Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12207episodis
Veus Parròquia del 9/11/2022 — Reforma de la Cúria Romana: Predicat Evangelium, Descentralització, Nous Dicasteris i el Col·legi Cardenalici (2022) - episode art
Veus Parròquia
28'

Veus Parròquia del 9/11/2022 — Reforma de la Cúria Romana: Predicat Evangelium, Descentralització, Nous Dicasteris i el Col·legi Cardenalici (2022)

Introducció En aquest episodi de "Veus de la Parròquia" es presenta una mirada clara i pedagògica a la Cúria Romana i a la seva reforma recent sota el papa Francesc, amb especial atenció a la Constitució Apostòlica Predicat Evangelium (2022), la descentralització, el paper dels laics, la nova organització de dicasteris i l’actualització del Col·legi Cardenalici. "Passi de ser un organisme de poder a una estructura de servei." Què és la Cúria Romana? • Institució al servei del Papa per a l’exercici del seu ofici pastoral i la seva missió universal. • El text normatiu subratlla que la missió és pastoral i que la funció de la Cúria s’identifica amb la missió de l’Església: l’evangelització. • Herència del Vaticà II: impuls a una cúria menys de poder i més de servei. La reforma de Francesc: Predicat Evangelium (2022) • El papa Francesc culmina un procés de quasi una dècada amb la Constitució Apostòlica Predicat Evangelium ("Prediqueu l’Evangeli"). • Substitueix Pastor Bonus (1988, Joan Pau II), abrogant-la i establint la nova arquitectura de govern. • L’accent es desplaça cap a l’evangelització com a objectiu central i criteri operatiu. Dades clau • Publicació: juny de 2022; data simbòlica: 19 de març de 2022 (Sant Josep), en el 9è aniversari de l’inici del ministeri de Francesc. • El text és legislatiu (dividit en articles) i redefineix competències i organigrama. Com s’ha fet la reforma • Procés de consultes ampli: esborranys revisats per responsables de la cúria, el Consell de Cardenals i les Conferències Episcopals de tot el món. • Objectiu: coherència missionera, simplificació i eficàcia. Principals canvis estructurals • Prioritat de l’evangelització: el nou Dicasteri per a l’Evangelització ocupa el primer lloc a l’organigrama i és dirigit personalment pel Papa. • Doctrina de la Fe: es reconfigura en dues seccions (doctrinal i disciplinària), evitant confusions de competències. • Relectura històrica: es deixa enrere l’herència del Sant Ofici/Inquisició com a centre del sistema, posant l’èmfasi en la missió. El paper dels laics • El text afirma que els laics, en virtut del baptisme, són deixebles missioners, també en funcions de govern i responsabilitat. "Els ministres ordenats no són els únics evangelitzadors de l’Església." • Participació essencial: aporten el seu coneixement de les realitats socials, la vida familiar i el discerniment dels signes dels temps. • Àmbits clau de contribució: família, vida i creació, presència de l’Evangeli com a ferment en les realitats temporals. Descentralització i subsidiaritat • Criteri de subsidiaritat: les Conferències Episcopals i els bisbes recuperen competències més properes a les realitats locals. • Objectiu: aproximar decisions i agilitzar la missió pastoral en contextos concrets. Estructura de dicasteris • 16 dicasteris aproximadament. • Racionalització i fusions: p. ex., Cultura i Educació s’integren. • Novetats: creació del Dicasteri per al Servei de la Caritat. El Col·legi Cardenalici (2022) • Abans de l’estiu 2022: 208 cardenals (117 electors, menors de 80 anys). • Després del consistori de finals d’agost 2022: 229 cardenals, 132 electors. • Intenció: representativitat global a la cúria i al col·legi. Qui és papable? El cas de Matteo Zuppi • El papa Francesc nomena el cardenal Matteo Maria Zuppi (66) com a president de la Conferència Episcopal Italiana. • Arquebisbe de Bolonya i membre de la Comunitat de Sant’Egidio. • Reconegut com a papable pel seu compromís clar amb els marginats i la cultura del diàleg. Tancament • El programa es clou recordant la seva emissió i reemissió i acomiadant l’audiència de Ràdio d’Esvern. • Missatge central que queda: una cúria al servei de l’evangelització, oberta a la participació dels laics i descentralitzada per servir millor a l’Església i al món.

