Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12207episodis
Veus Parròquia del 28/12/2022 — Cara B: arqueologia de la música moderna — 50 anys sense etiquetes + clip "Don't send me out the wall" - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 28/12/2022 — Cara B: arqueologia de la música moderna — 50 anys sense etiquetes + clip "Don't send me out the wall"

Visió general Episodi molt breu i fragmentari. La major part de la transcripció és un comiat repetit ("Fins demà!") sense contingut. Entre els segons ~898 i ~963 hi ha una falca/presentació del programa "Cara B", que es defineix com un espai per a arqueòlegs de la música moderna, amb un enfocament a 50 anys de música i sense etiquetes ni dates de caducitat. També hi apareixen dades d’emissió i crèdits probablement distorsionats i un breu fragment musical amb la frase "Don't send me out the wall". Temes principals Presentació de "Cara B" i proposta editorial • Definició del programa: "Un programa per a arqueòlegs de la música moderna". • Abast temporal: Últims 50 anys de música. • Filosofia: Música sense etiquetes i sense caducitat. Dades d’emissió i crèdits (distorsionats) • Menció poc clara de possibles conductors i emissora/freqüència (l’àudio/text apareix deteriorat o barrejat amb altres idiomes/sons). Fragment musical • Repetició de la línia "Don't send me out the wall", suggerint un clip o jingle musical. Cloenda • L’episodi es tanca o es veu interromput per un bucle de comiat: "Fins demà!" reiterat durant llargs trams. Moments destacats i cites "Un programa per a arqueòlegs de la música moderna!" "Música sense etiquetes ni dates de caducitat!" "Don't send me out the wall." Observacions sobre la transcripció • Contingut limitat i discontinu: gran part són repeticions de comiat i signes d’exclamació. • Probable falca/promoció més que no pas un episodi complet; les seccions s’han marcat només on comença contingut real (presentació, crèdits i clip musical).

Just Blues del 27/12/2022 - episode art
Just Blues

Just Blues del 27/12/2022

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

Cinema sense condicions del 27/12/2022 — Fins demà, I love you i Smooth Jazz Club: un col·lage de comiats, exclamacions i afecte - episode art
Cinema sense condicions

Cinema sense condicions del 27/12/2022 — Fins demà, I love you i Smooth Jazz Club: un col·lage de comiats, exclamacions i afecte

Visió general Un episodi minimalista i repetitiu que juga amb la reiteració i el silenci com a recursos expressius. La frase "Fins demà!" funciona com un mantra de comiat al llarg de gran part de l’enregistrament, interromput per un tram d’exclamacions i un curt bloc d’afecte amb "I love you!". Cap al tram final, apareix un microinterludi titulat "Smooth Jazz Club", que aporta un contrast ambiental. Punts clau • Comiat recurrent: "Fins demà!" es repeteix persistentment, marcant el ritme de l’episodi. • Culminació d’intensitat: una seqüència d’exclamacions substitueix les paraules i accentua el to. • Gir emocional: el bloc "I love you!" introdueix calidesa i afecte abans de tornar al comiat. • Interludi temàtic: la menció "Smooth Jazz Club" suggereix una referència musical/ambiental enmig del patró. • Pausas i buit sonor: alguns intervals sense text reforcen el caràcter de col·lage sonor. Temes principals • Repetició i ritme verbal com a dispositiu narratiu. • Comiat i retorn: el cicle de dir adéu i reprendre el missatge. • Expressió emocional mínima: el pas de l’exclamació a l’afecte explícit ("I love you!"). • Interludi ambiental: aparició puntual de "Smooth Jazz Club" com a canvi de registre. Moments i cites destacades "Fins demà!" "I love you!" "Smooth Jazz Club" Estructura temporal (resum) • 0–1708 s: Mantra inicial de comiat ("Fins demà!"). • 1709–2386 s: Interludi d’exclamacions. • 2387–2505 s: Bloc d’afecte ("I love you!"). • 2506–3104 s: Retorn a "Fins demà!". • 3105–3134 s: Microinterludi "Smooth Jazz Club". • 3135–3615 s: Tram final amb "Fins demà!" fins al tancament.

Empanada Cultural del 24/12/2022 — Metavers i irrealitats virtuals: Mantícora, Jíbaro (Love, Death & Robots), De nuevo Centauro i una selecció de vinils en analògic - episode art
Empanada Cultural

Empanada Cultural del 24/12/2022 — Metavers i irrealitats virtuals: Mantícora, Jíbaro (Love, Death & Robots), De nuevo Centauro i una selecció de vinils en analògic

