Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12208episodis
l'Audició del 10/10/2022 - episode art
l'Audició

l'Audició del 10/10/2022

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Empanada Cultural del 8/10/2022 — La Nova Carn avui: Cronenberg (Crimes of the Future), Junji Ito, Joel‑Peter Witkin i Giger — cos, desig i l’abjecte - episode art
Empanada Cultural
1h 31min

Empanada Cultural del 8/10/2022 — La Nova Carn avui: Cronenberg (Crimes of the Future), Junji Ito, Joel‑Peter Witkin i Giger — cos, desig i l’abjecte

Panorama general de l’episodi "Llarga vida a la nova carn" — amb aquest crit, el programa obre una travessa per la Nova Carn i el body horror a cinema, manga i arts visuals. Eix central: la Nova Carn com a estètica del cos pervertit i l’abjecte, on el plaer es confon amb el dolor, Eros es troba amb Tànatos i el cos esdevé camp de batalla entre tecnologia, malaltia i desig. Editorial: Què és la Nova Carn i per què ara Definició: estètica perversa del cos; representació obscena (allò “fora d’escena”) lligada a la mort i al tabú. Referents ràpids: Cinema: Cronenberg (Videodrome, Shivers, The Fly), Barker (Hellraiser), Tsukamoto (Tetsuo). Art i performance: Cindy Sherman, Orlan, Carolee Schneemann. Actualitat: tornada de Cronenberg amb Crimes of the Future i ressorgiment del debat sobre cos, tecnologia i ecologia. Tò: ironia i advertiment d’estómac sensible — «si acabeu de menjar, espereu una mica». Cinema: David Cronenberg — Crimes of the Future De què va Parella d’artistes performatius (Saul Tenser i Caprice) que exhibeixen la mutació i extirpació d’òrgans nous com a espectacle, en un futur on el dolor gairebé ha desaparegut. Ecosistema de personatges: revolucionaris que volen aprofitar la fama de Saul, policies d’antivici, mare que rebutja la maternitat, nen que menja plàstic, administratives excitades pel registre d’òrgans. Temes clau Cos i màquina: associacions i dissociacions entre carn i tecnologia. Malaltia com a canvi: la mutació com a possible revolució interior i social. Sexualitat: ambigua, dolorosa i tecnificada; «la cirurgia és el nou sexe». Identitat i alliberament: el cos com a text on inscribir-hi sentit. Eco-crisi: del metall al plàstic (gran idea que queda suggerida però poc desenvolupada). Lectura crítica del programa Virtuts: Imatge i composició: posada en escena clàssica i precisa per mostrar l’horror sense histerisme formal. Música de Howard Shore: leitmotiv atmosfèric i narrativa musical sòlida. Connexions amb l’etapa 80‑90 (la “gran època” Cronenberg): nova carn en estat pur. Ombres: Sensació de “catàleg” o greatest hits: enumeració d’idees sense dur-les a un nou nivell. Subtrames que no arriben enlloc i llavors temàtiques que no es reguen. To desajustat: la línia interpretativa de Kristen Stewart trenca el registre; el policia d’antivici (Welket Bungué) queda tòpic i desintegrat del conjunt. Impacte menor si es compara