Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12207episodis
Veus Parròquia del 23/11/2022 — Del Bon Samarità a l’Advent: catequesi, solidaritat i llavor de fe a Sant Just - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 23/11/2022 — Del Bon Samarità a l’Advent: catequesi, solidaritat i llavor de fe a Sant Just

Visió general Programa Paraula Viscuda (Ràdio Despert) dedicat a la tasca catequètica de Maria José Carbó i a l’explicació de la paràbola del Bon Samarità com a clau per entendre la solidaritat sense fronteres. Es tanca amb una mirada al cicle litúrgic i la preparació de l’Advent. "Estimeu-se els uns als altres com jo us he estimat" Convidats i context Qui parla • Alina (presentadora) i Montserrat Giró (co-conductora) • Convidada: Maria José Carbó, catequista veterana (21 anys) a la parròquia de Sant Just • Carlos, tècnic de so Arrels locals • Maria José, nascuda a Barcelona, vinculada a Sant Just des de petita (avis a Esplugues, locutori telefònic; avi cec molt actiu) • Vida parroquial arrelada i compromesa; mare de quatre fills La vocació i la pràctica de la catequesi Motivació i itinerari • 21 anys de servei com a catequista: estima pels infants i per l’ensenyament • Itinerari en cicles de dos anys fins a la Primera Comunió; cada any es reforça la base i s’amplien coneixements Respostes i reptes • Nens: resposta bona i participativa • Pares: realitat diversa; alguns s’implicuen, altres es distancien després de la comunió • Esperança en la llavor sembrada als sagraments (baptisme, comunió, confirmació): pot germinar més endavant Lectura i claus del Bon Samarità (Evangeli segons Lluc) Nucli de la paràbola • La pregunta inicial: com heretar la vida eterna? Resposta: estimar Déu i estimar el proïsme com a un mateix • Exemple narratiu: el sacerdot i el levita passen de llarg; el samarità s’atura, compadeix, cura i paga la cura de l’home ferit Missatge central per als infants • Qui és el proïsme? “Tota persona a la vora teva”: companys, veïns, família • Fer el bé sense esperar res a canvi; trencar prejudicis i fronteres • Els nens identifiquen ràpid qui actua bé: “el samarità” "El proïsme sempre és l’altre; primer l’altre i després tu" Metodologia i recursos en catequesi Materials i enfocament • Treball amb temaris: un llibre i un quadern (amb cromos/dibuixos) per fer-ho fàcil i entenedor • No segueixen estrictament la litúrgia dominical cada setmana; s’orienten per temes Reptes actuals • Infants del segle XXI, molt tecnològics: costa parlar de la fe en “allò que no es veu” • Clau pedagògica: exemples concrets de la vida diària i paràboles visuals Ètica cristiana aplicada: solidaritat sense fronteres Aprenentatges clau • No “passar de llarg”: la fe implica compassió activa • Coherència: el càrrec religiós o social no garanteix l’exemple; cal viure el que es predica • Els infants ja practiquen petites formes de solidaritat (compartir llibres/llapis, ajudar qui no entén l’idioma) El gran manament de l’amor • Eix de tot: “Estimeu-vos” • Aplicació familiar i escolar: cedir, evitar “trencadisses”, buscar el bé de l’altre Altres paràboles treballades El Sembrador • Diversos terrenys simbolitzen acollides diferents de la Paraula • Objectiu catequètic: fer que la llavor arreli en “bona terra” i doni fruit Litúrgia i temps fort Cicle i Advent • Fi del cicle amb Crist Rei; inici del cicle A • Advent: període de 4 setmanes de preparació i espera del Nadal • Explicació als infants: preparar-se interiorment per acollir Jesús Idees clau • Amor a Déu i al proïsme: fonament de la vida cristiana • Solidaritat sense fronteres: el proïsme és qualsevol persona, més enllà del “nostre grup” • Pedagogia visual i experiencial: paràboles, exemples quotidians, materials didàctics • La llavor de la fe necessita temps; l’esperança es manté encara que hi hagi “sequera” "Si tu estimes els altres plenament, sense esperar res, aniríem molt més bé"

Just Blues del 22/11/2022 - episode art
Just Blues

Just Blues del 22/11/2022

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

Cinema sense condicions del 22/11/2022 — Cendres i Diamants de Wajda: context històric, simbologia i posada en escena + recomanacions (El Atracador Perfecto, Pequeña Flor, Abraza-me fuerte, The Night Of) - episode art
Cinema sense condicions
57'

Cinema sense condicions del 22/11/2022 — Cendres i Diamants de Wajda: context històric, simbologia i posada en escena + recomanacions (El Atracador Perfecto, Pequeña Flor, Abraza-me fuerte, The Night Of)

