episodis

Resum de l’entrevista Context i motiu Entrevista en directe amb Fernando Bufar, director general de Laboratoris Innoestètics (Sant Just Desvern), arran del Premi a la Millor PIME 2022 atorgat per la Cambra de Comerç, el Banc Santander, La Vanguardia i la UAB. Punts clau del reconeixement Premi per unanimitat dels quatre organismes implicats. Valoració de 20+ anys d’innovació en productes dermatològics i sanitaris orientats a l’àmbit clínic i estètic. Enfoc en formació mèdica continuada com a pilar estratègic. Participació a la fase estatal del guardó a Madrid per escollir la millor PIME d’Espanya. Activitat i especialització Fabricació de productes per a la pell (patologies clíniques i cosmètiques) i línies per a estètica (arrugues) i traumatologia. Impuls a implants d’àcid hialurònic i noves solucions d’alta demanda. Impacte de la COVID-19 i resposta Dos anys molt difícils amb mercats tancats globalment. Reorientació per produir productes sanitaris i accelerar la formació online: Més de 100 webinars en quatre idiomes (espanyol, anglès, rus i àrab). Sessions amb 1.000+ assistents i alt interès mèdic internacional. Aprenentatges clau: resiliència, reinventar-se i cohesió d’un equip extraordinari. Creixement i plans 2023+ Objectiu principal: mantenir l’excel·lència i complir expectatives del premi. Estratègia de llançaments selectius i orientats a necessitats reals del mercat. Expansió d’instal·lacions: multiplicar per quatre el laboratori (segona fase en marxa). Ampliació d’equip: de ~80 persones a més incorporacions; arrelament local a Sant Just. Internacionalització i riscos geopolítics Presència en 80 països i creixement sostingut d’exportacions. Obertura de delegacions per apropar-se als mercats: Emirats Àrabs (Golfo), Panamà (Centreamèrica, Sud-amèrica i EUA) i Hong Kong (Àsia i mercat xinès). Sensibilitat a factors externs: crisis econòmiques, guerres (Rússia-Ucraïna), restriccions a la Xina i dificultats de mobilitat. Dades essencials de l’empresa Ubicació: Carrer Alexandre Gual, núm. 10, Sant Just Desvern. ~80 empleats (fabricació, màrqueting, logística, etc.). Fort focus en innovació, formació i col·laboració amb líders d’opinió internacionals. Properes fites Participació a la gran final a Madrid (data pendent) per al guardó estatal. Consolidar el creixement com “coet” i l’entrada en traumatologia. Cites destacades "Hem estat escollits per unanimitat com a millor PIME 2022." "És més difícil mantenir-se que obtenir el premi." "La pandèmia va ser catastròfica, però va agilitzar la ment i ens va ajudar a reinventar-nos." "‘Crisi és oportunitat’ — i per a nosaltres es va traduir en formació global i noves idees."

Resum general de l’episodi Context i to de la conversa Conversació àgil amb el portaveu del PSC de Sant Just centrada en festes locals, mobilitat i seguretat viària, infraestructures esportives i el calendari polític cap a les eleccions municipals del 28 de maig. El to combina balanç de resultats, explicacions tècniques i mirada de futur. Festes de Nadal i Cavalcada de Reis Parc de Nadal: participació i continuïtat • Èxit del Parc de Nadal (prova pilot): prop d’un miler d’assistents entre adults i infants. • Recuperació de la normalitat: forta demanda d’activitat social i comunitària. • Repetició 2024: el bon resultat impulsa a consolidar i repetir l’experiència. "El parc de Nadal ha estat un èxit de participació i crítica... una experiència molt positiva." Entitats i calendari festiu (Cavalcada, Tres Toms, Carnestoltes) • Rol clau de les entitats locals i veïnat: l’Ajuntament hi fa d’“acompanyament” i suport. • Tres Toms: data anunciada (15 de gener) i previsió d’alta participació. • Carnestoltes: obert el debat logístic entre una única rua (infantil + general) o dues rues separades, en funció d’horaris i participació de les escoles. "L’Ajuntament fa d’acompanyament; l’èxit ve perquè la gent se les ha fet seves." Valoració de la Cavalcada 2023 • Balanç global positiu: participació, carrosses i organització, amb el know-how dels organitzadors. • Incidència a Mas Lluí: canvi de recorregut d’última hora per una pilona i radi de gir insuficient per a tractors i remolcs. Millores prèvies de mobiliari urbà per evitar intrusions de vehicles en zones de vianants. • Horaris: desviació respecte la previsió inicial (ajustos habituals en esdeveniments multitudinaris). Mobilitat escolar i seguretat viària Zones Kiss & Ride als centres educatius • Nova zona a l’Escola Montseny i altres ja operatives (Miranda, Canigó, Montserrat) des de 2020. • Criteris: aparcament curt, vorera/pas de vianants immediat, seguretat especialment per a P3 i cicles inicials. • Senyalització amb línia vermella: espai reservat 24/7 per “encotxar i desencotxar” amb rapidesa i