Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12211episodis
Empanada Cultural del 22/6/2022 — Memòries en còmic, art i cinema: El món d’Itzel, Marià Fortuny i “Memoria” d’Apichatpong - episode art
Empanada Cultural

Empanada Cultural del 22/6/2022 — Memòries en còmic, art i cinema: El món d’Itzel, Marià Fortuny i “Memoria” d’Apichatpong

Resum general Un episodi temàtic sobre la memòria: des d’un monòleg inicial que la dissecciona amb lucidesa, fins a tres blocs culturals on s’explora com la memòria es construeix, es distorsiona i es transmet a través d’un còmic extrem creat per una nena de 9 anys, l’obra i llegat del pintor Marià Fortuny, i la hipnòtica experiència sensorial de Memoria d’Apichatpong Weerasethakul. Temes principals Còmic — El món d’Itzel • Premissa insòlita: còmic "molt bèstia" amb violència i humor negre, guionitzat per una nena de 9 anys (Itzel) i il·lustrat pel seu tiet, Isaac Soler (crèditat com Tiet Isaac). • Estructura en tres parts: - Mini-històries gore i delirants (2 pàgines) amb finals abruptes. - Un bloc "Disney" previ de l’autora (to amable i aventurer) que contrasta amb el primer. - Q&A final amb preguntes quotidianes i il·lustrades (gustos, estació preferida, llibres…). • Procés creatiu: escriptura ràpida en 1–2 dies a partir del relat oral d’Itzel; el tiet es defineix com a “esclau” de la guionista i només corregeix ortografia mínima. Influències d’Itzel: true crime de YouTube; s’autoidentifica com “gòtica, rapera i otaku”. • Polèmica i recepció: reaccions fortes a llibreries (cas Arkham Comics: queixes de “corrupció de menors”; es ven en prestatgeria alta). Dificultat per trobar-lo en línia; disponible a Amazon i en salons/fires. Tono entre joc meta i homenatge a la creativitat infantil radical. Art — Marià Fortuny i Marsal • Trajecte vital i formatiu: nascut a Reus (1838–1874), orfe, format a la Llotja (influència de la pintura nazarena i del Quattrocento). En plena epidèmia de còlera (1855) pinta la patrona de Reus com a refugi espiritual i artístic. • Èxit internacional: especialització en pintura de gènere (rococó, preciosisme), gran recepció a París (circuit Goupil). Obres clau: La vicaria (virtuosisme tècnic sobre seda, metall i vidre; retrat de classes socials amb composició moderna). • Orientalisme i memòria històrica: enviat com a corresponsal pictòric a la Guerra d’Àfrica. Comparativa amb la versió acadèmica de Dionisio Fierros i el gest modern de Fortuny a la Batalla de Tetuan (quadre panoràmic, inacabable, amb cel calmat i caos terrenal; composició piramidal al voltant d’O’Donnell i Prim). Fortuny transforma el gènere històric amb pinzellada enèrgica, espai innovador i color expressiu. • Llegat i memòria material: col·leccionista de màscares, armes i teixits. La màscara funerària (Jeroni Suñol) tanca el cercle: memòria com a resistència a l’oblit i, alhora, exhibicionisme del temps fixat. Part de l’obra es pot veure al MNAC. Cinema — Memoria (Apichatpong Weerasethakul, 2021) • Context: Apichatpong (Api/Joe) és un cineasta de culte (Cannes: premi del jurat per Tropical Malady, Palma d’Or per Uncle Boonmee). A Memoria, roda a Colòmbia, en castellà i anglès, amb Tilda Swinton. • Premissa sensorial: Jessica (Swinton) sent de sobte un so estrident i inexplicable (un “boom” d’obra). Només el percep ella. La seva obsessió per entendre’n l’origen la porta a trobades amb músics, sanitaris, antropòlegs, estudiants i gent del camp. • Experiència cinematogràfica: film misteriós i d’atenció radical al so i al temps. Narració lliure i no lineal: menys dependència d’un fil argumental i més d’una concepció total i immersiva. A la sala, l’impacte és major pel disseny sonor i el ritme contemplatiu. Cites destacades "La memoria es cruel y caprichosa, nos persigue cuando huimos de ella y huye de nosotros cuando más la necesitamos." "Diviértete buscando las faltas de ortografía de este cómic." "Memoria suposa una experiència cinematogràfica imprescindible que converteix la necessitat explicativa de qualsevol narració en mer caprici." Conceptes clau • Efecte Rashomon: la memòria com a relat múltiple i contradictori. • Pintura de gènere i orientalisme: representació d’interiors rococó i costums del Magrib. • Narració no lineal i cinema sensorial: desplaçar el focus del què al com (so, temps, percepció). Referències creuades i pistes • Cultura visual: Picasso (Guernica), Kurosawa (Rashomon). • TV/streaming: Crims (TV3), Russian Doll (joc temporal). • Museus i exposicions: MNAC (Fortuny). • Indústria del còmic: Arkham Comics (BCN), salons/fires. • Festivals de cinema: Cannes, BAF (Barcelona Asian Film Festival), D’A Film Festival.

