Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12207episodis
l'Audició del 14/11/2022 - episode art
l'Audició

l'Audició del 14/11/2022

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Empanada Cultural del 12/11/2022 — Dol, maltractament i terror en “MEN”, més Top 3 de l’Asian Film Festival BCN: Broker, Decision to Leave i Return to Dust - episode art
Empanada Cultural
1h 31min

Empanada Cultural del 12/11/2022 — Dol, maltractament i terror en “MEN”, més Top 3 de l’Asian Film Festival BCN: Broker, Decision to Leave i Return to Dust

Visió general • Episodi amb to satíric però centrat en el tema del dol i la pèrdua, amb dos blocs principals: - Un especial festivals sobre l’Asian Film Festival Barcelona (AFFBCN 2022) i tres pel·lícules clau. - Una anàlisi profunda de MEN (Alex Garland, 2022) amb l’Ariadna Salvador, des de la perspectiva del dol, el maltractament i el patriarcat. • Malgrat la temàtica fosca, el programa manté humor i ritme, però també ofereix lectures crítiques i sensibles sobre cinema i emocions. Festivals: Asian Film Festival Barcelona 2022 • Context: el festival celebra 10 edicions (iniciat el 2011), seu principal als Cines Girona; enguany es projecten 111 pel·lícules (més de 100 títols), amb 5 seccions. Broker (Hirokazu Kore‑eda) • Tema central: les baby boxes a Corea (punts d’abandonament de nadons) i les famílies disfuncionals. • Crítica: excés de música per forçar l’emoció, to massa naïf davant un assumpte molt seriós; gran repartiment (especialment Song Kang‑ho, premi a Cannes a millor actor) però amb falta de profunditat. “En temps de Ryusuke Hamaguchi, el cinema d’autoexili de Kore‑eda té quelcom d’anacrònic.” • Valoració: proposta irregular (129’), amb gràcia en direcció d’actors però excedida en efectisme emocional. Decision to Leave (Park Chan‑wook) • Barreja de gèneres: thriller + melodrama amb classe; música diegètica que narra i no només adorna. • Virtuts tècniques: muntatge i direcció premiats; ús de paneos que transiten espais i punts de vista sense tall, potenciant el suspens. • Protagonistes: Tang Wei i Park Hae‑il; tòpics del noir (obsessió, atracció, sospita) revisitats amb estil. • Valoració: impecable en forma i molt sòlida en fons; pot fregar l’efectisme pel domini tècnic, però funciona. Return to Dust (Li Ruijun) • Retrat rural de la Xina nord‑oest: dos marginals units per un matrimoni concertat troben dignitat, cura i equilibri en el treball de la terra. • To i mirada: cinema contemplatiu, honest i profund; humanisme sense edulcorants, però ple de tendresa. • Guardons: Espiga d’Or a la Seminci; presentada a Berlinale. “Un cant a sobreviure amb dignitat i a la importància de la natura, i un mirall de la discriminació als marginats.” • Valoració: el gran pel·liculó del festival; sincera i preciosa, no es fa llarga (131’). Cinema: MEN (Alex Garland, 2022) • Punt de partida: el dol és el detonant (pèrdua de la parella) i la protagonista es retira a un poblet verd per transitar-lo. • Gènere i to: terror d’alta volada (A24) amb fase final de nova carn i imatges viscerals; poesia visual i metàfores constants. • Marc temàtic: el dol com a teló de fons, però el focus principal recau en el maltractament, la culpa i el patriarcat. Temes clau i simbologia • Pecat original i fruita prohibida (la poma) com a metàfora de la culpabilització de la dona. • El poble com a purgatori: proves, persecucions i gaslighting que erosionen la identitat de la protagonista. • Disseny sonor: ecos, cants i crits que funcionen com a catarsi i transmutació emocional, més enllà del simple sobresalt. • Referents estètics: ressons a les muses femenines de Kieślowski (La doble vida de Verònica, Tres colors: Blau). Arquetips d’homes (tots interpretats per Rory Kinnear) • El casolà: micromasclisme amable i condescendent (control subtil del llenguatge i la identitat d’ella). • L’home nu / Green Man: pulsió primordial home‑natura; amenaça i possible purga a la vegada. • El policia: falsa protecció que esdevé control i invalidació del relat d’ella. • El nen: dependència i xantatge emocional que instrumentalitza la seva part maternal. • El capellà: matràs de culpa i repressió moral (doble estàndard i abús simbòlic/real). • Altres figures: el parroquià del bar (assetjament), l’acòlit emmascarat (icona Marilyn i reducció de la dona a objecte sexual). Experiència, recepció i on veure-la • Experiència de visionat: inquietant i ansiosa, però amb una descàrrega final alliberadora en el recorregut del personatge. • Disponibilitat: a Movistar Plus (a partir de l’11 de novembre). Agenda i cloenda • AFFBCN Online (fins al 13 de novembre, a Filmin): recomanacions com Mamón, Recipe, The Bergen i el curt Ala Kachuu (Take and Run). • Altres cites de gènere: Terror Molins, By The Fest (Roses), Cotxeres de Sants, Fantàstic Granollers i CineMasacre (16/11).