seguretat. • Funció ampliada: també útil per a autocars escolars, subministraments i logística del centre. Balanç d’accidents 2022 i mesures • 145 accidents a Sant Just (54 amb ferits). Major afectació a motocicletes (27); també bicicletes (10) i patinets (7). • Risc dispers: sense “punts negres” concentrats; correlació amb vies de més volum (Indústria, Miquel Reverter, Major/Creu de Baixada, Rambla; i la carretera). • Velocitat i convivència: recordatori de la zona 30 generalitzada i de la distància de seguretat en avançaments (aplicable a bicis i també a motos). Radars pedagògics per conscienciar. • Objectiu: accidents greus zero mitjançant disseny viari, senyalització i factor humà (conductors). "A 30, alguns d’aquests accidents no es produirien." Nou pavelló esportiu a Mas Lluí Per què canvia d’ubicació? • El projecte inicial a la Riera de la Bonaigua queda condicionat per exigències de seguretat hidràulica (desdoblament de col·lector) i l’estudi de renaturalització. • Solució: trasllat a la zona d’equipaments de Mas Lluí (àmbit Maria Montessori – Soledat Sans), amb espai i disponibilitat immediata. Què s’hi preveu i com es finança? • Equipament clau per respondre al dinamisme esportiu local; complementari a un Institut-Escola i amb previsió d’aparcament per hores punta. • Full de ruta financer: modificació pressupostària per augmentar endeutament, sol·licitar préstec per a l’obra i amortitzar després amb ingressos esperats (taxes i impost de la llicència del projecte Bomer). Calendari orientatiu • Aprovació de projecte i finançament: previst entre gener-febrer. • Licitació i inici d’obres: recorregut administratiu durant l’any; primers moviments de terres possibles a finals d’any, tot i el context electoral. "Treballarem com si no hi haguessin eleccions." 28M: preparatius del PSC Programa i candidatura • Procés participatiu: reunions amb col·lectius per ajustar el programa i recollir propostes. • Candidat: ratificació de l’actual alcalde per encapçalar la llista. • Compromís de continuïtat de la gestió municipal sense aturar serveis ni projectes per la campanya.

Resum de la conversa Visió general La cavalcada de Reis a Sant Just es valora com un èxit rotund per part de l’organització (Cavaltoms) i el públic, amb una edició plena de novetats, molta participació i ambient festiu. "Està tothom molt, molt i molt content, la veritat." Punts destacats Escenari emblemàtic: la recepció als Reis al balcó de l’alcalde a la plaça de l’Ajuntament, un espai petit però molt bonic i proper al públic. Novetats 2023: Carrossa dels Carboners (7,5 m), que va aportar un plus d’espectacularitat i va reforçar el tram de tancament de la rua. Nova carrossa amb una caseta i ximeneia que treia fum, molt celebrada pel públic. Recorregut i timing: Pas íntegre per Mas Lluí amb gran ambient i molta afluència, incloent públic de Sant Feliu. Lleuger retard a l’entrada a plaça (les 19 h previstes es van endarrerir) per l’allargament del trajecte i la densitat de públic. Ajustos de darrera hora al traçat a Mas Lluí per pilones i adoquinat; es va optar pel vial perimetral per garantir el pas. Logística i magnitud: Llançament de gairebé 1 tona de caramels i repartiment de carbó en bossetes. Venda de globus: tots els inflats es van vendre; xifra estimada al voltant o per sobre dels 1.800 (doble punt de venda: Casal i zona central). Coordinació amb el Casal de Joves per a moviments tècnics de carrosses i parades. Seguretat i voluntariat: Suport clau de cau i esplai per controlar l’aproximació del públic a les carrosses i evitar riscos, especialment per la recollida de caramels. Crítiques i millores: A Mas Lluí es va trobar a faltar veure la totalitat de carrosses i la possibilitat de lliurar cartes als Reis; l’organització ho estudiarà, tot i la complexitat horària i de traçat. Es planteja incorporar més patges i més caramels l’any vinent, i s’avaluen possibles canvis de recorregut. Comunicació de ritme: Ús de petards per senyalitzar moments clau (inici/desplaçaments a Mas Lluí i sortida cap a l’Ajuntament) i orientar el públic. Moments i cites rellevants "Hem tirat quasi una tona... Mil quilos." "Ara tenim el llistó molt alt de cara a l’any que ve." "Aquest any hi ha pocs haters... la nostra cavalcada ha estat molt ben valorada." "Tots els globus inflats es van vendre." Sorteig de globus El número 014 és el primer premi i encara no s’ha reclamat. Si algú conserva la butlleta, pot recollir el regal atorgat pels Reis al balcó de l’Ajuntament. Mirada endavant Després del balanç intern, Cavaltoms ja treballa en millores i innovacions per a la propera edició, amb un any per consensuar canvis i refinar la coordinació. Es posen també els ulls en els Tres Tombs del 15 de gener, organitzats per la mateixa entitat.

