Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12207episodis
Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 2/12/2022 — Humor amb límits i “explosiu”: història de la sàtira, transició i monarquia; de la TV i les xarxes a Interviú, viatges i l’Hotel Majestic - episode art
Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats
1h 58min

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 2/12/2022 — Humor amb límits i “explosiu”: història de la sàtira, transició i monarquia; de la TV i les xarxes a Interviú, viatges i l’Hotel Majestic

Panorama general Podcast coral que tanca un cicle d’entrevistes amb Josep Hilari Font (editor i dissenyador de capçaleres clau de la Transició). Es recorren els grans eixos de l’humor i la sàtira a Espanya i Catalunya, els seus límits, els seus gèneres i protagonistes; la seva evolució cap a ràdio i televisió; els riscos a les xarxes socials; el llegat d’Interviú; un Q&A sobre personalitat d’humoristes i Charlie Hebdo; un gran bloc de viatges (Patagònia, L’Havana, Angkor, Mekong, Petra, Pamukkale i el Nil); i una peça històrica sobre l’Hotel Majestic i la fuga de dos ministres belgues el 1940. "L’humor té que ser explosiu… o ho és d’entrada o no ho és" "El primer és entretenir; si no, ja no entra la informació ni la formació" "No vulguis pels altres el que no vols per tu" (principi ètic resumit) 1) Límits i essència de l’humor Idees clau • L’humor té límits: el marc és l’educació i el respecte. • Diferència entre sàtira (finalitat crítica) i humor pur (finalitat lúdica). • L’humor “intel·ligent” no ha de ser necessàriament elitista: el criteri central és que sigui immediat i “explosiu”. • Preferència de Font per la sàtira fina davant l’“humor barruer” i escatològic (sense tancar portes a altres estils). Cites i punts forts • > "L’humor té que ser explosiu" • > "La ironia i el sarcasme poden ser agressius; la sàtira no necessàriament" 2) Història de la sàtira i l’humor (Catalunya i Espanya) De la poesia medieval a la Transició • Orígens medievals (Rector de Vallfogona, Joanot Martorell, etc.), premsa satírica del XIX (Un tros de paper, La Campana de Gràcia, L’Esquella de la Torratxa), El Be Negre, i resistència durant dictadures (Primo de Rivera, Franco). • En castellà, referents com La Codorniz i Hermano Lobo; culminació a El Jueves. • Durant la Transició, explosió de capçaleres (El Papus, Por Favor, Barrabás, etc.), i posterior davallada abrupta a inicis dels 80. Autors i estils • Ninotaires i humoristes: El Perich, Forges, Òscar Nebreda, Ivà, entre d’altres; estils molt personals que reflecteixen caràcters diferents. • "Quan coneixes l’autor, sovint sorprèn com el seu humor no coincideix amb el seu tarannà privat" 3) Monarquia, transició i tabús • A la Transició, el rei era percebut “intocable” en la sàtira; debat sobre com canvien els tabús amb el temps. • Lectura històrica de la restauració monàrquica i el paper de Franco; tensions amb noves sensibilitats (feminisme, etc.). 