Empanada Cultural del 21/12/2020 — Especial d’animació: Akira 4K, Big Mouth i Josep — videojocs en auge, streaming i memòria de l’exili
Panorama general del programa "El 2020 está a punto de decir adiós… y el 2021 debe traer una vida nueva." Programa especial dedicat a l’animació que alterna reflexió cultural sobre el 2020/2021 amb tres blocs centrals: Akira (reestrena 4K), Big Mouth (Netflix) i Josep (Aurel, sobre Josep Bartolí). Es comenta l’impacte de la pandèmia en la cultura (auge del videojoc i del streaming) i la resiliència de l’animació, capaç de continuar la producció en remot. • Context: videojocs en màxims (vendes +9,3%; fins a 3.000M de gamers el 2023) i consum audiovisual domèstic en ascens. • Tesi clau: l’animació no s’atura — del dibuix clàssic a la tecnologia actual, amb Espanya com a indústria destacada (de "Garbancito de la Mancha" a "Klaus"). • Tres peces centrals: Akira (manga/anime i el seu llegat), Big Mouth (educació sexual en format d’animació per adults) i Josep (memòria de l’exili republicà i l’art de Bartolí). Editorial: 2020/2021, pandèmia i cultura Idees principals • L’any de les xifres i la incertesa: contagis, morts, restriccions i un 2021 tan esperat com carregat d’expectatives. • Videojocs en auge: ingressos rècord i seguiment massiu (82M als The Game Awards); broma recurrent amb Cyberpunk 2077 i els seus "bugs". • Streaming vs sales: Warner/HBO porten estrenes a plataforma; més consum a casa, però no menys producció — la clau és l’animació. • Reivindicació del valor de l’animació: continuïtat de producció durant la pandèmia i paper d’Espanya en el mapa global. Còmics/Anime: Akira (Katsuhiro Otomo) — reestrena 4K Per què és important • Clàssic fundacional del cyberpunk que va canviar la indústria de l’animació japonesa i va obrir l’anime a Occident. • Doble obra complementària: manga (1982–1990, >2.000 pàgines, sis volums) i film (1988), amb Otomo al capdavant de totes dues. Producció i tècnica • Pressupost sense precedents: ~700M de iens per al film, fins a 160.000 dibuixos únics i 327 colors (fins i tot es parla d’un vermell Akira). • Innovació d’animació en dos i uns (fins a 24 fps en seqüències clau), diàlegs enregistrats prèviament per animar labials. Trama i temes • Neo-Tòquio (2019) post-explosió; Kaneda i Tetsuo entre bandes, repressió i experiments psíquics; Akira com a origen del cataclisme. • Temes: tecnofòbia i crítica al miratge modernista, encobriment d’estat, por atòmica, transhumanisme i "nova carn" (aires Cronenberg), fanatisme religiós i sacrifici. • Lectura històrica: anticipació d’uns Jocs Olímpics a Tòquio i de la bombolla econòmica japonesa; influències de Blade Runner, Easy Rider i el context de protesta. Impacte • Porta d’entrada de l’anime a Europa i EUA (via SelectaVisión i circuits com Sitges); comparacions amb el cinema experimental de Tsukamoto (Tetsuo). • Disponible en reestrena 4K i en plataformes com Netflix i Filmin. Sèries: Big Mouth (Netflix) — educació sexual amb humor salvatge La premissa • Animació per adults (2017–): adolescents afronten la pubertat guiats pels monstres de les hormones (Maurice, Connie, etc.). • Creators i alter egos: Nick Kroll i Andrew Goldberg (guionista de Family Guy), amb veus multipersonatge (Maya Rudolph, premi Emmy). Per què funciona • Tracta amb claredat i humor temes com primer petó, menstruació, masturbació, orientació i identitat sexual, consentiment i abusos, ansietat, depressió i vergonya. • Ús brillant de la personificació (culpa, ansietat, òrgans, tampons, condons) i del meta-humor (trencament de la quarta paret i acudits sobre el propi format Netflix). • Musicals memorables (p. ex. aparicions de "Freddie Mercury" o el fantasma de Duke Ellington) i un opening soulful: "I’m Going Through Changes" (Charles Bradley, versió de Black Sabbath). Notes de visionat • Recomanable en versió original per preservar jocs de paraules i referències culturals. • To optimista: normalitza angoixes compartides, fa humor negre sense perdre l’empatia pedagògica. Cinema: Josep (Aurel) — art, exili i memòria de Josep Bartolí De què parla • Pel·lícula "dibuxada" d’Aurel (il·lustrador de premsa, Le Monde) sobre el dibuixant català Josep Bartolí: del camp de concentració d’Argelers (1939) a l’exili a Mèxic i EUA. • Doblada per Sergi López (català/francès) i amb Silvia Pérez Cruz (cançons sobre Miguel Hernández i "Gallo rojo, gallo negro"; veu de personatges i Frida Kahlo). Forma i estil • Aurel reivindica la vinyeta de premsa: imatges molt expressives, gest mínima, moviment reservat a moments de memòria; blancs, negres i ocres que esclaten en color amb l’entrada de Mèxic/Frida. • Diàleg amb els dibuixos de Bartolí (publicats el 1943) com a testimoni de camps que el film anomena pel seu nom: camps de concentració. Temes i context • Memòria històrica i vergonya francesa per l’internament de republicans; llibertat a través del traç i l’art; llaços amb Frida Kahlo i el cercle artístic de Mèxic. • Durada continguda (77’): es troba a faltar més recorregut vital, però la síntesi és colpidora i evocadora. Agenda i tancament Estrenes i recomanacions • Cinema: The Father (Florian Zeller), Martin Eden (Pietro Marcello), i títols vistos a Sitges. • Videojocs: seguiment dels parches de Cyberpunk 2077. Xarxes i on escoltar • YouTube, Facebook i Instagram: Empanada Cultural; Twitter: Empanada Cultura (sense L); podcasts a SoundCloud. Conclusions clau • L’animació ha estat el gran salvavides creatiu del 2020: pot produir-se en remot, permet riscos estètics i abasta del cyberpunk d’"Akira" a la pedagogia descarada de "Big Mouth" i la memòria històrica de "Josep". • Cultura en transformació: auge del videojoc i del streaming, però també necessitat de sales; l’any ens deixa reestrenes, noves mirades i la certesa que les històries dibuixades també expliquen el món.
