episodis

Infància i educació Lloc de naixement: Sant Just Desvern, 1948, a la plaça Campreciós. Orígens familiars: El seu pare era de Ribarroja d'Ebre i la seva mare de Santa Perpètua de la Moguda. Educació: Va començar a l'Escola Núria, però en va marxar per decisió del seu pare a causa de la targeta de missa obligatòria. Posteriorment, va estudiar a les escoles nacionals i més tard a l'Acadèmia del Senyor Bas, on va forjar les seves primeres amistats. Vida laboral Primers treballs: Va començar a la fàbrica dels cables (Vicenç Torn), on va treballar dos o tres anys. Transició professional: Va passar a la bòbila Domènech al carrer Indústria, encarregant-se de tasques administratives. Experiència a IBM: Inicialment va perdre l'oportunitat per un cas de "enxufisme". Finalment, va aconseguir entrar-hi el 1970 i s'hi va quedar fins a la seva jubilació el 2005. IBM li va despertar la passió per la tecnologia i va viure l'evolució dels ordinadors personals. La seva vinculació amb la SEAS Inicis a la SEAS: Va entrar a través de Fulgents Ibáñez, qui el va motivar a participar en excursions i activitats de muntanya. Rol dins de la SEAS: Va passar a ser secretari i més tard president durant 16 anys. Impacte personal: La SEAS li ha proporcionat amistats i experiències inesborrables. Vida personal Matrimoni amb la Fina: La va conèixer a la SEAS i es van casar després d’anys de compartir excursions i experiències. Família: La Fina va arribar a Sant Just amb sis anys i van construir una vida junts. Participació en altres entitats Vall de Verç: Va formar part de la segona etapa de la revista i es va encarregar de l’organització i la gestió administrativa. Associació de veïns: Va ser secretari i va contribuir activament a la comunitat. Congrés de Cultura Catalana: Va participar en l'àmbit de llengua, treballant per catalanitzar els noms dels carrers de Sant Just. Política Va militar en els inicis del PSC, però va decidir deixar-ho quan es va fusionar amb el PSOE. Va rebre ofertes per entrar en política, però sempre va preferir mantenir-se en l'àmbit associatiu. Aficions i reflexions Excursionisme: Encara surt a la muntanya dues vegades per setmana. Música: Apassionat dels U2, ha assistit a concerts a Barcelona. Excursió recomanada: Travessa Núria – Ull de Ter. Conclusió Jordi Gironès ha dedicat la seva vida a Sant Just Desvern, combinant la seva passió per la muntanya, la tecnologia i la cultura local.

Gent de Sant Just: Amèlia Nogués En aquest episodi del Gent de Sant Just, l'Amèlia Nogués ens transporta a través de la seva vida, des de les seves arrels al Poble Nou fins a la seva implicació activa a Sant Just Desvern. Amb una narrativa rica en records i vivències, Amèlia comparteix: La seva infància: Moments significatius de la seva vida de petita. La seva trajectòria professional: La dedicació i els reptes al llarg de la seva carrera. El compromís amb el teixit social: Una vida vinculada a la comunitat. Moments destacats Creació de la cooperativa Pau i Justícia durant el franquisme. Gestió de Can Ginestar: Va deixar empremta en cada racó d'aquest espai emblemàtic. Paper en el món de la sardana: La seva implicació en la preservació i promoció d'aquest símbol cultural català. Valors i compromís Amèlia Nogués destaca per: El seu enfocament en els valors comunitaris. El compromís social amb Sant Just Desvern. La seva participació activa en diverses iniciatives culturals i socials. El testimoni d'Amèlia Nogués una vida plena de dedicació a la seva comunitat. A través dels seus relats, podem apreciar la importància d'un llegat basat en l'esforç col·lectiu, la memòria històrica i els valors socials. Una dona que ha deixat una marca profunda en Sant Just Desvern.*