4) De la premsa al prime time i a les xarxes • Trasllat de l’humor a ràdio i TV: Buenafuente, Polònia, Tricicle, La Cubana, etc. • Xarxes socials: identitat fingida, còpia massiva, escalada d’agressivitat i risc de degradació del debat públic. • Dilemes sobre autoria, context, i noves normatives socials (si és sí, feminisme, etc.). 5) Interviú: consentiment i mirada actual • Debat sobre consentiment, fotos venudes per agències i el marc legal de l’època; no sempre hi havia pagament, però hi havia casuístiques diverses i molta voluntat d’“apareixer” per projecció pública. • Relectura actual amb feminisme, drets d’imatge i nous estàndards. 6) Q&A: personalitat vs obra i el cas Charlie Hebdo • No sempre hi ha correlació directe entre la personalitat de l’humorista i la seva obra. • Charlie Hebdo: es defensa que va traspassar límits en un context francès multicultural tens; la religió és un límit vermell especialment sensible. • Respecte mutu interreligiós: "Si l’Islam respecta el cristianisme, per què el cristianisme no ha de respectar l’Islam?" 7) Viatges i cultura (bloc Joan) Destins destacats • Patagònia: Perito Moreno, Ushuaia i Antàrtida. • L’Havana: patrimoni colonial, paladars, Bodeguita i Floridita, empremta d’Hemingway. • Angkor (Cambodja) i delta del Mekong (Vietnam). • Petra (Jordània) i Pamukkale (Turquia). • Nil a Aswan (Egipte): illes, dunes i posta de sol. Apunts culturals • Interludi sobre Mika Nakashima i la versió de What a Wonderful World. • Crítica social: Qatar 2022 i reflexions sobre el GAL. 8) Hotel Majestic: història i gran anècdota (1940) L’hotel i la ciutat • De Gran Hotel d’Inglaterra a Majestic (passeig de Gràcia): icona burgesa, seu d’actes socials, estel Michelin, VIP per a mascotes, i episodi de guerra (Consulat soviètic i Comissariat de Propaganda). • Galeria de visitants il·lustres (Machado, Lorca, Miró, Hemingway, etc.). La fuga belga (Operació Hennig) • 1940: amb Himmler a l’horitzó, els ministres belgues Pierlot i Spaak fugen des del Majestic cap a Londres, amagats al doble fons d’una camioneta gràcies a Maurice Hennig i complicitats locals. • Passen la frontera portuguesa amb un cop de sort (funcionari conegut). Arriben a Londres i poden constituir el govern a l’exili. • Placa al Majestic (1988) que recorda l’episodi… sense esmentar Hennig: el podcast li ret homenatge. 9) Tancament del cicle • Connexió personal de Font amb el Majestic (pare fotògraf de l’hotel; debut del mateix Font com a ajudant). • Nota sobre el Disc de La Marató de TV3 (llengua i coherència). • Comiat del cicle amb agraïments als oients i música. Temes principals Límits de l’humor i sàtira vs humor: ètica, respecte i “explosió”. Història de la sàtira (Catalunya/Espanya) i protagonistes. Transició, monarquia i tabús. Migració de l’humor a ràdio/TV i riscos a xarxes. Interviú: consentiment, pagaments i relectura actual. Q&A: personalitat d’autors i Charlie Hebdo. Viatges i cròniques culturals. Hotel Majestic i fuga belga de 1940.