Resum Context Entrevista amb Miquel Reverter (Pony Club, comissió dels Tres Toms), que detalla la preparació de la festa tradicional vinculada al món de la pagesia i a Sant Antoni Abat. No aporta valoració de la Cavalcada de Reis perquè no n’és comissionat. "Aquest any l’objectiu és tornar una mica a la normalitat i convidar tothom a la festa." Programa i horaris (Diumenge 15 de gener) 10.00 h — Esmorzar popular als nous Jocs Juvenívols (carrer Miquel Rebarter). És gratuït i obert a tothom. 11.00 h — Missa a l’església de Sant Just i Pastor. 12.00 h — Benedicció dels animals a la plaça Jacint Verdaguer i inici de la cavalcada dels Tres Toms (aprox. a 12.15 h). "L’esmorzar està obert a tothom, és gratuït." Recorregut de la cavalcada (3 voltes) Sortida des de la plaça de l’Ajuntament. Carrer Verge dels Dolors → carrer Miquel Rebarter → plaça del Parador → carrer Josep Anselm Clavé → plaça Camp Preciós → retorn a plaça Jacint Verdaguer. Participants i organització Hípiques confirmades: Pony Club i Sol Solet; Can Mèl·lic per confirmar. Estimació: entre 50 i 60 cavalls i ponis amb els seus genets. Responsables: mínim 12 persones de coordinació (monitors i organització). Cada hípica baixa amb 5–6 monitors (cas del Pony Club) per control i seguretat. Carros: enguany no es preveuen per manca de recursos i logística (després de la desaparició de Pere Pedrosa, qui ho coordinava). Hi haurà abanderats/des. Inscripcions: gestió via Ajuntament; poden sumar-s’hi hípiques de fora si s’hi inscriuen. Normativa i seguretat (decàleg municipal) Casc obligatori i assegurança per a tots els participants. Nivell mínim d’equitació requerit per circular en entorn urbà amb públic, música i estímuls. Respecte animal: prohibit l’ús de pals o fustes per fer avançar els animals; guarniments adequats a cada muntura. Les hípiques vetllen pel compliment de la normativa i protocols. Objectiu i context postpandèmia Després de les restriccions (distàncies, mascareta) d’anys anteriors, l’edició busca recuperar la plena normalitat i ampliar el públic. Història i edicions Tradició amb 60–70 edicions aproximadament dels Tres Toms a Sant Just. Referència paral·lela: la Cavalcada de Reis suma unes 71 edicions.

Resum general Entrevista a Jordi Huerta, fotògraf santjustenc guanyador d’un dels ajuts municipals a la creació artística, per presentar el projecte “Solarigrafia”. L’objectiu: fer tallers participatius per construir càmeres estenopeiques amb material reciclat, col·locar-les a punts del municipi i, després de mesos d’exposició, recollir i exposar les imatges que enregistren la trajectòria del sol. • Solarigrafia: tècnica fotogràfica que usa càmeres casolanes estenopeiques i exposicions molt llargues per captar les traces del sol al llarg de dies o mesos. • Projecte comunitari: taller obert al veïnat per fabricar càmeres (llaunes, tubs de PVC), col·locar-les estratègicament i revelar els resultats de forma col·lectiva. • Barreja analògic-digital: del forat d’agulla a la postproducció (escàner i inversió de blancs i negres en Photoshop) per obtenir còpies d’exposició en gran format. • Calendari i paciència: enregistraments de trimestre a trimestre (solstici a solstici) dins d’un projecte d’un any. La paciència i la planificació són claus. • Exposició final: mostra híbrida amb obres de Jordi i de participants; possible cessió d’obres als autors; finançament a càrrec de l’ajut de 5.000 €. • Debat fotogràfic: mòbil vs càmera tradicional, el paper de la IA en el mòbil i la importància de buscar una veu pròpia a xarxes. "La gràcia és veure les traces del sol com pinten i com dibuixen." Temes principals Què és la solarigrafia? • Càmeres 100% casolanes amb sistema estenopeic (forat minúscul que deixa passar la llum cap a un paper fotogràfic de baixa sensibilitat). • Exposicions molt llargues que registren la trajectòria del sol en línies successives. • Resultats en blanc i negre (i viratges de color segons paper i emulsió pel pas del temps). El projecte a Sant Just: tallers i col·locació de càmeres • Taller per explicar la tècnica, construir càmeres i col·locar-les en llocs triats pels participants i en espais emblemàtics del municipi. • Factor sorpresa: ubicacions discretes i elevades (darrere de senyals, façanes) per evitar vandalisme i mantenir