Gent de Sant Just - Palmira Badell En aquest episodi del Gent de Sant Just, ens endinsem en la vida de Palmira Badell, una veïna apassionada per la seva comunitat. Infància a Sant Just Palmira comparteix records del seu entorn familiar i el creixement en un poble ple d'història i valors. Anècdotes de joventut Moments divertits, nostàlgics i plens d'història local. Trajectòria professional La seva experiència laboral i com aquesta ha format part del seu desenvolupament personal i comunitari. Cultura i política local El seu compromís amb les entitats locals. La seva etapa com a regidora, treballant per temes socials i de gènere. Reflexions personals Palmira parla sobre la vida, la salut i el que significa contribuir a la societat. Amor per la música i la cultura Una passió que ha marcat el seu dia a dia i el seu vincle amb el poble. Amb tocs d'humor i nostàlgia, Palmira ens ofereix un testimoni sincer i inspirador del seu compromís amb la comunitat i la seva història.

Gent de Sant Just - Episodi: Pep Quintana En aquest episodi del programa Gent de Sant Just, presentem una conversa íntima amb Pep Quintana, un home de 85 anys profundament arrelat a Sant Just que ha dedicat la seva vida a la preservació de la cultura local. Infància i influència familiar Pep comparteix els records de la seva infantesa i la profunda influència de la seva família republicana, un entorn que va marcar la seva visió del món i els seus valors. Experiències personals La malaltia durant la infantesa i com aquestes vivències van forjar la seva resiliència personal. La passió per la música, un element clau en la seva vida que el va portar a gravar "Els Segadors" durant la dictadura, un acte de gran significat cultural i polític. Relació amb el moviment escolta Pep reflexiona sobre la seva vinculació amb els escoltes, una experiència formativa que va consolidar el seu compromís comunitari. President dels Centres d'Estudis de Sant Just Com a president d'aquesta entitat, Pep ha tingut un paper central en la preservació i difusió de la cultura local, treballant activament per mantenir viva la memòria històrica del poble. Aficions personals A més del seu compromís cultural, Pep comparteix les seves aficions, com ara: - La música, una constant en la seva vida. - La fotografia, una manera de capturar i preservar moments i espais significatius. Reflexions finals A través d'aquesta conversa, descobrim la vida d'un home dedicada a la cultura i a la comunitat, amb una mirada honesta i inspiradora que ens connecta amb la història i la identitat de Sant Just. Un testimoni imprescindible per entendre l’arrelament i el compromís cultural d’una generació.

Gent de Sant Just - Lluís Segura En aquest episodi del programa Gent de Sant Just, conversem amb Lluís Segura, un dels habitants il·lustres de Sant Just Desvern. Infància a Sant Just Lluís comparteix els records de la seva infantesa al municipi, parlant de com era el poble i les vivències que el van marcar de jove. Etapa com a professor Reflexionem sobre la seva experiència com a professor i el seu compromís amb l’educació, una tasca que ha influenciat generacions d’estudiants. Trajectòria política Lluís ens parla del seu pas per la política local, destacant el seu paper com a alcalde durant dues legislatures. Es debat sobre els reptes i assoliments d’aquesta etapa i el seu impacte en el municipi. Aportació cultural i social Explorem la seva contribució cultural i social a la comunitat, on ha estat una figura clau per impulsar projectes i iniciatives locals que han enriquit la vida del poble. Reflexions personals El passat, present i futur de Sant Just. El paper fonamental que han tingut la seva família i la seva educació en el desenvolupament de la seva trajectòria vital i professional. Una conversa plena de reflexions sobre lideratge, comunitat i arrelament, on Lluís Segura ens mostra la seva mirada personal sobre la història i el futur de Sant Just Desvern.

