Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12207episodis
Empanada Cultural del 17/12/2022 — La mirada ajena: Autodefensa, Mi experiencia lesbiana con la soledad i Close — identitat, FOMO i fragilitat - episode art
Empanada Cultural
1h 32min

Empanada Cultural del 17/12/2022 — La mirada ajena: Autodefensa, Mi experiencia lesbiana con la soledad i Close — identitat, FOMO i fragilitat

Tema central: la mirada ajena (la mirada dels altres) "¿Quién narices es uno mismo?" Entre el manament actual del sé tú mismo i l’antic conócete a ti mismo, el programa explora com la nostra identitat es construeix sota la mirada dels altres. Idees clau de l’editorial • Referències a Jim Rohn i la seva màxima: som el promig de les 5 persones que ens envolten. • El sociòleg Charles Horton Cooley i el seu yo espejo: ens veiem com creiem que ens veuen. • Tesi del programa: la mirada ajena condiciona l’autoestima, la pertinença a tribus i, en última instància, la nostra manera de ser i d’actuar. Secció 1 — Sèries: Autodefensa (Filmin) Sinopsi i context • Sèrie d’autoficció creada per Berta Prieto, Belén Barenys (Meme) i Miguel Ángel Blanca (Bugalú Films), 2a producció pròpia de Filmin. • Dues amigues de vint-i-pocs a Barcelona que "fan el que els dóna la gana" mentre trepitgen línies vermelles emocionals per descobrir qui són. • Polèmica prèvia: tràiler encén Twitter abans de l’estrena. Clau de lectura • Autoparòdia i vergonya aliena a l’estil Larry David; hibrida documental i ficció amb molta impro. • Estètica de punquisme voluntari: jump cut, llum frontal dura, immediatesa mòbil, llenguatge memètic. • Capítols curts (12–18’): ritme fresc i accessible. Temes principals • Salut mental: ansietat i depressió (un episodi temàtic), necessitat de validació constant. • FOMO (fear of missing out): ansietat per no “ser-hi” ni “pertànyer”. • Tribus i identitat: com ens definim pertanyent a un col·lectiu. • Feminisme i institucionalització: tensions entre discurs empoderat i pràctica quotidiana; contradicció com a dret. • Cancel·lation i por: especial en nois joves (por a "ser cancelat" per errors no intencionats). Frases/cites que ressonen "¿Qué crees que es más importante ahora mismo, el feminismo o el ecologismo?" "No vas a cumplir ninguno de tus sueños... todo el mundo tiene más talento que tú." Valoració coral • Pot dividir: alguns espectadors hi veuen repotència; d’altres, una tragicomèdia lúcida sobre la precarietat emocional. • Interessant com a mirall generacional (Z/Millennial), amb el risc del privilegi implícit. Secció 2 — Còmic: Mi experiencia lesbiana con la soledad (Kabi Nagata) Què és • Manga autobiogràfic (2016; ed. en castellà per Fandogamia) de Kabi Nagata. • To visual kawaii i narració assaig-confessional sobre ansietat, depressió i identitat. Obertura impactant "En els meus 28 anys de vida... el juny de 2016 tenia davant meu un escort lesbiano." Temes principals • Soledat radical i recerca d’encaix social: dependència de l’aprovació aliena. • Relació amb els pares: expectatives, silencis i càrrega emocional. • Identitat sexual: camí d’autoentendre’s; l’episodi de l’escort com a clic terapèutic (decidir per una mateixa, entrar “al club” de l’experiència). • Salut mental: tricotil·lomania, baixa autoestima, precarietat laboral, cicles depressius. Forma i to • Dibuix aparentment amable que contrasta amb contingut punyent; ús de metàfores visuals i humor trist (tragicomèdia) per fer digerible el dolor. Impacte • Fenomen editorial (premis i vendes a Japó i fora). L’obra funciona com a teràpia i com a mirall generacional sobre vulnerabilitat i autocura. Secció 3 — Cinema: Close (Lukas Dhont) Premis i context • Pel·lícula belga de Lukas Dhont. Gran Premi del Jurat a Cannes i Sevilla; el jove Eden Dambrine premiat com a millor actor a Sevilla. De què va (sense espòilers) • Amistat íntima entre dos nois de 13 anys. El pas del paradís estiuenc a l’escola exposa la seva relació a la mirada ajena, que la reinterpreta (i la fereix) des de prejudicis. "On n’est pas en couple... on est plus plus, quasiment frères." Eixos temàtics • La mirada com a dispositiu narratiu i moral (també present a Girl): els plans tancats (close) expressen intimitat; l’entrada del judici social obre l’escala i trenca el món privat. • Fragilitat i crueltat a l’adolescència; pressió de la tribu i del dispositiu escolar. Forma • Fotografia i color d’alt nivell (predomini del roig compartit), travellings poètics, ús potent del fora de camp i una banda sonora que dialoga amb la imatge. Recepció • Emocionalment colpidora (pot semblar dirigida a les llàgrimes, però amb gran elegància). Una de les pel·lícules de l’any segons el programa. Agenda i tancament • Exposició al CCCB: "Constel·lació Gràfica. Joves autores de còmic d’avantguarda" (molt recomanable per descobrir noves veus). • CaixaForum: exposicions de còmic (història) i mòmies d’Egipte. • Cinema: La emperatriz rebelde (relectura de Sissi; interessant però previsible). • Videojocs: arriben els Game Awards (anàlisi de guanyadors i sorpreses al proper programa). • Proper episodi: Mantícora (estrena destacada i debat assegurat).

