Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12195episodis
Xoc d'Estics del 5/2/2026 - episode art
Xoc d'Estics

Xoc d'Estics del 5/2/2026

El programa de l’hoquei sobre patins català. Conductors: Artur Àvila i Nani Gil. “Xoc d’estics” ofereix tots els resultats de la jornada i entrevistes als seus protagonistes i, en concret, se centra en l’Ok Lliga masculina i femenina, l’Ok Plata, la Lliga Nacional Catalana masculina i femenina, així com en competicions europees i en els partits que corresponguin a la Copa del Rei i de la Reina.

Cara B del 4/2/2026 - episode art
Cara B
59'

Cara B del 4/2/2026

Bona música amb l'olor d'aquells vinils de fa uns quants anys., amb Albert Trullàs

Music Club Mix Sessions del 4/2/2026 - AfroHouse Mix - episode art
Music Club Mix Sessions
59'

Music Club Mix Sessions del 4/2/2026 - AfroHouse Mix

Mescles de House, Soulful House, Dance, Nu Disco, Deep House i Afro House a càrrec del dj Carlitus. Aquesta setmana el programa posa el focus en un estil que està marcant clarament el present —i el futur— de les pistes europees: l’Afro House. Un so profund, hipnòtic i carregat de ritmes orgànics que cada cop té més presència als clubs i festivals d’arreu d’Europa. Durant la propera hora, el dj ens proposa una selecció d’actualitat on conviuen groove, percussió i emoció, amb temes i influències d’artistes com Jay West, Dennis Ferrer, Dan Caster, Black Coffee, Peggy Gou i molts més. Una sessió pensada per deixar-se portar, per ballar amb els ulls tancats i sentir el pols de la pista. Puja el volum… això és Music Club Mix Sessions.

Veus Parròquia del 4/2/2026 — Veus Parròquia: Història de Lia i Raquel - episode art
Veus Parròquia
28'

Veus Parròquia del 4/2/2026 — Veus Parròquia: Història de Lia i Raquel

Introducció i context del programa En aquest nou episodi de l'espai Paraula Viscuda dins del programa Veus Parròquia de Ràdio Desvern, la Dolors Cardona Pera i la Montserrat Giró i Selma exploren el llibre 20 dones de l'Antic Testament. La conversa se centra en les figures de Lia i Raquel, contextualitzant les seves vides dins d'una societat fortament patriarcal d'ara fa 4.000 anys. El paper de les matriarques Les conductores destaquen que, tot i el context de l'època, aquestes dones no eren figures passives, sinó que se les considera les matriarques que van col·laborar activament en la història de la salvació: • Societat patriarcal: Les decisions vitals de les dones solien dependre del patriarca (pare o marit). • Matriarcat: Malgrat el domini masculí, Lia i Raquel mostren una gran intel·ligència i capacitat de moviment per assegurar la continuïtat del poble. La història de Jacob, Lia i Raquel El relat se situa en el viatge de Jacob cap a Aran per fugir del seu germà Esaú. Allà es troba amb el seu oncle Labán i s'enamora de la seva filla petita, Raquel. L'engany de Labán i la rivalitat entre germanes • L'enamorament: Jacob s'enamora de Raquel en un acte insòlit a la Bíblia on apareix un petó. • L'engany: Labán obliga Jacob a treballar set anys per Raquel, però la nit de bodes li lliura la Lia (la de la mirada apagada) al·legant que la gran s'ha de casar primer. • La polígàmia: Per obtenir finalment Raquel, Jacob ha de treballar set anys més, trobant-se amb dues esposes i les seves respectives esclaves. "Lia, la dels ulls apagats, l'esposa de l'engany, serà tanmateix una dona lluitadora, disposada a fer-se un espai i obrir-se al seu propi camí." Descendència i les dotze tribus d'Israel El conflicte entre la fecunditat de Lia i l'esterilitat inicial de Raquel articula bona part del relat: • Dignitat a través dels fills: Lia se sent valorada i beneïda per Déu en donar fills a Jacob, mentre Raquel pateix per la seva esterilitat. • Ritus i esclaves: Per augmentar la descendència, ambdues recorren a les seves esclaves, realitzant rituals de reconeixement de la maternitat. • El llegat: Entre les dues dones i les esclaves s'originen els dotze fills que formaran les dotze tribus d'Israel. Evolució i reflexió final El programa conclou amb una reflexió sobre com ha evolucionat la consciència sobre el cos de la dona i la seva llibertat des d'aquells temps fins a l'actualitat. Es destaca la valentia de les dones que han lluitat per passar de ser objectes de conveniència a persones lliures amb drets propis.

Just Blues del 3/2/2026 - episode art
Just Blues
58'

Just Blues del 3/2/2026

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)

Cinema sense condicions del 3/2/2026 — Entrevista a Lluís Miñarro sobre 'Emergency Exit' - episode art
Cinema sense condicions
1h

Cinema sense condicions del 3/2/2026 — Entrevista a Lluís Miñarro sobre 'Emergency Exit'

Un Viatge Cinematogràfic Singular En aquest episodi de Cinema sense condicions a Ràdio Desvern, l'equip rep el reconegut productor i director Lluís Miñarro per parlar de la seva darrera obra, Emergency Exit. La conversa profunditza en la naturalesa onírica i metalingüística d'una pel·lícula que trenca amb les convencions comercials per oferir una experiència sensorial única. La Mort, el Temps i la Filosofia Oriental La pel·lícula planteja una visió de la vida i la mort allunyada del trauma occidental: • La vida es descriu com una línia entre el naixement i la mort, definida pel personatge d'Albert Pla com la "dissolució d'un orgasme còsmic". • Miñarro explora conceptes de les filosofies orientals (Japó, Tibet, Índia) on la mort és un traspàs d'energia cap a una altra dimensió. • El director destaca que ha volgut transmetre una joia de viure i esperança, malgrat la finitud de l'existència. Producció i Influències El procés de creació d'Emergency Exit ha estat llarg i artesanal: • Procés de rodatge: La pel·lícula es va gestar durant cinc anys. Es va rodar amb poques preses per mantenir la frescor de les actuacions. • Back Projection: S'ha utilitzat aquesta tècnica clàssica per projectar paisatges de les Canàries i el Pirineu a les finestres de l'autobús (un model Pegaso dels 70), buscant una textura irreal i pictòrica. • Homenatges: La cinta inclou referències a Vèrtigo de Hitchcock, el cinema mut i la relació amb el director Albert Serra. Un Repartiment Coral i l'Últim Paper de Marisa Paredes L'episodi ret homenatge als actors que han participat en el projecte: • Marisa Paredes i Francesc Orella encapçalen un repartiment on també figuren Emma Suárez i l'actriu/directora japonesa Naomi Kawase. • Es destaca la sincronia de la vida real amb la ficció, especialment en el cas de personatges que interpreten el final de la seva carrera. "Som energia solidificada durant la nostra estada a la Terra... la mort no ha de ser traumàtica, pot ser un miracle com el naixement." Agenda Cultural i Solidària El programa tanca recordant la projecció de la pel·lícula als cinemes Maldà i Texas, a més del vincle amb el CineBaix de Sant Feliu i la celebració del Festival de Cine Grec a Barcelona.

← Torna a tots els podcasts