amb obres com Videodrome, The Fly, Crash o Dead Ringers. Verdict del grup Pel·li apreciable com a retorn i compendi del seu imaginari, però més nostàlgia que novetat. Per a un autor novell seria notable; per Cronenberg, queda curta. Còmics: Junji Ito — el mestre del body horror Per què importa Traç reconeixible: línia exuberant, composicions belles dins del grotesc. Tò temàtic: del surrealisme i l’escatologia al terror lovecraftià de l’allò desconegut. El cos com a amenaça: el rebuig i la mutació parteixen de l’interior cap a l’exterior. Guardons: Eisner 2021 a millor guionista/artista. Obres destacades Tomie (1987) — shojo serialitzat a Monthly Halloween D’entrada angelical, Tomie és una entitat immortal que esclavitza pel desig i regenera el cos amb inquietant facilitat. Uzumaki (1998‑99) — seinen a Big Comic Spirits Un poble maleït per les espirals: obsessió, metamorfosi i implosió de la matèria cap al motiu espiral. Adaptació anunciada a Adult Swim (mini sèrie de 4 episodis). Gyo (2001‑02) — seinen Peixos amb potes metàl·liques impulsats per l’“olor de mort” envaeixen la terra; híbrids peix‑màquina‑humà i degradació de cossos. Sota-text: por nuclear i crisi evolutiva. Black Paradox (2014, ed. esp.) Quatre desconeguts que volen fer un suïcidi col·lectiu; doppelgängers, robots i identitat duplicada en una trama més accessible però salvatge. Idees força Junji Ito és nova carn en vinyeta: bellesa en l’abjecte, ansietats modernes i cos com a text mutante. Art: Joel‑Peter Witkin, Cindy Sherman i H. R. Giger Joel‑Peter Witkin (fotografia) Obstinat per cossos mutilats, caps tallats i bodegons abjectes; maltracta el negatiu (rallats, àcids) per fer emergir l’abisme en la imatge. Traumes i reescriptures: del Cistell amb fruites (Caravaggio) i Les Menines (Velázquez) a un petó entre dues meitats del mateix cap — crítica al narcisime de l’“autoselfie”. Obres com “Carrot Cake” (1980) desnormativitzen el desig i dignifiquen cossos no normatius. Cindy Sherman (autorretrat i rol de gènere) Autorretrats com a eina d’autoconeixement i interrogació del rol femení: transformació, màscara i identitat. Confluència amb la nova carn: el rostre i el cos com a espai mutable i discursiu. H. R. Giger — Necronom V (1976) Femininitat monstruosa i erotisme biomecànic. La il·lustració concentra la sensualitat que el cinema sovint edulcora o omet. Agenda i tancament Avanç del Festival de Sitges (6‑16): pròxim episodi, especial Sitges. Proposta transversal: dialogar cinema fantàstic amb patrimoni local (p. ex. “La morfina” de Santiago Rusiñol al Cau Ferrat) per pensar estats alterats de consciència. Idees clau que queden La nova carn continua sent un mirall incòmode del nostre temps: tecnologia, ecologia, cos i desig. Entre catàleg i reinvenció: el debat obert sobre si Cronenberg actualitza o recicla. El manga i la fotografia porten el body horror a límits que el cinema comercial rarament travessa.

