
Smooth Jazz Club del 7/2/2024
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.
Episodis etiquetats amb Altres

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.


Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)

Resum del programa "Cinema sense condicions." Bloc 1 — El clàssic: El turment i l’èxtasi (Carol Reed, 1965) Tema central: anàlisi cinèfila, històrica i estètica del biopic sobre Miquel Àngel, amb especial focus en la relació amb el papa Juli II i la gènesi de la Capella Sixtina. Context i font literària Basada parcialment en la novel·la de 650 pàgines d’Irving Stone, The Agony and the Ecstasy. Primeres impressions d’infantesa en B/N vs. la importància del color de luxe (DeLuxe/“Itzman Color”) i el sistema ampli (Todd-AO). Producció i recepció Fox en crisi post-Cleòpatra; reproducció monumental de la Capella Sixtina a Cinecittà. Estrena amb aplaudiments, però fracàs comercial (retorns d’uns 12 M$ i pèrdues >5 M$); pressupost inferit prop dels 20 M$. Guió, direcció i imatge Guió de Philip Dunne: diàlegs d’alta volada i ritme vigorós. Fotografia de Leon Shamroy: extraordinària, amb un obertura-documental de ~12 min que contextualitza l’art de Miquel Àngel. Temes i estètica La “terribilitat” (Vasari): monumentalitat, tensió i moviment; manierisme i neoplatonisme com a marcs del seu idealisme formal. Miquel Àngel s’afirma com a escultor; la pintura és “menor” per a ell (contrapunt a Leonardo). La pel·lícula ho insinua, i el doc inicial ho reforça. Relació de força amb Juli II: conflicte, protecció i mecenatge en un context de guerres i finançament erràtic. Història de l’art i influències Impacte del Laocoont i el Torso del Belvedere (col·lecció vaticana primerenca) en la sintaxi muscular i el dinamisme. Escenes clau: Carrara i el bloc del Moisès (“aquí dins hi és Moisès”), l’epifania als núvols, i els apunts del natural (rostre dels apòstols) que deriven en el canvi de programa cap al Gènesi (anècdota del vi). Sexualitat i representació L’homosexualitat de Miquel Àngel queda insinuada (escenes subtils i rebuig del sexe femení); el film aposta per la sublimació creativa. Debat sobre possible misogínia i la masculinització de figures femenines; justificació idealista: Adam perfecte “a imatge i semblança”. Actors i lectura contemporània Duel Rex Harrison (Juli II) vs Charlton Heston (Miquel Àngel): interpretació de Harrison percebuda com a més potent; rivalitat i “alçades” al rodatge. Lectura meta-artística: el mecenatge vs. la indústria del cinema (Coppola, Kubrick) com a paral·lel de la lluita del creador. "Jo sóc escultor." Bloc 2 — Premis Gaudí: gala, palmarès i comentaris La gala Valoracions crítiques de ritme i realització (In Memoriam amb càmera intrusiva); comentaris sobre presentació, to i intervencions polèmiques. Record i homenatge a Mat Carreras d’Oll. Palmarès destacat Millor pel·lícula: Creatura (Helena Martín). Guardons també a Clara Segura i Àlex Brendemühl; millor muntatge: Ariadna Ribes. Millor pel·lícula en llengua no catalana: 20.000 especies de abejas (Estibaliz Urresola). Direcció novel·la per a Urresola. Millor guió original: Upon Entry (La llegada) — Juan Sebastián Vásquez i Alejandro Rojas. Millor guió adaptat: Isabel Coixet. Millor animació: Robot Dreams. Pel·lícula europea: La sociedad de la nieve (J.A. Bayona) — debat sobre la necessitat de “tornar” al tema i comparativa amb documental del 2021. Comentaris de pel·lícules Saben aquell: bona recreació dels 70 a Barcelona; crítica de lectura hagiogràfica tot i moments d’expiació del personatge. Upon Entry: elevada consideració crítica (amb debat tècnic sobre so a l’inici en alguna còpia de streaming). Creatura: divisió d’opinions sobre claredat dramàtica vs. ambició temàtica. Apunt crític sobre el curt Blau (Neus Ballús): percepció de simplicitat expositiva. Bloc 3 — Avanç del proper clàssic Setmana vinent: Tot per un somni (To Die For, Gus Van Sant), amb Nicole Kidman — disponible a Filmin. Punts clau Cine d’idees i d’ofici: un biopic que converteix la creació a la Sixtina en epopeia artística i dialèctica entre poder i geni. Mirada historicista amb sensibilitat formal: color, formats amplis i una fotografia que encara sorprèn. Debat estètic i ètic: idealisme neoplatònic, cos masculí sublimat i ombres de representació del femení. Actualitat cinèfila: repàs crític i encertat del palmarès dels Premis Gaudí, amb lectures sobre tendències i execució televisiva de la gala.

En NEXT con Yermi De Jesús te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo todos los martes a las 19:30h por Radio Desven en la 98.1FM, te espero

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Bona música, per gaudir-la al màxim amb l'Enric Orozco i en Joan Soto

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.