la màgia fins a l’exposició. Procés i postproducció • Digitalització mitjançant escàner de qualitat, inversió B/N i petits ajustos. • Impressió en gran format segons espai expositiu i espectacularitat de cada imatge. Filosofia i debat fotogràfic • La solarigrafia treballa la paciència i la planificació (orientar segons el sol; apps per trajectòria solar). • Mòbil vs reflex: el mòbil incorpora IA que millora resultats instantanis, però fa valorar la fotografia artística i de qualitat; cal estil propi per destacar a xarxes. Exposició i participació ciutadana • Exposició col·lectiva amb obres de Jordi i dels participants (alguns potser exposaran per primer cop). • Possibilitat que els autors s’enduguin la seva còpia; pendent d’acord amb l’Ajuntament. Logística, finançament i properes passes • Durada d’exposició: idealment, de solstici a solstici (3-4 mesos); projecte global d’un any. • Pressupost (5.000 €) per materials, escaneig professional i impressions de qualitat. • Dates del taller: a concretar; difusió per Ràdio d’Esvern i xarxes. Dades pràctiques Enllaços i contacte • Instagram: @jordihuerta • Web: jordihuerta.com Calendari orientatiu • Taller: a anunciar (inici d’any). • Col·locació càmeres: després del taller. • Recollida i exposició: final d’any, un cop processades les imatges.

Resum de la conversa Entrevista amb Martina Rivalta, responsable de desenvolupament estratègic de l’Orquestra Simfònica del Vallès i de la Fundació Òpera Catalunya, sobre com apropen la música clàssica i l’òpera arreu del territori amb una temporada estable al Palau de la Música (sinfònic) i a la Farándula de Sabadell (òpera), i gires per múltiples teatres i auditoris. "L’òpera és per tots i totes." "És una immersió." Propostes i dates clau El Trencanous amb artista de sorra — Palau de la Música — 6 i 7 de gener Versió transversal: sense ballet, amb un artista que dibuixa amb sorra la història en directe (soldadet, ballarina, etc.). Reestrenat el 25 de desembre amb gran èxit. Ideal per a famílies amb infants. Entrades: palaumusica.cat John Williams en concert (música de cinema) — 8 de gener Bandes sonores de: E.T., Salvem el soldat Ryan, Star Wars, Superman, entre d’altres. Amb narrador (sovint actor de doblatge de les versions històriques) que recita fragments dels diàlegs — una experiència molt immersiva. Concert d’Any Nou — Palau de la Música — 7 de gener Clàssics de la família Strauss: valsos i polques (incloent-hi el Danubi Blau i la Marxa Radetzky). Amb un final molt especial (sorpresa). Gira paral·lela de valsos i dances amb l’OSV: Reus, Sabadell, Vic i Sant Boi (14 de gener, Can Mastellera). Bolero de Ravel — 21 de gener Direcció: Andrés Salado. Grans heroïnes del cinema — 4 de febrer Monogràfic amb personatges de: Memòries d’Àfrica, Alien, Allò que el vent s’endugué, Mary Poppins, etc. Òpera: Madame Butterfly (Puccini) — gira febrer–març, 12 ciutats Nova fita: Cornellà (19 de març) — primera vegada del Circuit Òpera Catalunya a la ciutat. Producció adaptable a diferents teatres. Informació completa (dates, fitxes, repartiment): operacatalunya.cat Públic jove i accessibilitat Descomptes i entrades reduïdes per a menors de 30 anys per fomentar el relleu generacional. Programes transversals i immersius (artista de sorra, cinema en concert amb narrador) per ampliar audiències. Logística i model de gira Produccions de la Fundació Òpera Catalunya dissenyades per girar i adaptar-se a teatres diversos (estrena a Sabadell i ruta per Reus, Sant Cugat, Manresa, Vic, Girona, etc.). Model diferent del Liceu: escenografies i trenat pensats per cabre en espais més petits sense perdre qualitat artística. Recomanació ràpida segons família Amb nens petits: El Trencanous (6–7 de gener, Palau de la Música). Família més gran: Grans heroïnes del cinema (4 de febrer). Per submergir-se en òpera: Madame Butterfly (gira febrer–març; Cornellà 19 de març). On trobar entrades i informació Palau de la Música: palaumusica.cat (entrades per als concerts al Palau). Òpera Catalunya: operacatalunya.cat (dates de gira, fitxes tècniques i repartiments). La conversa reforça la idea que l’òpera és per tothom i que la música és cultura que ens omple l’ànima, animant a omplir teatres i auditoris amb propostes festives, accessibles i de qualitat.

