episodis

Visió general Programa especial de Halloween de Godiva i Bonaparte amb una selecció de cançons de terror, humor negre i converses sobre monstres, cinema fantàstic i icones pop. Arrenca amb una atmosfera a l’estil The Twilight Zone i un estudi “buidat” per l’ocasió. El to és juganer, irreverent i molt cinèfil. "This is the dimension of imagination... It is an area which we call the twilight zone." To i temes: combinació de música surf/garage/rock’n’roll, clàssics de Halloween i referències a vampirs, homes llop, kraken, pallassos i cinema de terror. Humor negre: descripcions gore (paròdia), bromes internes i crítica sociopolítica estil cabaret. Playlist destacada (ordre aproximat) Monster Mash (versió) — “Rigamorticians” • Clàssic absolut de Halloween. Giza Vampire — Archie King • Vampirisme amb twist exòtic. The Munsters Theme (versió) — Jack Marshall • Nostàlgia televisiva. Spooky Movies — Gary Paxton • Amor per les pel·lis de sèrie Z dels 50-60. Kraken — The Magnificent Brotherhood • Monstre marí mític a la cultura pop. Alligator Wine — Screamin’ Jay Hawkins • Vudú, ritme i teatralitat. The Little Old Grave Robber Meek — Don Hinson • Humor macabre de cementiri. Underground — Tom Waits (anomenada “Undergram” al programa) • Ambients foscos i subterrànies. I Was a Teenage Werewolf — The Cramps • Psychobilly icònic. Zombirella vs Octopus Man — Messer Chups • Estètica pulp, surf i pin-ups. Batman — The Markets • Versió surf de la icona del còmic. Psicosis 5 — Los Peyotes • Garage amb punyalades sonores a l’estil Hitchcock. Vampires Ball — Mandrake • Festa de monstres a la pista. Stranded in the Jungle — New York Dolls • Glam salvatge amb maquillatge fantasmagòric. These Hands — The Dubnet • Pallasso de circ en clau de thriller. The Pink Panther Theme — Henry Mancini • To rosa per descompressió final. Temes de conversa clau Vampirs: metàfores i clàssics Vampirs “reals” i d’energia: • “Xucladors de sang, xucladors d’energia” com a metàfora social. Rànquing exprés de cinema de vampirs: • Nosferatu (Murnau, 1922) — expressionisme alemany i arrel del mite cinematogràfic. • Dràcula (Tod Browning, 1931) — Bela Lugosi i l’era Universal. • Hammer Films (Terence Fisher, anys 50) — estètica gòtica colorista. • Coppola (1992) — atractiva però més irregular segons el locutor. TV i iconografia pop The Munsters vs. The Addams Family: diferències d’humor i personatges; record d’infància i el “cap quadrat” a l’estil Frankenstein. Batman & Robin: lectura de subtext suggerit i allò “políticament incorrecte” d’ahir vs. avui. Cinema fantàstic i erotisme pulp Barbarella com a icona sexy sixties. Jesús Franco: recomanacions com “Vampires” i “La noche de Walpurgis”; trencant mites en una Espanya fosca i censurada. Pallassos i por Coulrofòbia: el programa contraposa fascinació i terror. “Els pallassos són terrorífics.” Referències a Stephen King i la imatge del circ com a espai inquietant. Humor negre i sàtira Disfressa de mantilla i peineta inspirada en figures polítiques (Gospedal, Soraya) per un “carnaval religiós-patriòtic”. Gags gore i anècdotes (“traficant d’òrgans”) en clau paròdica. Moments memorables Obertura The Twilight Zone per fixar el to: entre ciència i superstició. Bloc “Bloody Marys”: seqüència de cançons de cementiri i Frankenstein amb ràfegues de diàlegs pulp. Gir rosa final amb The Pink Panther per trencar el clima tenebrós i acomiadar amb somriure. To i estil Eclèctic, gamberro i cinèfil, amb passió pel garage-surf i la cultura de sèrie B. Equilibri entre música, nostàlgia televisiva, història del cinema de terror i humor negre en clau de revista radiofònica.

