Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12208episodis
Veus Parròquia del 28/9/2022 — ONU: 77a Assemblea General a Nova York — canvi climàtic, Àfrica, crisi alimentària i d’inflació, nou dret humà i el pes del lobby armamentístic - episode art
Veus Parròquia
28'

Veus Parròquia del 28/9/2022 — ONU: 77a Assemblea General a Nova York — canvi climàtic, Àfrica, crisi alimentària i d’inflació, nou dret humà i el pes del lobby armamentístic

Resum del programa "El nostre món està arruïnat per les guerres, colpejat pel canvi climàtic, marcat per l’odi i avergonyit per la pobresa, la fam i la desigualtat" — António Guterres, secretari general de l’ONU Programa d’inici de temporada a Ràdio d’Esvern amb Jesús Castro (Justícia i Pau) dedicat a la 77a Assemblea General de les Nacions Unides (AGNU) i a les seves implicacions actuals: guerres, crisi climàtica, pobresa, inflació i seguretat alimentària, amb un focus central en l’Àfrica. Temes principals destacats 77a AGNU i funcionament de l’ONU Composició i equilibri de poder: quasi 200 estats amb majoria de països pobres i el pes decisori del Consell de Seguretat (5 membres amb capacitat de bloqueig). Seu a Nova York, assistència massiva: 127 caps d’estat i de govern. Prioritats i agendes (UE i ONU) Defensa de la Carta de l’ONU i estat de dret; impacte global de la guerra d’Ucraïna; desenvolupament sostenible i drets humans; educació, salut global, agenda digital i lluita climàtica. Agències especialitzades (UNESCO, FAO, OMS) treballant “sobre el terreny”. Àfrica al centre: fam, clima i dependència del gra Sortida de vaixells de l’ONU amb cereals d’Ucraïna cap a l’Àfrica. Sahel i Corn d’Àfrica: sequera extrema, desnutrició infantil i emergència climàtica en alerta roja. Nou dret humà: reconeixement del dret universal a un medi ambient sa, net i sostenible; repte de coneixement i compliment dels drets humans per part dels poders públics. Justícia climàtica i desigualtats Responsabilitat desigual: els països rics emeten la gran part del CO2, mentre Àfrica pateix les conseqüències (desertització, fam). Residus electrònics: grans dipòsits a Accra (Ghana) amb forts impactes sobre salut i medi. Oceans i biodiversitat Reunions sense acord suficient per protegir els oceans; l’escalfament marí altera ecosistemes i cadenes tròfiques. Mediterrani: proliferació de meduses; al Delta de l’Ebre les muscleres han perdut la collita per +2 ºC de temperatura de l’aigua. Impacte agroalimentari i inflació Caiguda prevista de la collita d’oli a Catalunya (~−30%); preus a l’alça i menys poder adquisitiu. Vinya avançant veremes; inflació generalitzada que colpeja especialment classes mitjanes i vulnerables. Finançament, armament i alternatives Dificultats per fons climàtics globals; retirada de contribucions d’alguns països rics. Lobby armamentístic i finançament bancari d’armes desviant recursos de desenvolupament sostenible. Proposta: redirigir inversions cap a energies renovables, aigua (dessalinització) i infraestructures a l’Àfrica per reduir migracions forçades i crear sostenibilitat local. Exemple: Barcelona evita restriccions d’aigua gràcies a la dessalinitzadora del Prat treballant al 100%. Sèrie temàtica: Justícia i Pau dedicarà els seus espais mensuals d’aquesta temporada a Àfrica, aprofundint en diferents angles. Conclusions clau Crisi polièdrica (guerra, clima, fam, preus) que exigeix respostes multilaterals i finançament compromès. Àfrica és el termòmetre de la injustícia climàtica i de la desigualtat global. Sense reequilibri d’inversions (de l’armament a la sostenibilitat), no hi haurà solucions duradores ni per al clima ni per a les migracions.

Just Blues del 27/9/2022 - episode art
Just Blues

Just Blues del 27/9/2022

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

Cinema sense condicions del 27/9/2022 — La Conquesta de l’Oest (1962) i el Cinerama: epopeia western, tecnologia gegantina i llegat cinematogràfic - episode art
Cinema sense condicions
1h

Cinema sense condicions del 27/9/2022 — La Conquesta de l’Oest (1962) i el Cinerama: epopeia western, tecnologia gegantina i llegat cinematogràfic