Orígens i història familiar Llorenç Rey, actual director de Ciabbatta, representa la tercera generació d'una família de mestres forners que va iniciar el seu camí l'any 1926 amb el seu avi, Joan Rey, a Lleida, concretament al Molí del Corriu, a Guixers. Aquest molí, situat en un encreuament de camins entre Berga i Sant Llorenç de Morunys, va esdevenir un punt de trobada per viatgers i comerciants, oferint farina i pa negre, elaborat amb les restriccions de l'època. El seu pare, Llorenç Rey Fill, va continuar la tradició traslladant-se a Avià l'any 1952, on va obrir el primer forn, i finalment, el 1964, la família es va establir a Sant Just Desvern, creant l'emblemàtic Forn de Calrei, que va funcionar durant més de 35 anys. Infància i joventut Llorenç Rey va néixer l'any 1966, poc després de l'arribada de la seva família a Sant Just. Va viure una infància molt lligada al poble, estudiant al Tic Tac i després a l'Ateneu, per acabar a l'Escola Miranda, tot i que va mantenir una estreta relació amb la vida social del municipi, especialment a l'Esplai de Sant Just. Recorda els anys d'infantesa jugant al carrer i vivint en una comunitat on la divisió entre "els de baix de la carretera" i "els del centre" era ben marcada. Experiència empresarial Ja de ben jove, Llorenç va començar a implicar-se en el negoci familiar, però no va ser fins al 1991, quan va decidir prendre les regnes i transformar el model de negoci de Forn de Calrei en l'actual Ciabbatta, una empresa més moderna i amb un enfocament cap a la proximitat i qualitat del producte. Amb la seva visió empresarial, va ampliar l'oferta obrint diverses botigues i cafeteries, arribant a tenir-ne fins a vuit establiments, actualment set. El seu model combina la producció centralitzada amb la distribució contínua als establiments propers. Implicació política Llorenç Rey també va tenir una destacada trajectòria política. Va entrar com a regidor de l'Ajuntament de Sant Just amb només 19 anys, representant Convergència i Unió, on va estar fins al 1991. Després d'un llarg parèntesi, l'any 2007, va tornar a la política com a cap de llista de CiU, amb l'objectiu d'aportar la seva experiència i visió empresarial a la gestió municipal. Va tenir una etapa de vuit anys a l'oposició, després de la qual va decidir deixar la política activa, considerant que havia complert el seu compromís. Oci i passions A banda de la seva activitat professional, Llorenç sempre ha tingut una gran passió per l'esquí, una afició que el va portar a fundar el club d'esquí Flick Flack, que organitzava sortides setmanals i viatges als Alps. Fins i tot va arribar a mobilitzar fins a 250 persones en algunes sortides, demostrant la seva capacitat organitzativa i el seu esperit emprenedor. El futur de Ciabbatta Actualment, Llorenç Rey es troba en un procés de transició generacional, cedint el testimoni del negoci als seus fills, que han decidit continuar amb l'empresa familiar. Llorenç continua implicat en el dia a dia de Ciabbatta, però amb la intenció de deixar pas a les noves generacions i poder gaudir d'altres aspectes de la seva vida. Reflexions i reptes futurs Durant l'entrevista, Llorenç va destacar la importància de simplificar la burocràcia municipal per fomentar l'emprenedoria a Sant Just, apostant per una finestreta única com a mesura clau per facilitar els tràmits als empresaris locals. També va remarcar la importància de mantenir la qualitat i proximitat en els productes, tot i les dificultats logístiques que això implica.

