Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12207episodis
Veus Parròquia del 2/11/2022 — De la teoria a l’acció sobre Àfrica: migracions, desenvolupament sostenible i un projecte pilot d’energies renovables al Senegal - episode art
Veus Parròquia
27'

Veus Parròquia del 2/11/2022 — De la teoria a l’acció sobre Àfrica: migracions, desenvolupament sostenible i un projecte pilot d’energies renovables al Senegal

Idea central El programa defensa un canvi d’enfoc sobre l’Àfrica i les migracions: de parlar-ne a passar a l’acció. La proposta clau és impulsar projectes de desenvolupament sostenible basats en energies renovables (solar i eòlica), amb governança i garanties internacionals, per crear economies locals viables que redueixin l’emigració forçada. "S’ha de passar a l’acció: no només parlar i escoltar, sinó fer." Recordant l’evangeli (Zaqueu a Jericó), com a invitació ètica a actuar. Context i diagnosi Migracions inevitables si no hi ha futur local: la gent marxa quan no hi veu futur, un impuls ancestral. Amb el canvi climàtic (collites minvants per la sequera) i una demografia a l’alça (Àfrica: de 1.500 a 2.000 milions en 20 anys), les barreres a Europa no aturaran els fluxos. Recursos hi són, falta activació: Àfrica té sol, vent, pesca i capital humà; manquen infraestructures energètiques, industrials i financeres estables perquè el talent es quedi i prosperi. Capital disponible al Primer Món: mai hi havia hagut tant capital; cal orientar-lo cap a economia productiva (no especulativa), amb retorn i impacte social i climàtic positiu. Proposta d’acció Projecte pilot al Senegal (model "claus en mà") Objectiu: dotar una comunitat costanera (~2.000 persones, unes 400 famílies) d’energia, aigua potable i de reg, i base per a activitat agrícola-industrial. Components tècnics: • Planta fotovoltaica de 250 kW • 2 aerogeneradors de 250 kW • 2 grups electrògens de 250 kW (suport) • Xarxa elèctrica, sistema informàtic, xarxa hidràulica • Horta per família: ~6 hectàrees (60.000 m²) Execució i governança: enginyeria amb formació de tècnics locals i entrega "claus en mà"; capital privat amb retorn en ~10 anys via rendiments del projecte; garantia i supervisió de Nacions Unides (PNUD/PNUT) i de les empreses executores. Set raons per impulsar-ho 1. Solució estructural a les migracions: crear sostenibilitat econòmica local redueix l’emigració forçada. 2. Feina també al Primer Món: milers d’hores de treball en indústria, enginyeria, construcció, transports i serveis. 3. Capital amb retorn: no són diners a fons perdut; inversió amb retorn i interessos, dins la lògica empresarial. 4. Transició energètica real: renovables que substitueixen fòssils i estalvien emissions (CO₂, NOx, partícules). 5. Escalada d’impacte: cadena de valor global activada (fabricació, logística, formació, manteniment). 6. Talent i formació locals: universitats africanes (Dakar, El Caire, Sud-àfrica) formen bons professionals; amb projectes reals, retenen talent i eviten el drenatge de cervells. 7. Alternativa a l’especulació i a l’armament: orientar la banca i els fons cap a inversió productiva amb impacte i ètica, en lloc d’operacions especulatives o de la indústria armamentística. Impacte social esperat Més poder adquisitiu i benestar familiar. Millor salut i educació (accés a serveis efectius). Descens natural de la natalitat amb més renda i informació, reduint la mortalitat infantil i la vulnerabilitat. Tancament Hi ha tecnologia, capital i precedents històrics d’obres d’envergadura (canals de Suez i Panamà, Transsiberià). Ara cal voluntat i coordinació per escalar models com el pilot del Senegal, sota paraigua de l’ONU, i convertir declaracions en resultats tangibles.