Resum general Programa temàtic dedicat al surf rock, des dels seus orígens a la Califòrnia dels 60 fins a reinterpretacions locals (Barcelona 80s), underground actual i influències globals. Entre cançons i bromes, els locutors repassen pioners, clàssics, connexions amb els Hot Rods i ramificacions cap al garatge i l’energia punk. Temes principals • Orígens del surf rock (inicis 60s): sol, sorra i Hot Rods com a imaginari; festes improvisades i energia juvenil. • Pioners: Dick Dale amb Fender Stratocaster invertida i reverb al màxim; The Duals i les primeres peces de motor i carretera. • Clàssics imprescindibles: ecos de “Wipe Out” (Surfaris) i “Pipeline”, i el furor rítmic de “Surfin’ Bird”. • Entre surf i garatge/punk: The Ready Men i The Kaisers marquen el pont d’intensitat; després, l’underground valencià (Wau y Los Arrrghs!!! i Los Furtivos) aporta actitud crua i directa. • Escena local BCN (80s i actual): Loquillo y Trogloditas (“Solo en la playa” i versió de “Hawaii 5-0”), Brighton 64 i els Tiki Phantoms (“Bala de Plata”). • Influències globals i cinema: Japanís retro rock (The Pebbles) i el segell de John Barry amb la banda sonora de Beat Girl, de tall marcadament surf. Temes destacats i pistes esmentades • Dick Dale – “Let’s Go Trippin’” (pioner del surf rock) • The Duals – “Stick Shift” (temàtica Hot Rods) • The Surfaris – “Wipe Out” (referenciada com “Guai Pau”) • The Chantays/The Surfaris – “Pipeline” (citat com a icònic) • The Trashmen – “Surfin’ Bird” (energia frenètica) • Johnny and the Hurricanes – “Crossfire” • The Ready Men – “Disintegration”; The Kaisers – “(What’s) I Say” • Loquillo y Trogloditas – “Solo en la playa”, “Hawaii 5-0” (versió) • Brighton 64 – “La casa de la bomba” • Tiki Phantoms – “Bala de Plata” • Wau y Los Arrrghs!!! – “Niña”; Los Furtivos – “No puedo aguantar más” • The Pebbles – “Pebbles Twist” (bandes nipones de twist/surf actual) • John Barry – Beat Girl (color surf en BSO) Moments i cites “Ens estem desintegrant… Tot per a vosaltres, petita audiència.” “Aloha… el gran Cajala? Cajula?” “No només a Hawaii trobem surfistes. A la Barcelona dels 80 també…” Notes i context • L’episodi s’obre amb una llarga franja d’anuncis i promocions (altres programes, informació electoral i serveis locals), abans d’entrar al tema principal. • To distès i juganer: bromes, lapsus de noms i interjeccions (“Bona nit”, “Fins demà”) com a marques d’identitat entre cançons. • Connexió amb l’imaginari de Hot Rods, taules trencades i festa; el surf rock es presenta com a energia viscuda que frega el garatge i el punk. Per què escoltar-lo • Per un viatge àgil i musical pel surf rock: pioners, clàssics i derivacions. • Per descobrir escenes locals (BCN, València) i ponts internacionals (Japó, cinema). • Per l’ambient entretingut i didàctic dels locutors, que combinen context, humor i bones seleccions.

Resum del programa Un viatge enèrgic pels inicis del garage rock als 60: guitarres amb fuzz, veus esquinçades i una actitud crua que va sembrar la llavor del proto-punk. El programa recorre peces icòniques (The Troggs, The Seeds, The Animals, Count Five, ? and the Mysterians, 13th Floor Elevators, The Electric Prunes, The Who, The Sonics, The Kinks) i tanca amb una mirada al revival modern (The Vicars) i a veus femenines clau (Miss Ludella Black, The Delmonas). Pistes destacades i moments clau • The Troggs – "Wild Thing" i The Seeds – "Can’t Seem to Make You Mine": la cruesa melòdica que defineix el primer garage. • The Animals – "It’s My Life": orgull d’independència i R&B britànic passat per l’actitud garage. • Count Five – "Psychotic Reaction" i ? and the Mysterians – "I Need Somebody": fúria adolescent i riffs fuzz contagiosos. • 13th Floor Elevators – "You’re Gonna Miss Me" i The Electric Prunes – "I Had Too Much to Dream (Last Night)": la costura entre garage i psicodèlia. • Shadows of Knight – "Shake", The Grodes – "Let’s Talk About Girls", The Who – "My Generation": del teen-punk al manifest generacional. • The Sonics i The Kinks – "All Day and All of the Night": el so més salvatge i l’arsenal de riffs britànics. • The Bare Facts – "Tell Me" i The Kingsmen – "Money": joies Nuggets i R&B gamberro. • The Litter – "Action Woman" i The Vicars – "Common Stop" (2009): pont entre clàssics i revival. • Miss Ludella Black & The Masonics, The Delmonas: potència femenina dins l’univers garage. "It’s my life and I’ll do what I want" — The Animals "I had too much to dream last night" — The Electric Prunes Per què importa • Mostra com el garage rock va anticipar el punk i la psicodèlia. • Combina clàssics sixties amb ressons contemporanis, evidenciant la vigència del gènere. • El to del programa (Lady Godiva i Bona part) aporta ritme, humor i context entre cançó i cançó.

