Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12211episodis
Just Blues del 21/6/2022 - episode art
Just Blues

Just Blues del 21/6/2022

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

Cinema sense condicions del 21/6/2022 — Buñuel i L’Àngel Exterminador; i la Nació Cri del Quebec: 30 anys de la canoa Odaiac a Barcelona, preses a la badia de James i lluita mediambiental - episode art
Cinema sense condicions
59'

Cinema sense condicions del 21/6/2022 — Buñuel i L’Àngel Exterminador; i la Nació Cri del Quebec: 30 anys de la canoa Odaiac a Barcelona, preses a la badia de James i lluita mediambiental

Introducció • Obertura musical amb Sílvia Tomàs interpretant "La noia del País del Nord" (popularitzada per Bob Dylan), acompanyada a la guitarra per Andreu Ubach. Serveix per enllaçar temàticament amb el "vell nord glaçat" de la segona part del programa. Bloc 1 — Cinema: Luis Buñuel i L’Àngel Exterminador (1962) Context i trajectòria de Buñuel • Figura singular del cinema espanyol: Buñuel és situat en un esglaó propi per sobre d’altres grans (Bardem, Berlanga, Erice). • Orígens i formació: Calanda, influència religiosa i cultural; Residencia de Estudiantes (Lorca, Dalí), integració al grup surrealista a París. • Exili i carreres: Episodi al MoMA frustrat per l’etiqueta de “comunista i ateu” a l’ombra del macarthisme; refugi a Mèxic (on se sent acollit i es fa mexicà), i etapa francesa posterior amb gran complicitat amb Jean‑Claude Carrière. • Filmografia: 32 pel·lícules (4 a Espanya, 20 a Mèxic, 8 a França). Documentals clau (Las Hurdes, 1932) i retorn al nervi surrealista al voltant de 1962. L’Àngel Exterminador — Temes, lectures i símbols • Premissa: Un grup de burgesos queda “misteriosament” incapaç de sortir d’un saló. El confinament desencadena la degradació social i moral. • Lectura social i religiosa: Crítica a la classe burgesa (i, en algunes lectures, al franquisme), amb una presència omnipresent de la religió i la idea de càstig. • Els “vents” i el final a l’església: Els xais/vents que entren i alimenten els convidats, i el tancament final a l’església, permeten lectures simbòliques (fins i tot com a metàfora de la classe obrera que sosté l’elit). • Títol i genealogia: El títol prové d’una cessió de Bergamín; ressonàncies bíbliques (àngel exterminador de les plagues/primogènits). • Humor negre i literalitat: L’“os al corredor” és, per Buñuel, literalment “un os al corredor” — rebuig a les sobreinterpretacions, tot i carregar el film d’estrats simbòlics. • Influència moderna: Connexions amb el “terror de cambra” i pel·lícules de clausura com Cube o les Escape Room: amenaça invisible, impossibilitat de sortir, atmosfera preternatural. • Erotisme i desig interromput: Petons insòlits dins la filmografia de Buñuel, però fidel al seu desig insatisfet i a les accions truncades. "El que des de nen he odiat més —la grulleria, la violència, la brutícia— són ara els nostres companys inseparables. És preferible la mort a aquest ambient de promiscuïtat." Forma, estructura i posada en escena • Circularitat i repetició: Estructura cíclica i onírica; fins a 17 repeticions deliberades (entrades duplicades, brindis repetits) com a mecanisme de desassossec i sentit de bucle. • Muntatge i mirada surrealista: La lògica onírica desplaça la causalitat clàssica; el film “no s’ha d’entendre” amb claus convencionals, sinó experimentar-se. • Fotografia: Treball extraordinari de Gabriel Figueroa, que dota el saló d’una llum i volum dramàtic que potencien la sensació d’encerclament. Catàleg de transgressions i crítica de classe • Degradació burgesa: Del tracte fi a l’agressió; adulteris, intents de violació, incest latent, violència, conspiració contra l’anfitrió. • Bruixeria i superstició: Figures de “tres bruixes”, conjurs, mà del mort — capes de terror simbòlic