Cinema sense condicions del 18/10/2022 — Rosemary’s Baby, Lucrecia Martel i “Un año, una noche”: ambigüitat, autoria i actualitat cinematogràfica
Resum general Episodi centrat en el clàssic de Roman Polanski, “Rosemary’s Baby” (1968), i en l’actualitat cinèfila: la visita de Lucrecia Martel i l’estrena d’“Un año, una noche” (Isaki Lacuesta). Conversa coral amb to analític i apassionat sobre estil, context, temes i llegat. "Els paranoics... no pel fet de ser paranoics deixen de tenir raó." 1) Clàssic de la setmana: Rosemary’s Baby Importància i influència • Obra que consolida el cicle modern de terror satànic a Hollywood (precedeix L’exorcista). • Model de terror psicològic: ambigüitat sostinguda entre paranoia i conspiració real. • Connexions amb l’obra de Polanski: Repulsion i El quimérico inquilino (aïllament, ment, espai tancat). Temes i idees clau • Ambigüitat del mal: el relat força l’espectador a dubtar de la percepció de Rosemary. • Aïllament i incomunicació: personatges “dins una peixera”, incapaces de trencar la mampara social i emocional. • Crítica social: la secta de classe alta, multiètnica, com a al·legoria de les elits “vampíriques”. • Context 1966-68: anys de revolta cultural (Maig del 68, contracultura hippie); col·lisions amb censura (a Espanya es va tallar l’escena de la violació onírica). Posada en escena i recursos • L’arquitectura del pis i els passadissos com a “personatge” dramàtic: espai domèstic ominós, portes, armaris i parets que comuniquen amb l’altre pis. • Música de Komeda i cançó de bressol cantada per Mia Farrow: inquietud des de l’inici amb to falsament ingenu. • Detalls de fidelitat a la novel·la d’Ira Levin (ascensor, dates 1966 “Any 1”). Producció, repartiment i “easter eggs” • Càsting: John Cassavetes (necessitava finançar el seu cinema independent, p.ex. Faces); Mia Farrow imposada per Bob Evans; tensions Polanski–Cassavetes. • Anècdotes: divorci de Frank Sinatra lliurat en ple rodatge; la intensitat de Polanski a la seqüència onírica va impressionar Bob Evans. • Curiositats: anagrama “Roman Castevet”; cameo de William Castle; veu telefònica de Tony Curtis; referència meta a l’actriu Victoria Vetri; tall de cabell Vidal Sassoon. Recepció, context i llegat • Censura de l’escena de la violació a diversos països; Polanski, catòlic polonès, aborda un tema percebut com a “blasfem” l’any 68. • Ecos i influències: The Sentinel, L’exorcista, i, en l’actualitat, Hereditary. • Estil artesanal: càmera, muntatge, llum, actors, partitura; guió de ferro, sense dependre d’efectes especials. “No us perdeu Rosemary’s Baby… però no és gratificant: et deixa fotut.” 2) Debat crític: autoria vs ofici • Apunt a partir d’una xerrada de Santos Zunzunegui a la Filmoteca: distinció entre “fer cinema com a ofici” i ser veritable cineasta-autor. • Reivindicació de criteri i exigència davant la producció massiva contemporània. 3) Focus actualitat: Lucrecia Martel • Estada a Barcelona (Biennal del Pensament) i presentació a Filmoteca de curts i del migmetratge “Terminal Norte” (2021). • Peça com a carta d’amor als artistes durant la Covid (Salta, Argentina): Julieta Lasso, Mariana Carrizo, Lorena Carpanchay, Noelia Sinkunas, BIAMI, entre d’altres. • Martel prepara “Chocobar”, sobre l’assassinat de l’activista indígena Javier Chocobar (2009). Autora valenta, compromesa i essencial del cinema sud-americà contemporani. 4) Estrena destacada: “Un año, una noche” (Isaki Lacuesta) • Basada en el llibre de Ramon González (supervivent del Bataclan). Interpretacions de Noémie Merlant i Nahuel Pérez Biscayart. • Estructura: una nit (la del Bataclan) i un any de conseqüències emocionals i psicològiques. • Tria estilística: evitar sang i fetge i centrar-se en el trauma i la reconstrucció. Idees clau Ambigüitat + aïllament com a eixos del terror de Polanski. L’espai (pis, passadissos, armaris) funciona com a dispositiu dramàtic. Rosemary’s Baby dialoga amb l’esperit del 68 i la censura del seu temps. Actualitat: Lucrecia Martel com a veu imprescindible i Isaki Lacuesta oferint un relat humanista sobre el Bataclan.