Veus Parròquia del 30/11/2022 — Emergència a la Banya d’Àfrica: fam i sequera a Somàlia, Etiòpia i Eritrea — canvi climàtic, alertes de l’ONU i accions necessàries - episode art
Veus Parròquia
29'

Veus Parròquia del 30/11/2022 — Emergència a la Banya d’Àfrica: fam i sequera a Somàlia, Etiòpia i Eritrea — canvi climàtic, alertes de l’ONU i accions necessàries

Tema central La Banya d’Àfrica viu una crisi de fam i sequera sense precedents, profundament lligada al canvi climàtic, la inestabilitat política i la dependència d’una economia agro-ramadera vulnerable. L’episodi detalla l’impacte a Somàlia, Etiòpia i Eritrea, presenta dades recents de l’ONU/UNICEF i planteja què pot fer el primer món i cada persona per mitigar la crisi. "Àfrica només emet entre el 2% i el 3% dels gasos d’efecte hivernacle, però pateix de forma exagerada les conseqüències del canvi climàtic." • 20 milions de persones a la Banya d’Àfrica es troben en risc de fam severa. • Les temporades de pluges s’han escurçat i tornat irregulars; la sequera ha matat bestiar, reduït collites i esgotat pous. • La inestabilitat política i els conflictes frenen l’arribada d’ajuda i agreugen el desplaçament intern. • La inflació alimentària i la interrupció del gra d’Ucraïna han empitjorat l’accés als aliments. Context geogràfic i polític de la Banya d’Àfrica La Banya d’Àfrica és una península a l’est del continent que toca el mar d’Aràbia i el golf d’Aden. Inclou principalment Etiòpia, Somàlia, Eritrea i Djibouti (a vegades s’hi afegeixen el nord de Kenya i Sudan del Sud). • Territori majoritàriament àrid o semiàrid malgrat la proximitat a l’Equador. • Vents de monsó perden humitat en arribar, especialment a Somàlia. • Zona sacsejada per inestabilitat política i conflictes (guerres civils, disputas per recursos). Etiòpia: perfil ràpid • País més gran i poblat de la regió (118M; 2x Espanya); economia basada en agricultura/ramaderia i cafè (~80% exportacions). • Gran ruralitat; esperança de vida ~65 anys; renda per càpita d’uns 800 $. • No colonitzada (excepte ocupació italiana 1936-39). Conflicte a Tigray amb morts i desplaçats. Somàlia: fragilitat extrema • Un dels països més pobres (renda per càpita ~446 $); fragmentació des de 1991 entre senyors de la guerra; >300.000 morts i >1,5M desplaçats interns. • Societat majoritàriament nòmada/seminòmada; dependència de bestiar (boví, cabres, camells) i agricultura (plàtan, sucre, sorgo). • Quatre estacions climàtiques, però amb pluges molt minses avui dia. Eritrea: creixement amb vulnerabilitats • Independent des de 1993; ~100.000 km²; règim autoritari amb control mediàtic i baixa llibertat d’expressió. • 70% al sector primari; calor extrema a la costa (fins a 50 ºC a l’estiu). • PIB a l’alça per mineria (or, coure, potassa, plata) operada per empreses estrangeres; alta taxa d’analfabetisme; esperança de vida ~60 anys. Situació humanitària actual: alertes de l’ONU i UNICEF • 6 d’abril: UNICEF alerta que 900.000 infants estan en risc a l’Àfrica oriental i occidental. • 8-19 d’abril: s’estima que 15-20 milions de persones afronten fam severa a la Banya d’Àfrica; el Programa Mundial d’Aliments només rep el 4% dels fons sol·licitats. • 2 d’agost: es demanen 124 M$ addicionals; arriben pocs recursos. • 16 d’agost: surt el primer vaixell amb 23.000 tones de gra d’Ucraïna cap a la Banya d’Àfrica. • 16 de setembre: l’ONU adverteix que Somàlia és a la vora d’una gran crisi. • 18 d’octubre: "A Somàlia, cada minut ingressa un nen per desnutrició; des de l’agost n’hi ha 44.000 hospitalitzats. Els infants amb desnutrició severa tenen 11 vegades més risc de malalties com diarrea i xarampió." UNICEF actua en zones remotes i perilloses, però la guerra i el terrorisme dificulten l’ajuda. Efectes del canvi climàtic sobre el terreny • Pluges de monsó escurçades i irregulars. • Mort del bestiar i fracàs de collites. • Esgotament de reserves d’aigua potable. • Desplaçaments cap a zones amb millors condicions. • Dones i infants, els més perjudicats. • Inflació alimentària i crisis energètiques postguerra d’Ucraïna. • Inseguretat i inestabilitat política que obstaculitzen l’ajuda. • Dependència estructural de l’agricultura i la ramaderia. Què cal fer? Decisions polítiques i globals • Visibilitzar i sensibilitzar sobre la crisi i la responsabilitat del primer món. • Reduir emissions de GEH i accelerar l’ús d’energies netes. • Assegurar corredors de gra i logística perquè el gra d’Ucraïna arribi a temps. • Finançament immediat (no només anuncis de la COP27): incloure partides als pressupostos per a la resiliència i l’ajuda humanitària. • Austeritat i coherència dels líders (evitar excessos com jets privats i despeses superflues). • Reorientar despesa militar cap a projectes climàtics i d’ajuda. • Impulsar energies renovables (solar, eòlica) en països com Catalunya i Espanya. Accions individuals • Canviar hàbits cap a un estil de vida més sostenible i basat en necessitats i no desitjos. • Transport públic sempre que sigui possible; ús responsable del cotxe. • Consum conscient (p. ex., roba): la indústria tèxtil és altament contaminant. • Entendre que les nostres decisions tenen impacte global, també sobre pobles llunyans.

← Torna a tots els podcasts