Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12197episodis
Just Blues del 13/2/2024 - episode art
Just Blues
56'

Just Blues del 13/2/2024

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)

Cinema sense condicions del 13/2/2024 — Tot per un somni (Gus Van Sant), Goya 2024 i Ferrari (Michael Mann): ambició mediàtica, premis i motors - episode art
Cinema sense condicions
1h

Cinema sense condicions del 13/2/2024 — Tot per un somni (Gus Van Sant), Goya 2024 i Ferrari (Michael Mann): ambició mediàtica, premis i motors

Clàssic de la setmana: Tot per un somni (To Die For, 1995) Temes i lectura • Sàtira ferotge de la fama i la televisió: la pel·lícula retrata la obsessió per l’èxit exprés i la manipulació mediàtica com a símptoma d’una societat malalta. • Vigència sorprenent: 28 anys després, el nucli roman intacte. Avui, la televisió es tradueix en xarxes i likes: la buidor i la validació externa són les mateixes. • American Dream dissecat: la falsa promesa que “tothom pot arribar on vulgui” alimenta ambicions desbocades i autoengany. "No ets ningú als Estats Units fins que no surts a la televisió... de què serveix fer alguna cosa que valgui la pena si ningú no ho mira?" • Ètica i poder: l’ús del sexe com a eina de control i la perversió dels continguts per obtenir presència mediàtica. Escriptura i posada en escena • Estructura de fals documental: intervencions a càmera (Kidman, Illeana Douglas) que dosifiquen informació i condueixen la narració amb una proximitat hipnòtica. • Guió sòlid: Buck Henry adapta Joyce Maynard (inspirada en el cas real de Pamela Ann Smart). El film alterna passat i declaracions per construir la manipulació pas a pas. • Mirada d’autor: Gus Van Sant equilibra cinema d’autor i accessibilitat, sense renunciar a la seva crítica sistèmica. Interpretacions • Nicole Kidman, magnètica: Globus d’Or a la millor actriu; construeix una figura de puresa perversa: una màquina de depredació mediàtica. • Joaquin Phoenix (molt jove), colpidor: vulnerabilitat i intensitat; també destaquen Casey Affleck i Illeana Douglas. Paper crucial de la noia de classe baixa (white trash), víctima i mirall del sistema. Referents i influències • Cinema sobre mitjans i fama: A Face in the Crowd (Kazan), Network (Lumet). • Ecos literaris: Madame Bovary (ascens social i enlluernament) i cinema negre a l’estil Double Indemnity (Wilder) en la trama d’eliminar el marit. Escenes i cites clau • Iconografia demolidora: policia empolsant la pantalla mentre sona l’himne amb la bandera; metàfora d’un país que confon mitjà i identitat. • Final sobre gel: bellesa i thrill sota els crèdits, cameo de David Cronenberg. Cameo de George Segal en el món televisiu. • Tesi: la protagonista no aconsegueix “res” substancial; viu de l’aparença, i el film exposa l’absoluta buidor d’aquesta recerca. Goya 2024: palmarès, moments i polèmiques Palmarès i tendències • Gran triomf: La sociedad de la nieve (J.A. Bayona) guanya 12 de 13. Èxit industrial i de públic, amb refinament tècnic (imatge, so, maquillatge, direcció d’art). • Altres destacats: - 20.000 especies de abejas (premis rellevants) - Robot Dreams (Millor Animació i Millor Guió Adaptat) - Millor Europea: Anatomía de una caída (Justine Triet) - Millor Iberoamericana: La memoria infinita - Documental: Mientras seas tú (sobre Carme Elias) Debats i recepcions • Sobre La sociedad de la nieve: bona factura i assessorament rigorós; alguns troben el remake temàtic innecessari (ja existia ¡Viven! i un documental recent). • Llagrimeta final: recurs emotiu efectiu per al gran públic, però discutit entre els crítics. • Anatomía de una caída: film interessant sobre la veritat inabastable, però s’apunten “trampes” de guió; es demana evitar "espoyles" durant el debat. Moments de gala • Sigourney Weaver: discurs elegant i afectuós (inclosa referència al doblatge i una anècdota amb Bill Murray). • Goya d’Honor: homenatge a Juan Mariné (103 anys), presentat per José Sacristán. • Pedro Almodóvar: rèplica a comentaris despectius del polític Juan García-Gallardo (Vox) sobre el cinema espanyol. Anècdota lingüística • "Espoyles": el programa reivindica l’ús primerenc del terme en traduccions de premsa als anys 90 i la seva posterior expansió entre crítics. Estrena: Ferrari (Michael Mann, 2023) Valoració global • Més biopic que benzina: el film se centra en el 1957 d’Enzo Ferrari i la seva vida privada. • Recepció tèbia: ritme amorfe i avorriment recurrent; Adam Driver percebut com a inexpressiu. El bo • Curses filmades amb potència: bones seqüències mecàniques i paisatges; Direcció sòlida en l’accident de la Mille Miglia (impacte i reflexió sobre seguretat). El fluix • Desequilibri: la doble vida personal eclipsa l’epopeia esportiva i disgrega el relat. • Expectatives vs realitat: menys adrenalina de la promesa “pel·li de cotxes”. Cloenda i proper programa • Avanç del clàssic: Set de mal (Touch of Evil, Orson Welles). • Pròxims continguts: focus en sèries la setmana vinent.