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 7/10/2022 — De Bocaccio a Por Favor: humor, censura i poder mediàtic a la Transició (Perich, Vázquez Montalbán, Forges i Marsé) - episode art
Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats
1h 59min

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 7/10/2022 — De Bocaccio a Por Favor: humor, censura i poder mediàtic a la Transició (Perich, Vázquez Montalbán, Forges i Marsé)

Resum general "El que avisa no és traïdor" — un dels mantres que va popularitzar la revista Episodi coral i molt viu centrat en la gènesi i l’impacte de la revista satírica Por Favor (1974–1978), el seu context de censura i transició política, i els perfils humans i creatius de figures clau com Jaume Perich, Manuel Vázquez Montalbán, Forges i Joan Marsé. El programa també deriva cap a anècdotes de redacció, gastronomia barcelonina (Casa Leopoldo) i una reflexió sobre el poder mediàtic d’ahir i d’avui. Context i obertura Nova durada del programa: Ràdio d’Esvert amplia l’espai a 120 minuts setmanals, arrencant la 4a temporada i la 59a emissió. Presentació del convidat: Josep Pilar i Juan, amb el suport dels col·laboradors Joan Mateu i Fernando. To distès inicial (Dia Mundial del Somriure, bromes del 29 de febrer) abans d’entrar en matèria. Naixement de Por Favor: de la censura a la sàtira Origen: el tancament de la revista/entorn Bocaccio per ordre del Ministeri d’Informació i Turisme porta a una negociació que concedeix permís per a quatre publicacions. El nom: rebutjat "Séptimo de Caballería" per raons militars; es proposa i s’aprova Por Favor. Llançament: presentació coincidint amb el 1 de març de 1974 (context marcat per l’execució de Puig Antich). Posicionament: anar “un pas més enllà” d’Hermano Lobo i La Codorniz, amb sàtira política incisiva. L’equip i la trastienda Noms i rols Direcció/espina dorsal: Manuel Vázquez Montalbán i Jaume Perich (Barcelona), amb Forges com a contrapunt madrileny; Joan Marsé com a cap de redacció. Dinàmica interna: anècdota del “càsting de secretària” amb tribunal i whisky; mostra el to informal i irònic de la redacció. Retrat de Jaume Perich Caràcter: aparentment seriós i introvertit, però amb humor d’alta densitat. Clau creativa: més que el dibuix, destaquen els seus aforismes i l’agudesa conceptual. Retrat de Vázquez Montalbán Polivalència: excel·lent poeta, assagista, periodista; com a novel·lista rep una valoració més matisada. Debats ideològics: discussions sobre l’“imperi americà” i memòries contraposes de la guerra civil. Estil: “ploma fàcil” (a l’estil d’Umbral), capacitat d’escriure amb agilitat i solvència. Univers: Barça, gastronomia, crònica cultural i política. Joan Marsé Identitat literària: la seva obra gira entorn d’un mateix univers (Guinardó, Pijoaparte), “una sola gran novel·la” amb variants. Comiat: el convidat destaca el funeral de Marsé com l’únic on va voler veure el difunt; s’hi entreveu estima personal profunda. Censura, suspensions i enginy editorial Tipus de censura: a Bocaccio, per "sexe" i imatge; a Por Favor, censura política i control des de Madrid. Compàs d’espera: el Consejo de Ministros suspèn Por Favor durant 4 mesos (en el duel simbòlic amb Cambio 16). Pla B: neix la revista Muchas Gracias per mantenir la periodicitat setmanal. Part de l’equip (p. ex. Forges) no s’hi suma; s’hi incorporen noves firmes (Tom, Quim...). Polèmiques i mantres Secció “Senyores i senyores”: friccions amb Emilio Romero i gir satíric cap a “sabandijas”. Circulen i arrelen frases-mantres com: "El que avisa no és traïdor" Referències al “Pequeño Saltamontes”. Gastronomia, memòria i ciutat Casa Leopoldo: notícia de reobertura com a restaurant xinès econòmic; contrast amb la memòria de tertúlies, puros i cuina de producte. Reflexió: transformació del Raval i del mapa gastronòmic; ironies sobre la proliferació de negocis xinesos. Poder mediàtic ahir i avui Ayer: figures com Ansón, Pedro J. Ramírez, Cebrián, Balbín o “El Loco de la Colina” com a nodes d’influència. Avui: protagonisme radiofònic i discurs anticatalanista en veus com Carlos Herrera (COPE); debat sobre paraigües mediàtics (El País, La Vanguardia). Píndoles i cites Dedicatòria de Montalbán sobre els Marx: "Para que te marximices más" “Diàleg de besugos” sobre coherència vital vs. ideològica i el “3% al partit”. Tancament Pausa musical: “What a Wonderful World”. Comiat en bucle: seqüència de “Bona nit” fins al final. Temes principals Censura i transició: de la censura prèvia al càstig econòmic i les escletxes d’astúcia editorial. Humor polític: Por Favor com a revista satírica de referència post-Hermano Lobo i La Codorniz. Retrats d’autors: Perich (aforismes), Vázquez Montalbán (ploma fàcil, gastronomia, Barça), Forges (humor de Madrid), Marsé (univers únic, Guinardó). Poder mediàtic: continuïtats i canvis en les elits periodístiques i els seus altaveus. Memòria urbana: Casa Leopoldo i la mutació del Raval. Conclusions clau Por Favor va ser una operació editorial valenta i oportuna, nascuda d’un xoc amb la censura i desplegada amb intel·ligència estratègica (el recanvi “Muchas Gracias”). L’equip va reunir talents complementaris que van marcar el to de la sàtira política de la Transició. Les pressions mediàtiques i les astúcies editorials són constants que canvien de forma però perduren en el temps.

← Torna a tots els podcasts