Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12207episodis
M de Música del 24/10/2022 - episode art
M de Música

M de Música del 24/10/2022

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

l'Audició del 24/10/2022 - episode art
l'Audició

l'Audició del 24/10/2022

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Empanada Cultural del 22/10/2022 — Nova Carn: Cronenberg i 'Crimes of the Future', Junji Ito i l’art de Witkin, Sherman i Giger — prèvia de Sitges - episode art
Empanada Cultural

Empanada Cultural del 22/10/2022 — Nova Carn: Cronenberg i 'Crimes of the Future', Junji Ito i l’art de Witkin, Sherman i Giger — prèvia de Sitges

Panorama general Programa dedicat a la Nova Carn (new flesh): una mirada a la perversió estètica del cos, l’erotisme dislocat i la fusió cos-màquina en cinema, manga i art contemporani. "Long live the new flesh" — Videodrome Idees clau • La nova carn com a estètica del cos abjecte: plaer i dolor, eros i tànatros, tecnologia i carn. • Diàleg entre cinema (Cronenberg), manga (Junji Ito) i arts visuals (Witkin, Sherman, Giger) per cartografiar el caos interior. • Debat crític: quan l’autor repeteix motius, aporta o enumera? Tema central: què és la Nova Carn? • Definició: estètica perversa del cos, representació obscena del real que frega allò que no es pot mostrar (tabú, mort, metamorfosi). • Referents: Cronenberg (Videodrome, Shivers, The Fly), Clive Barker (Hellraiser), Tsukamoto (Tetsuo: The Iron Man), i artistes com Orlan, Carolee Schneemann i Cindy Sherman. • Preguntes obertes: - És reacció al porno i a la saturació d’imatges? - Reescriu la relació entre cos, desig i tecnologia? "Let us not be afraid to map the chaos inside" — Crimes of the Future Bloc 1 — Cinema: David Cronenberg i 'Crimes of the Future' De què va • Futur distòpic on Saul Tenser (Viggo Mortensen) i Caprice (Léa Seydoux) converteixen les seves mutacions i extirpacions d’òrgans en performances. • Ecos temàtics: cos vs. màquina, dolor extingit, malaltia com a mutació evolutiva, sexualitat ambigus dolor/plaer, identitat i alliberament. Punts forts • Composició visual sobriament clàssica per mostrar horrors; música suggeridora de Howard Shore (ressons a Lynch/Twin Peaks). • Recull el millor de l’etapa 80-90 (body horror i poètica distòpica). Crítiques i debat • Sensació de “greatest hits”: massa enumeració de motius, poc desenvolupament de llavors (p. ex. el fil del plàstic com a futur evolutiu). • Alguns tons interpretatius (Kristen Stewart) trenquen la gravetat; subtrames que no culminen. • Conclusió coral: valuosa com a catàleg i retorn del llenguatge, però sense el cop d’estómac de Crash/Existenz/Dead Ringers. "La cirugía es el nuevo sexo" — (diàlegs de la pel·lícula) Bloc 2 — Manga: Junji Ito i el body horror Per què Junji Ito • Mestre del terror gràfic i del body horror: busca la bellesa en el grotesc amb traç detallista i composició elegant. Obres destacades • Tomie (1987): femme fatale immortal que esclavitza desig i violència; regeneració, diabolisme i identitat fragmentada. • Uzumaki (1998–99): poble maleït per espirals; obsessió que deforma cossos i natura. Metàfora absorbent del caos que tot ho espiralitza. Adaptació anime anunciada per Adult Swim. • Gyo (2001–02): peixos amb potes metàl·liques guiats per l’“olor de mort” que hibriden peix-màquina-humà; subtext d’angoixa nuclear a la tradició Godzilla/Akira. • Black Paradox (2014): quartet que planeja suïcidi col·lectiu; doppelgängers, identitats duplicades i tecnologia; la més accessible per començar. Temes i to • De l’inquietant lovecraftià a l’escatologia i la paròdia, sempre amb focus en el cos com a amenaça i el desconegut com a terror. Bloc 3 — Art i fotografia: Joel-Peter Witkin, Cindy Sherman, H. R. Giger Joel-Peter Witkin • Fotografia de cossos mutilats, bodegons de natura morta literal, negatius rascats i àcids: una litúrgia de l’abjecte. • Relectures irreverents (Velázquez, Venus de Botticelli) i imatges com Carrot Cake (cosos no normatius, desig i tabú) o el “petó” de caps seccionats. Cindy Sherman • Autoretrats com a eina d’autoconeixement i crítica de gènere: mutabilitat del rostre, rols femenins i identitats construïdes; connexions amb la nova carn per l’ús del cos com a camp de discurs. H. R. Giger • Necronom V (1976): síntesi de sensualitat biomecànica. La saga Alien hereta el terror però edulcora el component sexual subversiu de Giger. Agenda i tancament • Avanç del Festival de Sitges (6–16): pròxim programa especial; proposta d’enllaçar cinema fantàstic amb arts visuals locals (Cau Ferrat, Rusiñol – “La Morfina”). Conclusions del programa • La nova carn continua sent un llenguatge potent per pensar cos, tecnologia i desig. • En cinema, Cronenberg torna amb ofici; en manga, Junji Ito expandeix el body horror amb imaginari únic; en art, Witkin/Sherman/Giger obren fronts polítics i sensibles sobre el cos.

