
Music Club Mix Sessions del 2/12/2022
Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House
Episodis etiquetats amb Altres

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House

Panorama general Podcast coral que tanca un cicle d’entrevistes amb Josep Hilari Font (editor i dissenyador de capçaleres clau de la Transició). Es recorren els grans eixos de l’humor i la sàtira a Espanya i Catalunya, els seus límits, els seus gèneres i protagonistes; la seva evolució cap a ràdio i televisió; els riscos a les xarxes socials; el llegat d’Interviú; un Q&A sobre personalitat d’humoristes i Charlie Hebdo; un gran bloc de viatges (Patagònia, L’Havana, Angkor, Mekong, Petra, Pamukkale i el Nil); i una peça històrica sobre l’Hotel Majestic i la fuga de dos ministres belgues el 1940. "L’humor té que ser explosiu… o ho és d’entrada o no ho és" "El primer és entretenir; si no, ja no entra la informació ni la formació" "No vulguis pels altres el que no vols per tu" (principi ètic resumit) 1) Límits i essència de l’humor Idees clau • L’humor té límits: el marc és l’educació i el respecte. • Diferència entre sàtira (finalitat crítica) i humor pur (finalitat lúdica). • L’humor “intel·ligent” no ha de ser necessàriament elitista: el criteri central és que sigui immediat i “explosiu”. • Preferència de Font per la sàtira fina davant l’“humor barruer” i escatològic (sense tancar portes a altres estils). Cites i punts forts • > "L’humor té que ser explosiu" • > "La ironia i el sarcasme poden ser agressius; la sàtira no necessàriament" 2) Història de la sàtira i l’humor (Catalunya i Espanya) De la poesia medieval a la Transició • Orígens medievals (Rector de Vallfogona, Joanot Martorell, etc.), premsa satírica del XIX (Un tros de paper, La Campana de Gràcia, L’Esquella de la Torratxa), El Be Negre, i resistència durant dictadures (Primo de Rivera, Franco). • En castellà, referents com La Codorniz i Hermano Lobo; culminació a El Jueves. • Durant la Transició, explosió de capçaleres (El Papus, Por Favor, Barrabás, etc.), i posterior davallada abrupta a inicis dels 80. Autors i estils • Ninotaires i humoristes: El Perich, Forges, Òscar Nebreda, Ivà, entre d’altres; estils molt personals que reflecteixen caràcters diferents. • "Quan coneixes l’autor, sovint sorprèn com el seu humor no coincideix amb el seu tarannà privat" 3) Monarquia, transició i tabús • A la Transició, el rei era percebut “intocable” en la sàtira; debat sobre com canvien els tabús amb el temps. • Lectura històrica de la restauració monàrquica i el paper de Franco; tensions amb noves sensibilitats (feminisme, etc.). 4) De la premsa al prime time i a les xarxes • Trasllat de l’humor a ràdio i TV: Buenafuente, Polònia, Tricicle, La Cubana, etc. • Xarxes socials: identitat fingida, còpia massiva, escalada d’agressivitat i risc de degradació del debat públic. • Dilemes sobre autoria, context, i noves normatives socials (si és sí, feminisme, etc.). 