Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12207episodis
Empanada Cultural del 10/12/2022 — La mirada aliena: Autodefensa (Filmin), “Mi experiencia lesbiana con la soledad” i “Close” — Generacions, FOMO i amistats sota escrutini - episode art
Empanada Cultural
1h 32min

Empanada Cultural del 10/12/2022 — La mirada aliena: Autodefensa (Filmin), “Mi experiencia lesbiana con la soledad” i “Close” — Generacions, FOMO i amistats sota escrutini

Tema central Eix conductor: la força condicionadora de la mirada aliena en com ens definim, ens relacionem i ens autoexpliquem. "És una oda al dret a la contradicció." • Es presenta el fil comú que travessa sèries, còmic i cinema: validació externa, FOMO, etiquetes generacionals, feminisme institucional, identitat i fragilitat emocional. Sèries — Autodefensa (Filmin) De què va i per què ha encès el debat • Autoficció de dues amigues de 20-i-pico a Barcelona que volen trepitjar línies vermelles per descobrir-se. • Polèmica a xarxes després del tràiler: judicis ràpids, lectura de “pijas que es droguen i tenen sexe”. • La sèrie es presenta com a defensa pròpia davant la por; to d’autoparòdia i frescor formal. Forma i llenguatge • Estil quasi documental: impro, naturalisme, muntatge amb “jump cut”, intrusions sonores; “punquisme” visual deliberat. • Capítols curts (10–20’): ritme àgil, frases “memejables”, un humor que equilibra patetisme i orgull. Temes • Salut mental (ansietat, depressió), FOMO, validació per likes, cultura de la cancel·lació. • Feminisme com a discurs ja institucional: contradiccions d’ús, poder i oportunisme; identitat i límits. • Tòpics generacionals i privilegi: la línia entre retrat i caricatura. "¿Qué es más importante ahora mismo: el feminismo o el ecologismo?" Còmic — “Mi experiencia lesbiana con la soledad” (Kabi Nagata) Clau de lectura • Autobiografia i assaig gràfic sobre depressió, ansietat, relació amb els pares i identitat sexual. • Traç kawaii per narrar temes durs amb ironia i tendresa; lectura ràpida però densa en idees. Eixos temàtics • Soledat i recerca d’encaix social; feina precària i autoexigència. • Baixa autoestima i necessitat de validació externa. • Procés íntim: del contacte físic terapèutic al pas per una escort, desencadenant un “clic” d’autonomia i catarsi creativa. "He arribat al meu límit; ja no puc suportar decepcionar-me més a mi mateixa." Impacte i continuïtat • Èxit a Japó i a Espanya; obres posteriors amb la mateixa veu honesta i terapèutica. Cinema — Close (Lukas Dhont) Context i premis • Top de l’any per l’equip. Gran Premi del Jurat a Cannes i Sevilla; reconeixement a l’actor Eden Dambrine. Sinopsi temàtica • Amistat íntima entre dos nois de 13 anys que es fractura en entrar a l’institució escolar i a la mirada dels altres. • Mirada (la pròpia i l’aliena) com a dispositiu central: intimitat vs. tancament, proximitat vs. pressió social. Posada en escena • Imatges elegants: travellings entre flors, color vermell com a vincle, primers plans claus. • Molt subtext visual i silencis expressius; direcció emocional potent que alguns poden percebre com manipulació. Pregunta latent: fins on pot la mirada col·lectiva empènyer decisions extremes? Agenda i proper programa • CCCB: “Constel·lació gràfica. Joves autores de còmic de vanguarda”. • CaixaForum: exposicions (còmic i Mòmies d’Egipte). • Cinema: “La emperatriz rebelde” (relectura de Sissi; interès desigual, però canvi de perspectiva). • Game Awards: resultats i debat al proper episodi. • Estrena a comentar: Mantícora (element videojoc i debat assegurat). Idees clau transversals • Fragilitat com a denominador comú sota estètiques i tons diferents. • La mirada aliena modula el desig d’encaix: tribus, etiquetes, FOMO, cancel·lació. • Tots tres títols exploren com l’autoimatge es construeix en diàleg (o en xoc) amb l’escrutini social.

Veus Parròquia del 7/12/2022 — Del Papa Francesc a Can Barça: reformes a l’Església, crisi de vocacions i el mercat blaugrana (De Jong, Busquets i el somni Messi) - episode art
Veus Parròquia
29'

Veus Parròquia del 7/12/2022 — Del Papa Francesc a Can Barça: reformes a l’Església, crisi de vocacions i el mercat blaugrana (De Jong, Busquets i el somni Messi)