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 21/10/2022 — Alzheimer, musicoteràpia i murs: ciència i cures, cuidadors i serveis; The Wall i el Mur de Berlín; sants i dimonis de Barcelona, llengua i Ucraïna - episode art
Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 21/10/2022 — Alzheimer, musicoteràpia i murs: ciència i cures, cuidadors i serveis; The Wall i el Mur de Berlín; sants i dimonis de Barcelona, llengua i Ucraïna

Resum general Episodi coral i temàtic que combina una extensa conversa sobre l’Alzheimer (ciència, símptomes, diagnòstic, prevenció, tractaments, musicoteràpia i suport a cuidadors) amb seccions culturals i històriques: The Wall i el Mur de Berlín, llegendes de sants i dimonis de Barcelona, curiositats de llengua catalana i una pinzellada d’actualitat sobre Ucraïna. 1) Alzheimer: ciència, símptomes, diagnòstic i cures Què és i a qui afecta • Demència més freqüent: entre el 60–70% de les demències; a Catalunya uns 100.000 casos, a Espanya ~700.000, al món >50 M. • No és contagiosa; és progressiva i irreversible (a dia d’avui). • Tipus i etiologia: Alzheimer (plaques beta-amiloide i proteïna tau); altres demències (vascular, cossos de Lewy, frontotemporals) i formes mixtes (p. ex. Alzheimer + vascular). • Diferència clau: demència ≠ malaltia mental; també hi ha demències secundàries (tumors, alcohol, drogues, infeccions). Símptomes inicials i senyals d’alerta • Oblits recents, desorientació en el temps i l’espai, canvis d’ànim i dificultats de llenguatge (paraules a la “punta de la llengua”). • Detecció subjectiva i per l’entorn: sovint hi ha nosoagnòsia (manca de consciència de malaltia), per això l’entorn és clau per detectar canvis. • Quan consultar: - Suma de símptomes i canvi sostingut respecte fa 1–2 anys. - Rendiment laboral o funcional que decau; més temps per tasques habituals. - Despistes repetits (no casos aïllats) i desorientació. "No és qüestió d’un oblit esporàdic; cal mirar el canvi de patró i la combinació de símptomes." Diagnòstic • Cribratge inicial a metge de capçalera (p. ex. Mini-Mental), però el diagnòstic requereix: - Valoració neuropsicològica completa (mapatge de funcions cognitives). - Analítica i neuroimatge (i altres proves mèdiques). - La biòpsia cerebral només dona certesa absoluta, però no és viable en vida. Factors de risc i prevenció • Principal factor de risc: edat (des dels 65 anys; creixen els casos d’inici precoç <65, ~9%). • Herència: el 99% dels casos no són hereditaris; ~1% per mutacions genètiques (proves genètiques només en famílies amb forma genètica confirmada). • Estil de vida protector: - Alimentació saludable i exercici regular (benefici circulatori). - Control de tensió, colesterol i patologies de base. - Entrenament cognitiu i, sobretot, relacions socials. • Reserva cognitiva: estudis i activitat mental/social poden retardar l’expressió clínica (mecanismes compensatoris). Tractaments • Farmacològics: