Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12207episodis
Veus Parròquia del 26/10/2022 — Bona nit en bucle: salutacions repetides sense contingut temàtic - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 26/10/2022 — Bona nit en bucle: salutacions repetides sense contingut temàtic

Resum general Aquest episodi consisteix exclusivament en la salutació repetida "Bona nit" a intervals d’aproximadament 30 segons, des del començament fins al final. No s’identifiquen converses, entrevistes, ni transicions temàtiques. • Cap tema desenvolupat: no hi ha contingut argumental ni informatiu més enllà de la salutació. • Estructura inexistent: no es detecten seccions diferenciades ni canvis de bloc. • Probable peça de prova o loop: l’àudio s’assembla a una prova tècnica, un bucle d’àudio o una vinyeta experimental. Observacions • Les repeticions ocorren aproximadament cada 30 segons, sense variacions significatives. Temes principals • No s’identifiquen temes principals: el contingut és la mateixa salutació repetida. Interpretacions possibles • Prova d’emissió o de micròfon. • Peça conceptual/experimental basada en la repeticiò. • Error d’edició o àudio de placeholder. Cites rellevants "Bona nit" Notes i limitacions • Aquest resum reflecteix fidelment la transcripció facilitada, que no conté seccions temàtiques. Si hi ha una versió completa amb contingut diferent, es pot reprocessar per obtenir seccions i temes detallats.

Just Blues del 25/10/2022 - episode art
Just Blues

Just Blues del 25/10/2022

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

Cinema sense condicions del 25/10/2022 — Els punys a la butxaca, memòria i Morricone: de Bellocchio a "Un any o una nit" (amb Isaki Lacuesta) i un tast d'"El cuarto pasajero" - episode art
Cinema sense condicions
59'

Cinema sense condicions del 25/10/2022 — Els punys a la butxaca, memòria i Morricone: de Bellocchio a "Un any o una nit" (amb Isaki Lacuesta) i un tast d'"El cuarto pasajero"

Clàssic de la setmana: I pugni in tasca (1965) Fitxa i context • Direcció i guió: Marco Bellocchio (òpera prima). • Música: Ennio Morricone. • Fotografia: Alberto Marrama (blanc i negre). • Estrena a Espanya: 1969 (Barcelona). • Repartiment (nucli familiar): Lou Castel (Alessandro), Paola Pitagora (Giulia), Marino Masé (Augusto), Pierluigi Troglio (Leone), Liliana Gerace (la mare). • Context: Inserida en el nou cinema italià (Bertolucci, Pasolini, Taviani, Rosi) amb una ruptura respecte al neorealisme. El títol i la seva lectura simbòlica • Traduccions: "Les manos en los bolsillos" vs "Els punys a la butxaca". • Idea clau: mans a la butxaca pot semblar inacció; però punys amagats impliquen ràbia, tensió i repressió no mostrada (en Sandro com a motor dramàtic). Temes i imatges clau • Rebel·lia generacional pre-68 contra estructures familiars i moral catòlica asfixiants. • Incest latent Alessandro–Giulia (petó filmat el 1965 i incorporat a la restauració 4K de 2015). • Matricidi i fratricidi: el personatge deriva cap a la destrucció del nucli familiar. • Casa-càrcer: casalot que es descompon, iconografia religiosa omnipresent, rituals de mort (cementiri, taüt, cotxe fúnebre) com a paisatge moral. • Arrencada in media res: carta anònima de la Giulia a la promesa d’Augusto; l’espectador entra ja en conflicte. • Final: fos a negre amb música de Morricone (“Finale”), dos minuts sense crèdits com a descàrrega catàrtica. "Bellocchio és com els americans: porta el cinema a la sang; els europeus, al cervell" — Gilles Jacob Música i to • Morricone imprimeix un to de terror psicològic (veu infantil que evoca Rosemary’s Baby), alineada amb l’opressió domèstica. • El disc de La traviata en la seqüència d’epilèpsia desincronitzada multiplica la tensió. Context estètic i genealogies • Negació del neorealisme: Bellocchio s’inscriu en un cinema mental i psicològic. • Ecos Nouvelle Vague i del cinema polonès 60s: boîte de jazz, personatge en contemplació, plans "desencaixats" que generen inquietud. Sàtira anticlerical • Irreverència envers l’Església: monja rient al funeral, capellà burocràtic; hipocresia institucional com a teló de fons de la repressió. Metàfores i posada en escena • Animals i gàbies (xinxilles, gàbia buida-oberta al quadre): metàfora d’engabiament. • Enquadrament tancat per reforçar l’enclaustrament; muntatge que provoca confusió deliberada. • Detall cinèfil: foto de Marlon Brando a la capçalera (figura del rebel). Entretemps: Morricone i trajectòria primerenca • Abans del gran reconeixement: westerns i films de gènere; contrast amb la sofisticació dramàtica d’I pugni in tasca i Prima della rivoluzione. Tast d’actualitat: Álex de la Iglesia — El cuarto pasajero • Comèdia negra de carretera: un aturat que dissimula la seva situació, relació no dita, mals entesos i caos marca de la casa. • Personatges: Alberto San Juan, Ernesto Alterio brillant com a tercer passatger. • Funciona com a entreteniment de ritme alt, tot i algun gir forçat de guió. Entrevista: Isaki Lacuesta — Un any o una nit (Bataclan) Focus i to • No és un film “sobre el terrorisme” sinó sobre les persones que van sobreviure i el dany posttraumàtic. • Cartell: “noche” lleu desenfoc — memòria distorsionada. Memòria, records inventats i lògica reprimida • Testimonis (fins i tot policies) amb records apropiats o inventats; la ment construeix imatges contradictòries que es viuen com a reals. • Estructura que segueix la lògica de la imatge reprimida: capes que emergeixen a mesura que cauen les barreres (especialment en Celine). Estructura narrativa i estil • No linealitat: superposició de capes temporals i flashos breus. • Lacuesta parla menys d’“estil” que de temperament; adapta la forma a cada projecte. Muntatge vs guió • Guió que apunta intencions; la pel·lícula es re-escriu al muntatge, on es descobreix la forma final. • Resultat: complexitat clara en la lectura, amb ritmes i talls precisos en les seqüències d’acció i en la delicada vida interior de la parella. Final i esperança • Voluntat propositiva: seguir vivint, estimant, anant a concerts. • L’última seqüència recupera la cançó interrompuda — alè de felicitat i persistència. Producció i escala • Pressupost aprox. 6M€ (el més alt del director fins ara), al servei d’una posada en escena immersiva. Influències • Admiració per Werner Herzog: esperit d’aventura cinematogràfica i intensitat del real.