5) Interviú: consentiment i mirada actual • Debat sobre consentiment, fotos venudes per agències i el marc legal de l’època; no sempre hi havia pagament, però hi havia casuístiques diverses i molta voluntat d’“apareixer” per projecció pública. • Relectura actual amb feminisme, drets d’imatge i nous estàndards. 6) Q&A: personalitat vs obra i el cas Charlie Hebdo • No sempre hi ha correlació directe entre la personalitat de l’humorista i la seva obra. • Charlie Hebdo: es defensa que va traspassar límits en un context francès multicultural tens; la religió és un límit vermell especialment sensible. • Respecte mutu interreligiós: "Si l’Islam respecta el cristianisme, per què el cristianisme no ha de respectar l’Islam?" 7) Viatges i cultura (bloc Joan) Destins destacats • Patagònia: Perito Moreno, Ushuaia i Antàrtida. • L’Havana: patrimoni colonial, paladars, Bodeguita i Floridita, empremta d’Hemingway. • Angkor (Cambodja) i delta del Mekong (Vietnam). • Petra (Jordània) i Pamukkale (Turquia). • Nil a Aswan (Egipte): illes, dunes i posta de sol. Apunts culturals • Interludi sobre Mika Nakashima i la versió de What a Wonderful World. • Crítica social: Qatar 2022 i reflexions sobre el GAL. 8) Hotel Majestic: història i gran anècdota (1940) L’hotel i la ciutat • De Gran Hotel d’Inglaterra a Majestic (passeig de Gràcia): icona burgesa, seu d’actes socials, estel Michelin, VIP per a mascotes, i episodi de guerra (Consulat soviètic i Comissariat de Propaganda). • Galeria de visitants il·lustres (Machado, Lorca, Miró, Hemingway, etc.). La fuga belga (Operació Hennig) • 1940: amb Himmler a l’horitzó, els ministres belgues Pierlot i Spaak fugen des del Majestic cap a Londres, amagats al doble fons d’una camioneta gràcies a Maurice Hennig i complicitats locals. • Passen la frontera portuguesa amb un cop de sort (funcionari conegut). Arriben a Londres i poden constituir el govern a l’exili. • Placa al Majestic (1988) que recorda l’episodi… sense esmentar Hennig: el podcast li ret homenatge. 9) Tancament del cicle • Connexió personal de Font amb el Majestic (pare fotògraf de l’hotel; debut del mateix Font com a ajudant). • Nota sobre el Disc de La Marató de TV3 (llengua i coherència). • Comiat del cicle amb agraïments als oients i música. Temes principals Límits de l’humor i sàtira vs humor: ètica, respecte i “explosió”. Història de la sàtira (Catalunya/Espanya) i protagonistes. Transició, monarquia i tabús. Migració de l’humor a ràdio/TV i riscos a xarxes. Interviú: consentiment, pagaments i relectura actual. Q&A: personalitat d’autors i Charlie Hebdo. Viatges i cròniques culturals. Hotel Majestic i fuga belga de 1940.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Programa dedicat al món del Swing, amb Albert Abella i Diego Fontova

Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup MARC (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes).

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Diferents estils com la musica soft, el funk, el Soul, nu disco, chill ... una bona estona de música agradable, amb Carles Rius

Bona música amb l'olor d'aquells vinils de fa uns quants anys., amb Albert Trullàs

Tema central La Banya d’Àfrica viu una crisi de fam i sequera sense precedents, profundament lligada al canvi climàtic, la inestabilitat política i la dependència d’una economia agro-ramadera vulnerable. L’episodi detalla l’impacte a Somàlia, Etiòpia i Eritrea, presenta dades recents de l’ONU/UNICEF i planteja què pot fer el primer món i cada persona per mitigar la crisi. "Àfrica només emet entre el 2% i el 3% dels gasos d’efecte hivernacle, però pateix de forma exagerada les conseqüències del canvi climàtic." • 20 milions de persones a la Banya d’Àfrica es troben en risc de fam severa. • Les temporades de pluges s’han escurçat i tornat irregulars; la sequera ha matat bestiar, reduït collites i esgotat pous. • La inestabilitat política i els conflictes frenen l’arribada d’ajuda i agreugen el desplaçament intern. • La inflació alimentària i la interrupció del gra d’Ucraïna han empitjorat l’accés als aliments. Context geogràfic i polític de la Banya d’Àfrica La Banya d’Àfrica és una península a l’est del continent que toca el mar d’Aràbia i el golf d’Aden. Inclou principalment Etiòpia, Somàlia, Eritrea i Djibouti (a vegades s’hi afegeixen el nord de Kenya i Sudan del Sud). • Territori majoritàriament àrid o semiàrid malgrat la proximitat a l’Equador. • Vents de monsó perden humitat en arribar, especialment a Somàlia. • Zona sacsejada per inestabilitat política i conflictes (guerres civils, disputas per recursos). Etiòpia: perfil ràpid • País més gran i poblat de la regió (118M; 2x Espanya); economia basada en agricultura/ramaderia i cafè (~80% exportacions). • Gran ruralitat; esperança de vida ~65 anys; renda per càpita d’uns 800 $. • No colonitzada (excepte ocupació italiana 1936-39). Conflicte a Tigray amb morts i desplaçats. Somàlia: fragilitat extrema • Un dels països més pobres (renda per càpita ~446 $); fragmentació des de 1991 entre senyors de la guerra; >300.000 morts i >1,5M desplaçats interns. • Societat majoritàriament nòmada/seminòmada; dependència de bestiar (boví, cabres, camells) i agricultura (plàtan, sucre, sorgo). • Quatre estacions climàtiques, però amb pluges molt minses avui dia. Eritrea: creixement amb vulnerabilitats • Independent des de 1993; ~100.000 km²; règim autoritari amb control mediàtic i baixa llibertat d’expressió. • 70% al sector primari; calor extrema a la costa (fins a 50 ºC a l’estiu). • PIB a l’alça per mineria (or, coure, potassa, plata) operada per empreses estrangeres; alta taxa d’analfabetisme; esperança de vida ~60 anys. Situació humanitària actual: alertes de l’ONU i UNICEF • 6 d’abril: UNICEF alerta que 900.000 infants estan en risc a l’Àfrica oriental i occidental. • 8-19 d’abril: s’estima que 15-20 milions de persones afronten fam severa a la Banya d’Àfrica; el Programa Mundial d’Aliments només rep el 4% dels fons sol·licitats. • 2 d’agost: es demanen 124 M$ addicionals; arriben pocs recursos. • 16 d’agost: surt el primer vaixell amb 23.000 tones de gra d’Ucraïna cap a la Banya d’Àfrica. • 16 de setembre: l’ONU adverteix que Somàlia és a la vora d’una gran crisi. • 18 d’octubre: "A Somàlia, cada minut ingressa un nen per desnutrició; des de l’agost n’hi ha 44.000 hospitalitzats. Els infants amb desnutrició severa tenen 11 vegades més risc de malalties com diarrea i xarampió." UNICEF actua en zones remotes i perilloses, però la guerra i el terrorisme dificulten l’ajuda. Efectes del canvi climàtic sobre el terreny • Pluges de monsó escurçades i irregulars. • Mort del bestiar i fracàs de collites. • Esgotament de reserves d’aigua potable. • Desplaçaments cap a zones amb millors condicions. • Dones i infants, els més perjudicats. • Inflació alimentària i crisis energètiques postguerra d’Ucraïna. • Inseguretat i inestabilitat política que obstaculitzen l’ajuda. • Dependència estructural de l’agricultura i la ramaderia. Què cal fer? Decisions polítiques i globals • Visibilitzar i sensibilitzar sobre la crisi i la responsabilitat del primer món. • Reduir emissions de GEH i accelerar l’ús d’energies netes. • Assegurar corredors de gra i logística perquè el gra d’Ucraïna arribi a temps. • Finançament immediat (no només anuncis de la COP27): incloure partides als pressupostos per a la resiliència i l’ajuda humanitària. • Austeritat i coherència dels líders (evitar excessos com jets privats i despeses superflues). • Reorientar despesa militar cap a projectes climàtics i d’ajuda. • Impulsar energies renovables (solar, eòlica) en països com Catalunya i Espanya. Accions individuals • Canviar hàbits cap a un estil de vida més sostenible i basat en necessitats i no desitjos. • Transport públic sempre que sigui possible; ús responsable del cotxe. • Consum conscient (p. ex., roba): la indústria tèxtil és altament contaminant. • Entendre que les nostres decisions tenen impacte global, també sobre pobles llunyans.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.