Donepezil, Rivastigmina, Galantamina. No curen, però poden ralentir la progressió o estabilitzar símptomes durant un temps. • No farmacològics: estimulació cognitiva, musicoteràpia, reminiscència, teràpies assistides amb animals, treball emocional i psicosocial. Musicoteràpia: evidència i exemples • La música és un llenguatge universal que activa circuits emocionals i de memòria. • Beneficis observats: - Millora de la comunicació i del benestar. - Reducció de trastorns de conducta i d’ansietat. - Reconnexió amb records vitals (p. ex. una exballarina que reprodueix la coreografia del Llac dels Cignes; casos amb “Bésame mucho”, etc.). "Aquí estoy yo... no te olvides, no estás solo" — la cançó com a himne d’acompanyament i cura. Cuidadors i serveis de suport • El cuidador principal pateix estrès i pot mostrar oblits per sobrecàrrega: cal acompanyar l’acompanyant. • La Fundació Alzheimer Catalunya ofereix: - Assessorament social, jurídic i psicològic; grups de suport; tallers; formació a professionals i famílies; valoracions neuropsicològiques orientatives. - Àrea d’Ajuda i Protegir (antiga tutela legal) per defensar drets i preferències. - Contacte i activitats a: alzheimercatalunya.org 2) Història: “The Wall” i el Mur de Berlín • Context (1961): Operació Rosa; en 6 hores, alambrades, talls de carrers i estacions. Emigració massiva prèvia (3 milions) i fugues immediates. • Episodis clau: - Hans Conrad Schumann: el policia que salta l’alambrada (foto icònica) i la onada de desercions. - Peter Fechter (1962): ferit mortalment a la franja de la mort sense auxili efectiu. • Caiguda: 9 de novembre de 1989, anunci sobtat de Günter Schabowski i obertura de passos. • Llegat: “murs al cap” (diferències persistents Est/Oest) i paral·lels actuals (fronteres físiques i mentals). "Cap intenció de construir cap mur" — Walter Ulbricht (1961), a dos mesos de començar-lo. 3) Cultura popular: sants i dimonis de Barcelona • Sant Pere “fumador” (tradició popular) i creences associades al passatge al Cel. • Santa Madrona: copatrona barcelonina amb llegendes de protecció (Montjuïc, Forat del Diable, origen llegendari del Teatre Grec). • Casa del Dimoni (Gràcia): iconografia demoníaca i pactes amb el diable a la tradició. • Exorcismes i història (Verdaguer, normativa eclesiàstica): distingint dimoni folklòric vs. doctrina. 4) Llengua: catalanismes i curiositats • “Cap d’any”, “caps de setmana” (dos dies) i l’ús mariner de cap. • Capicua i alioli: catalanismes en castellà; altres (bajel < vaixell, manjar < menjar...). • Quijote prové de cuixot (peça de l’armadura que cobreix la cuixa). 5) Actualitat: Ucraïna (240 dies d’invasió) • ~5 M de refugiats; >6.000 civils morts (≥400 infants) i >9.000 ferits (estimacions en el moment del programa). • >100.000 baixes militars sumades (dades del Pentàgon, esmentades al programa). • Crida a la unitat internacional i a posar fi a la guerra.

← Torna a tots els podcasts