Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12207episodis
Empanada Cultural del 31/12/2022 — Metavers i realitats virtuals: Mantícora, Jíbaro, De nuevo Centauro i vinils analògics - episode art
Empanada Cultural

Empanada Cultural del 31/12/2022 — Metavers i realitats virtuals: Mantícora, Jíbaro, De nuevo Centauro i vinils analògics

Panorama general de l’episodi "Irrealitats virtuals" i el metavers com a espai de desig, escapament i conflicte ètic. Aquest episodi d’Empanada Cultural explora la realitat/virtualitat des de quatre fronts culturals: un film controvertit (Mantícora), un curt d’animació d’impacte (Jíbaro), una novel·la especulativa sobre metavers i XR (De nuevo Centauro) i una secció musical en vinil que contraposa el món analògic a l’immersiu digital. Tot plegat, travessat per debats sobre identitat digital, avatars, límits ètics i el paper de la tecnologia com a possible càtedra del desig o camp de regulació. Nota de contingut • Sàtira fosca inicial amb referències a violència i sexe dins un context paròdic (radioteatre de carta al “rei mag Zuckerberg”). Idees clau Metavers i identitat: un avatar pot ser “més tu que tu”? El pleonasme d’“irrealitat virtual” obre el debat sobre què considerem real dins pantalles i interfícies. Ètica digital: pot la realitat virtual ser una via d’“expiació” o contenció de pulsions (sense danyar tercers)? On situem els límits legals i morals? Regulació vs. llibertat: del Delphi/Black Delphi (metavers i submón il·lícit) a casos hipotètics de sexbots i drets d’imatge, passant pel necroturisme i la cultura de la cancel·lació. Analògic vs. virtual: la tria del vinil com a ritual material i escolta atenta enfront d’un consum líquid i fragmentat. Seccions principals Cinema — Mantícora (Carlos Vermut) • Protagonista: dissenyador de criatures per a videojocs que amaga un desig pedòfil; usa VR per canalitzar-lo sense danyar ningú. • Posada en escena: estil el·líptic, suggerir sense mostrar, moviments de càmera mínims però decisius. • Debat central: culpa, malaltia, contenció i perdó. La VR pot servir per “expiar” sense transgredir? On és el límit? • Frase clau atribuïda a Vermut: > "L’error és comprar que les persones malvades no són com nosaltres". Animació — Jíbaro (Alberto Mielgo) a Love, Death & Robots • Context: Conquistadors en un bosc; una figura aquàtica “sirena/naia” cobreix d’or embruixa amb el so. Un soldat sord resisteix; s’estableix una atracció tòxica entre depredadors. • Impacte formal: animació d’última generació (rotoscòpia/captura de moviment), disseny de so apabullant, vall inquietant que “et folla la ment”. • Tesi de Mielgo: animació com a cinema adult i social. • Tema: obsessió, sensualitat per motius equivocats, caiguda a les pitjors versions d’un mateix. Llibres — De nuevo Centauro (Katixa Aguirre) • Futur proper de VR/AR/XR: el metavers “Delphi” i el submón “Black Delphi”; neoprè hàptic per sentir el tacte; necroturisme; dependència de l’online. • Protagonista: Paula Pagaldai, dissenyadora d’experiències, que prepara un projecte sobre Mary Wollstonecraft (connexió amb maternitat, feminisme i Frankenstein via Mary Shelley). • Avatars i subjectivitat: identitats alternatives (fins i tot de gènere) per explorar límits i pulsions; normatives (pedofília prohibida, drets d’imatge) i derroteros del deep metaverse. • Frase-resum: > "La nova fàbrica de somnis no és Hollywood: és la consciència entregada de qui s’atreveixi a endinsar-se a Delphi". Música — Vinils (Marcos, convidat) Selecció en clau analògica amb microtirades (300–500 còpies) i nicho curatorial: • Mr. Water Wet — Top Natural Dream: ambient subtropical, jazz-fusió electrònica; Frankenstein armònic de sons diversos. • Mostafa Heydarian — Songs of Oraman: tradició iraniana modernitzada (background de luthier), tècnica i timbre actualitzats. • DK — Gate of Enlightenment: house/ambient/industrial amb percussió oriental; ecos de fourth world actualitzat. • Panda Bear & Sonic Boom — Reset: psicodèlia pop càlida, nadales de qualitat amb indie/ruidositat amable. • Tomaga — Extended Play 1 & 2: folk cíclic, loops, free-jazz i pols cinematogràfic; peça exigent i hipnòtica. Conclusions Eix temàtic: la virtualitat com a camp de joc (i risc) per al desig, la identitat i la memòria; la tecnologia com a mitjà que demana nous marcs ètics més que no pas respostes simples. Contrapès analògic: la curadoria en vinil recorda la materialitat i el ritus, oferint una experiència d’escolta que s’oposa a la dispersió del metavers.

← Torna a tots els podcasts