
Smooth Jazz Club del 4/5/2021
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.
Episodis etiquetats amb Altres

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Bona musica, per gaudir-la al màxim amb l'Enric i en Joan

Resum general Episodi temàtic al voltant de l’alcohol com a dispositiu cultural i vital: veure per oblidar o per recordar? El programa recorre tres miralls d’aquesta ambivalència —cinema, pintura i televisió— per mostrar com l’alcohol pot ser tant un catalitzador de canvi com un camí cap a l’autodestrucció. "En definitiva, que el borratxo no fa el geni." "Primer et prens una copa, després la copa es pren la beguda, i finalment la beguda et pren a tu." Temes clau Alcohol i creativitat: de Nietzsche a Bukowski i Fitzgerald, el tòpic de la injecció creativa es matisa amb fets: les millors obres s’escriuen en abstinència. Doble cara del vi: celebració i ritu vs. dependència i ressaca, tant a Druk com a Velázquez. Crisi de mitja edat i identitat: a Druk (professorat danès) i a BoJack (fama i buit de Hollywood). Dansa com a catarsi: el final de Druk es llegeix com un canto a la vida (jazz ballet de Mikkelsen). Existencialisme cru: BoJack Horseman dissecciona la depressió, l’autoengany i les addiccions amb humor negre i simbolisme antropomòrfic. Cites destacades "Veure per oblidar o veure per recordar?" "L’alcohol és una substància addictiva i l’alcoholisme, una malaltia progressiva." "No es tracta d’una, ni dues, ni de vuit copes; el verí no està en la dosi… quan no hi ha control, en diem borratxera." Anàlisi per seccions Cinema — Druk (Otra ronda, Thomas Vinterberg) • Context i premis: Oscar a Millor Pel·lícula Internacional; gran pas per San Sebastián (premi de la crítica) i als European Film Awards (pel·lícula, direcció, guió, actor per Mikkelsen). • Premissa: la teoria del 0,05% (dues copes) com a equilibri funcional; més excusa narrativa que tesi científica. • Lectura temàtica: debat viu entre lectura celebratòria de la vida versus moralina; consens que el film és més humà i vitalista que admonitori. • Mads Mikkelsen: interpretació central, arc sobre la apatia i el desencant; cor coral al servei del seu trajecte. • Idiosincràsia danesa i to: peça accessible i comercial, però amb excel·lència formal i musical; previsibilitat parcial compensada per execució. • Final: el ball (jazz ballet) com a alliberament i reescriptura del discurs (celebració sense ingenuïtat). • Remake: s’està gestant adaptació americana amb Leonardo DiCaprio. Art — Velázquez, "El triomf de Bacus (Los Borrachos)" • Clau de lectura: Velázquez fusiona món real i mitològic (borratxos vs. Bacus i sàtirs) per mostrar la dualitat del vi: ritu sagrat i ebrietat profana. • Context: obra de 1629, frontissa entre etapa sevillana i maduresa madrilenya; primera gran faula mitològica i nu parcial a l’obra de l’artista. • Llenguatge plàstic: llum i pell d’eco caravaggista, però amb fons menys tenebrós; hiperrealisme social a la dreta (arrugues, nassis envermellits) i idealització mitològica a l’esquerra. • Iconografia: coronació amb corona de llorer (poètica) i no de vinya; la borratxera com ritus d’iniciació als misteris de Bacus. • Mite i transformació: Bacus (naixement tràgic, déu de la metamorfosi) encarna seducció i desinhibició, però també foscor i mort; el quadre és al·legoria del vi com a estímul creatiu i perill. • Ponts contemporanis: del mite a la cultura moderna (record de Charlie Parker, geni elevat i devastat per les substàncies). Sèrie — BoJack Horseman (Netflix) • Premissa: exestrella de sitcom noranter (un cavall antropomòrfic) s’enfronta al buit, la fama caducada i la depressió. • Personatges clau: Diane (escriptora fantasma), Princess Carolyn (agent workaholic), Todd (amic codependent), Sarah Lynn (nena prodigi trencada), Mr. Peanutbutter (optimisme naïf). Repartiment vocal: Will Arnett, Alison Brie, Aaron Paul, Amy Sedaris. • To i temes: dramedi d’humor negre, existencialisme i crítica a Hollywood; cada episodi suma a l’arc global. • Alcohol i addiccions: l’alcohol es percep com a "concessió menor" que s’acaba revelant nexe destructiu; crisi i rehabilitació com a (difícil) inflexió. • Simbolisme: l’antropomorfització fa visibles essències (cavalls que corren per plaer, gos que persevera, etc.); menys positivisme, més realisme cru. • Final sense moralina: tanca amb ambigüitat lúcida; recomanació forta de completar-la. Conclusions Alcohol com a metàfora d’allò que accelera el canvi i/o precipita la caiguda. Druk celebra la vida sense negar l’abisme; Velázquez encunya la doble cara del vi; BoJack retrata l’autoengany i la depressió amb una claredat demolidora.

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.


Fem que les nits de divendres i les tardes de diumenge sigui menys avorrida! Descobriment de novetats musicals i el millor entreteniment amb el millor equip. Ens escoltem? Amb Pau Sbert.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Programa dedicat al món del Swing, amb Albert Abella i Diego Fontova