Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12208episodis
Veus Parròquia del 5/10/2022 — Els temps estan canviant: Sinodalitat a l’Església — què és el Sínode (2021–2023), fases, participació de Sant Just i properes passes - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 5/10/2022 — Els temps estan canviant: Sinodalitat a l’Església — què és el Sínode (2021–2023), fases, participació de Sant Just i properes passes

Resum executiu Programa especial de Veus de la Parròquia (Ràdio Desvern) dedicat a la sinodalitat: què és un sínode, com s’ha desenvolupat el procés 2021–2023, com hi ha participat la Parròquia dels Sants Just i Pastor i el Bisbat de Sant Feliu, quina diagnosi emergeix (punts positius i negatius) i quines són les properes passes. "La sinodalitat és aquesta manera de caminar junts" — posar el Poble de Déu en marxa, escoltar-nos i discernir comunitàriament. Què és un sínode i què és la sinodalitat Sínode: reunió de bisbes convocada pel Papa entre concilis; pot ser més o menys ampli i se centra en temes concrets (família, Amazònia, etc.). Històric: creat com a institució estable per Pau VI (1965) arran del Vaticà II. Novetat del procés actual: consulta a tota l’Església (no només bisbes), obrint la participació a moviments, parròquies i laics d’arreu del món. "El servei és un servei, però no és propietat de ningú." El Sínode 2021–2023: abast, fases i calendari Durada: 2021–2023 (culmina amb plenari a Roma a l’octubre de 2023). Fases: • Local (parròquies, moviments, grups): escolta de necessitats i vivències. • Diocesana: síntesi de les aportacions locals. • Estatal i continental: contextualitzar realitats per països/continents. • Plenari a Roma: recollir treballs i propostes de tot el món. Participació de la Parròquia de Sant Just Etapes formatives: sessions sobre història i sentit del sínode; ponència de Miquel Àngel Parejo (Comissió Diocesana del Sínode de Sant Feliu). Trobada (13 febrer 2022): una quarantena de fidels reflexionen sobre vivències sinodals. Diagnosi local: • Positius: dinamisme de grups, consciència comunitària. • Negatius: abusos sexuals i de poder (i el seu ocultament) com a motiu de descrèdit; necessitat d’autoavaluació i canvis. Propostes locals: • Àmbit personal: viure i transmetre la fe amb coherència evangèlica; acompanyar famílies; difondre l’acció social (Càritas, Mans Unides, Justícia i Pau, etc.). • Vida comunitària: millorar relació entre grups de la parròquia (espais de trobada com el pica-pica post missa); més formació i voluntariat; recuperar homilies compartides; impulsar accés de les dones als ministeris. • Església en sortida: obertura al món, compromís social, demanar perdó i respondre davant la justícia. • Formació bíblica i ecumenisme; canvi estructural per adequar-se al segle XXI; diàleg fe–ciència amb base en drets humans i dignitat. L’Arxiprestat i el Bisbat de Sant Feliu Arxiprestat (2 d’abril 2022): posada en comú de síntesis parroquials; èmfasi en arribar a joves i voluntariat; més participació de les dones; control i prevenció d’abusos; humilitat en els serveis (rotació i coresponsabilitat). Cloenda diocesana (18 setembre 2022): Eucaristia multitudinària (~2.000 persones) amb presentació de conclusions per la Comissió Episcopal. • Positius: sentir la crida de l’Esperit; centralitat de l’Eucaristia; bona entesa preveres–laics i sentiment de comunitat. • Negatius: manca de transparència econòmica/patrimonial en l’Església global; absència de joventut i desconnexió amb noves generacions; situació de la dona i ministeri ordenat oberta a més discerniment. Properes passes Mantenir la tensió sinodal: conversió permanent, actituds dialogants i atractives centrades en Jesús i l’Evangeli. Potenciar organismes sinodals: continuar grups i espais creats a nivell parroquial, arxiprestal i diocesà. Accions clau: • Parroquial: grups de Paraula, pregària, Càritas, pastoral de la salut, litúrgia; reunions de catequesi i famílies; assemblees; recessos; xerrades; temple obert; fulls i web informativa. • Arxiprestal: trobades de consells, catequistes, joves; atenció al voluntariat; celebracions, peregrinacions, assemblees i web arxiprestal. • Diocesà: potenciar moviments i comunitats; formació per a ministres i laics; trobades celebratives; comunicació (web, mitjans, comunicats). Governança sinodal: mantenir la Comissió de Sinodalitat més enllà de la fase diocesana; millor coordinació entre delegacions; major implicació dels consells presbiteral i pastoral en planificació, formació, espiritualitat i animació pastoral. Nota destacada El Papa Francesc va viatjar al Canadà (juliol) per demanar perdó als pobles indígenes pels greuges comesos en escoles residència; gest de conversió i reparació coherent amb l’esperit sinodal.