Visió general Episodi dividit en dos blocs principals: • Bloc 1 (Veus de la parròquia): anàlisi de la figura i el programa reformista del Papa Francesc, amb èmfasi en la seva aposta per una Església dels pobres, la crítica a un capitalisme despietat, la presència femenina en la presa de decisions, l’acollida de famílies trencades, la tolerància zero als abusos i una radiografia de la crisi vocacional a Espanya. • Bloc 2 (Esports/Barça): conversa amb Jordi Cruyff sobre el context esportiu i econòmic del FC Barcelona: prioritats del mercat d’hivern, el cas Frenkie de Jong, el futur de Sergio Busquets, la possibilitat (emocional i complexa) del retorn de Messi, i el duel a l’Europa League contra el Manchester United. Bloc 1 — Església i Papa Francesc Perfil i línia reformista • El Papa Francesc és descrit com a figura innovadora i contrària a l’immobilisme, buscant alinear l’Església amb l’Evangeli i els drets humans. • S’assenyala una «primavera» després d’un llarg període de hibernació eclesial, i una voluntat de reforma estructural amb coherència personal (austeritat de vida i proximitat als vulnerables). "Jo crec que amb ell ha arribat la primavera a l'Església." Els «10 manaments» programàtics destacats • 1r. Església dels pobres: exemplificat amb austeritat personal (creu de ferro, residència a Santa Marta, renúncia a luxes) i una pastoral de proximitat. • 2n. No a un capitalisme despietat: crítica a l’economia d’exclusió i a la desigualtat; denúncia de l’especulació, la corrupció i l’evasió fiscal. "Aquesta economia mata." • 3r. Ampliar la presència femenina: demanda d’espais reals per a dones en llocs de decisió; el debat sobre el diaconat femení resta aturat. • 4t. Acollida dels divorciats: procés sinodal i consulta a la base per madurar canvis pastorals i beneir noves formes de família; decisions encara pendents. • 6è. Reforma de la Cúria: reconegut com a procés en marxa (ja tractat en programes previs). • 7è. Atenció als desvalguts: gestos simbòlics com Lampedusa i diplomàcia humanitària (gestions amb Ucraïna per l’alliberament de presoners). • 9è. Tolerància zero als abusos: del to inicialment tèbi a una postura ferma amb perdó i reparació econòmica a les víctimes. • 10è. Temes inamovibles (ara per ara): el Papa demana no centrar el discurs en avortament, divorci, matrimoni homosexual, eutanàsia i anticonceptius. Manté reserva sobre el sacerdoci femení, tot i escoltar els sínodes. "No podem continuar insistint en qüestions referents a l'avortament, al divorci, al matrimoni homosexual, a l'eutanàsia i a l'ús d'anticonceptius." L’Església a Espanya: crisi i correccions • Visita canònica als seminaris d’Espanya per avaluar formació i criteris: pocs seminaristes, envelliment del clergat i dependència de vocacions foranes. • Crítica a models formatius ultraconservadors i instruccions per ampliar el currículum amb matèries humanístiques i formació afectivo-sexual. Bloc 2 — FC Barcelona Prioritats esportives i mercat • Després d’una Champions complicada, focus a La Lliga. Al mercat, prudència: evitar assenyalar posicions o noms per respecte a la plantilla i per no minar la confiança dels jugadors. "No me gusta entrar ni en posiciones ni en nombres." Cas Frenkie de Jong • De transferible a intocable en el projecte esportiu. El debat va estar condicionat per l’estrès financer pre-palancas i el fair play. Ara, bona sintonia club-jugador i rendiment alt. Futur de Sergio Busquets • Decisió en mans del jugador (final de contracte). Diàleg obert club-jugador-agent; respecte màxim per la seva trajectòria. El retorn de Messi • Molt difícil a nivell econòmic; més enllà de l’esportiu, es reivindica un “abrazo final” entre Barça i Messi pel que han significat mútuament. "Están destinados a estar juntos un día, el abrazo final, porque los dos se han hecho grandes el uno al otro." Sergi Roberto • Valoració prudent: ha aportat com a capità i peça d’estabilitat al vestidor; cal temps per avaluar la renovació per lesions i minuts. Europa League i gestió de clubs • El Barça s’enfrontarà al Manchester United. Reflexió final: els clubs es poden destrossar amb males decisions; cal criteri i coherència estratègica. Punts clau i temes pendents • Coherència personal de Francesc: lideratge servicial i austeritat. • Línia social molt marcada: pobres, migrants, pau i denúncia del complex militar-industrial. • Esculls interns: sacerdoci femení, famílies i moral sexual romanen en pausa. • Barça: equilibri entre respecte al grup, restriccions financeres i ambició esportiva; futur de Busquets i somni Messi com a eixos emocionals.

M de Música del 5/12/2022 - episode art
M de Música

M de Música del 5/12/2022

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

l'Audició del 5/12/2022 - episode art
l'Audició

l'Audició del 5/12/2022

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Empanada Cultural del 3/12/2022 — Terror Molins: música, famílies i terror incòmode — Speak No Evil, Soft & Quiet, Sick of Myself, Terrifier 2 i ‘Petite Flor’ de Mitre - episode art
Empanada Cultural
1h 32min

Empanada Cultural del 3/12/2022 — Terror Molins: música, famílies i terror incòmode — Speak No Evil, Soft & Quiet, Sick of Myself, Terrifier 2 i ‘Petite Flor’ de Mitre