Empanada Cultural del 29/10/2022 — Monstres a pantalla: Sitges 55, Werewolf by Night (Marvel) i un palmarès polèmic — Sisu, Pearl, Irati, Cerdita i As bestas - episode art
Empanada Cultural
1h 32min

Empanada Cultural del 29/10/2022 — Monstres a pantalla: Sitges 55, Werewolf by Night (Marvel) i un palmarès polèmic — Sisu, Pearl, Irati, Cerdita i As bestas

Panorama general Episodi “monstruós” que enllaça tres eixos: el Festival de Sitges (ed. 55), Halloween i la cultura pop, i el gir de Marvel cap al terror amb l’especial Werewolf by Night. El programa combina crítica, història del gènere i indústria (Marvel/Disney vs DC), i tanca amb un repàs del palmarès i recomanacions clau. "No era un monstruo... era un ser humano normal y corriente: cruel, imbécil y rencoroso." — D. Glujóvski (Metro 2034) Marvel entra al terror: Werewolf by Night (Special Presentation) Què és i per què importa • Especial de 54 minuts (Marvel Special Presentation, Disney+), dirigit i musicat per Michael Giacchino. • Homenatge als clàssics de la Universal i a la Hammer: blanc i negre, textura analògica, expressionisme alemany, disseny de so i música retro. • To i risc: sorprenent nivell de violència dins l’MCU (amputacions, sang “negra” pel B/N), efectes pràctics i animatrònics; aposta formal molt cuidada. Sinopsi (sense espòilers clau) • Conclave de caçadors de monstres a la mansió d’Ulysses Bloodstone (recentment mort): qui caci el monstre dins el laberint i reclami la Bloodstone en serà el nou líder. • Personatges clau: la filla, Elsa Bloodstone; un caçador “afable” (Gael García Bernal) i un monstre que “es roba el xou”. Clau de llenguatge i posta en escena • Joc d’ombres, clarobscurs i pla seqüència violent que juga amb el fora de camp. • Efectes pràctics per sobre del croma; direcció amb mirada clàssica i ritme de gènere. • Gael García Bernal aporta un contrapunt humà i desarmat entre “rudes” caçadors. Marvel/Disney vs DC: model industrial • Serialització MCU: sèries i pel·lícules es retro-alimenten cada 3 mesos; Disney integra catàleg “R” (Deadpool, Logan) sota Marvel. • DC en crisi: projectes cancel·lats (p. ex. Batgirl), univers compartit irregular. • Altres homenatges recents MCU: She-Hulk (trencament de la quarta paret) i WandaVision (recorregut per dècades de sitcoms). Doctor Strange 2 (Sam Raimi) ja obrí la porta al terror. Sitges 55: palmarès i debat Gran premi a Sisu (J. Helander): entreteniment vs ambició • Guanyadora i multipremiada (pel·lícula, actor, música, fotografia). Western + bèl·lic hiperviolent i còmic. • Concepte cultural: “Sisu” = perseverança estoica que mai es rendeix. • Tesi del programa: premi discutible — «és només entreteniment», quan un festival hauria de vetllar també la recerca artística. "Sisu és sang i mala llet, perseverar fins al final." Alternatives que sí sumen • Pearl (Ti West, A24) — Premi direcció i Mia Goth, millor actriu (ex aequo). Melodrama cromàtic a l’estil Douglas Sirk portat al terror; treball de color i posada en escena impecable. Top-3 del festival per als conductors. • Night Siren — Premi interpretació femenina compartit (díptic actoral potent). Premis de Públic i Crítica • Premi del públic: Irati (Paul Urkijo) — capa i espasa en basc, arrelada al folklore; gran cura formal i identitat pròpia. • Premi de la crítica: Something in the Dirt (Moorhead & Benson) — cinema pandèmic, minimalista, meta i conspiranoic; per al programa, es queda en premissa i “palla mental” sense evolució dramatúrgica suficient. Altres destacades • Cerdita (Mèlies d’Or) — actualitza el trope de la “scream girl” amb una protagonista de cos no normatiu; homenatges als 80 (Carrie, La matança de Texas), bona direcció d’imatge i format quadrat; campanya de màrqueting molt efectiva. • As bestas (Sorogoyen) — per als conductors, obra mestra: thriller rural gallec de tensió sostinguda, gran direcció d’actors (Luis Zahera), metàfora inicial de la “rapa das bestas” com a idea rectora. Comparada amb Alcarràs, juga “en una altra lliga”. Highlights i idees força El millor de l’episodi • Werewolf by Night: demostració que el gènere dins l’MCU pot ser contenidor (comèdia, espies, terror) amb personalitat pròpia. • Pearl i As bestas: cinema d’autor amb llenguatge i risc formal; el festival n’ha d’aplaudir l’ambició. • Irati: valor de fer gènere en llengua pròpia i folklore local amb ambició visual. Debats que queden oberts • On posar el límit entre divertiment i excel·lència artística en un palmarès? • El viratge de Marvel cap a tons adults: passatgera estratègia de temporada (Halloween) o nova línia? • El model industrial (serialització, catàleg “R”) com a motor o llast de la creativitat. Recomanacions ràpides • Si t’agrada Marvel/terror: mira Werewolf by Night per l’homenatge formal i el to. • Si busques cinema potent de festival: Pearl (color i actuació), As bestas (tensió i direcció), Irati (identitat i èpica). • Curiositat crítica: Something in the Dirt — interessant com a experiment pandèmic, però irregular.