Just Blues del 4/10/2022 - episode art
Just Blues

Just Blues del 4/10/2022

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

Cinema sense condicions del 4/10/2022 — Gertrud (Dreyer): amor absolut, nihilisme i llum; recomanacions de sèries (The Old Man) i estrenes d’acció (Fall) - episode art
Cinema sense condicions
1h

Cinema sense condicions del 4/10/2022 — Gertrud (Dreyer): amor absolut, nihilisme i llum; recomanacions de sèries (The Old Man) i estrenes d’acció (Fall)

Cinema sense condicions — La Ràdio d’Esvern "Amb Dreyer, la lentitud té un sentit" "Ordet vol dir la paraula" Programa dedicat principalment a Gertrud (1964), l’última pel·lícula de Carl Theodor Dreyer, amb una conversa àmplia sobre el seu context, estètica i temàtica. Al tram final, recomanació de la sèrie The Old Man (Disney+) i de l’estrena d’acció Fall (Caiguda). Gertrud (1964), de Carl Th. Dreyer Context i autor • Carl Th. Dreyer (1889–1968), cineasta danès d’obra breu però essencial, de clàssic inimitable. • Biografia marcada per una infantesa dura (adopció, educació luterana estricta) que travessa l’obra. • Gertrud: BSO de Jørgen Jersild; blanc i negre; fotografia de Henning Bendtsen; última pel·lícula de Dreyer. Recepció i estrena accidentada • Estrenada a París (1965) abans que a Dinamarca; passi desastrós: sala inacabada, rotllos desordenats i subtítols que no funcionen. • A Dinamarca, finançament forçat per la productora Palladium per mantenir la llicència de projecció de “cinema de qualitat”. • Reacció inicial: decepció i controvèrsia; avui, peça major del cànon. Temes centrals i final inesborrable • Gertrud cerca un amor absolut i incondicional; xoca amb l’egotisme i el pragmatisme dels homes del seu entorn. • Lectura nihilista/pessimista: la solució és l’ostracisme i la soledat; “darrere la porta” hi ha el comiat i la mort simbòlica. • Paral·lelismes vitals (la mare de Dreyer, el propi comiat del director). La paraula, la veritat i la teatralitat • Dreyer busca la veritat a través de la paraula: fidel al text teatral (Søderberg, 1906) però anant més enllà de les paraules cap a la seva essència. • Posada en escena teatral: plans fixos, blocking rigorós, personatges que sovint no es miren; obertura amb escena de 9 minuts (matrimoni) d’incomoditat calculada. • Tot i l’estatisme, hi ha travelings magistrals que respiren cinema pur. • André Bazin (realista) defensa la pel·lícula precisament per aquesta via de la paraula i la veritat. Estètica: llum, pictorisme i irrealitat • Obsessió per la llum blanca i els interiors a l’estil de Vilhelm Hammershøi: grisos, blancs, transicions suaus; també ecos de Vermeer i Rembrandt. • El mirall actua com a frontera/quarta dimensió: escena de canelobres i Gertrud de negre, halo de misteri. • Una irrealitat ambiental que connecta amb el misticisme present a Dies Irae, Ordet i fins i tot a Vampyr. Erotisme i amor total • L’erotisme fora de camp (escena del compositor/pianista) revela el desig de connexió total: física, mental i espiritual. • Rebuig del rol d’“esposa decorativa” (la proposta de ser “dona del primer ministre”); empoderament en l’exigència d’un amor a la seva mida. • Referències internes i externes: Fidelio (Beethoven) i paral·lel amb Eyes Wide Shut (Kubrick) sobre veritat matrimonial i desig. Intertext i lectures • Somni i simbologia: Decameró (Boccaccio) i Botticelli (taules del Prado) per llegir els “quatre gossos” (quatre homes) que assetgen l’amor pur. • Repartiment i llegat: Nina Pens Rode (Gertrud) — trajecte vital que rima amb el personatge; dificultats de càsting. • Espai laberíntic de portes i habitacions: mapa mental de Gertrud; la casa com a cervell en cerca d’eixida. • Ritme: la lentitud és un recurs actiu per assimilar la densitat del text i la bellesa formal; si “hi entres”, no és avorrida. Sèries — Recomanació: The Old Man (Disney+) Per què veure-la • Thriller d’espionatge amb Jeff Bridges (ex-agent de la CIA fora de joc) i John Lithgow; to madur, tensió sostinguda, direcció solvent. • Estètica moderna amb ecos coreans (llum/violència) i referències de to (Homeland, Breaking Bad, Ozark). • Basada en la novel·la de Thomas Perry; temporada 1 de vuit episodis; renovada per a la 2a temporada. • On veure-la: Disney+. Cinema — Estrena d’acció: Fall (Caiguda) Què ofereix • Dues escaladores bloquejades a 600 m d’alçada en una torre de ràdio al desert de Mojave: vertigen i angoixa sostinguda. • Direcció de Scott Mann; rodatge amb drons i tram final sobre estructura real a una muntanya per maximar el realisme. • “Muntanya russa” emocional que funciona malgrat algun gir postmodern discutible. • Si acceptes el joc, és una experiència de suspens molt eficaç. Cloenda i agenda • L’equip visita Tomàs Pladevall (darrera Gaudí d’Honor Miquel Porter) per una conversa extensa que s’emetrà editada. • Avís: la setmana vinent, programa en pausa per pont; tornada la següent setmana.

M de Música del 3/10/2022 - episode art
M de Música

M de Música del 3/10/2022

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

← Torna a tots els podcasts