
Music Club Selecció Migdia del 14/12/2022
Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.
Episodis etiquetats amb Altres

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.


Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

Estructura i to del programa • El programa s’inverteix: primer novetats i actualitat, i a la segona part la pel·lícula central. Sight & Sound 2022: Jeanne Dielman lidera la dècada • Context històric: repàs de la llista decennal de Sight & Sound (des del 1952), amb canvis de cúpula (Lladre de bicicletes, Citizen Kane, Vertigo) fins a la gran novetat del 2022. • Novetat clau: Jeanne Dielman, 23 quai du Commerce, 1080 Bruxelles (1975), de Chantal Akerman, encapçala la llista. Primera vegada que una dona dirigeix l’obra considerada “millor de tots els temps”. • Dades de la votació: 1.639 votants (crítics, programadors, arxivers, acadèmics, directors). El 2012 eren 830. Consens sorprenent per a una proposta tan “no mainstream”. • Abast i recepció: pel·lícula llarga (201’), difusió limitada però molt valorada entre cinèfils; es preveu recuperació en filmoteques i plataformes (Filmin, etc.). • Debat: la llista no és “de quatre bojos”; el top 10 reunit inclou clàssics i modernes (Vertigo, Tokyo Story, Citizen Kane, In the Mood for Love, 2001, Bo Travail, Mulholland Drive, L’home amb una càmera, Singin’ in the Rain), confirmant pluralitat i alt nivell. “Fer que el número 1 sigui ‘Jeanne Dielman’ amb 1.639 vots té molt de mèrit.” Sèries a Filmin: hype vs realitat Tendència a l’exageració • Reflexió crítica: es tendeix a magnificar sèries correctes com si fossin obres mestres; cal criteri i paciència (si el primer capítol no enganxa, s’abandona). • Plataformes: Filmin (nivell mitjà alt), HBO (algunes peces fortes), Netflix (púrria i troballes barrejades). También en el Cielo (sèrie danesa, Filmin) • Ambientació aparent (finals s. XIX, Dinamarca) i població aïllada amb prohibició d’entrar al bosc: paràbola amb doble lectura (control social vs por/mitologia). • To i referents: suspens/terror/ciència-ficció a l’estil The Village (El bosque), amb gir final que recontextualitza tot el que hem vist. La noche del 12 (sèrie/film francès) • Thriller policial de Dominik Moll (molt ben puntuada a Filmin): obsessió d’un inspector amb un cas irresolt al llarg de la seva carrera. • Virtuts i límits: personatge central poc arquetípic i molt sòlid; algun clixé coral (policia “dur”, friccions d’ego a la brigada). • Nota: existeix també versió cinematogràfica recent; el relat posa l’espectador en dubte permanent a mesura que la investigació descarta sospitosos. Nit del Cinema Europeu (Cinema Girona) amb Albert Serra • Sessió amb Albert Serra: conversa franca, crítica amb les dinàmiques de premis (Goya/Gaudí) i amb certa “industrialització” del gust. • Recomanació/defensa: France (2021), de Bruno Dumont — obra diversa dins d’una filmografia irregular, però aquí “s’aguanta molt bé”. “Estar a la llista d’enemics de Nixon vol dir que fas alguna cosa bé.” Crònica exprés: Avatar: La via de l’aigua (preestrena) • Experiència tècnica: 3D descomunal i immersiu, definició visual altíssima (foto de Russell Carpenter), seccions aquàtiques d’avantguarda. • Argument: continuïtat de la primera entrega (conquesta, venjança, família), amb deliris espectaculars i ecos de Titanic en el tram final. • Veredicte: gran cinema de Nadal, familiar i visualment apoteòsic; el guió és el menys rellevant davant del “xoc sensorial”. Pel·lícula central L’efecte dels raigs gamma sobre les margarides (1972), de Paul Newman Context i autoria • Adaptació d’una obra premi Pulitzer (Paul Zindel). Tradició Off-Broadway i material eminentment teatral traslladat al cinema amb sobrietat i precisió. • Repartiment: Joanne Woodward (Beatrice) en un treball immens; Nell Potts (filla de Newman i Woodward) com a Matilda, reveladora; presència de Roberta Wallach (Ruth). Interpretacions • Woodward sosté la pel·lícula amb una introspecció sostinguda i sense sentimentalismes; mirada crua i humana d’una mare superada per la vida. • Nell Potts desborda autenticitat i “mirada” a l’estil Newman; economia verbal i gran presència. Temes i símbols • Les “margarides radiades” funcionen com a metàfora poderosa: segons la dosi de raigs gamma (sistema/entorn), unes floreixen, d’altres muten i unes moren. • Eixos: pobresa, dignitat, bullying social, soledat femenina, càrrega familiar i aspiració intel·lectual de la filla menor que resisteix el context. Posada en escena i recursos • Direcció de Newman: càmera sempre on cal, moviments justos i amb sentit; neteja tècnica i una distància irònica-crítica que evita la llagrimeta fàcil. • Moments: el pla del tren que descobreix el cotxe rere els vagons; el passadís fosc amb l’àvia i el caminador; la festa escolar amb la irrupció humiliant de Beatrice. “Tengo el corazón henchido de orgullo”, repeteix Beatrice, entre la vergonya aliena i el dolor. Lectura política i context • Retrat de l’Amèrica profunda dels 60-70 — una denúncia social que Newman situa contra la retòrica triomfalista; ressonàncies amb Cassavetes. • Newman, demòcrata i a la llista d’enemics de Nixon: coherència amb una obra que erosiona el maquillatge social i institucional. Newman director i actor (apunts) • Filmografia com a director: de curt (1961) a sis llargmetratges (1968–1987), 5 d’ells amb Woodward; inclou Raquel, Raquel; Harry & Son; The Glass Menagerie. • Com a actor: trajecte monumental amb Weiss, Rosen, Preminger, Brooks, Penn, Huston, Hitchcock, Roy Hill, Ivory, Cohen, Mendes… Dignitat, resistència i carisma “contingut” com a segell. Escenes i idees clau • Festa de fi de curs: tensió extrema, vergonya i tendresa devastadora. • Conill i penombra: la nena “entre llum i foscor”, metàfora de triar camins. • Casa asfixiant: il·luminació apagada i espais saturats per a fer visible l’opressió. Tancament • Comiat i anunci del darrer programa del curs; invitació a seguir anant al cinema.

En NEXT con Yermi De Jesús te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo todos los martes a las 19:30h por Radio Desven en la 98.1FM, te espero

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Bona música, per gaudir-la al màxim amb l'Enric i en Joan

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.