Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 25/3/2022 — Educació i llengua a Catalunya; el cant gregorià i la vida de Ramon Moragas; rutes llegendàries; Vaticà, Juan Carlos I i Ucraïna
Panorama general de l’episodi • Programa coral amb tres eixos principals: educació i llengua a Catalunya, cant gregorià i trajectòria de Ramon Moragas, i llocs/llegendes del país. Es completa amb dues peces d’actualitat: Vaticà i geopolítica i crítica a Juan Carlos I, i el recordatori de la guerra d’Ucraïna. Ramon Moragas: trajecte final de vida laboral i memòria musical De Rosa Sensat al Departament d’Ensenyament i el Conservatori • Moragas explica la seva entrada a la Conselleria d’Ensenyament per muntar el Registre de centres (funció: recollir dades per ajudar i no només controlar). • Hi està un any; després passa al Conservatori de Música (ajudantia a direcció) per ordenar i sistematitzar dades. Dos anys. • El 1989, amb 65 anys, es retira. Cotització i jubilació d’un exmonjo • Va ser 24 anys monjo a Montserrat (sacristà, tasques docents i musicals). Se li reconeix la cotització per la feina feta, contribuint a una pensió «justa però digna». • Resumeix la dècada de recerca de fons per a Rosa Sensat i la Fundació Artur Martorell com a clau per sostenir la renovació pedagògica. Formació musical i magisteri del gregorià • Infància en entorn culte i musical; referent decisiu: Mons. Eugeni Anglès. Llicenciatura de musicologia a Roma i contacte amb Solesmes (referent mundial del gregorià). • Aprenentatge profund en anàlisi de melodies i notació i en la interpretació del repertori. "El mestre m’ensenyava a analitzar peça per peça i paraula per paraula com la música tracta el text." El grup de Cant Gregorià de l’Ateneu • Naixement quasi espontani després d’una Festa de Tardor: de 6 veus a una vintena; 200+ actuacions per Catalunya, Andorra, Mallorca i País Basc. • Fites: Petit Palau de la Música, Liceu (acte fundacional), trobades corals i enregistraments. • El grup es dissol quan Moragas constata la pèrdua de forces per l’edat. Rosa Maria Pujador: educació, reforma i llengua Context personal i mirada des de fora de l’aula • Mestra i pedagoga, jubilada als 60 per compartir més temps familiar, manté contacte actiu amb escoles (contacontes i visites). Reforma educativa: fons i forma • Necessitat d’una renovació amb temps d’implantació i avaluació (exemple: plans a 10 anys a Islàndia). • Crítica a la temporalització i estratègia: manca de consulta al Consell Escolar i fricció sindical; massa canvis sense temps de sedimentació. • Qüestions pràctiques: nomenaments tardans de docents, preparació de curs, ús del juliol per formació, i complexitat afegida per l’arribada d’alumnat d’Ucraïna (aules d’acollida a mig curs). Vaga i percepció pública • Debat sobre l’oportunitat i la comunicació de la vaga; risc d’estigmatitzar docents com si volguessin «treballar menys». • Recordatori que moltes demandes són organitzatives i pedagògiques, no només laborals. Calendari, clima i models europeus • Considerar reorganitzar el curs (setmana blanca, repartiment de vacances) versus clima mediterrani i infraestructures (calor a juny, aires condicionats, etc.). Llengua i cultura catalanes a l’escola • S’ha arribat tard al nucli del problema: no n’hi ha prou amb el nivell C; cal també cultura catalana i literatura infantil integrades a la formació del mestre. • Necessitat d’una xarxa bàsica de contes i cançons que coneguin tots els infants del país. "Una cosa és parlar la llengua; una altra, viure la cultura que l’acull." El cant gregorià: definició, història i vigència Característiques bàsiques • Cant monòdic, a cappella, en llatí, amb notació sobre tetragrama, ritme lliure i text sagrat al centre; excepció litúrgica: Kyrie eleison (grec). • Fonament de la música occidental: del monodi a la polifonia. Salut al s. XXI • Difícil permanència massiva: llengua, gust musical actual i context litúrgic limitat. • Malgrat tot, hi ha referents moderns i propostes que s’hi inspiran. Obres i versions • Referència a Enrico Di Capitani (direcció i divulgació del gregorià). • Escolta i comentari de l’Agnus Dei sobre l’Adagio for Strings de Samuel Barber (inspiració religiosa però no gregorià estricte). Context: amistat amb Toscanini, relació amb Menotti i contemporaneïtat amb Bernstein. Llocs i llegendes de Catalunya (secció de Joan) Rutes de memòria, misteri i patrimoni • Peguera i les mines de Sant Corneli: poble abandonat amb festa anual (28/4) i memòria del maqui Ramon Vila Capdevila. • Empordanet (Pla): Vulpellac (palau-castell, inscripció «Ego sum qui peccavi») i Peratallada (conjunt medieval fortificat). • Montclús (Noguera): llegenda d’un terratrèmol el 1373 que ho arrasa tot, excepte l’ermita de Sant Urbà. • La Mussara (Baix Camp): boires, desaparicions i paranormal; topònim popular i cançó antiga. • Tivissa: onades d’ovnis als seixanta; destacat el jaciment ibèric de Castellà de Banyoles (s. VI aC). Actualitat i política Pacte sobre el català a l’escola • Signatura d’un pacte unitari; el programa el mira amb prudència i interroga si serà solució o "funeral" de la llengua. Vaticà i geopolítica (Joan Pau II) • Focus en la Santa Aliança (1982): Reagan + Joan Pau II per erosionar el comunisme a l’Europa de l’Est i la teologia de l’alliberament a l’Amèrica Llatina. • Ajut a l’oposició polonesa (Solidaritat) i connivència amb dictadures (Pinochet, Junta Argentina) segons la crònica narrada. Juan Carlos I i la impunitat • Crítica a l’exrei: residència a Abu Dhabi, evasió d’Hisenda no jutjable per prescripció o inviolabilitat, i comunicat d’“errors” només en l’àmbit privat. Ucraïna • Recordatori de la invasió russa i xifres de víctimes i refugiats; condemna moral i crida a la consciència. Idees clau • Reformes educatives: cal temps, consens i suport pràctic als centres (nomenaments, formació, aules d’acollida). • Llengua i cultura: no només competència lingüística, també immersió cultural docent i d’aula. • Gregorià: patrimoni musical amb valor espiritual i històric; vigència limitada però inspiradora. • Memòria del territori: rutes que combinen patrimoni, llegenda i natura per redescobrir el país. • Geopolítica: lectura crítica de Vaticà–Estats Units als 80, i de la monarquia espanyola recent.