Infància i arribada a Sant Just Desvern Pere Oliver va néixer a Barcelona l'any 1941, concretament al barri de Sants. Va estar molt vinculat a la vida cultural de Sants, participant en activitats com el teatre i la natació. Va arribar a Sant Just als 50 anys, en un moment de molta intensitat laboral, fet que va dificultar la seva integració inicial al poble. No va ser fins a la seva jubilació que es va implicar activament en la vida cultural de Sant Just, col·laborant amb la ràdio, la Vall de Vers i el Centre d'Estudis Santjustencs. Trajectòria professional en el món del còmic i el disseny gràfic La seva carrera professional s'estén per més de cinc dècades, deixant empremta en revistes icòniques com El Patufet i El Tebeo. Va participar en la renovació d'El Patufet, intentant modernitzar-lo amb nous col·laboradors com Escobar, Peñarroya i Perich, tot i que el públic conservador no va rebre bé el canvi. També va treballar a El Tebeo, on la innovació gràfica va ser liderada per Paco Mir i altres talents del moment. Etapa a Planeta Cómics i la creació de Cómics Fòrum La seva etapa més llarga i significativa va ser a Editorial Planeta, on va treballar gairebé 40 anys. Va ser el responsable de la divisió de Cómics Fòrum, introduint els còmics de Marvel a Espanya i establint un vincle estret amb els lectors a través de seccions de correu. Va ser responsable de la creació de logotips icònics per títols com Bola de Drac, Doraemon i Shin Chan, ajudant a popularitzar aquests personatges a Espanya. Diferència entre treball creatiu i recreatiu Pere Oliver distingeix entre el treball creatiu, que implica la creació de nous personatges des de zero, i el recreatiu, que consisteix a adaptar i reimaginar personatges ja existents. Tot i haver treballat majoritàriament en l'àmbit recreatiu, li hauria agradat tenir més oportunitats creatives. Faceta d'actor i passió pel teatre Va començar la seva trajectòria teatral als 14 anys, participant en diverses companyies i estudiant a l'Institut del Teatre. Va formar part del grup de teatre de l'Orfeó de Sants i del Teatre Experimental Català, així com col·laboracions en teatre professional. Va actuar en obres com Tot esperant Godot, que va ser censurada per la seva suposada irreverència. Implicació en la vida cultural de Sant Just Un cop jubilat, Pere Oliver es va integrar plenament a la comunitat de Sant Just, participant en diverses iniciatives culturals. Ha col·laborat activament en projectes com la parròquia, la Vall de Vers, el Centre d'Estudis Santjustencs, i especialment a Ràdio Desvern, on ha format part de programes com 60 i més i Justa la Fusta. La seva relació amb la poesia Gran aficionat a la poesia, ha recitat poemes de grans autors com Joan Salvat-Papasseit i Joan Margarit, amb qui va tenir el privilegi d'obtenir el seu permís per declamar les seves obres. La poesia, segons Pere, és una forma d'expressió que connecta amb les emocions i la interpretació teatral. Curiositats i preguntes ràpides Si pogués viure en un dels mons que ha dibuixat, triaria Doraemon, per la seva màgia i alegria. El seu esmorzar perfecte: pa i pernil, una de les seves debilitats gastronòmiques. El seu superheroi preferit és Spiderman, per la seva humanitat i imperfecció, allunyada de la imatge perfecta de Superman. La seva faceta creativa preferida: la seva sèrie original Nacho García, chico de compañía, una proposta trencadora per l'època.

Infància i arribada a Catalunya Meri Barranco va néixer a Tórtoles de la Sierra, un petit poble d'Àvila, en plena postguerra espanyola. La seva família, amb fortes arrels republicanes, es va veure obligada a emigrar buscant més llibertat i oportunitats. La seva primera parada a Catalunya va ser a Maquinensa, Saragossa, on va arribar als 9 anys. Un dels seus primers reptes va ser aprendre el català, gràcies a l'ajuda d'una amiga anomenada Carmina Soro, qui la va integrar en l'entorn escolar. Posteriorment, es va traslladar a Ribarroja d'Ebre abans d'arribar finalment a Sant Just. Arribada a Sant Just i adaptació al poble Es va instal·lar a Sant Just Desvern el 1969, després de casar-se amb 20 anys. Va trobar un poble tranquil, encara en procés de creixement, amb carrers sense asfaltar i una vida comunitària molt diferent de la que havia conegut abans. Les dificultats inicials d'integració es van superar gràcies a la seva participació en la vida social del poble. Influència familiar i compromís social La figura del seu avi, represaliat políticament, i del seu pare, perseguit pel règim franquista, van influir en la seva visió social i política. Aquest llegat familiar la va portar a implicar-se en diverses lluites socials i a treballar per una societat més justa. Inici en la vida associativa El seu primer contacte amb l'activisme local va ser a través de la seva participació com a interventora en les eleccions municipals. Amb el naixement del seu fill, va començar a involucrar-se en l'AMPA de l'Escola Núria, treballant per evitar el tancament del centre educatiu. També va formar part de diverses entitats culturals i esportives, com l'Associació Sardanista de Sant Just i el Club Frontenis, que ella mateixa va ajudar a fundar. Participació en entitats locals Ha estat membre activa de múltiples associacions, com l'Associació de Veïns, on ha treballat per impulsar projectes comunitaris. La seva implicació en temes mediambientals amb el Grup Ecologista Nuri i en iniciatives socials i culturals ha estat constant al llarg dels anys. Va ser una de les impulsores del Meribús, el servei de transport públic que connecta Sant Just amb Barcelona. Trajectòria política La seva entrada a la política activa va ser gràcies a Lluís Segura, qui la va proposar per a les llistes del PSC. A les primeres eleccions va anar de número nou, però en les següents amb Ramon López va aconseguir ser regidora. Va ocupar diverses carteres, com esports, cultura, transport, sanitat i benestar social, destacant pel seu treball en les escoles esportives i la mobilitat. L'associació de veïns com a escola de democràcia La seva experiència a l'Associació de Veïns ha estat clau per entendre les necessitats del poble i treballar de manera directa amb la ciutadania. Destaca el paper de l'associació com a eina de participació ciutadana i d'activisme social. Implicació actual i voluntariat Actualment, dedica el seu temps al voluntariat a la llar Nostra Senyora de Lourdes, on col·labora en tasques d'atenció als residents. Continua defensant el treball comunitari i el compromís social com a eines de canvi. Presència als mitjans locals Ha estat col·laboradora de Ràdio Desvern durant molts anys i ha participat en programes d'Esplugues Televisió. Considera la ràdio com una plataforma fonamental per informar i connectar amb la ciutadania.

