Altres
Episodis etiquetats amb Altres
Veus Parròquia del 6/6/2012 — Atur juvenil i banca ètica, Bon Samarità i Urrà
Context i fil conductor del programa Veus de la Parròquia combina informació parroquial, reflexió evangèlica i la secció "Finestra de Justícia i Pau (J&P)". El fil temàtic dominant és la responsabilitat social cristiana: del Bon Samarità a l’atur juvenil i la gestió ètica dels recursos, fins als impactes socials d’una presa a Colòmbia. Lema de l’any • "Parròquia acollidora i socialment atenta" — compromís de la comunitat amb la realitat social del moment. Evangeli i comunitat Lectura: El Bon Samarità (Lluc 10, 25-37) • Centre del missatge: estimar Déu i el proïsme. • Clau ètica: compadir-se i actuar davant el sofriment aliè. "Doncs tu fes igual" Dinàmica comunitària i activitats • Preguntes de reflexió oberta sobre com aplicar l’Evangeli a situacions actuals d’injustícia. • Festivitat del Corpus amb vespres solemnes i proposta de dinar de germanor (canvi d’horari de missa i venda de tiquets). • Anunci d’una conferència sobre energia eòlica (alternativa als combustibles fòssils i nuclears). • Recordatori de marcar la creueta a la renda per finançar Església i obres socials. Finestra de Justícia i Pau: atur juvenil, banca i alternatives Diagnosi de la crisi de treball i crèdit • L’atur juvenil i de llarga durada s’agreuja per la contracció del crèdit productiu. • Crítica a la banca per derivar estalvis a l’especulació i quedar-se sense capacitat de finançar PIMEs i autònoms. • Efectes previstos a mitjà termini: diversos anys fins a la normalització bancària; prioritat política a refinançar la banca en lloc de l’economia productiva. • Risc ètic i social: traïció de la confiança ciutadana, “capitalisme salvatge”. Propostes i vies d’acció • Formació integral (FP i oficis: impressors, tornejadors, mecànics, soldadors, electricistes, reparació d’ordinadors i electrodomèstics, fusteria...). • Economia de proximitat: conreu de terres properes i circuits curts de consum. • Emprenedoria i cooperatives amb suport de microcrèdits i banca ètica (Triodos, Fiare) per projectes socials i no especulatius. • Habitatge: activar pisos buits de la banca en lloguer assequible (200–250 €) per evitar degradació i cobrir necessitats bàsiques. • Governança: recuperar el paper públic al servei del bé comú i la Constitució, per damunt dels interessos financers. "El que ens preocupa és [...] percentatges molt elevats d’aturats de llarga durada, entre els quals el col·lectiu de joves és el més afectat." Context històric • Referència a la tradició catalana d’alçar l’economia amb formació professional i iniciativa privada responsable. Rius i pobles: el cas de la presa d’Urrà (Colòmbia) Cosmovisió i territori • Poble Emberà Catio a la conca del riu Sinú; el riu és identitat i seguretat alimentària. • Llegenda de Caragaví sobre l’origen i la cura de l’aigua com a bé escàs i comú. Projecte Urrà I i impactes • Presa inaugurada el 2000: va inundar 100.400 hectàrees d’territori emberà. • Col·lapse de la pesca tradicional (abans, 6.000 t/any; el bocachico passa a ser article de luxe importat). • Desembassaments bruscos: erosió, destrucció d’hortes, sedimentació i alteració d’aiguamolls. • Contaminació durant l’ompliment i proliferació de malalties i mosquits. • Resistència indígena: marxes, acampada a Bogotà i defensa de drets. "Per als Emberà era impensable que es pogués tapar el riu i matar-lo." Butlletí informatiu final • La Fiscalia investiga possibles delictes en la constitució de Bankia (comptables, falsedat documental, administració deslleial, estafa, apropiació indeguda). • El Parlament rebutja rebaixar condicions dels expresidents de la Generalitat (debat sobre incompatibilitats i despeses d’oficina). • Detencions a Lleida per danys a la seu del PP després d’una manifestació (Mossos desvinculen l’operatiu d’una tancada d’estudiants). Idees clau que travessen l’episodi • L’Evangeli com a criteri per veure, jutjar i actuar en crisi social i econòmica. • Necessitat d’un ecosistema financer ètic per reactivar feina i dignitat. • L’aigua com a bé comú: les infraestructures han d’avaluar-se pel seu impacte social i ambiental.
