Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12207episodis
Veus Parròquia del 16/11/2022 — Catedral de Sant Llorenç, Ignasi de Loyola i Mostra de Cinema; romeria a Montserrat, 25è de mossèn Xavier i creus de terme de Sant Just d’Esvern - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 16/11/2022 — Catedral de Sant Llorenç, Ignasi de Loyola i Mostra de Cinema; romeria a Montserrat, 25è de mossèn Xavier i creus de terme de Sant Just d’Esvern

Resum general Un episodi amb dues meitats molt definides: notícies de patrimoni i vida comunitària i una segona part d’història local dedicada a les creus de terme i altres creus de Sant Just d’Esvern. Es comenten la visita de Miquel Iceta a la catedral de Sant Llorenç (Sant Feliu de Llobregat), l’exposició “L’experiència d’Ignasi” al Museu Diocesà de Barcelona i la 19a Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya. A continuació, crònica detallada de la romeria a Montserrat i la celebració del 25è aniversari d’ordenació de mossèn Xavier. La segona part aprofundeix en la història, significat i estat de conservació de les creus de l’Hostal Vell, d’en Lavallol, d’en Montaner i del Padró. Notícies destacades Visita institucional a la catedral de Sant Llorenç (Sant Feliu de Llobregat) • Miquel Iceta visita la catedral amb el bisbe Agustí Cortés per identificar necessitats urgents de rehabilitació i vies d’ajut (patrimoni declarat BCIL). • Participen la regidoria de Cultura i el Patronat de la Fundació Laurentius; es busca impulsar la restauració del monument, consagrat el 1946 i esdevingut la catedral més jove d’Espanya (2004). Exposició “L’experiència d’Ignasi: el poder transformador d’una ferida” (Museu Diocesà de Barcelona) • Mostra commemorativa dels 500 anys de l’arribada d’Ignasi de Loyola a Manresa. El locutor la recomana vivament: “Val molt la pena”. • Peces rellevants: espasa autèntica de Sant Ignasi (Jesuïtes de Casp) i pintura de Montserrat Llimona; recorregut amb àudio a través d’una app. 19a Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya • Eix temàtic: dones lluitadores contra les injustícies, amb films dirigits per dones. • Títols destacats: L’estació de les dones (matrimonis pactats a l’Índia), Papitxa (desfilada de moda a Algèria), Déu és dona i es diu Petrunya (rol de la dona en tradicions a Macedònia). • Cicle Ignasià: Vam arribar de nit i El camí ignasià; documentals locals: Protestants, la història silenciada, Sufisme Barcelona: Espiritualitat, Música i Ecologia, La part dels àngels. • Difusió: presència als centres penitenciaris, possible programació a CineBaix i disponibilitat en plataformes virtuals. Vida parroquial i comunitària Romeria a Montserrat (4–6 de novembre) • Romeria tradicional recuperada en cap de setmana per viure les pregàries monàstiques i la natura; allotjament en cel·les. • Activitats lliures: Santa Cova, laudes i missa conventual, Camí dels Degotalls, Sant Miquel, exposició del 75è aniversari de l’entronització. • Conferència del pare Maiol sobre el 75è aniversari: organització del tron, mosaics, finançament i la gran cerimònia amb pelegrins d’arreu de Catalunya. • Vetlla de Santa Maria (tradició antiga), valorada com “molt espiritual”; participació posterior a vespres i rosari. • Missa conventual concelebrada; pregària parroquial llegida en nom de la comunitat: “Hem vingut de la parròquia del Sant Just i Pastor … a saludar a la nostra mare, la Verge de Montserrat, per donar-li gràcies, cercar el seu favor i el seu ajut.” • Cloenda: pregària al Cambril, dinar als Apòstols i ambient de germanor. 