Visió general del programa Cinema Sense Condicions dedica l’episodi a “How the West Was Won” (La Conquesta de l’Oest, 1962) i al sistema de projecció/rodatge Cinerama. El debat combina context històric i tècnic, anàlisi del film, recepció crítica, música, estructura narrativa i el llegat industrial del cinema panoràmic dels 50-60. "No és d’aquesta manera que es va guanyar l’Oest" — ressenya irònica inicial al New York Times, revertida amb el temps fins a l’entrada del film al Registre de la Biblioteca del Congrés. Tecnologia i context industrial Què era el Cinerama i d’on ve • Sistema de tres projectors sincronitzats sobre una pantalla corba de 150-165º per simular la visió perifèrica humana. • Orígens a l’Expo de Nova York (1939) com a Vitarama de Fred Waller; finançament inicial Rockefeller; després ús militar com a simulador per a pilots durant la II Guerra Mundial. • Debut comercial: “This Is Cinerama” (1952) al Broadway Theatre; detonant de la “guerra dels formats” a Hollywood per combatre la televisió. La “guerra dels formats” als 50-60 • Fox impulsa el CinemaScope (1953, “The Robe”) en resposta a Cinerama. • Paramount treu VistaVision; s’hi afegeixen Todd-AO i altres sistemes de 70 mm. • En paral·lel, la Metro adapta i duplica còpies Cinerama a 70 mm per a una explotació més viable. Fortaleses i limitacions de Cinerama • Punts forts: sensació d’immersió, so estereofònic multicanal, espectacularitat de paisatges, seqüències de ràpids i vols. • Limitacions: tres negatius i unions visibles, distorsions als extrems, dificultat per fer primers plans (òptiques ~27 mm), raccord compromès i logística cara i complexa. • Restauracions posteriors (2000 analògica; 2006 digital, edició Blu-ray amb SmileBox) dissimulen unions i milloren el so (5.1), mantenint part de la idiosincràsia visual. Producció, autoria i magnitud del film Direcció i capítols • Direcció “oficial”: Henry Hathaway (Rius, Planes, Foragits), John Ford (Guerra Civil) i George Marshall (Ferrocarril). • Richard Thorpe hi va rodar transicions (no acreditat), coherençant el mosaic d’episodis amb la narració d’Spencer Tracy (prevista inicialment per a Bing Crosby). Guió i recepció • Guió de James R. Webb: gran èpica coral però amb el·lipsis i incoherències puntuals. • Recepció: entusiasme tècnic i retrets argumentals a l’estrena; revaloració posterior com a relat fundacional del mite americà; preservada a la Biblioteca del Congrés. Escala de producció • Pressupost estimat: 15 M$; durada 164’ (versions curtes sense obertura/entreacte i transicions). • 4 directors de fotografia, 400 tècnics, 38 departaments, 1.000 extres, 2.000 caps de bestiar. • Repartiment estel·lar: Henry Fonda, Carroll Baker, Karl Malden, Gregory Peck, James Stewart, George Peppard, Eli Wallach, Richard Widmark, John Wayne, Harry Morgan, Raymond Massey, entre d’altres. Música • Partitura d’Alfred Newman (substituint un previst Dmitri Tiomkin) — una banda sonora icònica que encapsula l’epopeia del film i va triomfar en disc. "En aquesta pel·lícula no ens estem per bromes. Tothom és de professionalitat comprovada." — Bernard Smith, productor Estructura narrativa i escenes clau Arc i nissaga familiar • El film recorre 1839–1889 a través de tres generacions dels Prescott/Rawlings, cosint capítols (rius, planes, foragits, ferrocarril, guerra civil) amb transicions i narració. Escenes i recursos destacats • Ràpids: visualment fulgurants; rodats amb Super VistaVision 70 (càmera única) i adaptats Òpticament a la imatge Cinerama. • Segments de guerra civil: to antiheroic de John Ford (fosses, cirurgia de camp, riu tenyit de sang, diàlegs crítics entre Sherman i Grant). • Confrontació a la cova: violència sobtada (apunyalament) i caiguda al pou; memòria traumàtica per a espectadors infantils de l’època. • Epíleg familiar: final “happy end” afegit a darrera hora per tancar el viatge cap al ranxo; decisió de producció posterior al muntatge “tancat”. "El cinema és un camp de batalla: passió, violència, venjança, acció." — Samuel Fuller, citat al programa Temes, lectura crítica i omissions Epopeia, progrés i mite nacional • Elogi del progrés (ferrocarril, expansió cap a l’oest) i consolidació del “caràcter americà”. El final connecta simbòlicament amb autopistes i fàbriques del present (anys 60). Representació i història • Omissió de treballadors xinesos en la construcció del ferrocarril i infrarrepresentació de cowboys negres — s’assenyalen com a mancances històriques del relat clàssic. Visualització, so i experiència en sala Ritual d’exhibició • Obertura, entreacte i cloenda musicals en l’estrena Cinerama, amb cortinatges i litúrgia teatral; experiència immersiva de pantalla gegant i so multicanal. • Configuració de sala: 5 altaveus rere pantalla + canals laterals i posterior, amb tècnic ajustant volums en directe segons la còpia d’exhibició. Avui • No és un film “de televisió”: per aprofitar-ne el disseny espacial i l’epopeia visual, cal pantalla gran; les edicions restaurades (Blu-ray, SmileBox) ofereixen alternatives domèstiques solvents. Apunts i anècdotes • Records d’espectadors en sales Cinerama del Paral·lel, Regio o passis especials (ecos recents amb “The Hateful Eight” i l’entrada musical d’Ennio Morricone). • Àlbum de cromos (1963) com a producte cultural vinculat a l’estrena. • Risc al rodatge: un especialista va perdre una cama en la seqüència dels troncs. "Només penso a dimitir quan no estic borratxo." — línia atribuïda al general Grant (Harry Morgan) que il·lustra el to crític del segment de Ford Conclusions • La Conquesta de l’Oest és alhora monument tecnològic del cinema de gran format i resum del western clàssic: búfals, pioners, ferrocarril, guerra i llei. • Malgrat les seves el·lipsis i omissions, el film perdura com a peça clau del mite fundacional i com a demostració de fins on Hollywood va portar l’espectacle per recuperar el públic de les sales. • El seu llegat tècnic alimenta dècades de formats panoràmics i manté la discussió sobre la millor manera de veure cinema: en pantalla gran, amb so potent i en comunitat.

M de Música del 26/9/2022 - episode art
M de Música

M de Música del 26/9/2022

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

l'Audició del 26/9/2022 - episode art
l'Audició

l'Audició del 26/9/2022

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

← Torna a tots els podcasts