Just Blues del 8/11/2022 - episode art
Just Blues

Just Blues del 8/11/2022

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

Cinema sense condicions del 8/11/2022 — Reforestació i esperança: entrevista amb Rita Leisner sobre “Forest for the Trees”, del fotoperiodisme de guerra a la igualtat al bosc + recomanacions de cartellera - episode art
Cinema sense condicions
1h

Cinema sense condicions del 8/11/2022 — Reforestació i esperança: entrevista amb Rita Leisner sobre “Forest for the Trees”, del fotoperiodisme de guerra a la igualtat al bosc + recomanacions de cartellera

Panorama del programa Recomanacions de cartellera (cinema en actualitat) • Tres títols destacats en cartellera: El cuarto pasajero (Álex de la Iglesia), Un año, una noche (Isaki Lacuesta) i Argentina, 1985 (Santiago Mitre). • Es remarca especialment Argentina, 1985 com una de les cinc millors pel·lícules estrenades de l’any: film polític d’altíssima qualitat formal i narrativa. Presentació de la convidada i del documental • Introducció a Rita Leisner, fotògrafa i cineasta canadenca, ex‑reportera de guerra (Cambodja, Afganistan, Irak, Israel…). • Context del seu nou documental Forest for the Trees (Bosc pels arbres): segueix plantadors i plantadores a la Colúmbia Britànica (Canadà) en tasques de reforestació post‑tala i post‑incendi (obligacions de replantació per llei). • Estrena europea a Barcelona dins de SUNCINE – Festival de Cinema i Medi Ambient (29a ed.): el film rep el Premi Humanisme i Medi Ambient. • El programa destaca la bellesa visual, l’emoció i el valor instructiu del film, i posa el focus en la vida comunitària, l’absència de jerarquies i el pagament per arbre com a trets singulars del sector. Entrevista a Rita Leisner: del front de guerra al bosc Vocació i formació • Vocació fotogràfica des dels 15 anys; estudis universitaris en literatura (francès i anglès) abans de redreçar el rumb cap a la imatge. • Inicis a la indústria del cinema com a tècnica de llum i fotògrafa fixa; formació intensiva al International Center of Photography (NYC) i xarxa de contactes professionals. Cobertures de guerra i “Unembedded” • Set anys a Nova York treballant com a fotògrafa de conflicte. • Llibre col·lectiu: Unembedded: Four Independent Photojournalists on the War in Iraq —perspectiva “no empotrada” fora de l’exèrcit, en contrast amb la narrativa mediàtica controlada i la “censura per exclusió”. • Post‑Iraq: cobertura de la guerra Líban–Israel (2006) i estada curta a Afganistan. Afganistan, McLuhan i docència • Llibre visual i teòric: “Searching for Marshall McLuhan in Afghanistan” —diàleg entre tecnologia mòbil, guerra, història de la fotografia i teoria dels mitjans. • Docent d’Història de la fotografia i Fotoperiodisme a la Universitat de Toronto; projecte Basetrack (2010): irrupció del telèfon mòbil i xarxes socials en la cobertura de guerra. Gir vital: crisi, esperança i retorn al bosc • Després de Palestina (Hebron, 2015), crisi personal i decisió d’allunyar-se de zones de guerra. • Cerca d’un tema positiu i amb esperança: tornar al món que la va marcar de jove —la plantació d’arbres— per explorar comunitat, sentit i futur. Producció de “Forest for the Trees” • Rodatge durant 4 anys (4–6 mesos/any: d’abril a agost/setembre‑octubre), vivint als campaments sense internet ni telèfon. • Logística dura: caravana i també tenda el primer any per compartir condicions amb el grup; generador, molta gasolina i jeep 4x4 per desplaçaments llargs diaris. Equip i llenguatge visual • Càmera principal digital (Sony sèrie A7, 4K, gran resposta en baixa llum i estabilització); plans aeris amb dron. • Fotografia fixa amb Phase One (100MP) per a imatges d’alta resolució i ampliacions molt grans. • Ús d’animació (col·laboració amb l’animadora i plantadora Alex Conza) per explicar de forma clara i atractiva el procés tècnic de plantar, amb vocació pedagògica (escoles, instituts i universitats). Temes clau del film • Duresa física extrema: fins a 8.000 calories/dia —equivalent a córrer 2,5 maratons. • Igualtat i comunitat: sense jerarquies laborals; tothom fa la mateixa feina; es cobra “per arbre”; el campament afavoreix la convivència i la salut mental. • Feminisme i rendiment: les dones hi destaquen —fortalesa del “tren inferior” per carregar sacs (~20 kg) i ritmes de plantació que desafien tòpics (ex.: 6.000 arbres en un dia). • Metàfores d’esperança i persistència: un bosc s’aixeca “un arbre cada cop”; la disciplina combina labor i esport intensiu. "No pots plantar un arbre sense creure en el futur" • Frase leitmotiv atribuïda a la professora forestal Sandy Smith (assessora del film), adoptada i compartida amb els equips de campament; per a Leisner, és també una metàfora vital. Moments destacats del film • Superació personal: testimonis sobre addiccions, depressions i renaixements a través del treball i la comunitat. • La pala com a extensió del cos: respecte i cura de l’eina, en paral·lel “còmic‑afectuós” a l’arma de “Full Metal Jacket” (Kubrick). • Dol i vincles: la pèrdua d’un gos company es relata amb emotivitat i senzillesa. Idees per emportar-se • Un documental emocionant i didàctic que mostra la reforestació com a acte de futur i comunitat. • Combina immersió (campaments, ofici, logística), estètica (4K, fotografia d’alta resolució), claror pedagògica (animació) i polifonia de veus per oferir una visió rica i honesta d’un ofici tan dur com transformador.

← Torna a tots els podcasts