25è aniversari d’ordenació de mossèn Xavier • Celebrat el 19 de novembre amb família, amics, comunitats on ha servit i autoritats locals. • Durant l’homilia comparteix aspects inèdits de la vocació; obsequi: casulla verda (temps durant l’any). Brindis final a la rectoria. Història: creus de terme i altres creus de Sant Just d’Esvern Què és una creu de terme? • Creu monumental de pedra, a l’aire lliure, que delimita termes, dóna benvinguda/comiat i marca terra de cristians; sovint amb temes de crucifixió o heràldica, sobre pedestal poligonal amb graons. • Documentades a Catalunya des del segle X; exemples al bisbat: creu de Verges (s. XIV), Sant Cugat, i la creu de Pedralbes (1946) —memorial de les creus destruïdes el 1936. • No totes les creus exteriors són de terme: n’hi ha de Via Crucis, padrons/comunidors, expiatòries, de vot col·lectiu o devocionals. Creu de l’Hostal Vell (creu de terme de Sant Just) • Situada a l’entrada del poble pel camí d’Esplugues; va originar un nucli històric al voltant de l’Hostal de la Creu (després del Garrofer/Hostal Vell). • Estil renaixentista incipient (2a meitat s. XVI); enderrocada el 1868, restes disperses fins a la reconstrucció el 2008. • Elements: sòcol amb tres graons octogonals, fust octogonal en sis blocs, nus amb vuit cares (relleus de sants: es distingeixen Sant Andreu i Sant Jaume). La Mare de Déu amb el Nen (de la creu) avui és a la capella del Santíssim. Creu d’en Lavallol • A la carretera de Vallvidrera (entre Torre Bonaire i el torrent de Lavallol), a límit de terme amb Vallvidrera. • Enderrocada el 1936 i reconstruïda després; del conjunt original, només es conserva el sòcol esglaonat. Disseny que evoca les creus romàniques. Creu d’en Montaner • Inventariada (atribució entre Sant Joan d’Espí i Sant Just); situada històricament a mig camí entre els dos nuclis urbans. • Fotografia (1917) mostra la creu ja incompleta; probablement de ferro i no de pedra. Restes traslladades a l’ermita del Bon Viatge amb les obres de l’A-2. • Dades curioses: situada a 1.300 m de Sant Joan d’Espí i 1.500 m de Sant Just; la parròquia de Sant Just és a 1.500 m d’Esplugues. Creu del Padró • Erigida el 1919 arran d’una missió popular; lloc elevat sobre Can Freixes, a l’antic camí de Vallvidrera. Tradicionalment s’hi feia la benedicció del terme (3 de maig, Festa de la Santa Creu). • Destruïda el 1936; substituïda el 1940 per una creu de ferro forjat d’Antoni Trullent. Va guanyar protagonisme a la missió de 1943. • Amb la urbanització (anys 50–90), el Pedró es transforma i la creu queda arraconada; restaurada el 1990 i reubicada el 2011 a un turó enjardinat, on continua sent molt estimada. • La base de la creu de 1919 es va recuperar després de la guerra i es va reutilitzar a la façana de l’església coronada amb una creu moderna. Idees clau • Patrimoni i restauració: urgències a la catedral de Sant Llorenç; conservació i memòria de les creus de terme. • Espiritualitat i cultura: itineraris ignasians (exposició, cinema), romeria i pregàries monàstiques. • Comunitat: celebracions, germanor i memòria local que enriqueix espiritualment la vida parroquial.

