
l'Audició del 23/12/2024
Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.
Episodis etiquetats amb Altres

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.


Resum general del programa 1) Pessebres i pessebrisme (entrevista a Josep Maria Porta i Saborit) • Context i història: orígens medievals (Sant Francesc a Greccio fa 800 anys) i primeres representacions; a Catalunya, notícies des del 1300 i impuls popular via la Fira de Santa Llúcia. • Catalunya i Napols: Carles III introdueix el model napolità a la cort, però a Catalunya el pessebre arrela com a tradició popular. Neix l’Associació de Pessebristes de Barcelona (1863) i es consoliden tècniques i estils. • De casolà a artístic: evolució del pessebre amb el guix (aportació d’Antoni Moliner) i la perspectiva aplicada als diorames. Naixement de l’Escola de Barcelona i reconeixement internacional (Llombardia). • Figures i escultors: Ramon Amadeu com a gran referent (realisme costumista, influència napolitana); també Talarn, Vallmitjana, Fortuny i, a l’Estat, Salzillo. • Cultura viva i global: variants a Sud-amèrica (colors vius, clima d’estiu; llamas al pessebre peruà), Japó (figures amb kimono), Canadà (creativitat amb materials locals). • Institucions i exposicions: pessebres al Museu Marès (pessebre tradicional de Barcelona), Monestir de Pedralbes, Seu del carrer Lledó i enguany Sagrada Família. Recomanació del Museu de Mollina (Antequera). • Present i futur: l’entrevistat defineix el pessebre com art efímer i situa l’actualitat en una “edat d’or” (més afició, més recursos i materials, però defensa l’esperit interpretatiu per sobre del mecatisme). “El pessebre no és una maqueta; és una interpretació idíl·lica d’un espai.” • Oficis i indústria: panorama actual de figuraires (Montserrat Ribes, Castells, Bertran, etc.), auge del caganer com a fenomen popular (versions polítiques i culturals) i anècdotes d’encàrrecs singulars. • Patrimoni i memòria: trajectòria de Fr. Gilbert (Poblet–Solius) i els seus diorames; premis i reconeixements del convidat. 2) Reines medievals catalanes (secció del Joan) • Maria de Montpeller: clau per a la presència catalana a Occitània; mare de Jaume I enmig de conflictes dinàstics. • Violant d’Hongria: diplomàcia i conquesta de València per acord; mediació en pactes territorials. • Constança de Sicília: vesperes sicilianes (1282), legitimitat dinàstica i equilibri entre Corona d’Aragó i papat. • Sibil·la de Fortià: tercera esposa de Pere el Cerimoniós; tensions cortesanes i promoció de la baixa noblesa. • Violant de Bar: govern activa, polítiques francòfiles i suport als papes d’Avinyó; substitueix el rei a corts. • Maria de Luna: regència sòlida, pactisme i intervenció social (pagesia de remença); fi de la Casa de Barcelona i Compromís de Casp. • Maria de Castella: govern de Catalunya mentre Alfons el Magnànim és a Nàpols; gran gestora i promotora d’acords; preludi a Joana Enríquez. 3) Canòdroms de Barcelona (secció del Pep) • Orígens internacionals: curses de gossos a la Gran Bretanya i EUA (llebre mecànica) per substituir pràctiques cruentes. • Barcelona, anys 30–50: fins a 8 canòdroms. Destaquen: Parc d’Esports del Sol de Baix, Kennel de la Diagonal (Real Club de Polo), Canòdrom del Canyardó (prop de Sant Pau), Kennel de Sarrià vinculat a Piscines i Esports. • Transformacions urbanes: usos durant guerra civil i franquista; reconversions en camps esportius, complexos d’oci i finalment cinemes (Diagonal). Persistència de masies com Can Balasc. • Debat final: per què tants canòdroms i cap gran hipòdrom a Barcelona? Model d’“hipòdrom de butxaca”, costos i canvis socials. 4) Llengua i Nadal (consells de bon ús) • Nadal és singular (no “els Nadals” en català formal). • És el tió; “cagatió” només per l’acte de fer-lo cagar. • Diguem nit de Nadal i nit de Cap d’Any (no “nit bona”/“nit vella”). • Felicitacions: bon any (nou), no “Feliç any”. A les campanades, raïm (no “raïms”). • Reis d’Orient (no “Reis mags”); i cavalcada (no “cabalgata”). 5) Música i sintonia • Versions de “What a Wonderful World” (piano i violoncel) i Nadala moderna “M’agrada el Nadal” (Dàmaris Gelabert). 6) Retorn de Bits 40.0 • Reapareix programa de música i cultura pop: equip Mike Devil, Lutxo Bonaro, S1 Belzeblur i Rubén Garanties. • To deliberadament desimbolt i irònic; format mensual; compartiran descobertes musicals i debat obert (amb interacció d’audiència). • Primera recomanació: Lloyd East (àlies de Huerco S), línia ambient/experimental.

Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup MARC (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes).

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Programa dedicat al món del Swing, amb Albert Abella i Diego Fontova

El programa de l’hoquei sobre patins català. Conductors: Artur Àvila i Nani Gil. “Xoc d’estics” ofereix tots els resultats de la jornada i entrevistes als seus protagonistes i, en concret, se centra en l’Ok Lliga masculina i femenina, l’Ok Plata, la Lliga Nacional Catalana masculina i femenina, així com en competicions europees i en els partits que corresponguin a la Copa del Rei i de la Reina.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Programa de converses amb creadors de música popular i periodistes musicals, conduït per Manel Gausachs

Bona música amb l'olor d'aquells vinils de fa uns quants anys., amb Albert Trullàs

Diferents estils com la musica soft, el funk, el Soul, nu disco, chill ... una bona estona de música agradable, amb Carles Rius