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 16/12/2022 — Pessebres i diorames amb Josep Maria Porta: tradició catalana, Escola de Barcelona, reines medievals, canòdroms de Barcelona i llengua de Nadal - episode art
Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 16/12/2022 — Pessebres i diorames amb Josep Maria Porta: tradició catalana, Escola de Barcelona, reines medievals, canòdroms de Barcelona i llengua de Nadal

Obertura i benvinguda • Sintonies i nadales per situar-nos en ambient nadalenc. "Benvinguts, benvolguts i bentrobats" Bloc principal: Pessebrisme català amb Josep Maria Porta Inicis personals i concepte • Josep Maria Porta descobreix el pessebre de ben petit, a casa, i el connecta amb el teatre: els pessebristes són, en paraules seves, "escenògrafs". • Defineix el pessebre com una forma de viure i de crear un món idíl·lic; no és una maqueta literal, sinó una interpretació que ha de "fer sentir". Orígens i difusió • Origen litúrgic i popular: Sant Francesc (Greccio, s. XIII) com a referent d’un pessebre vivent; però hi ha representacions anteriors (relleus del s. IV). • A Catalunya, referències des de 1300; Fira de Santa Llúcia (1786) com a mercat clau; naixement del teixit associatiu: Associació de Pessebristes de Barcelona (1863) i estatuts històrics. Figures i tradició catalana • El pessebre català incorpora personatges de vida rural (dona que renta, que fila, caçador, pescador, pagesos…) i el caganer (iconografia popular i avui indústria potent). • Diferència entre pessebre casolà (suro, molsa) i artístic: el guix d’Antoni Moliner (1912) fa evolucionar fons i volums, sembrant l’Escola de Barcelona de diorames (perspectiva, llum, ambientació). Escultors i figuristes • Referents: Ramon Amadeu (realisme i influència napolitana), Talarn, Vallmitjana, i col·laboracions pictòriques (p. ex., Fortuny). • Figuraires actuals: Montserrat Ribes, nissaga Castells, Bertran, Daniel Alcántara, entre d’altres. El pessebre al món i avui • Universalitat: adaptacions locals (llama al Perú, estètiques i colors d’Amèrica Llatina; kimonos al Japó; materials inusuals al Canadà). • Estat del sector: "època d’or" amb molta activitat a xarxes; debat sobre maquetisme vs. interpretació artística; repte de relleu generacional (nova onada de pre-jubilats actius). Barcelona i referents • Pessebre tradicional de Barcelona al Museu Frederic Marès (liderat per l’Associació), amb gran acollida ciutadana. • Mollina (Antequera): museu de 5.000 m² de referència a l’Estat; reconeixement internacional a l’Escola de Barcelona, especialment a la Llombardia. • Preparatius del 800è aniversari del pessebre franciscà (congrés internacional a Sevilla). Secció d’Història: Reines medievals decisives "Les reines han estat tan o més importants que els seus esposos en moments clau" Figures clau i aportacions • Maria de Montpellier: assegura la continuïtat dinàstica amb el naixement de Jaume I i consolida el vincle amb Occitània. • Violant d’Hongria (Bioban): diplomàcia i mediació; defensa la rendició pactada de València (1238) i enforteix l’aliança amb Castella. • Constança de Sicília: protagonitza les Vespres Sicilianes (1282) i obre la projecció mediterrània; citada per Dante. • Sibil·la de Fortià: reina controvertida, promou el seu entorn; persecucions i rehabilitació posterior. • Violant de Bar: gran capacitat política; regència, orientació francòfila, suport als papes d’Avinyó. • Maria de Luna: regent i governant excel·lent i sàvia (segons Francesc Eiximenis); política interior i social activa. • Maria de Castella: governa Catalunya mentre Alfons el Magnànim roman a Nàpols; gestiona conflictes nobiliaris i finances; clau en la continuïtat dinàstica fins al Compromís de Casp. Barcelona oculta: Els canòdroms • Barcelona va arribar a tenir com a mínim 8 canòdroms: Sol de Baix (Corts-Sants), Kennel Club (Diagonal), Guinardó, Sarrià (Piscines i Esports), entre d’altres. • Anys 30: auge amb glamur (llebre elèctrica, filmació d’arribades, tribunes per milers d’espectadors); polivalència d’instal·lacions (motos, dirt track, beisbol, trotadors). • Postguerra: declivi per pressió immobiliària, canvi d’oci i condicions dels animals; reconversió d’espais (pistes de ball, complexos d’oci, camps esportius). Llengua i Nadal: 5 recordatoris útils • Nadal és singular: no "els Nadals". • El tió és el tronc; cagatió és l’acte de fer cagar el tió. • Nit de Nadal i Cap d’Any (no "nit bona" ni "nit vella"). • Dir Bon Any (Nou), no "Feliz Any"; i per les campanades, raïm (no raïms). • Reis d’Orient (no "Reis Mags"); i ja diem cavalcada de l’Epifania. Editorial • Crítica a la judicialització de la política (TC) com a risc per a la separació de poders i l’estat de dret. • Apunt sobre Qatar i drets humans, arran del mundial i el debat públic local. Cloenda • Repassa la trajectòria cultural de Josep Maria Porta (teatre, pastorets, associacionisme, guardons) i la seva pavordia a Vilanova. • Tanca amb desitjos de bones festes i Bon Any.