M de Música del 12/2/2024 - episode art
M de Música
57'

M de Música del 12/2/2024

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

l'Audició del 12/2/2024 - episode art
l'Audició
59'

l'Audició del 12/2/2024

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 9/2/2024 — Joan Chamorro: Sant Andreu Jazz Band, pedagogia del jazz i escena de Barcelona — amb un viatge pels camps del Barça - episode art
Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 9/2/2024 — Joan Chamorro: Sant Andreu Jazz Band, pedagogia del jazz i escena de Barcelona — amb un viatge pels camps del Barça

Panorama general "M'agrada compartir la meva passió per la música i per la vida" Un episodi extens i polièdric que combina una entrevista profunda amb Joan Chamorro —músic i pedagog referent del jazz— amb una secció històrica sobre el FC Barcelona i els seus estadis. Els blocs principals: orígens i carrera de Chamorro, la creació i filosofia de la Sant Andreu Jazz Band, la seva metodologia pedagògica centrada en l’escolta, la memòria i el joc, les col·laboracions i referents, i una radiografia crítica de l’escena de jazz a Barcelona. La segona meitat inclou projectes internacionals, novetats discogràfiques (Edu Ferrer, Elsa Armengou) i una secció final del Josep amb una crònica detallada dels camps del Barça. Temes clau de l'entrevista amb Joan Chamorro Orígens i formació • Naixença a Càceres (1962) i trasllat a Barcelona als 2 anys • Inicis tardans (18 anys): compra d’un saxo tenor, descobriment del jazz al Taller de Músics i formació clàssica (Conservatori; professor Adolfo Ventes) Trajectòria i instruments • Passió pel saxo baríton (instrument identitari) i domini de tota la família de saxos, clarinets i flauta • Transició cap al contrabaix per necessitat pedagògica: aprenentatge autodidacte, i majoria de discos recents gravats com a contrabaixista • Experiència en big bands i doblatges (clarinet baix, flauta): del Taller de Músics a Bellaterra, Terrassa… Col·laboracions i referents • Ha compartit escenari/gravacions amb Tete Montoliu, Bebo Valdés, Manhattan Transfer, Stevie Wonder, entre d’altres • Admiració profunda per Dexter Gordon i per Scott Robinson (model de versatilitat estilística, del trad al bebop i contemporani, sempre amb personalitat) • Scott Hamilton: duet molt celebrat; músic “d’història viva” que aporta ofici i lirisme Escena cultural i crítica de context • Episodi teatral amb Els Comediants (gires a Nova York, Xile; espectacles “La Nit” i “Dimonis”) • Diagnosi de l’escena de jazz a Barcelona: talent jove abundant, però falten clubs; impacte de la gentrificació i tancament d’espais mítics (Cova del Drac, Milano) • Reivindicació de més música en viu i suport institucional a clubs i programació Sant Andreu Jazz Band (SAJB): naixement i filosofia • Inici el 2006 a l’Escola Municipal de Música de Sant Andreu; format Big Band des de 2009 • Projecte independent des de 2011-2012 (arran del film “Kids & Music”) • Identitat: aprenentatge des del primer dia amb repertori de jazz, memòria i directe; intergeneracional (nens de 6 a 20 anys) i amb paper destacat de dones instrumentistes • Sèrie discogràfica “Joan Chamorro presenta”: trajectes personals filmats i enregistrats que documenten l’evolució real dels alumnes Metodologia pedagògica • Del «solfeig» a l’escolta activa, cantar molt, memòria auditiva i repertori • El joc com a motor d’aprenentatge i la concentració com a hàbit vital • Motivació: passar del “els nens no estudien” a “què puc fer jo com a professor?” • Dos pilars: amor pel que fas i sacralitat de l’ofici docent • Recomana que l’alumne pugui tocar una hora de memòria (estàndards, balades, blues) en qualsevol context Projectes, novetats i internacionalització • Docència i tallers: Stanford, Medellín, Mèxic, Itàlia (projectes replicats), Vigo/Maieusis • Edu Ferrer (crooner): retorn i projecte Sinatra; presència al disc “Reunion” • Proper volum de “Joan Chamorro presenta”: Elsa Armengou (trompeta), treballadora i sòlida musicalment • Connexió amb música brasilera (bossa/samba). Suggeriment extern: “Se eu não te amasse tanto assim” (Herbert Vianna) per a la veu Notes personals • Record a Nicolás, fill traspassat: aprendre a viure el present i acceptar allò que no es pot canviar • Expectativa feliç: proper naixement de Kai Chamorro Vestida Secció d’història (Josep): els camps del Barça • De la plaça d’armes del Parc de la Ciutadella (1909, episodis puntuals) al camp del carrer Indústria (origen del mot “culers”) • Camp de Les Corts (1922-1957): creixement fins a 60.000 espectadors; èxits, sancions i context polític; l’era Kubala • Camp Nou (1957-2023): inauguració per la Mercè, ampliacions i deutes; paper del soci • Estadi Olímpic Lluís Companys (Montjuïc): història i usos fins a l’actualitat Moments musicals i miscel·lània • Pausa amb “What a Wonderful World” (versió swing de “Fabri”): reflexió sobre talent, visibilitat i màrqueting • Bloc d’efemèrides i notícies (Gürtel, aniversaris culturals) • Post-programa: Music Club amb sessió de Soulful House (Carles Hernández i Rius) Idees destacades • La música és dins teu: si entens el so i les relacions, canviar d’instrument és més natural • Aprendre jazz des del primer dia: estàndards, memòria, escolta i directe • Barcelona té talent per ser un “Manhattan” de clubs si hi hagués més espais i suport • Docència amb amor i exigència: el professor com a pont cap als mestres del jazz i com a guia d’oportunitats

← Torna a tots els podcasts