Resum executiu Anunci i execució en directe del sorteig de les places infantils per participar a la Carrossa Reial de la Cavalcada de Reis. Es confirma la participació de 92 infants inscrits, el procediment de selecció transparent i els resultats obtinguts a partir del número extret. "Agafarem un número i, a partir d’allà, comptarem 12 cap avall. Si toca el número 90, seguirem cap al número 1." Procediment del sorteig Inscrits: 92 infants (llista per ordre d’inscripció, del 1 al 92). Mètode: paperetes manuscrites (no boles de bingo per límit de 90), dins d’una bossa amb ambient nadalenc. Control: verificació per 3 persones de les 92 paperetes. Regla de selecció: Es treu un número aleatori. A partir d’aquest, es compten 12 places cap endavant seguint l’ordre del llistat. Si s’arriba al final, s’arrodoneix i es continua pel número 1 (regla de rotació). Si alguna criatura no pot assistir (malaltia o altres motius), l’Ajuntament passa a la següent en l’ordre. Contacte: l’Ajuntament avisarà les famílies (disposa de dades de contacte). Resultats del sorteig Número extret: 51. Seleccionats/des a partir del 51: 51 — Paula Martínez Puig 52 — Rita Anoro 53 — Carla Carnicero Castillo 54 — Chloe Couso 55 — Laia Arnau 56 — Marc Irión 57 — Jan Jiménez 58 — Júlia Jiménez 59 — Maritxell 60 — Núria 61 — Mia Lledó 62 — Julieta Ruiz 63 — Adrià Pinyol Notes i aclariments Places anunciades: 12. Tanmateix, l’exemple donat (“del 10 al 22”) i la lectura final (51–63) impliquen 13 posicions. Recomanable que l’organització confirmi si el còmput és inclusiu del número de sortida o si cal ajustar a 12 places exactes (51–62). Transparència reforçada: llistat per ordre d’inscripció, paperetes verificades i sorteig registrat en directe. Equitat: totes les criatures tenen la mateixa probabilitat, i s’aplica rotació si cal superar el 92. Cloenda Missatge d’ànim a qui no ha estat seleccionat i desig d’augmentar en el futur el nombre de places/carrosses. Tancament musical amb temes com As It Was i Dancing in the Moonlight i comiat: “Fins demà!”.

Context i convidat • Entrevista amb Juli Ochoa, historiador i espeleòleg local, autor del llibre de referència de 1995 sobre les mines d’aigua de Sant Just Desvern. • L’Ajuntament impulsa un estudi sobre l’estat de les mines a la vall; Ochoa hi col·labora com a assessor extern de l’empresa adjudicatària. "Quan una cosa és d'algú, és d'algú" — sobre la importància de respectar la propietat i el marc legal del subsòl. Tipologies i catàleg de mines • Es distingeixen dos grans tipus: • Mines de llarg recorregut: capten en una finca i condueixen l’aigua a llocs allunyats, fins i tot d’altres municipis (ex. Torre Blanca, Vidal, Casa Lots, Erasma Falguera). • Mines de petit recorregut: transcorren dins d’una mateixa finca per a consum propi (ex. Era de Can Modulell, Oms de Can Ginestà, Font de la Bonaigua, Can Pedrosa, Can Cuscoll…). • Catàleg inventariat: 15.893 m de galeries dins de Sant Just; recorreguts i topografiats 7.943 m. Recerca, reconeixements i difusió • Treball iniciat als anys 70 (amb els grups d’espeleologia locals) que culmina amb el Premi Fori Seguer (1988) i la publicació del 1995 (Centre d’Estudis, Ajuntament i grup espeleològic). • Després del llibre, s’impulsa la divulgació: • Adequació d’un tram visitable a la mina (Vidal/Candeler) i circuit d’entrada i sortida diferenciades. • Desviament d’aigües cap a sectors no visitables per a usos públics (ex. reg d’horts municipals). • Documental i visita virtual disponibles a YouTube. "Hem fet tot el possible per donar-les a conèixer" — sobre campanyes de visites i difusió ciutadana. Conservació, urbanisme i referent tècnic • Accions de defensa del patrimoni: al·legacions (2005) a una modificació del PGM que podia afectar mines del torrent de Can Biosca. • Participació a les Jornades de Patrimoni del Baix Llobregat (2010) exposant la situació i la necessitat de protecció. • El treball s’ha fet referent orientatiu en obres d’infraestructura (ex. túnel ATL, carretera de la muntanya), servint d’assessorament als projectes. Estudi municipal actual • L’estudi en curs és encarregat per l’Ajuntament a una empresa externa; Ochoa hi col·labora com a assessor aportant accessos, traçats i context històric. • Objectiu: disposar d’informació