Veus Parròquia del 14/12/2022 — Primera rabina catalana, vitralls de la Sagrada Família i Nadal a Sant Just: història, agenda i trobada d’esplais - episode art
Veus Parròquia
27'

Veus Parròquia del 14/12/2022 — Primera rabina catalana, vitralls de la Sagrada Família i Nadal a Sant Just: història, agenda i trobada d’esplais

Resum general Episodi amb tres eixos principals: • Ordenació d’Irene Muzas Calpe, primera dona rabina catalana, i el seu impacte en la vida religiosa actual. • Homenatge a Joan Vila-Grau i explicació dels vitralls de la Sagrada Família: concepte, colors, tècnica i iconografia. • Nadal a Sant Just d’Esvern: com es vivia fa 100 anys i agenda actual de celebracions; a més, trobada d’esplais del Baix Llobregat a Vallirana. "És l’església de la llum" — sobre la Sagrada Família i els seus vitralls "Hi ha tota una revolució de dones ... que volen practicar la seva religió sense imposicions" — sobre l’ordenació d’Irene Muzas 1) Primera dona rabina catalana: Irene Muzas Calpe Punts clau • Ordenada el 24 d’octubre a la Universitat de Potsdam (Alemanya), després de més de 5 anys d’estudis, amb llicenciatura i màster en teologia jueva, i un any a Jerusalem. • Primera rabina de Catalunya i de l’Estat; membre de la comunitat jueva Masortí (conservadora), sovint amb fidels conversos. • Context històric: presència jueva a la Península Ibèrica des del segle II, expulsió de 1492 i retorn progressiu (Melilla, finals s. XIX; sinagogues sefardites a Madrid i Barcelona, inici s. XX). • Antecedents i referents: Regina Jonas (1935), Sally Priesand (1973, EUA). A l’àmbit català: Jordi Gendra (2006) i Nicolau Aguiló (1991). • Significat social i religiós: acostar el judaisme a la societat actual i impuls a la igualtat de gènere. Idea força • Fita històrica que reforça l’igualitarisme religiós i la visibilitat del judaisme contemporani a Catalunya. 2) Joan Vila-Grau i els vitralls de la Sagrada Família L’obra i la idea • Homenatge arran de la seva mort i repàs del seu gran repte (1999–): dissenyar vitralls no figuratius per a una basílica concebuda com "l’església de la llum". • Arquitectura i llum: finestrals amb formes estrellades que recullen, estenen i difonen la llum. • Cromatisme per façanes: - Naixement (llevant): colors freds (blaus, verds), llum de matí. - Passió (ponent): colors càlids (vermells, grocs, marrons), llum de tarda. Procés i tècnica • Observació in situ al llarg del dia, aquarel·les per captar la transparència; execució per Vidreries Bonet amb tècnica de vidre emplomat (600+ anys d’ofici). • Continuïtat de l’obra malgrat la seva mort: dibuixos per a la façana de la Glòria i el gran vitrall dedicat a l’Esperit Sant. Iconografia i dedicatòries • Mn. Lluís Bonet i Armengol, seguint Gaudí, defineix sants i santuaris als vitralls: prop de 700 noms, organitzats per diòcesi i països. • Identificables per visitants d’arreu: rosasses (santuaris) i columnes (sants). Exemples locals: Sant Just i Sant Pastor, Mare de Déu de Montserrat, Arxidiòcesi de Barcelona (rosassa central: Dolors; diversos santuaris i sants del territori). Idea força • Diàleg entre llum, color i memòria espiritual: l’art dels vitralls integra el món sencer, diòcesi a diòcesi, en el temple de Gaudí. 