Visió general Episodi dedicat al Terror Molins (leitmotiv: “terror musical”) i a com la música i l’harmonia dialoguen amb la família… sovint a través del seu contrari: el caos, la incomoditat i la crueltat. A més, cobertura especial de ‘Petite Flor’ (Santiago Mitre) i agenda d’estrenes. "La música ens porta records... i avui també ens porta al terror incòmode" Idees clau • Leitmotiv oficial: terror musical (amb icones com Rocky Horror). • Leitmotiv real de l’edició: “terror incòmode” — obres que treballen la tensió moral i psicològica més que el gore o el jumpscare. • Sitges vs. Molins: públic fidel, estrenes que circulen entre festivals i un any molt potent a nivell de programació (llargmetratges i curts). Pel·lícules destacades de Terror Molins Speak No Evil (Guanyadora secció oficial) Terror psicològic d’alta incomoditat: una parella accepta la invitació d’uns coneguts per passar uns dies a casa seva i entra en una espiral d’ansietat social, passivitat moral i violència (sobretot verbal). • No és gore: la violència principal és de context, límits i humiliació. • Construcció a foc lent amb una escena final d’un cruelt realisme que impacta. "És una pel·lícula que et deixa fet caldo" "No hi ha monstres: és terror psicològic" Soft & Quiet (Premis: Millor pel·lícula, Millor guió, Premi del públic — Being Different) Una òpera prima rodada en pla seqüència que comença com una trobada quotidiana i destapa el pastís fins a un crescendo d’hostilitat i crueltat. • Estructura en temps real; canvis d’espais i to que no donen treva. • Remarca la dinàmica de grup i l’efecte contagi d’idees extremistes (sense espòilers). Sick of Myself (Millor interpretació — Being Different) Comèdia negra noruega sobre l’ego i el narcisisme en l’era dels followers: una jove s’autoindueix desfiguracions per atraure atenció i capital social. • Sàtira ferotge de l’art postmodern, les relacions tòxiques i la validació en xarxes. • Energia de “nova carn” en un clímax visualment potent. Terrifier 2 (Bloody Madness — Millors efectes especials) El retorn triomfal del slasher icònic Art the Clown amb 140 minuts d’efectes pràctics i imaginari grotesc i festiu. • Pressupost modest, gran rendiment en taquilla i ovacions a sala. • Recupera el carisma del monstre a l’era del terror psicològic. Curtmetratges • 10-33: terror fora de camp en un lavabo de cinema durant un tiroteig; el so és l’arma principal de la tensió. • Phelgm (P-H-E-L-G-M): surrealisme amb cargols i crítica a l’alienació urbana; final i postcrèdit memorables. • O (Meliès d’Argent): al·legoria d’addicció i obsessions a través de forats i cercles; vibe Junji Ito (Uzumaki) reconegut pel mateix director a posteriori. Balance del festival Any de rècords en projeccions i públic; ambient de comunitat (“terror incòmode” com a fil conductor) i anècdotes de marató. Molins es consolida com a espai on el públic respon i on estrenes troben vida més enllà de Sitges. ‘Petite Flor (Pequeña Flor)’ — Santiago Mitre Comèdia negra romàntica amb thriller existencial sota el leitmotiv del jazz (Sidney Bechet) i el magnetisme de la cançó “Petite Fleur”. Ambientada a Clermont-Ferrand, juga amb idiomes (français, castellà, català) i trenca tòpics. Context i producció • Any Mitre: també estrena Argentina, 1985; ‘Petite Flor’ va patir retards de programació (rodatge anterior, estrena tardana en festivals). • Passa per Sitges (Novas Visions) i arriba a sales (9 de desembre). Trama (sense espòilers crítics) • Parella mixta: ell, dibuixant argentí que es queda a casa amb el nadó; ella, francesa que impulsa la carrera professional. • El veí dandy i melòman (narrador en off) esdevé catalitzador de la història; els dijous, a ritme de “Petite Fleur”, ell l’assassina de maneres variades… i l’endemà tot es “reseteja”. • Sergi López interpreta un terapeuta que, en paral·lel al veí, modela un doble itinerari terapèutic per a la parella. Temes • Eros vs. Tànatos: seducció musical convertida en pulsió letal. • Xoc cultural i de gènere: masculinitat desubicada, rols domèstics i treball. • Narració polièdrica: alterna comèdia negra, romanç, thriller i subtext existencial; homogènia en perspectiva. • Basada en una novel·la argentina (2015). "Una història de vida i de mort, i tant se val en quin ordre" Per què funciona • Idea alta (loop homicida amb música) al servei d’un retrat de personatges. • Quatre pilars interpretatius (Daniel Hendler, Vimala Pons, Melvil Poupaud, Sergi López) i to juganer amb l’idioma. • Menor en producció, però gran en solvència i originalitat. Agenda • Cinema: ‘Petite Flor’ (9/12), ‘Inu-Oh’ (animació musical de Masaaki Yuasa), ‘Mantícora’ (Sorogoyen) i bon any del cinema espanyol (As bestas, etc.). • Videojocs: God of War: Ragnarök i The Callisto Protocol (horror espacial) com a grans llançaments.

← Torna a tots els podcasts