Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12210episodis
Empanada Cultural del 29/6/2022 — Memòries: El món d’Itzel, Marià Fortuny i “Memoria” d’Apichatpong - episode art
Empanada Cultural

Empanada Cultural del 29/6/2022 — Memòries: El món d’Itzel, Marià Fortuny i “Memoria” d’Apichatpong

Resum general Episodi temàtic sobre la memòria que obre amb una editorial lírica sobre la seva fragilitat i subjectivitat, i com la cultura funciona com a testament inmaterial del que som. Des d’aquí, el programa entra en tres blocs culturals que exploren la memòria des de perspectives diferents: un còmic extrem escrit per una nena de 9 anys, un recorregut per l’obra de Marià Fortuny i una lectura sensorial de la pel·lícula “Memoria” d’Apichatpong Weerasethakul. "La memoria es cruel y caprichosa, nos persigue cuando huimos de ella, y huye de nosotros cuando más la necesitamos" — Jorge R. Rueda Còmic • El món d’Itzel (Isaac Soler) Concepte clau: una "memòria invertida". En lloc de les memòries d’una persona gran, Itzel (9 anys) dicta històries i el seu tiet Isaac Soler les il·lustra amb un traç ràpid, humor negre i violència gore. El projecte • Origen: joc familiar que evoluciona en un llibre còmic “molt bèstia” amb guió literal de la nena. • L’Isaac actua com a “esclau” creatiu: no canvia el text, només corregeix ortografia mínima. • Estructura en tres parts: 1) Heavymetal extrem (micro-relats de 2 pàgines, girs bruts i finals abruptes), 2) un apèndix "Disney" (històries d’aventures prèvies, tendres i cuquis), 3) Q&A final (gustos i preferències d’Itzel, il·lustrades). Moments i cites • "Lo que ha iniciado esta historia es mi sobrina de 9 años... yo no he quitado ni he puesto nada de texto". • "Me van a matar, los padres me matan, seguro" — preocupació inicial de l’autor. • Recepció a llibreria: "t’has pasado un huevo"; algú ho titlla de "corrupción de menores". Solució: posar el llibre molt amunt a la prestatgeria. Per què importa • Memòria generacional i catarsi creativa infantil: canalitzar pors/violència a través de la ficció. • Joc meta entre autoria i creació (separa la persona de l’obra, encara que el material sigui obscur). • Disponibilitat: Amazon i estands d’autor; difícil de rastrejar en línia (ecos de “censura”/discreció). Art • Marià Fortuny (memòria pictòrica i modernitat) Trajecte: de Reus al món. Formació a l’Escola de la Llotja (influències del nazarè i el Quattrocento), primerencs retrats veristes (Vera Efigies) i pintura religiosa en temps de còlera (literalment, durant una epidèmia). Clau d’èxit i estil • Lliga amb París via pintura de gènere rococó (luxes d’interior, exquisidesa tèxtil i de metall/vidre). • Obres clau: La vicaria (desplegament social i tècnic) i la Batalla de Tetuan (visionada com a “ultrapana” western: cel calmat vs terra caòtica). • Orientalisme etnogràfic al Magrib amb Josep Tapiró: respecte i detall del costumari local. Lectura de memòria • Fortuny com a corresponsal pictòric: fixa en pintura la memòria d’un conflicte (Tetuan) i figures històriques (O’Donnell, Prim) amb energia cromàtica i compositiva moderna. • Col·leccionista de màscares, armes i teixits; paradoxalment la seva màscara funerària tanca la col·lecció: memòria, oblit i la temptació d’“embalsamar el temps”. "La memòria no és només rescatar una època o un cos, és també lluitar contra l’oblit". Cinema • “Memoria” (Apichatpong Weerasethakul) Context: trobada entre Tilda Swinton i Apichatpong (Cannes 2004) que cristal·litza anys després a Colòmbia. Film en castellà/anglès que s’allunya del relat convencional i aposta per l’experiència sensorial. Premissa • Jessica (Swinton) desperta amb un so estrany, contundent que només ella percep. • Inicia una investigació del so: contacte amb tècnics de so, sanitaris, antropòlegs i gent del camp. • El film sosté el misteri i desplaça la necessitat d’explicació cap a l’experiència del so, l’espai i el temps. "Memoria supone una experiencia cinematográfica imprescindible que convierte la necesidad explicativa de cualquier narración en mero capricho" — reflexió compartida al programa Per què importa • Memòria com a ressò: el so opera com a traça invisible del passat present. • Forma lliure, coherència total: no hi ha caos, hi ha disseny; menys trama, més percepció. • Diàleg amb l’obra prèvia d’Api (de “Tropical Malady” a “Cemetery of Splendour”) i circuit festivals (Cannes). Idees clau que travessen l’episodi • La memòria és selectiva i maleable: efecte Rashomon, capes com una ceba; temps no lineal. • Cultura com a arxiu viu: del còmic autodidacta a la pintura historiogràfica i el cinema sensorial. • Ètica de la recepció: separar creadors/creacions; gestionar l’impacte (xoc, humor negre, trauma, fascinació). • Memòria local i global: Fortuny al Magrib, "Memoria" a Colòmbia, i el relat personal d’Itzel a casa. Cites remarcables "Los recuerdos son como plastelina, se estiran, se acortan, se adaptan a nuestra subjetividad" "Diviértete buscando las faltas de ortografía de este cómic" (paratext d’Itzel) "T’has pasado un huevo" (reacció a llibreria) Crèdits • Interlocutors: Pol Dígler, Ferran Pujol, Adriana Caldero, Carles Martínez. • Emissió: Ràdio d’Esvern / Radio Fabra.

Veus Parròquia del 29/6/2022 — Desamor, perdó, resiliència i “Bona nit”: del lament íntim al mantra per al son - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 29/6/2022 — Desamor, perdó, resiliència i “Bona nit”: del lament íntim al mantra per al son

Resum general Un episodi en dos actes clarament diferenciats: una balada íntima de desamor i comiat que explora la vulnerabilitat, el perdó i l’aprenentatge; i un llarg tram minimalista amb la repetició de "Bona nit" com a mantra per induir calma i descans. Punts clau • Desamor i renúncia: la veu poètica admet el final d’una relació i el propi límit emocional. • Perdó i responsabilitat: hi ha reconeixement de les mancances pròpies i una disculpa explícita. • Fragilitat i creixement: assumir que encara s’està aprenent a estimar i a sostenir el dolor. • Gir cap a la resiliència: un breu pont mira endavant i reivindica que els errors enforteixen. • Transició al descans: la repetició prolongada de "Bona nit" crea un clima hipnòtic i reparador. Temes principals Desamor i comiat • Acceptació d’un final inevitable i del buit que deixa. • Llenguatge directe i confessió emocional. Perdó, vulnerabilitat i autoacceptació • Disculpes i consciència de no haver arribat a temps. • Admetre la petitesa i la incertesa com a part del procés. Resiliència i nou començament • Capgirament d’actitud: dels errors neix força i direcció. Sons per al descans (mantra) • Repetició de "Bona nit" com a ancora d’atenció i ritme respiratori. • Minimalisme sonor: pocs elements, màxim efecte calmant. Cites rellevants "Say something, I’m giving up on you" "I’m sorry that I couldn’t get to you" "My mistakes will make me strong" Lectura ràpida • Acte 1 (0–279 s): balada de pèrdua amb arc d’acceptació → perdó → aprenentatge → insinuació de resiliència. • Acte 2 (280–1809 s): secció extensa de mantra "Bona nit" pensada per acompanyar el son o la desconnexió mental.

← Torna a tots els podcasts