actualitzada per a la gestió i la preservació d’aquest patrimoni. Grup d’espeleologia i relleu • El grup local Ratpenats (1969) va desaparèixer per manca de relleu generacional, però l’activitat continua amb espeleòlegs a títol individual. • Exemples: Jaume Campos lidera un catàleg de mines d’aigua a Sant Feliu de Llobregat. Cas Erasma Falguera (història i conflicte) • La mina Erasma Falguera pren el nom d’Erasme d’Agònima i Passarell (s. XVIII), un prohom barceloní que va apropiar-se d’aigua de Sant Just, perjudicant altres propietaris (família Falguera). • Exemple paradigmàtic de conflictes històrics per l’aigua subterrània. Estat de la Font de la Bonaigua i impacte del clima • Observacions recents indiquen cabals minsos i trams secs, agreujats per un any molt sec i per una conca de captació reduïda, molt sensible a la variabilitat meteorològica. • L’enterrament ha actuat sovint com a protecció; però les obres urbanes han seccionat trams (ex. Torre Blanca) i n’han fet desaparèixer d’altres. Documentació i recursos • El llibre de 1995 és consultable en línia: • Web del Centre d’Estudis Santjustencs, RACO, Academia.edu, Archive.org. • Arxiu Històric de Sant Just: punt de contacte i accés a materials; es pot contactar amb l’autor a través de l’arxiu. Coneixement ciutadà • Abans del llibre es sabia molt poc; gràcies a la difusió, la ciutadania n’ha pres consciència. Les noves generacions poden desconèixer-ho si no s’hi reengage. • Cal continuar la divulgació amb materials digitals i activitats educatives. Música i falques • Bloc musical amb Ed Sheeran – "Shape of You" i Michael Bublé; falques de servei públic (campanya per deixar de fumar del CAP Sant Just) i tancaments de programació.

Resum Casal infantil de BTT a Sant Just (2–5 de gener) Dates: 2, 3, 4 i 5 de gener Edat: de 6 a 14 anys Ubicació: Sant Just Desvern i entorn de Collserola Objectius: gaudir de la natura, fer esport i reduir el sedentarisme dels dies de festes (PlayStation, pantalles, etc.) Places i inscripcions: màxim 10 places; ja hi ha 6–7 inscrits; inscripció fins a un dia abans Requisits i activitats Bicicleta: de muntanya, amb rodes de tacos (no de carretera) i en bon estat Nivell: no es requereix nivell mínim; es faran grups per nivell després d’un sondeig inicial Què es farà: Excursions adaptades al grup Habilitats bàsiques: circuits amb cons, maniobra, control i seguretat Mecànica essencial: canviar un pneumàtic, revisar frens, cadena, etc. "Tenim un pati de la nostra casa espectacular [Collserola] que moltes vegades ni coneixem." Entrenaments setmanals per a nens (gratuïts per a santjustencs) Dimecres a la tarda, sortida des de Mas Lluí cap al Parc Ciclista Espai il·luminat, sense cotxes, amb circuits de carretera i de muntanya Orientat a crear hàbit, seguretat i diversió en bici Projecte esportiu i solidari: Cape Epic (Sud-àfrica) Dates: 19–26 de març Cursa: Cape Epic, el “Tour de França” de la BTT: 8 etapes, ~700 km i ~15.000 m+ Finalitat solidària: recaudar fons (100%) per a l’obra social d’un hospital infantil de Barcelona (p.ex. oftalmologia i altres serveis gratuïts per a infants sense recursos) Com col·laborar: empreses o particulars poden aportar i posar el logo al mallot d’Ivan durant la cursa Visibilitat: xarxes socials, fotos i connexions en directe; convivència al campament de la prova; possible sinergia amb participants coneguts (p.ex. Luis Enrique) Trajectòria d’Ivan Erruzzo 25 anys en triatló; entrenador personal (INEF) i competidor amateur d’alt nivell Somni complert: Ironman Hawaii (Kona) el 2017 i 2019 (classificació prèvia a Sud-àfrica) Compromís social: ambaixador de Proyecto Alpha (2019); Everesting solidari (2020) Transició de la carretera a la BTT i descobriment de Collserola arran de la pandèmia "Els testos s’assemblen a les olles" — sobre l’afició ciclista compartida amb els seus fills. Calendari clau 2–5 de gener: Casal de BTT per a nens (Sant Just) Dimecres tarda: entrenaments al Parc Ciclista 19–26 de març: Cape Epic (Sud-àfrica) amb objectiu solidari Contacte i inscripcions Instagram: @ivanerruzzo Correu: ivan.entrenadorpersonal@yahoo.es Més info i enllaços: radiodesvern.com (notícia amb detalls i contacte) "Per higiene mental, com a pare, cal tenir alternatives a les pantalles."