Infància i joventut a Sant Just Origen familiar i primer record de Sant Just: Pere Fontgrasa va viure al carrer Badó número 6, vis, en una casa que encara avui es conserva. El seu pare va ser un dels fundadors del Club de Futbol Sant Just, fet que va influir en els seus primers records, anant amb ell al camp de futbol i més tard a Esplugues. També recorda moments d'infantesa amb la seva mare, com els berenars a la font de la Bona Aigua o a Can Cortés. Educació i primeres responsabilitats: Va començar estudiant al Col·legi Núria, però després de la mort del seu pare el 1951, la seva mare no va poder pagar les quotes i va ser traslladat a les escoles nacionals. Mossèn Antonino va intervenir per aconseguir que pogués continuar al Núria amb una quota reduïda a canvi de fer de escolà. Va exercir de escolà entre els 9 i els 15 anys, cosa que li va permetre continuar els estudis. El pas pel futbol i el bàsquet: Va jugar de porter al juvenil del Sant Just entre 1957 i 1959, però després del tancament del club va provar sort al FC Barcelona, sense èxit. Finalment, va decidir passar al bàsquet, on va jugar i va ser delegat durant molts anys. Va ser coautor d'un llibre sobre la història del bàsquet local amb Joan Guiu. Trajectòria professional Inici en el periodisme Va començar treballant en diferents mitjans locals fins que va aconseguir una oportunitat a Ràdio Sabadell i el Diari de Sabadell, on va poder exercir de periodista professional. Va intentar entrar en diversos mitjans de comunicació de Barcelona, com Ràdio Barcelona, Correu Català i Ràdio Joventut, però sempre li rebutjaven pel seu accent català en castellà. Ràdio 4: pioner de la ràdio en català L'any 1976, després de la mort de Franco, va començar a treballar a Ràdio 4, la primera ràdio pública en català. Va ser una de les primeres veus a l'emissora, encarregat de llegir les notícies en català adaptades de les agències de premsa. Va recordar que, tot i les dificultats inicials, van aconseguir tenir una audiència de 450.000 oients, demostrant la necessitat d’una ràdio en català. Va treballar a Ràdio 4 fins a la seva jubilació el 2011, consolidant-se com una figura clau en la ràdio catalana. Diari de Sabadell Del 1971 al 1981, va ser redactor en cap del Diari de Sabadell, una feina intensa que combinava amb la ràdio. Va portar les dues feines alhora fins que va ser nomenat fix a Ràdio Nacional d'Espanya, fet que el va portar a deixar la premsa escrita. Tornada a Sant Just i contribució històrica Després de jubilar-se, va tornar a Sant Just i es va implicar activament en el Centre d'Estudis Santjustencs, on va ser vicepresident i president durant diversos anys. Va participar en la creació de publicacions històriques com la Miscel·lània de Sant Just i el llibre "Abans de Sant Just", aportant el seu coneixement i investigacions. Ha estat una figura clau en la preservació de la memòria històrica del poble. Projectes recents: "Samsonianes" Actualment, escriu una sèrie d'articles titulada "Samsonianes", on explora la història de la fàbrica de ciments Sanson, peça fonamental en el desenvolupament de Sant Just. Ha escrit més de 140 articles sobre aquest tema, i té plans de publicar un llibre recopilatori sobre la història de l'empresa i el seu impacte en el municipi. Vida docent Entre 1992 i 2011, va ser professor de periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, on impartia classes de teoria i pràctica de ràdio. Explica que va gaudir molt de l'experiència i que li va permetre compartir la seva experiència amb les noves generacions. Reflexions finals i música En acabar l'entrevista, Pere Fontgrasa va destacar la seva passió per la ràdio i el periodisme, recordant com als seus inicis ja mostrava interès per comunicar. Va escollir com a cançó representativa de la seva vida "Hey Jude" dels Beatles, una de les seves bandes preferides.

