
Music Club Selecció Migdia del 1/7/2022
Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.
Episodis etiquetats amb Altres

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Programa dedicat al món del Swing, amb Albert Abella i Diego Fontova

Programa musical amb l'Imanol Lòpez, Gerard Maynés i l'Amador Saiz

Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup Marc (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes).

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Xerrem de cinema, de les pel·lícules que us agraden, de les nostres, festivals, premis, pelis dolentes, de bones, etc. Amb Laia Vidal i Raúl N. Cortés.


Resum general Episodi temàtic sobre la memòria que obre amb una editorial lírica sobre la seva fragilitat i subjectivitat, i com la cultura funciona com a testament inmaterial del que som. Des d’aquí, el programa entra en tres blocs culturals que exploren la memòria des de perspectives diferents: un còmic extrem escrit per una nena de 9 anys, un recorregut per l’obra de Marià Fortuny i una lectura sensorial de la pel·lícula “Memoria” d’Apichatpong Weerasethakul. "La memoria es cruel y caprichosa, nos persigue cuando huimos de ella, y huye de nosotros cuando más la necesitamos" — Jorge R. Rueda Còmic • El món d’Itzel (Isaac Soler) Concepte clau: una "memòria invertida". En lloc de les memòries d’una persona gran, Itzel (9 anys) dicta històries i el seu tiet Isaac Soler les il·lustra amb un traç ràpid, humor negre i violència gore. El projecte • Origen: joc familiar que evoluciona en un llibre còmic “molt bèstia” amb guió literal de la nena. • L’Isaac actua com a “esclau” creatiu: no canvia el text, només corregeix ortografia mínima. • Estructura en tres parts: 1) Heavymetal extrem (micro-relats de 2 pàgines, girs bruts i finals abruptes), 2) un apèndix "Disney" (històries d’aventures prèvies, tendres i cuquis), 3) Q&A final (gustos i preferències d’Itzel, il·lustrades). Moments i cites • "Lo que ha iniciado esta historia es mi sobrina de 9 años... yo no he quitado ni he puesto nada de texto". • "Me van a matar, los padres me matan, seguro" — preocupació inicial de l’autor. • Recepció a llibreria: "t’has pasado un huevo"; algú ho titlla de "corrupción de menores". Solució: posar el llibre molt amunt a la prestatgeria. Per què importa • Memòria generacional i catarsi creativa infantil: canalitzar pors/violència a través de la ficció. • Joc meta entre autoria i creació (separa la persona de l’obra, encara que el material sigui obscur). • Disponibilitat: Amazon i estands d’autor; difícil de rastrejar en línia (ecos de “censura”/discreció). Art • Marià Fortuny (memòria pictòrica i modernitat) Trajecte: de Reus al món. Formació a l’Escola de la Llotja (influències del nazarè i el Quattrocento), primerencs retrats veristes (Vera Efigies) i pintura religiosa en temps de còlera (literalment, durant una epidèmia). Clau d’èxit i estil • Lliga amb París via pintura de gènere rococó (luxes d’interior, exquisidesa tèxtil i de metall/vidre). • Obres clau: La vicaria (desplegament social i tècnic) i la Batalla de Tetuan (visionada com a “ultrapana” western: cel calmat vs terra caòtica). • Orientalisme etnogràfic al Magrib amb Josep Tapiró: respecte i detall del costumari local. Lectura de memòria • Fortuny com a corresponsal pictòric: fixa en pintura la memòria d’un conflicte (Tetuan) i figures històriques (O’Donnell, Prim) amb energia cromàtica i compositiva moderna. • Col·leccionista de màscares, armes i teixits; paradoxalment la seva màscara funerària tanca la col·lecció: memòria, oblit i la temptació d’“embalsamar el temps”. "La memòria no és només rescatar una època o un cos, és també lluitar contra l’oblit". Cinema • “Memoria” (Apichatpong Weerasethakul) Context: trobada entre Tilda Swinton i Apichatpong (Cannes 2004) que cristal·litza anys després a Colòmbia. Film en castellà/anglès que s’allunya del relat convencional i aposta per l’experiència sensorial. Premissa • Jessica (Swinton) desperta amb un so estrany, contundent que només ella percep. • Inicia una investigació del so: contacte amb tècnics de so, sanitaris, antropòlegs i gent del camp. • El film sosté el misteri i desplaça la necessitat d’explicació cap a l’experiència del so, l’espai i el temps. "Memoria supone una experiencia cinematográfica imprescindible que convierte la necesidad explicativa de cualquier narración en mero capricho" — reflexió compartida al programa Per què importa • Memòria com a ressò: el so opera com a traça invisible del passat present. • Forma lliure, coherència total: no hi ha caos, hi ha disseny; menys trama, més percepció. • Diàleg amb l’obra prèvia d’Api (de “Tropical Malady” a “Cemetery of Splendour”) i circuit festivals (Cannes). Idees clau que travessen l’episodi • La memòria és selectiva i maleable: efecte Rashomon, capes com una ceba; temps no lineal. • Cultura com a arxiu viu: del còmic autodidacta a la pintura historiogràfica i el cinema sensorial. • Ètica de la recepció: separar creadors/creacions; gestionar l’impacte (xoc, humor negre, trauma, fascinació). • Memòria local i global: Fortuny al Magrib, "Memoria" a Colòmbia, i el relat personal d’Itzel a casa. Cites remarcables "Los recuerdos son como plastelina, se estiran, se acortan, se adaptan a nuestra subjetividad" "Diviértete buscando las faltas de ortografía de este cómic" (paratext d’Itzel) "T’has pasado un huevo" (reacció a llibreria) Crèdits • Interlocutors: Pol Dígler, Ferran Pujol, Adriana Caldero, Carles Martínez. • Emissió: Ràdio d’Esvern / Radio Fabra.

Resum general Un episodi en dos actes clarament diferenciats: una balada íntima de desamor i comiat que explora la vulnerabilitat, el perdó i l’aprenentatge; i un llarg tram minimalista amb la repetició de "Bona nit" com a mantra per induir calma i descans. Punts clau • Desamor i renúncia: la veu poètica admet el final d’una relació i el propi límit emocional. • Perdó i responsabilitat: hi ha reconeixement de les mancances pròpies i una disculpa explícita. • Fragilitat i creixement: assumir que encara s’està aprenent a estimar i a sostenir el dolor. • Gir cap a la resiliència: un breu pont mira endavant i reivindica que els errors enforteixen. • Transició al descans: la repetició prolongada de "Bona nit" crea un clima hipnòtic i reparador. Temes principals Desamor i comiat • Acceptació d’un final inevitable i del buit que deixa. • Llenguatge directe i confessió emocional. Perdó, vulnerabilitat i autoacceptació • Disculpes i consciència de no haver arribat a temps. • Admetre la petitesa i la incertesa com a part del procés. Resiliència i nou començament • Capgirament d’actitud: dels errors neix força i direcció. Sons per al descans (mantra) • Repetició de "Bona nit" com a ancora d’atenció i ritme respiratori. • Minimalisme sonor: pocs elements, màxim efecte calmant. Cites rellevants "Say something, I’m giving up on you" "I’m sorry that I couldn’t get to you" "My mistakes will make me strong" Lectura ràpida • Acte 1 (0–279 s): balada de pèrdua amb arc d’acceptació → perdó → aprenentatge → insinuació de resiliència. • Acte 2 (280–1809 s): secció extensa de mantra "Bona nit" pensada per acompanyar el son o la desconnexió mental.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.