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 28/10/2022 — Santos Puertas i el blues de Texas: Austin vs Dallas, Suitcase Brothers i "La pluja" | Viatge per la Gran Bretanya | Barcelona no apareguda | Llengua catalana - episode art
Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 28/10/2022 — Santos Puertas i el blues de Texas: Austin vs Dallas, Suitcase Brothers i "La pluja" | Viatge per la Gran Bretanya | Barcelona no apareguda | Llengua catalana

Resum general Episodi polièdric que combina una conversa profunda i propera amb el músic santjustenc Santos Puertas sobre el blues de Texas (vida a Austin i Dallas, el duet Suitcase Brothers, ofici i cultura), amb una segona part de viatge cultural per la Gran Bretanya, una secció d’història urbana sobre la “Barcelona no apareguda” (projectes no construïts) i un tast de llengua catalana amb falsos amics i expressions. "Si a la música moderna no hi ha el blues, no hi ha l’essència ni l’emoció" (parafrasejant Wynton Marsalis) "El rock explica poques coses amb moltes notes i el blues explica moltes coses amb poques notes" (Jerry Portnoy) 1) Entrevista amb Santos Puertas: el blues, l’ofici i la cultura Origen del nom i trajecte als EUA • De Pere/Pedro/Peter a Santos: un nom artístic pensat per ser entenedor i recordable als EUA, batejat amistosament per Dani Nel·lo. • Arribada a Austin (2000): xoc cultural, humilitat i aprenentatge fora de la zona de confort. Austin, capital musical oberta i eclèctica. • Trasllat a Dallas: descobriment d’una escena blues molt arrelada (Elm Street, KNON), acollida comunitària i sentiment d’integració. Per què el blues? Essència i estils • Aha moment adolescent (Hendrix, clàssica, Mozart) i descobriment del moll de l’os: el blues com a base de la música moderna americana (jazz, r&b, rock & roll). • Debat estilístic: tècnica dels overblows a l’armònica vs. to, fraseig i toanitat; anècdota de Jerry Portnoy per il·lustrar el valor de dir molt amb poques notes. • El rock & roll com a variació accelerada del blues. Família, instruments i Suitcase Brothers • Tria d’instruments: guitarra per accessibilitat; el germà Víctor s’enamora de l’armònica (influència de Gary Primich) i esdevé un intèrpret mimètic de referents com Sonny Boy Williamson. • Naixement de Suitcase Brothers: estètica minimalista, maleta com a bombo, caràcter escènic complementari. L’ofici i la cultura com a teixit • L’ofici de músic: comparativa entre EUA (fiscalitat clara, circuits estables) i casa nostra (traves administratives); defensa del músic propera a l’ofici. • Reciprocitat amb el públic: l’artista com a canal d’energia; importància de la cultura de proximitat com a comunió social. • Crida a “aixecar el cul del sofà” i generar cultura des de baix: cicles com el de Palau Tordera (Lucia Fumero, Andreu Zaragoza & convidada, Christian Dossler...). Projectes i actuacions • Actuacions en directe: cançó dedicada a Sant Just (“Sant Just d’Esvern”) i “La pluja” (tema trilingüe inspirat en la filla i la pluja texana). • Projectes actius: Flamingo Tours (amb Miriam Swanson), Suitcase Brothers (homenatge a Sonny Terry & Brownie McGhee), Triple Santos (format banda amb Joan Urpinell i Miguel Ballester). • Sintonies del programa: Sawyer Fredericks (versió de “What a Wonderful World”); Santos es compromet a fer-ne una versió pròpia en directe. 