Veus Parròquia del 22/6/2022 — No jutjar, perdonar i viure la fe: l’Adúltera de Joan, desigualtat de gènere, mòbils i valors, enveja i ecumenisme - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 22/6/2022 — No jutjar, perdonar i viure la fe: l’Adúltera de Joan, desigualtat de gènere, mòbils i valors, enveja i ecumenisme

Context i participants • Programa: Veus de la parròquia – Paraula Viscuda (Ràdio d’Espèl) • Convidats: Maria Antònia González Mestres i el/la locutor/a del programa. Montserrat Giró no hi assisteix per Covid. Lectura bíblica principal: Joan 8, 1-11 (La dona adúltera) "Qui estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra." "Jo tampoc no et condemno. Vés-te’n i, d’ara endavant, no pequis més." • L’episodi del perdó i la no-condemna centra la conversa: Jesús desactiva el judici públic i convida a la conversió personal. Temes principals i idees clau No jutjar i autoconsciència • No som ningú per jutjar: abans de condemnar altres, cal mirar dins nostre. • La vida ens mostra que tots tenim «fallos»; la humilitat evita la pedra fàcil. El perdó com a camí de llibertat • Perdonar allibera de rancors i pes emocional. • Convertir-se implica aprendre de l’error i no repetir-lo: “Vés i no pequis més”. Desigualtat de gènere i violències • Mirada crítica: la dona és sovint jutjada amb més duresa que l’home. • Referències a realitats actuals (Iran, guerres com Ucraïna) on les dones pateixen violències específiques i estigmes. Tecnologia, gratitud i convivència • Impacte dels mòbils en la vida familiar: es proposa recuperar la conversa (fins i tot deixar els telèfons en dinars/celebracions). • Gratitud quotidiana: donar gràcies, compartir el dia, cultivar valors des de petits. Context de l’adulteri i mirada compassiva • Abans d’etiquetar, cal entendre circumstàncies: precarietat, obligacions, relacions desiguals. • Crítica a la doble vara: l’home sovint queda fora del focus mentre s’assenyala la dona. Paranys a Jesús i vigència actual • L’episodi buscava comprometre Jesús; ell respon amb saviesa i fa reflexionar sense acusar. • Pregunta oberta: faríem el mateix avui si Jesús tornés? Risc de repetir hipocresies. Fe viscuda: amor, acció i ecumenisme • “Creure en Déu és estimar els altres” per sobre del ritualisme. • La fe es demostra amb obres: ajudar sense mirar qui, cada dia. • Ecumenisme i universalitat: reconèixer valors en altres tradicions (budisme, islam, etc.). Enveja vs alegria pel bé aliè • Enveja i gelosia com a fonts de malestar; contrapartida: alegrar-se del bé dels altres (pau interior i harmonia). • Paràbola del fill pròdig: superar la gelosia per celebrar el retorn i el bé aliè. Senzillesa i no imposar creences • Vida senzilla i contentament amb el que es té. • En la missió: no imposar; si no escolten, “sacsejar la pols” i continuar. Testimoniar amb l’exemple. Tancament i missatges finals • Comiat de temporada, agraïments (especialment a en Carlos, tècnic), i bon estiu. • Recordatori d’escoltar l’evangeli dominical a l’eucaristia i de “treure’n suc”. • Missatge final: no jutjar i reconèixer els propis defectes com a camí d’humilitat i pau.

← Torna a tots els podcasts