Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12211episodis
M de Música del 23/2/2021 - episode art
M de Música

M de Música del 23/2/2021

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

Empanada Cultural del 22/2/2021 — Nou ordre, revolució i art: Delacroix, “Nuevo Orden”, Pablo Hasél i conspiracions terraplanistes - episode art
Empanada Cultural
1h

Empanada Cultural del 22/2/2021 — Nou ordre, revolució i art: Delacroix, “Nuevo Orden”, Pablo Hasél i conspiracions terraplanistes

Visió general Punts clau • El programa gira al voltant del suposat nou ordre mundial i la seva traducció en desigualtats, control i violència. • Es connecten política i cultura: de Delacroix i la Revolució Francesa a “Nuevo Orden” (Michel Franco) i l’actualitat de protestes i llibertats. • Es contrasta la crítica social amb l’univers conspiranoic d’un grup terraplanista (Agenda 2030, xips, Illuminati, etc.). Editorial i context Revolta permanent i “nova normalitat” • Denúncia de la confusió entre lluita i violència i de com les elits cooptin la protesta per perpetuar l’statu quo. • Crítiques a les incoherències de restriccions i “nova normalitat”: control i arbitrarietat que erosionen llibertats. Cas Pablo Hasél i monarquia • El cas Hasél s’exposa com a prova que el sistema no tolera la dissidència real. Contrapunt amb la impunitat percebuda de la monarquia i la corrupció política. • Àudio històric del rei Joan Carles elogiant Franco, usat com a peça de context. Arts: pintura — Delacroix i la Revolució “La llibertat guiant el poble” (1830) • Quadre clau del romanticisme: entre reportatge (crònica de barricades, fum, morts) i al·legoria (Marianne com a ideal). • Composició piramidal, Marianne musculada i terrenal (pits nus com a símbol de fertilitat), i el vermell com a color d’impacte. • Context: les “tres glorioses” (27–29 juliol 1830) contra Carles X; compra posterior del quadre per Lluís Felip I (ironia del poder apropiant-se del relat revolucionari). • Influències: de Delacroix a impressionistes i Picasso. Reflexió sobre la caducitat dels himnes (La Marsellesa) i la desmitificació contemporània de la revolució. "La revolució també idealitza, però implica violència; ‘morir pels ideals’ és part del missatge al quadre." Contrapunt cinematogràfic • Referència a “Los profesionales” (Richard Brooks): mirada crepuscular que desmitifica la revolució. "La revolución es como la más bella historia de amor... Al principio ella es una diosa... y con el tiempo ves que no es pura ni perfecta." Arts: cinema — “Nuevo Orden” (Michel Franco) De què parla • Distopia molt propera: casament d’elit vs. ciutat en flames. El nou ordre no és promesa futura sinó present: control, vigilància, judicialització de la política i desigualtat creixent. • Violència seca i incòmoda (no ‘divertida’): l’objectiu és fer pensar, no glorificar-la. Forma i símbols • Arrencada amb un quadre d’Omar Graham: “Només els morts han vist la fi de la guerra” — declaració d’intencions. • Ús del color verd (bandera mexicana, ecologisme, lluites feministes) i del fora de camp sonor: el que no es veu inquieta encara més. • Dinàmica visual: primers plans estàtics per a la cruesa i càmera en mà per al caos, construint un thriller polític. Lectures i debats • Comparacions amb “Parasite” (doble realitat, però aquí sense humor negre) i amb Haneke (incomoditat moral; aquí menys ‘joc’ i més anunci de col·lapse / cop d’estat). • Crítica recurrent: empatia amb una protagonista rica; resposta del director: l’empatia exposa també la seva estupidesa i abús. Final que matisa qualsevol lectura victimitzadora. Conspiracions terraplanistes i “nou ordre mundial” Què diuen • Agenda 2030 com a pla d’elit per destruir la classe mitjana; control amb xips; “globalismo esclavizante”; satànics, Illuminati, NASA com a “farsa”. • Referències culturals llegides com a ‘proves’ simbòliques (anells maçònics, piràmides a pel·lícules, etc.). • Tensió interna: alguna autocrítica a l’exageració i a la desinformació del propi col·lectiu. Què posa en relleu • Hi ha una base de realitat (poder, control, desigualtat), però el marc conspiratiu la desvia cap a un relat totalitzador i religiós (bé vs mal) que simplifica i desinforma. Tancament • Retorn a la llibertat d’expressió i al context de protesta (Hasél), amb to reivindicatiu i musical. Conceptes clau • Nou ordre mundial, revolució permanent, al·legoria, fora de camp, judicialització, distopia, Agenda 2030, Marianne.

l'Audició del 22/2/2021 - episode art
l'Audició

l'Audició del 22/2/2021

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

← Torna a tots els podcasts