Cinema sense condicions del 5/6/2012 — De Malick a Godard vs Allen: debats i crítiques
Panorama general Episodi coral sobre cinema amb crítiques d’estrenes, recuperacions de clàssics, un especial del Cineclub Utopia dedicat a “L’arbre de la vida” i un debat final intens: Jean-Luc Godard vs Woody Allen. "És una catedral del cinema." (sobre “L’arbre de la vida”) Crítiques i recomanacions Tornada als 80 i Superman • Nostàlgia crítica: es reivindiquen virtuts i limitacions del cinema dels 80, amb menció a “Superman” (forta defensa del primer film, cansament amb la quarta part). • Reflexió sobre com la moda, la il·luminació i els efectes especials envellits condicionen la percepció actual. Ken Russell: “Viatge al·lucinant al fons de la ment” (Altered States) • Ken Russell és descrit com a realitzador potent: psicodèlia, iconografia religiosa i sexual, i gran sentit del muntatge. • El film explora límits de la ment, ciència i antropologia, amb to visual extrem i moments gore; William Hurt sosté la pel·lícula amb solvència. “Das Boot” (Petersen) • Clàssic de submarins: tensió sostinguda durant hores, claustrofòbia i ús magistral del so (sònar, càrregues de profunditat). • El moviment de càmera en espais estrets i el crescendo dramàtic la converteixen en una obra mestra del gènere bèl·lic. “On Golden Pond” (Rydell) • Drama familiar amable elevat per Katharine Hepburn i Henry Fonda en el seu comiat; interpretacions que salven un relat clàssic, tot i certa estètica “passada de moda”. Estrenes febles: Hallström, Kasdan, “Blancaneus i la llegenda del caçador” • “La pesca del salmón del Yemen” (Lasse Hallström): comença brillant amb sàtira política i una gran Kristin Scott Thomas, però deriva cap a un romanç previsible. • “Por fin solos” (Lawrence Kasdan): decepció generalitzada; gran repartiment que no rescata un guió superficial. • “Blancaneus i la llegenda del caçador”: visualment competent amb Charlize Theron, però globalment buidor i trivialitat; dubtes sobre el futur de la protagonista jove. “Chronicle” • Sorpresa positiva: found footage que muta en superherois adolescents amb telequinesi i crisi de poder. • Lectura adolescent del “sentir-se amo del món” i comparació encertada amb Akira; escenes espectaculars i originalitat dins el gènere. Cineclub Utopia: “L’arbre de la vida” (Terrence Malick) Per què veure-la • Defensada com obra d’art i experiència per a pantalla gran i bon so; combina l’infinit còsmic amb la intimitat familiar. • El tram central amb la relació Brad Pitt – fill aporta el gruix emocional; actuació de Pitt, “de les millors” de la seva carrera. Claus de lectura i recepció • Film poètic i no convencional: demana una actitud oberta; no és el “film de Brad Pitt” convencional. • Es debat com “enfrontar-la”: com a setè art i experiència sensorial més que com a narració lineal. Darrere de càmera • Llum natural i càmera en mà/Steadicam; rebuig d’efectes digitals massius. • Col·laboració amb el responsable d’efectes de 2001 per a la secció còsmica. • Malick improvisa i crea a la sala de muntatge; existí una versió de més de 4 hores. • Sean Penn, retallat al muntatge, va quedar “difós” a la versió estrenada. Programació futura del Cineclub • A l’aire lliure: Drive i La invenció de Hugo. Tornada al setembre amb The Descendants. “Drive” • Neo-noir estilitzat: fotografia excel·lent, música precisa, subversió del cine negre clàssic, i moments gore d’impacte. • Personatge principal “molt lograt” i posada en escena de “fredor nòrdica”. “Professor Lazhar” (Monsieur Lazhar) • Mestre algerià refugiat al Quebec afronta dol escolar i rigideses institucionals (normatives sobre contacte físic, rol docent). • Protagonista sobri i magnètic; bons treballs dels nens. • Competí a l’Òscar amb “Nader y Simin (A Separation)”; per alguns, menys potent però “del millor” de la cartellera recent. “Els nens salvatges” i el mirall educatiu • Interpretacions excel·lents (Álex Monner; l’actriu de “Pa Negre”); retrets a un final forçat. • Lectura de Gregorio Morán: concentració de la fallida de l’ensenyament, migració, fanatisme religiós i crueltat adolescent. • Crítica a transformacions superficials de l’escola (gramàtica com a “sintagmes” vs aprenentatge profund). Tema central: Godard vs Woody Allen Context • Es parteix d’un article de Jordi Costa que imagina un cara a cara Godard–Allen: xoc d’egos, estètiques i llenguatges (cinema vs televisiu), amb Godard “manipulant” el material a la sala de muntatge. Diferències clau • Godard: iconoclasta de la Nouvelle Vague, trenca normes de muntatge i narració; períodes d’adscripció marxista; films com “À bout de souffle”, “Alphaville”, “Pierrot le fou”, “Le Mépris”. • Allen: sofistica el relat psicològic i la comèdia dramàtica amb ecos de Bergman i Fellini; títols citats: “Delictes i faltes”, “Desmuntant Harry”, “Si la cosa funciona”. Debats del grup • Accés vs profunditat: per alguns, Godard és més profund i fundacional; per d’altres, oportunista i irregular, amb etapes ideològiques que l’ofeguen. • Allen és més accessible i coherent, però amb “sostre” de profunditat temàtica per a alguns. • Comparacions polèmiques: muntatge de Godard vs narrativa fragmentada de Pulp Fiction (Tarantino); es discuteix legitimitat i abast d’aquest paral·lel. Posicions finals • Es tanquen files entre qui veu Godard com a creador absolut capaç de reinventar forma i qui el considera sobrevalorat; Allen es manté com a valor sòlid i llegible. Frases destacades "Si hi ha una pel·lícula que s’ha de veure en pantalla gran..." (sobre “L’arbre de la vida”) "Com pots fer quatre hores dins d’un submarí i que no cansi?" (sobre “Das Boot”) "Una mala baba meravellosa" (sobre Kristin Scott Thomas a “La pesca del salmón del Yemen”) Conclusió Episodi ric en desacords saludables: del plaer de revisitar clàssics i descobrir joies com “Chronicle”, a l’experiència sensorial i espiritual de Malick, per rematar amb un debate-tribuna sobre formes, ideologies i límits del cinema en la contraposició Godard–Allen.