2) Debat musical: ahir i avui • Pregunta: "La música dels 70-80 no es farà mai més?" • Resposta matisada: cada època té innovadors (ex. Billie Eilish); el hip-hop/rap com a evolució del blues; cal revisar el prisma i el context. 3) Ruta per la Gran Bretanya (viatge cultural) Parades clau • Castell de Windsor: història, incendi (1992), annus horribilis, dinastia Windsor. • Chester: llegat romà i medieval, arquitectura black-and-white (Chester Rows). • Penzance i Land’s End: pirates, clima suau (corrents del Golf), St. Michael’s Mount. • Illa de Wight: paradís hippie 70s, la Reina Victòria i Osborne House. • Catedral de Canterbury: assassinat de Thomas Becket, vidrieres i Chaucer. • Bath: termes romanes, esplendor georgià, Royal Crescent i Pump Room (cerimònia del te). • Stratford-upon-Avon: Shakespeare, teatre i patrimoni. • Queen Elizabeth 2 i Queen Mary 2: del transatlàntic clàssic al creuer modern; amor britànic pels vaixells. • Afternoon tea al Ritz: ritual, scones i clotted cream. 4) Barcelona no apareguda (projectes no construïts) • Monument a Francesc Macià (Plaça Catalunya, 1983): projecte làser guanyador per vot popular que no es va executar; polèmiques institucionals; solució final (1991) de J. M. Subirachs. • Torres per l’Exposició de 1888: - Torre Lapierre (fusta, 200 m, ascensors, miradors) – no prospera. - Torre Comtal de Pere Falqués (ferro, pedra i mosaic) – tampoc. - Torre Carbonell (350 m en 3 mesos) – inversemblant. • I si Barcelona hagués alçat gratacels al XIX? Impacte urbanístic, llum i alçades a l’Eixample (Sardà), comparatives (Campanar del Pi, Colom), límit simbòlic de la Sagrada Família (172,5 m) i decisions posteriors (Porcioles: àtics/sobreàtics, Vila Olímpica i “quatre barres”). • Curiositat: globus captiu a 200 m durant l’Exposició del 1888. 5) Llengua catalana: falsos amics i expressions • Falsos amics: terrific (anglès) = fantàstic; alt (alemany) = vell. • Pròxim/pròxims vs. proïsme (semblants); bitxo (guindilla) vs. bitxo (cast. “bicho”). • Fer un torcebràs (echar un pulso); en sentit figurat, estira-i-arronsa. • Camada en català (pasta) vs. castellà (ventrada). Cites i moments destacats • «Jo em vaig quedar al “moll de l’os” del blues.» • «El músic com a ofici i la cultura com a comunitat.» • «Hem d’aixecar el cul del sofà i generar cultura des dels barris.» Temes principals Blues de Texas, trajectes vitals (Austin/Dallas) i Suitcase Brothers. L’ofici i la cultura de proximitat com a motor social. Viatge per la Gran Bretanya: història, patrimoni i rituals. Barcelona no apareguda: projectes no construïts i ucronies urbanes. Llengua catalana: paraules, falsos amics i bones pràctiques.

← Torna a tots els podcasts