dins el realisme grotesc. • Pecats capitals: Aparició transversal dels vicis com a motor de la crítica moral buñueliana. • Buñuel i la fe: L’autor es defineix “ateu, gràcies a Déu” — la religió és obsessió i contradicció a la seva obra (Simón del desierto, La Vía Láctea), i també a la seva biografia (converses amb un monjo benedictí al final de la vida). Bloc 2 — Comunitat Cri (Quebec): Barcelona 1992, medi ambient i cultura Qui són i per què arriben • Nació Cri: Al nord-oest del Quebec, entorn de la badia de James; territori d’uns 600.000 km² (França + Bèlgica), nou comunitats. Població: de <10.000 (1992) a prop de 23.000 actualment. • Contacte local: Grup de suport a Barcelona (Pep Armengol, Eduard Amuru, vinculacions amb Clara i la família Valverde) per organitzar jornades en plena efervescència olímpica (1992). La canoa Odaiac a Barcelona (juny de 1992) • Acció simbòlica: Un grup Cri desfila per les Rambles amb la canoa Odaiac i és rebut a la plaça Sant Jaume per l’alcalde Pasqual Maragall. Intercanvi d’obsequis (tambor Cri i emblema dels Jocs). • Missatge: Crida mediambiental i retorn del mirall històric 500 anys després de Colom. "El futur de la terra és el nostre futur" • Canoa i cultura: Odaiac, a mig camí entre canoa i caiac, simbolitza la proximitat amb els inuit i la unió per defensar el medi ambient. El conflicte de la badia de James • Projecte hidroelèctric: Més de 60 preses d’Hidro-Quebec; embassaments que inunden terres i generen mercuri (per descomposició d’arbres), entrant a la cadena alimentària a través dels peixos. • Vector econòmic: Expectatives d’hidrogen per a la indústria automobilística alemanya; beneficis versus supervivència cultural. Difusió, aliances i jornades • Impacte mediàtic: Cobertura de La Vanguardia (amb cartell de Joan Pere Vilacans) i TV3; roda de premsa al Col·legi de Periodistes amb Ramon Folch; visita a l’exposició “Estimada Terra” al Dipòsit d’Aigües. • Trobada popular: Cercle comunitari a l’antiga Espanya Industrial (traducció simultània), contes i ensenyances sobre natura i convivència en igualtat (el cercle com a governança horitzontal). Cosmovisió i vida Cri • Relació amb l’aigua i els rius: Incomprensió de “pagar per l’aigua”; rius immensos que no es veuen d’una riba a l’altra. • Caça sostenible i espiritualitat: Només es caça el que cal; agraïment a la Terra; guia dels somnis per planificar la caça. • Coneixement del bosc: Identificació dels arbres i del territori; cultura ancestral de transmissió oral fins a la creació de l’escriptura (1948). Modernització i xocs culturals • Salut: Aparició de diabetis associada a dietes “occidentals” (sucre, refrescos) i advertiments sanitaris en llengua Cri. • Dispersió i mobilitat: Distàncies vastes; comunicació aèria pròpia (AirCri). Convivència de tipis i cases de fusta amb tecnologia contemporània. • Cerimònies: Ritus de pas dels infants, aurores i caminades — perviu una essència cultural malgrat la pressió d’homogeneïtzació. Reflexió final • Dilema capital-drets culturals: La modernització sovint comporta pèrdua de territori i cultura (paral·lel amb l’Amazònia). • Pont simbòlic amb Buñuel: El capitalisme que es menja el món és l’“àngel exterminador” contemporani que confina i degrada col·lectivitats senceres.

M de Música del 20/6/2022 - episode art
M de Música

M de Música del 20/6/2022

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

l'Audició del 20/6/2022 - episode art
l'Audició

l'Audició del 20/6/2022

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Club Alternatiu del 17/6/2022 - episode art
Club Alternatiu

Club Alternatiu del 17/6/2022

Fem que les nits de divendres i les tardes de diumenge sigui menys avorrida! Descobriment de novetats musicals i el millor entreteniment amb el millor equip. Ens escoltem? Amb Pau Sbert.

← Torna a tots els podcasts