
Sunshine Island Resort del 27/10/2022
Programa musical amb l'Imanol Lòpez, Gerard Maynés i l'Amador Saiz
Episodis etiquetats amb Altres

Programa musical amb l'Imanol Lòpez, Gerard Maynés i l'Amador Saiz

Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup MARC (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes).

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Diferents estils com la musica soft, el funk, el Soul, nu disco, chill ... una bona estona de música agradable, amb Carles Rius

Bona música amb l'olor d'aquells vinils de fa uns quants anys., amb Albert Trullàs

Resum general Aquest episodi consisteix exclusivament en la salutació repetida "Bona nit" a intervals d’aproximadament 30 segons, des del començament fins al final. No s’identifiquen converses, entrevistes, ni transicions temàtiques. • Cap tema desenvolupat: no hi ha contingut argumental ni informatiu més enllà de la salutació. • Estructura inexistent: no es detecten seccions diferenciades ni canvis de bloc. • Probable peça de prova o loop: l’àudio s’assembla a una prova tècnica, un bucle d’àudio o una vinyeta experimental. Observacions • Les repeticions ocorren aproximadament cada 30 segons, sense variacions significatives. Temes principals • No s’identifiquen temes principals: el contingut és la mateixa salutació repetida. Interpretacions possibles • Prova d’emissió o de micròfon. • Peça conceptual/experimental basada en la repeticiò. • Error d’edició o àudio de placeholder. Cites rellevants "Bona nit" Notes i limitacions • Aquest resum reflecteix fidelment la transcripció facilitada, que no conté seccions temàtiques. Si hi ha una versió completa amb contingut diferent, es pot reprocessar per obtenir seccions i temes detallats.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.


Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

Clàssic de la setmana: I pugni in tasca (1965) Fitxa i context • Direcció i guió: Marco Bellocchio (òpera prima). • Música: Ennio Morricone. • Fotografia: Alberto Marrama (blanc i negre). • Estrena a Espanya: 1969 (Barcelona). • Repartiment (nucli familiar): Lou Castel (Alessandro), Paola Pitagora (Giulia), Marino Masé (Augusto), Pierluigi Troglio (Leone), Liliana Gerace (la mare). • Context: Inserida en el nou cinema italià (Bertolucci, Pasolini, Taviani, Rosi) amb una ruptura respecte al neorealisme. El títol i la seva lectura simbòlica • Traduccions: "Les manos en los bolsillos" vs "Els punys a la butxaca". • Idea clau: mans a la butxaca pot semblar inacció; però punys amagats impliquen ràbia, tensió i repressió no mostrada (en Sandro com a motor dramàtic). Temes i imatges clau • Rebel·lia generacional pre-68 contra estructures familiars i moral catòlica asfixiants. • Incest latent Alessandro–Giulia (petó filmat el 1965 i incorporat a la restauració 4K de 2015). • Matricidi i fratricidi: el personatge deriva cap a la destrucció del nucli familiar. • Casa-càrcer: casalot que es descompon, iconografia religiosa omnipresent, rituals de mort (cementiri, taüt, cotxe fúnebre) com a paisatge moral. • Arrencada in media res: carta anònima de la Giulia a la promesa d’Augusto; l’espectador entra ja en conflicte. • Final: fos a negre amb música de Morricone (“Finale”), dos minuts sense crèdits com a descàrrega catàrtica. "Bellocchio és com els americans: porta el cinema a la sang; els europeus, al cervell" — Gilles Jacob Música i to • Morricone imprimeix un to de terror psicològic (veu infantil que evoca Rosemary’s Baby), alineada amb l’opressió domèstica. • El disc de La traviata en la seqüència d’epilèpsia desincronitzada multiplica la tensió. Context estètic i genealogies • Negació del neorealisme: Bellocchio s’inscriu en un cinema mental i psicològic. • Ecos Nouvelle Vague i del cinema polonès 60s: boîte de jazz, personatge en contemplació, plans "desencaixats" que generen inquietud. Sàtira anticlerical • Irreverència envers l’Església: monja rient al funeral, capellà burocràtic; hipocresia institucional com a teló de fons de la repressió. Metàfores i posada en escena • Animals i gàbies (xinxilles, gàbia buida-oberta al quadre): metàfora d’engabiament. • Enquadrament tancat per reforçar l’enclaustrament; muntatge que provoca confusió deliberada. • Detall cinèfil: foto de Marlon Brando a la capçalera (figura del rebel). Entretemps: Morricone i trajectòria primerenca • Abans del gran reconeixement: westerns i films de gènere; contrast amb la sofisticació dramàtica d’I pugni in tasca i Prima della rivoluzione. Tast d’actualitat: Álex de la Iglesia — El cuarto pasajero • Comèdia negra de carretera: un aturat que dissimula la seva situació, relació no dita, mals entesos i caos marca de la casa. • Personatges: Alberto San Juan, Ernesto Alterio brillant com a tercer passatger. • Funciona com a entreteniment de ritme alt, tot i algun gir forçat de guió. Entrevista: Isaki Lacuesta — Un any o una nit (Bataclan) Focus i to • No és un film “sobre el terrorisme” sinó sobre les persones que van sobreviure i el dany posttraumàtic. • Cartell: “noche” lleu desenfoc — memòria distorsionada. Memòria, records inventats i lògica reprimida • Testimonis (fins i tot policies) amb records apropiats o inventats; la ment construeix imatges contradictòries que es viuen com a reals. • Estructura que segueix la lògica de la imatge reprimida: capes que emergeixen a mesura que cauen les barreres (especialment en Celine). Estructura narrativa i estil • No linealitat: superposició de capes temporals i flashos breus. • Lacuesta parla menys d’“estil” que de temperament; adapta la forma a cada projecte. Muntatge vs guió • Guió que apunta intencions; la pel·lícula es re-escriu al muntatge, on es descobreix la forma final. • Resultat: complexitat clara en la lectura, amb ritmes i talls precisos en les seqüències d’acció i en la delicada vida interior de la parella. Final i esperança • Voluntat propositiva: seguir vivint, estimant, anant a concerts. • L’última seqüència recupera la cançó interrompuda — alè de felicitat i persistència. Producció i escala • Pressupost aprox. 6M€ (el més alt del director fins ara), al servei d’una posada en escena immersiva. Influències • Admiració per Werner Herzog: esperit d’aventura cinematogràfica i intensitat del real.