Clàssic de la setmana: Cendres i Diamants (Andrzej Wajda, 1958) Pel·lícula clau del cinema polonès i tercera peça de la trilogia de la guerra de Wajda (amb Generació i Canal). Situada el 8 de maig de 1945, retrata l’endemà de la victòria sobre el nazisme i la convulsa transició cap al poder comunista a Polònia. El protagonista, un jove partisà, rep l’encàrrec d’assassinar un secretari local comunista; la seva missió s’entrellaça amb una història d’amor tan bella com tràgica. Basada en la novel·la d’Andrzejewski, l’adaptació pren partit en fer del partisà l’heroi i va topar amb la censura; Wajda en va negociar l’estrena amb un final ambivalent. "El bon Déu va donar dos ulls al director: un per mirar per la càmera i l’altre per estar alerta a tot el que passa al seu voltant." Context històric i trilogia • Wajda s’inscriu en la “segona generació” del cinema polonès de postguerra i s’alimenta del degel del 1956-63: més aire creatiu però amb censura. • La pel·lícula mostra el dia de l’alliberament i l’entrada de les estructures comunistes: resistència dels partisans (Armia Krajowa), aristocràcia en retirada i ambivalència social. • Novel·la d’Andrzejewski (pro-comunista) vs. film: Wajda centra l’heroïsm en el partisà; els censors dubten, l’estrena s’aconsegueix gràcies al prestige internacional i als equilibris del final. Sinopsi i temes clau • Missió: assassinar un secretari comunista que arriba per celebrar la pau i reorganitzar el poder local. • Error inicial: creen matar la víctima i eliminen dos innocents, iniciant una cadena tràgica. • Subtrames socials: aristòcrates que fugen; pare comunista que torna de l’URSS i vol recuperar el fill, ara partisà; contradiccions de classe i d’ideals. • Història d’amor entre el partisà i una cambrera orfe de guerra: instants de feliç treva enmig de la violència, però el deure polític ho avorta tot. • Tò general: tragèdia que sobrevola des del primer error fins al desenllaç. Simbolisme i imatges potents • Cavall blanc: aparicions fugaçes com a signe d’esperança fràgil que es dilueix. • Gots d’alcohol encesos: ritual pels caiguts; metàfora de cendres i diamants (de la destrucció, potser en sorgirà alguna cosa valuosa). • Crist invertit entre runes: icona colpidora no present a la novel·la, signe de món trastocat i de memòria ferida. • Focs artificials vs. mort: alegria pública que contrasta amb la mort fora de camp (gran potencia visual i irònica). • Taula de festa desballestada; ball final amb Polonesa de Chopin: decadent i expressionista, a la manera d’un Fellini ombrívol. Posada en escena i llenguatge cinematogràfic • Base de neorealisme amb accents expressionistes: clars-obscurs, contrallums, composicions d’alt contrast. • Recursos: travelings, plans seqüència, ús intens de la profunditat de camp (deute Orson Welles), contrapicats constants i quadres atapeïts que generen angoixa i tensió. • Música estrident i disseny sonor per sostenir una inquietud constant. Recepció, ritme i interpretacions • Ritme: temps mort deliberat entre la missió i l’acció per fer sentir el pes de l’espera i la tragèdia en gestació. • Personatge del partisà: aura de joventut icònica (entre James Dean i Belmondo), nervi i magnetisme. • Final a l’abocador: percebut per alguns com a concessió calculada per aplacar la censura, tot i la seva coherència simbòlica (cicle cendres–residu). • Humor negre i ironia fina apareixen com a descàrrega en un univers opressiu. Recomanacions d’actualitat El Atracador Perfecto (Canadà) • Thriller lleuger basat en el cas real del “Flying Bandit” (Josh Duhamel; cameo de Mel Gibson). • To de TV movie: entretinguda, de gat i ratolí, amb tots els tòpics efectius del gènere. Pequeña Flor (Santiago Mitre, Argentina) • Comèdia àcida i intel·ligent, centrada en la rutina i el jazz (la cançó “Pequeña Flor” és clau). • 90 minuts deliciosos, amb crescendo de guió ben calibrat. Abraza-me fuerte (Mathieu Amalric, 2021) • Drama familiar de construcció en puzzle: tot el que veiem són projeccions/pensaments de la protagonista (Vicky Krieps). • Estructura formal audaciosa i emotiva; rodat en tres estacions, amb una seqüència a la costa catalana. The Night Of (HBO) • Miniserie policial hiperrealista sobre culpa, sistema penal i veritat (Riz Ahmed; John Turturro excels). • Capítols de durada flexible al servei de la història; to dens i verosímil. Paraules clau • Neorealisme, expressionisme, profunditat de camp, contrapicat, traveling, posada en escena, censura, postguerra, simbolisme.

M de Música del 21/11/2022 - episode art
M de Música

M de Música del 21/11/2022

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

l'Audició del 21/11/2022 - episode art
l'Audició

l'Audició del 21/11/2022

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.