvis normatius i necessitat de pacte educatiu Canvis de currículum a 4t d’ESO i incerteses a batxillerat fins a última hora: un model poc estable. Es demana un pacte d’educació amb línies mínimes consensuades més enllà dels cicles polítics. "S’han de consensuar unes línies mínimes i evitar l’arbitrarietat, perquè al final ho acaben pagant els alumnes."
6 de març del 2017
10'
Entrevistes de la Justa del 6/3/2017 — Portes obertes a l'Escola Montserrat de Sant Just: projecte educatiu, llengües i creixement del centre
Resum Entrevista a la directora de l’Escola Montserrat, Pilar Junquer, amb motiu de les jornades de portes obertes. Es detallen els eixos del seu projecte educatiu, la importància de les llengües estrangeres, les iniciatives en matemàtiques i salut, així como l’estat de places, línies i plans d’ampliació del centre. Punts clau del projecte educatiu Metodologia activa (Infantil): treball per projectes i per ambients d’aprenentatge. Projecte lingüístic (anglès des de P3): Participació a l’English Day amb les escoles del municipi. Sharing to Learn: estudiants de l’Institut i de l’Escola Americana fan sessions lúdiques i orals (aquest curs amb P5 i 3r). ICLE: continguts de medi social i natural i també plàstica impartits en anglès. Projecte eTwinning (consolidat a 5è) amb segell de qualitat nacional i europeu i reconeixement de la consellera per la seva innovació i qualitat pedagògica. Segona llengua (francès): introducció a 5è i 6è. Matemàtiques: agrupaments flexibles que respecten ritmes d’aprenentatge, amb excel·lents resultats en competència matemàtica. Salut i benestar: natació setmanal dins l’horari (de P3 a 4t) al Complex Esportiu La Bonaigua, com a complement d’educació física. Sostenibilitat i entorn: activitats de reciclatge, hort i jardineria. Visita i transparència a les portes obertes Ruta pels espais i observació del funcionament real de les aules; presentació amb PowerPoint i dossier informatiu. No es prepara cap activitat especial: es mostra el dia a dia tal com és. "No fem res especial... és una cosa natural i espontània." Ubicació i accessibilitat Centre inaugurat fa 8 anys, en una zona que ha crescut; autocars a la porta, facilitat d’aparcament i camí escolar ben delimitat. Per proximitat, també hi poden accedir famílies d’Esplugues, segons places. "Amb 0 punts hi haurà moltes probabilitats si es posa en primera opció." Places, línies i ampliació P3 amb dues línies (50 places) confirmades. Possibilitat de doblar altres cursos (p. ex., P5 o 2n) segons demanda municipal i ràtios. Espais garantits per al curs vinent amb adequacions d’estiu; a partir del següent, ampliació real en coordinació amb Ajuntament i Departament d’Ensenyament. Calendari i horaris de portes obertes Dimarts a les 15:30. Dimecres a les 9:30. La preinscripció s’inicia d’aquí a un parell de setmanes.