Context i convidat Conversa a "La Justa" (Ràdio Desvern) amb Aleix Badia Huguet, portaveu de la CUP a Sant Just, per fer balanç de l’any, parlar d’habitatge, comunicació municipal i eleccions. Balanç del govern municipal Valoració crítica d’un govern de llarga durada qualificat de socioliberal i pro statu quo. Denúncia de la continuïtat en l’externalització de serveis públics i d’un model de poble orientat a rendes mitjanes-altes. Canvi destacat: noves aliances amb el regidor no adscrit Quico Ferrer i amb Centrem/PDeCAT (Laia Flotats), interpretat com un desplaçament cap a la dreta del ple. Gestió del dia a dia Crítica a la improvisació davant conflictes veïnals (p. ex. barri de la Miranda i embussos escolars): es convoquen reunions, però manca de solucions concretes. Positiu: aprovació d’una moció per a un Reglament de Comunicació impulsada per la CUP i inici d’un grup promotor. Comunicació municipal: què cal millorar amb urgència Separar clarament propaganda i comunicació institucional. Assegurar pluralitat: presència de totes les veus dels grups municipals als mitjans locals. Obrir canals perquè el veïnat pugui expressar opinions polítiques sobre temes locals i generals. Reconèixer el cansament amb la política institucional i reivindicar que "tot és política" des del lloguer i l’electricitat fins als problemes quotidians. Ple municipal i protesta juvenil per l’habitatge Joves irrompen al ple amb el lema: "gent sense casa i casa sense gent" denunciant dificultats d’accés i expulsió del jovent del municipi. Incidència: Policia i Mossos haurien impedit l’entrada inicial al ple al·legant Covid; sense aclariment posterior malgrat el compromís d’analitzar-ho. Habitatge: diagnosi i mesures proposades Sant Just amb preus molt elevats; una part de responsabilitat atribuïda a un model que ha prioritzat poc l’habitatge públic des del planejament. Propostes de la CUP: Expropiar més de 600 habitatges de grans tenidors (>10 pisos) per control públic i lloguers assequibles. Fer un cens d’habitatge buit i recàrrec d’IBI per desincentivar l’especulació. Rehabilitar locals comercials buits per reconvertir-los en habitatge. Marc de fons: reconeixen límits legals actuals, però defensen que la legalitat és política i cal un canvi de règim per abordar el problema estructural. "el sistema econòmic que proposem és el socialisme" Alhora, plantegen mesures de mínims dins la legalitat, tot i considerar-les parxes. Noves promocions públiques (jovent i Carretera Reial ~190 pisos) Prioritats desitjades per la CUP en les bases d’accés: Accés real per a la classe treballadora: llindars econòmics baixos (alineats com a mínim amb el SMI). Emancipació juvenil i permanència al municipi. Definir unitat de convivència de manera flexible: no només famílies nuclears; també amigues/amics que comparteixen pis (crítica a limitacions vistes a IMSOL). Participació ciutadana i possibles consultes per ajustar bases a necessitats reals. Eleccions municipals i futur de la CUP Aleix Badia confirma que no repetirà com a cap de llista (rotació i centralitat del projecte per sobre de les persones). La CUP decidirà si es presenta en funció d’objectius i força disponible; no ho faran per inèrcia. Sigui quin sigui el format, continuaran actius en la lluita social local. Idees clau Continuïtat d’un model municipal que la CUP considera socioliberal i externalitzador. Habitatge com a eix: expropiació a grans tenidors, cens i IBI a buits, i reformes de bases per prioritzar jovent i classe treballadora. Comunicació: separar propaganda i garantir pluralitat i veu del veïnat. Participació i canvi estructural com a horitzó; mesures de mínims com a via immediata.

