
Music Club Selecció Migdia del 21/12/2022
Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.
Episodis etiquetats amb Altres

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.


Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

Context i tesi del programa Episodi centrat en “Le Mans” (1971), l’ambiciosa pel·lícula de Steve McQueen sobre les 24 Hores de Le Mans: un rodatge sense guió tancat, ple de conflictes creatius i accidents, que va passar de ser fracàs de taquilla a icona de culte per la seva potència sensorial (imatge i so) i el seu valor com a document de l’època. “Soy demasiado viejo y rico para aguantar tantas gilipolletes.” — John Sturges, en abandonar el rodatge Producció: ambició, caos i realisme Sense guió tancat i urgència real • Pressa per aprofitar la cursa real (13-14 de juny de 1970) i rodar material en directe. • McQueen arriba amb la seva obsessió pel realisme: cotxes reals (Porsche 908/917, Ferrari), càmeres muntades al vehicle i rodatge de la cursa. • Origen del vincle McQueen–Porsche després del seu resultat a Sebring (12 hores): impulsa suport de la marca al film. Xoc creatiu i canvi de timó • John Sturges abandona: volia més trama i arcs humans; McQueen prioritzava la cursa i la captació del temps/espai. • La televisiva Cinema Center Films imposa Lee H. Katzin; Solar Productions perd el control creatiu i el pressupost es dispara (de ~6M$ a ~7,5M$). Es construeix el “Solar Village” a prop del circuit. • Guió iteratiu i conflictiu (fins a 3 guionistes treballant alhora); McQueen dirigeix de facto setmanes, fins que l’aparten de la producció. Accidents i risc • Rodatge amb tres accidents: el més greu, David Piper (Porsche 917 verd) perd una cama; s’atribueix al caos de planificació. • Anècdota nocturna: McQueen condueix temeràriament amb Louise Edlin, bolcada del cotxe i intent de “fer el pont” a un vehicle d’una granja per evitar l’escàndol. La pel·lícula: llenguatge, so i forma Muntatge i càmera: el temps com a matèria • Seqüències clau: sortida amb baixada de bandera, accident central i flashback (entrada amb travellings i primer pla). • Ús magistral del slow motion i del “montage” visible (a la manera de Peckinpah), estirant i comprimint el temps per intensificar l’impacte. • Fotografia Panavision impecable (René Guissart i Robert Hauser); equip de quatre/sis muntadors orquestrant un enorme volum de material. El so dels motors com a música • Disseny sonor que converteix Porsche (greus) i Ferrari (aguts) en una autèntica simfonia mecànica; alternança interior/exterior per transmetre solitud i immersió del pilot a cabina. • Música de Michel Legrand: temes intermedis “seixanta-setanters” discutibles; tema final elogiat, líric i emocionalment potent. Trama mínima i valor documental • Carència deliberada d’argument i subtrames febles: per alguns és el seu límit; per altres, la seva virtut, perquè converteix el film en “càpsula del temps” d’un ambient 60s/70s absolutament setanter. Psicologia del pilot: buit, límit i addicció • Debat sobre el “per què” de córrer: entre la llibertat, la pau interior i l’atracció del risc extrem (Eros/Thanatos) en una època de mortalitat alta a pista. • Ayrton Senna (1993, Montmeló): anècdota que retrata la seva timidesa, concentració i autoexigència com a paradigma d’aquesta psicologia del límit. • Lectura existencial de McQueen i el personatge: “He conquerit el món, però no m’he conquerit a mi.” — citant Alexandre el Gran (referit per entendre el buit interior) Referents i llegat • “Grand Prix” (1966) de John Frankenheimer com a precedent tècnic (càmeres a cotxe, plans de pista i preses aèries) i contrapunt narratiu. • “Winning” / 500 milles amb Paul Newman: catalitzador de la seva afició real al motor. • De fracàs comercial a culte: mig segle després, “Le Mans” es valora per la seva frescor, veritat i magnetisme sensorial. • Reforç documental: recomanació de “Steve McQueen: The Man & Le Mans” (2015) com a peça clau per entendre el via crucis creatiu i personal de McQueen. Tancament i balanç de temporada • Dificultat de trobar el film avui dia; recordatori de consultes a la web del programa. • Balanç anual amb llista extensa de convidats (Filmoteca, BCN Film Fest, cineastes, fotògrafs) i clàssics tractats (Wilder, Fellini, Coppola, Polanski, Ford, Dreyer, Buñuel, Bertolucci, etc.). • Dedicatòria a Amat Carreras (muntatge), ànims davant la malaltia. • Bones festes i retorn el 10 de gener. Tancament musical amb “All I Want for Christmas Is You”.

En NEXT con Yermi De Jesús te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo todos los martes a las 19:30h por Radio Desven en la 98.1FM, te espero

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Bona música, per gaudir-la al màxim amb l'Enric i en Joan

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.