Panorama general Godiva condueix en solitari un recorregut musical i narratiu pel desert interior: un viatge de contracultura i carretera amb parades en bars polsosos, una escapada a Las Vegas i un comiat melangiós. Entre cançons icòniques i comentaris punxeguts sobre l’absència de Bonaparte, el programa traça un fil temàtic sobre excessos, fidelitat, nostàlgia i redempció. Temes principals • Contracultura i límits: l’ombra d’Easy Rider i “The Pusher” per parlar de drogues, llibertat i costos espirituals. • Amor i compromís: “I Walk the Line” de Johnny Cash com a declaració de lleialtat enmig de la soledat. • Nit, bar i desig: atmosferes after dark, jukebox, tequila i bossa, entre noir i seducció. • Picabaralla i tendresa: disculpa/retret amb “Small Song”, joc entre vulnerabilitat i ironia. • Vegas i miratges: carretera cap a Las Vegas, taules de joc, llums que enceguen i ressaca moral. • Saudades i arrels: tancament amb “Canción Mixteca”, el plor de qui és lluny de casa. Moments i idees clau • Godiva es declara sense brúixola i sense Bonaparte: el viatge serà intuïtiu i visceral. • “The Pusher” obre el debat sobre l’ètica del consum i el tràfic, amb la cultura road movie de fons. • Cash aporta el contrapunt de fidelitat austera enmig de la intemperie emocional. • Paisatge sonor nocturn: after dark, bar ple de pols, bossa i una April-March que "toca amb les mans". • La relació Godiva–Bonaparte es mou entre broma i retret (“una cançó petita a canvi d’una gran bufetada”). • Vegas com a miratge: fitxes, whisky i tabac, i el recordatori que qui no té sort al joc, potser la té en l’amor. • El comiat en castellà mexicà porta nostàlgia i desarrelament de pel·lícula. Cites destacades “Goddamn, the pusher, man.” “Because you’re mine, I walk the line.” “Qué lejos estoy del suelo donde nací… ahora que lejos yo vivo sin luz, sin amor.”

Visió general Programa nocturn amb format de viatge sonor i literari: una conducció per carreteres i ciutats adormides, entre amor, fatalisme i solitud. El locutor presenta un especial dedicat als "night losers" i intercala fragments en català, anglès i francès amb un fil narratiu que evoca una ruta de matinada. "Programa dedicat als night losers... Conduïm nosaltres." La peça alterna pujades emocionals i paisatges foscos: amor com a addicció, destí ineludible, predació urbana, extasi de club i devoció romàntica. Tot plegat, puntejat per salutacions nocturnes i comiats que funcionen com a fites d’itinerari. Temes principals Conducció nocturna i fugida: la carretera com a espai de llibertat i deriva emocional. Amor com a addicció i fatalisme: del desig eufòric a la rendició davant el destí. Solitud i predació urbana: figures de caçador, ombres i identitats que es creuen en bars i carrers. Hipnosi del ritme i clubs: magnetisme del beat i trance col·lectiu. Devoció i retorn: declaracions d’amor absolutes i el difícil camí de tornada. Moments destacats i cites Amor eufòric i risc (224–301) • L’amor com a subidó nocturn i dependència. "Love is the drug for me" / "Love is the door I'm thinking of" Tragèdia i consol (388–602) • Escena crepuscular amb pèrdua i promesa de calma. "Everything will be alright tonight" Impuls i violència continguda (870–898) • Tensions nocturnes i urgència: desig de trencament “ha de ser aquesta nit”. Destí contra voluntat (1212–1568) • Iconografia de lluna assassina, inexorabilitat i rendició. "Fate up against your will" "He will wait until you give yourself to him" Amor eteri i misteri (1591–1785) • Tacte oníric: el vent, el bes, la revelació dels misteris de l’amor. "And the mysteries of love come clear" Deriva urbana del passatger (1848–2250) • De la pluja púrpura a la ciutat buida: la mirada que flota rere el vidre. "I am a passenger, and I ride..." Ombres i caça nocturna (2423–3024) • Narrativa de caçador/ombra, francès i català entre bars, portes i mirades. "Sóc un caçador solitari..." "Dance in bars and restaurants" Trance de club (3152–3183) • Pulsió hipnòtica i col·lectiva. "We are hypnotized by the rhythm" Retorn i devoció (3308–3557) • Mel d’eco i declaració d’amor incondicional. "Just like honey" "I don't give a damn about anyone but you" To i ambient Cinematogràfic i noctàmbul: ecos lynchians, carretera i neó. Alternança de tendresa i perill: intimitat, amenaça i fatalisme. Multilingüe i referencial: capes de cultura pop i poesia urbana. Estructura del programa El locutor marca l’itinerari amb salutacions i fites; les seccions de sota apunten a l’inici del “tema real” de cada bloc, evitant els teasers inicials.