
Music Club Selecció Migdia del 4/3/2021
Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.
Episodis etiquetats amb Altres

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House


Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.


Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

Xerrem de cinema, de les pel·lícules que us agraden, de les nostres, festivals, premis, pelis dolentes, de bones, etc. Amb Laia Vidal, Dani Martinez i Raúl N. Cortés.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Bona musica, per gaudir-la al màxim amb l'Enric i en Joan

Idea general del programa • Eix temàtic: rescats, segrestos i escapades travessant tres formats culturals: una sèrie (Hierro), una pel·lícula (Escape from New York) i un videojoc (Spec Ops: The Line). • Obertura humorística: el segrest fictici de Pol per terraplanistes serveix de fil conductor per parlar de com “rescatem” companys, obres i idees. • Tò i marcs: debat sobre illes, identitats, accents i ambients aïllats (El Hierro, Manhattan murallat, Dubai sota la sorra) com a metàfores d’aïllament i boira moral. No és només un rescat: el punt de vista converteix el mateix relat en una fuga, una persecució o una crítica. Gag inicial i context • Pol apareix “segrestat” per terraplanistes, llegint unes condicions absurdes per al seu “rescat”. • Crida a la solidaritat via Patreon i recordatori de xarxes. El gag marca el to: entre sàtira i joc metareferencial sobre el tema del dia. Sèries — Hierro (Movistar+, T2) Per què destaca • Thriller policíac i drama amb l’illa d’El Hierro com a personatge central: paisatge, vent i mar integrats a la banda sonora i a la narrativa. • Música: tema d’Elba Fernández (Mordem) i partitura de Xavi Fon i Yair Atá, amb textures naturals que evoquen el rugit del lloc. No és que l’illa sigui un personatge més: és la protagonista real (Candela Peña). Creadors, to i comparatives • Germans Coira (Pepe, guió; Jorge, direcció). Producció de Movistar, factura alta, mirada orgànica i ritme pausat. • S’inscriu en el moment floreixent del thriller espanyol (Sorigoyen, Raúl Arévalo, Alberto Rodríguez) però aposta més pel drama de personatges que no per la violència extrema. Trama (sense spoilers clau) • T1: assassinat en una comunitat tancada; duel entre la jutgessa Candela (Candela Peña) i l’empresari plataner Díaz (Darío Grandinetti) — enemics que acaben generant certa empatia. • T2: custòdia de dues nenes entre una mare canària i un pare godo (Matías Varela), amb la desaparició d’una de les filles com a motor de suspens. Interpretacions i llengua • Protagonistes solvents (Peña i Grandinetti) i aparicions destacades com Antonia San Juan i Kimberly Tell. Secundaris irregulars (Matías Varela i alguns papers locals no sempre al nivell). • Valor en l’ús de l’accent canari i de la diversitat lingüística: coherència idiosincràtica i immersió. Producció i aïllament • El rodatge de la T2 va viure la pandèmia en marxa; El Hierro, com a bombolla, permet reprendre filmació abans. Veredicte • T2 millor que T1: menys capítols (6) i ritme més tens; millor gestió del suspens i del to. Cinema — Escape from New York (John Carpenter, 1981) Sinopsi i univers • Futur distòpic: Manhattan convertida en presó de màxima seguretat murallada. Anarquia hobbesiana a dins; l’exèrcit només perimetra. • Un atemptat fa estavellar l’Air Force One: el president cau a la ciutat-presó. Només Snake Plissken (Kurt Russell) pot entrar… obligat per una bomba al coll i un rellotge a contrarellotge. Clau d’autor • Carpenter dirigeix i compon amb sintetitzadors pulsàtils (amb Alan Howard/Howarth): acció d’autor, minimalista i anarca, amb sàtira política. • Influències: sèrie B (Roger Corman), Bronson (vigilantismo), westerns, i ADN que inspirarà Metal Gear (Kojima) en el disseny de personatge i ethos. Producció i iconografia • Rodada a St. Louis (Missouri) post-incendi per recrear una Nova York decrèpita; James Cameron fa matte paintings per skyline fals. • Imaginari potent: Estàtua de la Llibertat en ruïnes, The Duke (Isaac Hayes) com a senyor de la ciutat, i un Manhattan que és símbol d’un Occident enfonsat. Welcome to the human race. Lectura temàtica • Rescat o escapada? Depèn del punt de vista. La pel·li desmunta mites patriòtics i exposa misèries polítiques i del sistema amb ironia ferotge. Videojocs — Spec Ops: The Line (2012) El parany del gènere • Sembla un shooter militar més (càmera espatlla, cobertures, granades), ambientat a una Dubai sepultada per dunes i tempestes de sorra. • Funció: fer-te sentir còmode dins el tòpic… per estirar-te la catifa de sota els peus. El cor de les tenebres • Missió: rescatar el general John Conrad. Progressivament, el relat deriva cap a una relectura de Heart of Darkness (Joseph Conrad) i l’ombra d’Apocalypse Now. • Boira moral: confusió de civils i soldats, ordres contradictòries i descens paranoic del protagonista que es reflecteix en el seu cos ferit. Crítica al jugador i al complex militar • El joc qüestiona l’obediencia cega i la dissonància ludonarrativa: plaer de la mecànica vs. horror de les conseqüències. • Missatges en pantalla quan mors: recordatoris desmoralitzadors i irònics. Si fossis més bona persona, no estaries aquí. Els Estats Units no valen les morts civils… oi? Per què importa • Subverteix el maniqueisme del shooter i et fa responsable del que fas quan “només segueixes ordres”. • Finals múltiples i un tancament que et deixa pensant — i incòmode — sobre el teu rol com a jugador. Conclusions • Tres visions del “rescat”: la sàtira (gag del segrest de Pol), la tensió humana i territorial (Hierro), la distopia política (Carpenter) i la crítica meta als jocs bèl·lics (Spec Ops). • Fil comú: espais-límit (illa, ciutat-presó, ciutat-sorra) com a miralls de l’aïllament i de la fragilitat moral.