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 11/11/2022 — Míriam Swanson: alter ego, punk-blues-jazz, escena cultural de Barcelona i projectes (Magnòlia, Flamingo Tours) + Pep: Taller Masriera, orientalismes i la Casa Marsans - episode art
Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats
1h 59min

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 11/11/2022 — Míriam Swanson: alter ego, punk-blues-jazz, escena cultural de Barcelona i projectes (Magnòlia, Flamingo Tours) + Pep: Taller Masriera, orientalismes i la Casa Marsans

Resum general de l’episodi "Jo em vull morir a l’escenari... la culminació del camí és el moment del directe on et trobes amb el públic." Episodi coral que combina una conversa profunda i vivíssima amb la cantant i compositora Míriam Swanson —sobre identitat artística, blues, jazz, energia escènica, formació i política cultural— amb una secció final d’arquitectura del Pep dedicada al Taller Masriera, els edificis orientalistes i la Casa Marsans a Barcelona. Identitat artística i alter ego Nom artístic i joc escènic: la Míriam explica per què va crear l’alter ego “Míriam Swanson” per separar la vida civil de l’escènica, i com el nom pot ser part de l’obra i del viatge de l’audiència. Llengua i arrels musicals: naturalitat amb l’anglès com a llengua vehicular del folk i la música nord-americana; flexibilitat per cantar en català o castellà segons el que cal comunicar. Ritual i transformació: el vestuari i el “vestit de diumenge” com a gest d’humilitat i entrega; l’escenari com a espai sacralitzat. Cita clau "Quan nombres una cosa d’una forma bonica i artística, no la fas més important: la fas més evocadora." Inicis, dol i influències Impacte vital: la mort del pare als 12 anys encén una energia rebel que canalitza en punk i alhora en blues (Robert Johnson, Bessie Smith) —outsiders i underground com a mirall. Primers projectes: banda argentina “La nova amenaça per la pau mundial” (punk amb barreja d’estils, esperit a l’estil Zappa). Connexions clau: Dani Nel·lo, gènesi de Mambo Jambo com a banda del cabaret burlesc a l’Apolo; gires amb Ojos de Brujo. Filosofia escènica i llibertat Energia i natura: infància lliure a Can Caralleu, animals, horts —la natura com a motor d’imaginació. L’objectiu: "morir-se a l’escenari" molt vella, a l’estil Omara Portuondo; el directe com a estat de llibertat i canal (no d’ego). El jazz: Nova Orleans com a cuna; el jazz com a llibertat d’interpretar i llenguatge viu que canvia amb qui interpreta i amb el moment. Formació, treball i ofici Autodidacta ≠ no estudiar: Taller de Músics, Llicenciatura en Humanitats; defensa que l’autodidactisme és també estudi i pràctica. Talent vs feina: el talent ajuda, però no hi ha atajos; cal molta feina, repetició i escenari per consolidar l’ofici. Cita clau "Quan un vol ser molt bo, ha de treballar molt i estudiar molt." Cultura, públic i política cultural Crítica punyent a la precarietat i a la programació pública: cal xarxa cultural estable, programar artistes d’aquí, i no convertir els equipaments públics en una cursa per la rendibilitat. Dignitat professional: el respecte als cachés i a l’experiència, i regular el sector perquè sigui viable. Barcelona vs Madrid: percepció d’una Barcelona culturalment més avorrida i minvada en oferta escènica; reclam d’un ecosistema més viu. Comparacions gastronòmiques (música popular) Rock’n’roll = paella i jazz = bullabessa: totes dues barreges riques, una més assequible, l’altra més complexa en composició; totes han estat mainstream en el seu temps. Referents vocals i gustos actuals Clàssiques: Billie Holiday (comparada físicament i d’imaginari amb la Míriam), Ella Fitzgerald, Etta James, Sarah Vaughan, Anita O’Day, Rosemary Clooney. Brasil: Elis Regina, record a Gal Costa. Altres: Nina Hagen (potent i polaritzadora). Actuals i grups: Nick Waterhouse, The Black Keys, JD McPherson, The Hives. Escena local (apunts): Susana Sheiman, Safi Wells, Sílvia Pérez Cruz, entre d’altres. Projectes i alteritats de la Míriam Magnòlia: jazz & blues 30s–50s, elegància vintage; dos discos (últim, 2019). Plans de nou disc amb aire de hot club i estètica cinematogràfica. Flamingo Tours: cara més salvatge (R&B, soul profund, surf, rockabilly). Disc temàtic sobre assassins en sèrie (humor negre). Formació actual: Santos Puertas (guitarra), Artem Zhulyev (saxo/tecles), Joan Vigo (baix), Salva Suau (bateria). The Rhythm Treasures: rhythm & blues clàssic 50s (mix d’integrants de projectes anteriors; amb Artem, Paco Huet, Salva, Walter Bordoi...). Liberty Stable Jazz Band: repertori de Nova Orleans (dir. Artem Zhulyev); col·laboracions amb músics com David Pastor; també amb la Barcelona Big Blues Band. Taboo Burlesc (Apolo, 2009–2011): varieté contemporani sense “vedet” franquista; freak-show, humor, habilitats i veu com a número del show. Projecte icònic de l’escena canalla de Barcelona. DJ i selectora: sessions eclèctiques; predilecció per joies 1952–1965 (Marula, Apolo...), i també electrònica. Podcast “La Pistolera”: magazín cultural de crims, rock’n’roll i “deliris nocturns”. Tagline: música “per gourmets”. Llocs i escena Clubs: Jamboree, Milano, (Harlem, amb crítiques), Marula, Apolo... Diagnòstic: pocs clubs i massa precarietat; dificultats de sonorització (Heliogàbal com a exemple de traves); cal replantejar l’estatus de l’artista i la programació pública. Secció Pep: Arquitectura i patrimoni Taller Masriera (c. Bailèn 70) Temple neoclàssic (1892) amb 6 columnes corínties, obra de Josep Vilaseca i Casanovas, per als germans joiers i artistes Masriera. Usos: taller, museu privat, i teatre (Sala Estudion). El 1935, Federico García Lorca hi llegeix per primer cop “Doña Rosita la Soltera”. Peripècies: requisat a la guerra, cedit a comunitat religiosa als 50; tancat més de 10 anys. Intent de rehabilitació negociat amb l’Ajuntament; plataforma veïnal per convertir-lo en centre de gestió cívica. Orientalismes a Barcelona Casa Bruno Cuadros (Rambla): japonisme i drac icònic. Casa Xina (Consell de Cent/Muntaner): fantasia oriental (1929, Joan Guardiola). Laberint d’Horta: jardí japonista. Casa Vicens (Gaudí): neomudèjar + japonisme. Neomudèjar: Paranimf UB, Arenes, Casa Marsans... Casa Marsans (Vallcarca) Promotor: Josep Marsans i Roff (banquer i fundador de Viatges Marsans). Arquitecte: Juli Marial i Tey. Estil: barreja de castell historicista amb jardí i porta monumentals; peça singular del llegat d’un industrial i financer clau en la Barcelona moderna. Tancament Interludi musical: fragments de “What a Wonderful World”. Clima i ironia: peça final sobre el “veronyo” (estiu de tardor) com a símptoma de la cinquena estació climàtica. Comiat: invitació a no perdre’s la Míriam en directe —sap cantar, sap comunicar— i a seguir alimentant la xarxa cultural.

← Torna a tots els podcasts