Just Blues del 15/11/2022 - episode art
Just Blues

Just Blues del 15/11/2022

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

Cinema sense condicions del 15/11/2022 — Deseos Humanos (Fritz Lang): trens, film noir i Zola; As Bestas de Sorogoyen, Tutankhamon 100 i Olive Kitteridge - episode art
Cinema sense condicions
1h

Cinema sense condicions del 15/11/2022 — Deseos Humanos (Fritz Lang): trens, film noir i Zola; As Bestas de Sorogoyen, Tutankhamon 100 i Olive Kitteridge

Visió general Episodi centrat en el clàssic Deseos Humanos (1954) de Fritz Lang, amb una lectura rica en context històric, gènere i posada en escena. La conversa es completa amb un bloc d’estrenes on destaca As Bestas de Rodrigo Sorogoyen, un tram dedicat al documental del centenari de Tutankhamon i una recomanació final de la minisèrie Olive Kitteridge. • Temes clau: film noir vs melodrama, la iconografia del tren, Zola i Renoir, la femme fatale, estil visual de Lang, Sorogoyen i els seus dilemes morals, divulgació arqueològica sobre Tutankhamon. El clàssic de la setmana: Deseos Humanos (1954, Fritz Lang) Temes, símbols i posada en escena • El tren és l’eix visual i simbòlic: vies com a metàfora de la predestinació, cabines, locomotores, engars i estacions conformen una mise-en-scène funcional i expressiva. • S’apunta l’al·lusió sexual clàssica (trens entrant en túnels) com a metàfora de desig i pulsió. • Obertura i tancament en tren: simetria formal; l’inici s’allarga per subratllar la immersió en el món ferroviari, el final es resol en pocs segons per contundència narrativa. Fritz Lang: trajectòria i context • Naixement a Viena (1890); etapa alemanya amb obres mestres del cinema mut: Nibelungs, Les tres llums, Metropolis, Frau im Mond. • Col·laboració amb Thea von Harbou (guionista, posterior esposa), i separació el 1933; antecedents i mites al voltant de la seva fugida del nazisme després de l’interès de Goebbels. • Retorn europeu tardà amb les aventures díptiques El tigre d’Esnapur i La tomba índia (inspirades en textos de von Harbou). Gènere: del film noir al melodrama • Lang és considerat pioner del film noir (La mujer del cuadro, Perversidad, Los sobornados, La casa del río). • Deseos Humanos comparteix l’aire de noir, però bona part de la tertúlia el llegeix com a melodrama amb pulsió tràgica. • Arquetips femenins: la femme fatale (Gloria Grahame) com a figura ambigua —manipuladora i alhora víctima d’un món d’homes. • El codi Hays i la censura de l’època modelen el protagonista (Glenn Ford) com a “bon noi” veterà de Corea i introdueixen una moralina final (retorn a l’ordre amb la “noia bona”, Ellen). Personatges i interpretacions • Glenn Ford (Jeff Warren) es veu més “net” que el Jéhan Gabin de Renoir; Broderick Crawford aporta força i complexitat com a marit alcohòlic i gelós; Gloria Grahame aporta una ambivalència que oscil·la entre fatalitat i fragilitat. • Apunts de direcció: Lang, exigent fins a l’extrem, és descrit per actors com un “dictador” al set. Comparativa amb Zola i Renoir • Base literària: La bête humaine (Émile Zola, 1890). Naturalisme de “gens marcats” (determinisme) que Renoir conserva més fidelment. • A Renoir, el protagonista desencadena impuls homicida vinculat a l’excitació sexual; a Lang, aquest component es neteja i desplaça cap a altres focus morals. • Versions: muda alemanya (1920), Renoir (1938), Lang (1954) i una versió argentina (1957) que desvia el centre cap a un inspector, perdent potència temàtica. Aspectes tècnics i estil • Fotografia de Bernard (Burnett) Guffey: blanc i negre nítid i pulcre, domini de l’espai i dels objectes propis del cinema americà 50s. • Música de Daniele Amphitheatrof: trajecte sòlid entre cinema i concert; filmografia notable (Los sobornados, Carta de una desconocida, Major Dundee...). • Expressionisme? Malgrat l’etiqueta, les pel·lícules americanes de Lang aquí exhibeixen anticlímax expressionista en favor d’una composició neta i funcional. Anècdotes de producció • Càsting: es va considerar Rita Hayworth; es rumoreja que Lang va pensar en Peter Lorre per a Jeff Warren (Lorre ho hauria rebutjat). • El projecte va flirtejar amb el Cinemascope a Columbia, però es va rodar en format estàndard —decisió percebuda com a adequada per al to. Estrenes i sèries: Rodrigo Sorogoyen i el dilema moral As Bestas (Galícia, parc eòlic i comunitat) • Dilema central: ideal ecològic vs necessitat econòmica d’un poble; “tots tenen raó” fins que la violència (eco de Perros de paja) corromp l’equilibri. • Valoració: primera meitat notable; després d’un punt de gir clau, el guió perd impuls i coherència en alguns comportaments. El Reino i Que Dios nos perdone • El Reino: ritme i disseny de personatges potents però manca de compromís estructural (focus més local que sistèmico). • Que Dios nos perdone: noir espanyol molt sòlid, per a alguns superior a El Reino. Televisió • Apagón: capítol dirigit per Sorogoyen, considerat el millor del conjunt. • La madre: curtmetratge “duríssim i exemplar” (Marta Nieto), però el llargmetratge perd la força del plantejament obert del curt. Documental: Tutankhamon, 100 anys de la troballa • Estructura en dues parts: a) commemoració i reconstrucció de la descoberta (1922), b) preparatius i logística d’una gran exposició amb peces autèntiques. • Moments visuals: filmació privilegiada i d’alta qualitat del treball de restauració i embalatge; imatges impactants d’estàtues i guardians d’entrada. • Valoració: didàctic i equilibrat, però superficial a nivell argumental (sensació de “flor a flor”). Esment a la “maledicció del faraó” sense donar-li credibilitat. • Comparativa: el documental IMAX “Misterios de Egipto” (amb Omar Sharif) és, per a alguns, més efectiu en la narració de la descoberta. “Què veus?” —“Veig coses meravelloses.” — Diàleg atribuït a Lord Carnarvon i Howard Carter en el moment clau de la troballa. Recomanació exprés Olive Kitteridge (HBO Max, 2014) • Miniserie de 4 capítols, ambientada a Maine, protagonitzada per Frances McDormand. • Curta, precisa i molt ben interpretada: un retrat humà ric en matisos. Observacions finals • El programa subratlla com Lang equilibra el fatalisme i l’ordre moral del Hollywood clàssic. • En l’actualitat, Sorogoyen destaca per conjugar tensió, ritme i dilemes socials, encara que amb irregularitats de desenvolupament segons els títols. • El documental de Tutankhamon funciona com a porta d’entrada per seguir investigant, més que com a peça definitiva.

M de Música del 14/11/2022 - episode art
M de Música

M de Música del 14/11/2022

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

← Torna a tots els podcasts