3) Trobada d’esplais parroquials del Baix Llobregat Punts clau • Cap de setmana del 12–13 de novembre, a les Dominiques de Vallirana i la parròquia de Sant Mateu. • Participació de 300 infants i joves de diverses parròquies (Sant Feliu, Corbera, Molins de Rei, Sant Vicenç dels Horts, Esparreguera). • Direcció de Mn. Daniel Palau, amb activitats lúdiques i formatives; monitors fins diumenge migdia. 4) Nadal fa 100 anys a Sant Just d’Esvern (1926–1936) Costums i ritus • Confessions en dues tandes: 24 al vespre i a partir de les 4 h del 25; comunió sovint a misses concretes. • Missa del gall a les 5 h (a punta de dia, quan cantava el gall), sovint cantada amb el cor parroquial i adoració de l’Infant. • Quatre misses el dia de Nadal (dues solemnes), i rosari a les 16 h. • Pràctica del "ves a pau": tauleta metàl·lica o noble amb imatge sagrada que es besava com a signe de pau. • Materials i preparatius: cera, encens, albes, casulles, estovalles; cors parroquials de qualitat i Nadales. • Notes històriques: explicacions sobre pessebres, Terra Santa, i un pessebre popular fet per nois de catequesi (1933–1934). Idea força • Un Nadal més ritualitzat i madrugador, amb èmfasi en la confessió, la comunió i la vida coral. 5) Agenda actual de Nadal a la parròquia de Sant Just d’Esvern Dates i horaris destacats • 11/12: Concert de Nadales entre misses (Casa d’Extremadura, corals locals). • 24/12: Missa familiar (18 h) i Missa del gall (20 h, anticipada); després, trobada als locals parroquials. • 25/12: Misses a les 9:30 h (residència), 11 h i 13 h; a les 21 h, Concert de Nadal de l’Orfeó Enric Morera a l’església. • 26/12 (Sant Esteve): Missa a les 20 h (no de precepte). • 30/12 (Sagrada Família): Missa a les 20 h amb invitació especial a aniversaris de 25 i 50 anys de matrimoni (contacte abans del 27/12). • 31/12: Missa de vigília (19 h). • 01/01 (Santa Maria, Mare de Déu; Jornada Mundial de la Pau): Misses a les 11 h i 13 h, amb reflexions del grup Justícia i Pau. • 05/01: Sense vigília d’Epifania per la Cavalcada de Reis; a la placeta de l’església, petit pessebre vivent on els Reis adoren l’Infant. Idea força • Nadal participatiu i comunitari, amb litúrgia, música i tradició — del pessebre vivent a la Cavalcada de Reis. 6) Cloenda i música • Recordatori de propera emissió i música final: "Where Have All the Cowboys Gone?" com a peça de comiat.

← Torna a tots els podcasts