Resum de l'entrevista Hace del Paso comparteixen el seu camí: dels orígens a l'escola a un retrobar-se en pandèmia, passant pel salt a la plataforma BaixArt, i culminant amb una actuació acústica en directe del seu nou single. "Tot va començar a l'escola" Punts clau Orígens i retrobament: amics d'escola que van formar un grup arran d'una gravació, van aturar-se i es van retrobar fa 1–2 anys, en plena pandèmia. Referents i estil: pop-rock amb influència d’El Canto del Loco; combinen balades i peces amb més guitarreo. Procés creatiu: comencen sovint amb acords de guitarra i melodia, i després fan arranjaments col·laboratius; enregistren notes de veu i, a vegades, algú porta una idea més desenvolupada. BaixArt: s’hi han inscrit recentment per facilitar contractacions a la comarca; encara sense resposta per la temporada. Assajos: en un garatge; limitacions de so i veïns una mica molestos. Actuació en directe: presenten "No me obligues a olvidar", tema de desamor acabat de sortir. Plans discogràfics: publicaran un tema al mes per construir el primer àlbum. Distribució: a Spotify, Apple Music, YouTube i més; el CD físic queda com a merchandising. Directes: cap concert confirmat encara; voldrien tocar a festes locals i esperen oportunitats institucionals. "Desamor, tema etern" Per què és rellevant Història de persistència: un grup que es refà i creix amb recursos digitals. Model actual: singles seqüenciats cap a un àlbum, i presència multicanal per ampliar abast. Connexió local: aposta per BaixArt i la circuiteria de proximitat.

Resum de la conversa Conversa amb Bernat Guerra, president d’Esplugues Sense Barreres, sobre la realitat de l’accessibilitat i la inclusió a Esplugues i Sant Just, les barreres arquitectòniques i socials, i les propostes de millora per a una vida quotidiana més digna i participativa. Qui és i què fa l’entitat Entitat formada per persones amb discapacitat física i sensorial, familiars, cuidadors i voluntariat. Objectiu: eliminar barreres —tant arquitectòniques com socials— i promoure la sensibilització. "No hay límites para nadie." Línies d’acció Barreres arquitectòniques: Treball amb ajuntaments (Esplugues, Sant Just, etc.) per assessorar actuacions urbanes. Reivindicació de voreres contínues i semipeatonals, resolució d’obstacles (pals de llum, bordillos), i coordinació amb empreses subministradores. Sensibilització social: Xerrades a escoles, tallers per entitats i partits. Esport inclusiu en festes i esdeveniments per normalitzar la participació. A les escoles: reaccions Quan hi ha companys amb discapacitat, es detecta més empatia i normalització. Allà on no n’hi ha, cal treballar-ho com a aprenentatge i no com un joc puntual. Missatge clau: viure amb plenitud Transició difícil després d’un canvi vital (p. ex., cadira de rodes), però la clau és sortir de casa, fer activitats i mantenir una vida normal dins de les limitacions. L’entitat fomenta teatre, cinema, excursions i vida comunitària. "Lo principal es sensibilizar a la gente ya desde pequeños." Diagnosi local: Sant Just i l’entorn Millores notables al centre (Ateneu, Buenavista, Raval) amb accessibilitat molt correcta. Repte estructural: pendents del municipi i voreres amb obstacles; cal avançar en disseny universal a cada reforma de carrer. Exemple concret: pals de llum antics que obliguen a baixar a calçada —risc per a persones amb mobilitat reduïda. Incivisme i comerç L’empatia és clau per evitar conductes com bloquejar passos “un momentet”. Comerç accessible: cal que l’atenció sigui dins del local, no “des del carrer”. Proposta d’ajudes o convenis perquè els establiments s’adaptin. "No pretendo quedarme en la calle [...] y que me sirvan como haciendo un favor." Parcs adaptats vs inclusius Adaptat: s’hi pot accedir. Inclusiu: a més d’accedir-hi, tots poden jugar (gronxadors, castells, elements jugables adaptats per a cadires de rodes). "Un nen no vol ser un mer observador; vol participar." Valoració de la ràdio (accés de l’entrevistat) Interior accessible; millorable l’accés previ exterior (volta llarga, trams de vorera irregulars) especialment en dies de pluja. Idees clau i propostes Combinar tècnics municipals i persones amb discapacitat per dissenyar solucions reals. Eliminar obstacles (pals, bordillos) i promoure voreres a un sol nivell quan es reformin carrers. Facilitar ajudes perquè el comerç s’adapti i sigui realment accessible. Més educació inclusiva: xerrades, esports inclusius i normalització des de petits. Parcs infantils inclusius: de l’accés a la participació. Promoure l’empatia ciutadana per reduir l’incivisme que bloqueja l’accessibilitat.