Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12207episodis
Just Blues del 29/11/2022 - episode art
Just Blues

Just Blues del 29/11/2022

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

Cinema sense condicions del 29/11/2022 — Il conformista: política, psicoanàlisi i estil visual; Glass Onion, Eugénie Grandet i L’Alternativa (Suro, Cesc Gay, Seidl) - episode art
Cinema sense condicions
59'

Cinema sense condicions del 29/11/2022 — Il conformista: política, psicoanàlisi i estil visual; Glass Onion, Eugénie Grandet i L’Alternativa (Suro, Cesc Gay, Seidl)

El clàssic de la setmana: Il conformista (Bernardo Bertolucci, 1970) Peces clau del debat Política i conformisme: el protagonista, Marcello Clerici, és un “feixista per omissió” que busca ser “un home normal” i s’adapta al poder de torn. Psicoanàlisi i trauma: flashbacks i records d’infantesa (abusos, intent d’agressió del xofer) modelen un jo apàtic i dissociat. Estructura moderna: narració fragmentada, road movie Itàlia-París, flashback dins de flashback i muntatge molt conscient. Posada en escena icònica: fotografia de Vittorio Storaro, arquitectura feixista racionalista, llum/ombra com a metàfora (eco del mite de la caverna). Erotisme i ambigüitat: pes de Dominique Sanda i Stefania Sandrelli en la tensió entre desig, poder i fidelitat. “És un feixista per omissió: s’acomoda i aspira a la normalitat.” Context i materials • Director: Bernardo Bertolucci (1941–2018). Influències intel·lectuals: Marx i Freud. • Origen literari: novel·la d’Alberto Moravia (1951). • Guió: adaptació de Bertolucci (estructura no lineal). • Música: Georges Delerue; peça destacada i amb vida pròpia fora del film. • Fotografia: Vittorio Storaro (simbiosi decisiu amb el director). • Muntatge: Franco Arcalli (col·laborador clau, també en prèvia discussió de guions). • Repartiment: Jean-Louis Trintignant, Dominique Sanda, Stefania Sandrelli, Gastone Moschin; aparició breu però significativa de Pierre Clémenti. Adaptació i estructura • Bertolucci s’allunya del relat lineal de Moravia i proposa una road movie cap a París que es va obrint en records i traumes. • El film combina thriller polític (encàrrec d’eliminar un professor exiliat) amb drama psicològic (inadaptació, desig reprimit, por a la diferència). • L’ús del flashback i la fragmentació construeixen una subjectivitat esberlada pròpia del cinema modern europeu de postguerra. Lectura política i moral • Clerici no és un fanàtic; és conformista: s’afegeix al feixisme per conveniència i, quan el vent gira, denuncia els antics companys. • El film alerta sobre els feixismes que s’infiltren “entre boires” gràcies a la desresponsabilització i la recerca d’una vida còmoda. “Si toca ser feixista, em faig feixista… com m’hauria fet el que calgués segons el moment.” Personatges i erotisme • Dominique Sanda (Anna): figura d’alta ambigüitat i fort potencial eròtic, entre femme fatale i esposa finalment lleial al marit professor. • Stefania Sandrelli (Giulia): “dona justeta” escollida per la normalitat; duplicació irònica del desig reprimint la diferència. • Pierre Clémenti (xofer): eix del trauma adolescent (atracció, violència, culpa), que rebrota al present. Posada en escena i símbols • Arquitectures feixistes (EUR, línies geomètriques i fredes) que empetiteixen l’individu; planificació de càmera equilibrada i solemne. • A l’episodi de l’assassinat: càmera a l’espatlla, bosc, inestabilitat, caos moral. • Jocs de llum/ombra i “finestra” única que remeten a la caverna de Plató (coneixement vs. il·lusió). • Referències pictòriques: De Chirico i ecos magrittianos en l’ocultació del rostre/identitat. • La seqüència del ball de les dues dones: lliçó de mise-en-scène i moviment de càmera. Influències i genealogia • Diàleg amb Nouvelle Vague (llibertat formal de Prima della rivoluzione) però amb ruptura i maduresa a Il conformista. • Parentescos amb Marco Bellocchio (interès per la psicologia i els mecanismes del poder). • Figura kafkiana: Joseph K. com a ninot atrapat per estructures que no entén. • Leitmotiv en Bertolucci: relació individu–poder, cos vs. ànima, i reaparició de motius visuals (París, ponts, espais) cap a films com L’últim tango. Bertolucci: trajecte i reconeixements • Primeres obres: La commare secca (1962), Prima della rivoluzione (1964), Partner (1968). • Any clau (1970): L’estratègia de l’aranya i Il conformista. • Títols majors posteriors: L’últim tango a París, Novecento, L’últim emperador, El cel protector, Belleza robada, The Dreamers, Tu e io. • Premis: nominació a l’Òscar per Il conformista; Òscars per L’últim emperador; Palma d’Or honorífica (Cannes, 2011). Actualitat i estrenes Glass Onion: A Knives Out Mystery (Rian Johnson) • Valoració: decepció respecte a la frescor de la primera entrega; to excessiu i inconstant, amb idees enginyoses disperses. • Debat sobre Netflix i la “perversió” del pols autoral. • L’elenc (Edward Norton, Janelle Monáe) destaca, però el conjunt no funciona com a whodunit ni com a thriller. Eugénie Grandet (Marc Dugain, Balzac) • Adaptació correcta però plana, acadèmica i impersonal; es sosté pel relat potent de Balzac i uns actors sòlids. • Lectura amb to protofeminista (emancipació en món masculí) i crítica del gassiuisme del pare. Festival L’Alternativa (Barcelona) Suro (Mikel Gurrea) • Drama íntim de parella que abandona la ciutat per la natura (Empordà) en ple món de l’extracció de suro. • Temes: patrimoni, dependències econòmiques dins la parella, reconfiguració d’identitats i expectatives. Històries per a no contar (Cesc Gay) • Cinc episodis independents; els tres primers són especialment brillants. • Històries reconeixibles que preferim “no explicar” per incomoditat o imatge. • Recomanació per a dies festius: lleugera, eficaç i honesta amb el seu títol. Ruthless Times (Susanna Helke, Finlàndia) • Documental sobre la degradació de l’atenció a la gent gran; tema europeu i actual (sanitat tensionada). • To contundent i molt polèmic. Ulrich Seidl: Rimini i Sparta • Díptic dur: decadència familiar/artística (Rimini) i pedofília (Sparta). • Proposta incòmoda però coherent amb un cinema alternatiu que explora marges i perversitats del poder/desig. Idees clau que queden Conformisme moral com a motor del feixisme quotidià. Fragmentació narrativa per representar trauma i postguerra. Tensió entre ordre/cultura i pulsions del cos. L’arquitectura i la llum com a discurs polític en imatge.

M de Música del 28/11/2022 - episode art
M de Música

M de Música del 28/11/2022

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

l'Audició del 28/11/2022 - episode art
l'Audició

l'Audició del 28/11/2022

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

← Torna a tots els podcasts