Infància i arribada a Sant Just Orígens El doctor Camprodon no és originari de Sant Just, sinó que hi va arribar després de casar-se. La seva esposa, Rosa Maria Gasulla, era de Sant Just, fet que va motivar el trasllat. El seu sogre li va oferir la possibilitat de construir una casa al jardí de la seva propietat. Primers anys a Sant Just (1967) Sant Just era un poble tranquil, més petit i familiar que en l'actualitat. Camprodon passava la major part del temps a l'hospital i només venia a casa per dormir. Es va establir a Can Gasulla, una casa construïda l'any 1947. Carrera professional en medicina Trajectòria inicial Va començar la seva carrera a l'Hospital de Sant Pau, on es va formar com a cirurgià sota la tutela del doctor Antoni Llaurador. Va continuar la seva formació amb estades a hospitals internacionals, com a Denver, Colorado, on va estudiar trasplantaments hepàtics. El primer trasplantament de fetge Va realitzar el segon trasplantament de fetge a Espanya el 1984, després d'anys d'investigació i pràctica en animals. El pacient va sobreviure dos mesos abans de morir per una infecció pulmonar. Malgrat la seva preparació, la política hospitalària el va deixar fora dels futurs trasplantaments, destinant-los a altres hospitals. Dedicació actual a la medicina Tot i estar jubilat, continua oferint assessorament mèdic i acompanyant amics en situacions delicades. Manté una forta connexió amb l'Hospital de Sant Pau, ajudant en casos d'especial gravetat. Experiència política a Sant Just Candidatura política (1987) Va liderar la llista de Convergència i Unió en les eleccions municipals del 1987. Va guanyar les eleccions, però un pacte tripartit entre el PSC, Iniciativa i Esquerra Republicana el va privar de l'alcaldia. Malgrat la derrota, va mantenir bones relacions personals amb els adversaris polítics. Opinió sobre la política local Considera que l'actual alcalde, Joan Basagañas, és una persona honesta i preparada per liderar el municipi. Recorda amb ironia els obstacles i les aliances polítiques de l'època. Passió per l'art i les antiguitats Creació del projecte "Estàtera" Un cop jubilat, va dedicar-se a la compra i venda d'antiguitats. Viatjava sovint a Buenos Aires i Montevideo per adquirir peces úniques. Va muntar una botiga a Sant Just, aprofitant un local familiar. La seva passió per l'art el va portar a escriure diversos llibres sobre artistes, com Josep Portuna. Vida familiar i reflexions finals Matrimoni i família Porta 57 anys de matrimoni amb Rosa Maria Gasulla i aspira a celebrar els 60 anys junts. Ha inculcat valors a la seva família i es mostra satisfet amb el seu llegat.

Tots els dilluns xerrerem una estona amb Gent de Sant Just. Avui ens vista Quima Jiménez, perquè tothom té una història per explicar

Tots els dilluns xerrerem una estona amb Gent de Sant Just. Avui ens vistiat Raquel Delriu Campillo, perquè tothom té una història per explicar