Context i tema central Programa d’Empanada Cultural dedicat a les «irrealitats virtuals»: metavers, avatars i els límits entre realitat i ficció. A través de cinema, sèries, llibres i música, els autors exploren com la realitat virtual reconfigura la identitat, el desig i l’ètica. Eix comú: la pantalla i el metavers com a espais on es projecten desitjos, pors i “monstres” interns. To del programa: barreja de crítica cultural, humor i debat ètic, amb un convidat musical (Marcos) que tanca en clau analògica: vinils. Editorial: Metavers, identitat i «irrealitat virtual» Es qüestiona el pleonasme «irrealitat virtual» i es planteja si un avatar pot ser «més tu que tu». Idea clau: el metavers s’entén com un «lloc» per a l’expiació simbòlica de desitjos i culpes, però: • On són els límits? • Què és acceptable en un entorn virtual quan no hi ha dany físic directe? Anècdota potent: un assistent al Sónar, immers en VR, oblida el món real i corre fins a caure. Serveix per il·lustrar com el virtual pot imposar-se perceptivament al real. «Lo virtual puede resultar más creíble que la propia realidad.» Cinema: Mantícora (Carlos Vermut) De què va Protagonista: dissenyador de criatures per a videojocs que, en privat, utilitza eines de realitat virtual per donar curs a desitjos inconfessables. Tòtem temàtic: la pedofília com a desig no actuat i el paper del virtual com a possible «vàlvula d’escapament» (sense mostrar l’acte; tot es resol en fora de camp). Per què importa Lectura moral: el film convida a distingir entre desig i delicte, i a debatre si el virtual pot frenar el mal real o, al contrari, l’alimenta. Posada en escena: ritme de «foc lent», moviments de càmera mínims però significatius, i el·lipsi com a llenguatge ètic i emocional. Actuacions: Nacho Sánchez (contenció i «monstre» interior) i Zoe Stein (doble joc d’androgínia i projeccions del protagonista). «El error es comprar que las personas malvadas… no son como nosotros… Si la gente hablase más de sus problemas… sería un mundo mejor.» — Carlos Vermut Sèries: Love, Death & Robots — «Jíbaro» (Alberto Mielgo) Què explica A l’època dels conquistadors, una figura aquàtica (sirena/naia) plena d’or encisa amb la veu una tropa que acaba autodestruint-se. Un soldat sord n’és immune. Tema: una relació tòxica entre depredadors, l’atracció errònia i la destrucció mútua. Com ho fa Estil visual híbrid (captura de moviment, tècniques pròpies): hiperrealitat que travessa la «vall inquietant». Disseny sonor aclaparador i immersiu: sinestèsia i immersió total. Debat sobre animació: més enllà del model Pixar/Disney, lloc per a «drames humans» i cinema social. «Me gustaría… otro tipo de cine de animación… cine social, de perdedores, del vecino de al lado… dramas humanos.» — Alberto Mielgo Llibres: Katixa Aguirre — De nuevo Centauro Marc i conceptes clau Futur proper on el metavers (Delphi) s’ha estès i la vida online supera l’offline. Glossari útil a l’inici: • VR (realitat virtual) • AR (realitat augmentada) • XR (realitat estesa) Protagonista: Paula Pagaldai, dissenyadora d’«experiències» que prepara un projecte sobre Mary Wollstonecraft i es veu abocada a confondre realitat/virtual. Idees fortes Avatar i identitat: un alter ego masculí (Víctor) encarna allò que no es permet fora del virtual. Delphi negre (deep metavers): submón no regulat (cas «Miranda»: avatar d’una miss hackejat i violat repetidament). Necroturisme: reviure esdeveniments històrics en primera pell (guillotina, Revolució Francesa). Satira sobre cancel·lació i «políticament correcte» vista des del futur. Ecos de Frankenstein (filia materna, cossos/avatars compostos, acceptació del «monstre»). «La nova fàbrica de somnis no és Hollywood: és la consciència entregada de qui s’endinsa a Delphi.» Música (vinil, amb Marcos): 5 descobertes recents Mr. Water Wet — Top Natural Dream • Subtropical ambient, jazz-fusió, electrònica. • Edició limitada: ~300 còpies. Mohammad Mostafa Heydarian — Songs of Oraman • Tradició iraniana amb instruments millorats (origen luthier), so actualitzat. • Edició: ~500 còpies. DK — Gate of Enlightenment • Producer francès; house/ambient/industrial amb percussió «fourth world». • Tirada autoprensada: ~300 còpies. Panda Bear & Sonic Boom — Reset • Psicodèlia-pop càlida, ecos Beach Boys, indie/ruido en versió amable. Tomaga — Extended Play One & Two • Dúo britànic; folk cíclic, free-jazz, ambient, textura cinematogràfica. • Revalorització pòstuma probable. • Defensa del vinil com a «ritual» material i via d’escolta que obre camins fora de l’algoritme. • Notable discussió sobre tirades curtes i especulació/revalorització (Discogs, Bandcamp, etc.). Debats ètics transversals que deixa el programa Virtual com a catarsi o com a incentiu? • Allibera desig i prevé delictes o els normalitza i els empenta? On acaba la llibertat virtual? • «La llibertat acaba on comença la de l’altre»… però, i si «l’altre» és un avatar o un PNJ? Sexbots i simulacres: teràpia o apologia? Drets d’imatge i consentiment: avatars de persones reals, cessió de drets (p. ex. casos Bruce Willis), deepfakes. Cites destacades «El error es comprar que las personas malvadas… no son como nosotros… Si la gente hablase más de sus problemas… sería un mundo mejor.» — Carlos Vermut «Me gustaría… otro tipo de cine de animación… cine social… dramas humanos.» — Alberto Mielgo En resum Un recorregut complet i crític per la frontera porosa entre allò real i virtual, des de la forma (fora de camp, animació, XR) fins al fons (desig, culpa, identitat). Peces clau: Mantícora (drama moral subtil), Jíbaro (immersió sensorial i metàfora depredadora), De nuevo Centauro (cartografia del metavers), i tancament analògic amb vinils que també juguen a hibridar mons i textures.

← Torna a tots els podcasts