Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12211episodis
M de Música del 15/12/2020 - episode art
M de Música

M de Música del 15/12/2020

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Empanada Cultural del 14/12/2020 — Especial videojocs: Chris Marker i Level Five, homenatge a Kim Ki-duk, Balloon (Asian Film Fest) i crònica dels Game Awards (TLOU2, Hades, Among Us...) - episode art
Empanada Cultural
1h

Empanada Cultural del 14/12/2020 — Especial videojocs: Chris Marker i Level Five, homenatge a Kim Ki-duk, Balloon (Asian Film Fest) i crònica dels Game Awards (TLOU2, Hades, Among Us...)

Panorama general Episodi especial dedicat als videojocs que combina cinema d’autor, festivals i la gran gala anual de la indústria. L’equip obre amb humor i presentacions, i entra en matèria amb un bloc de cinema: homenatge a Kim Ki-duk, recomanació de la guanyadora de l’Asian Film Fest, Balloon (Pema Tseden), i un dossier central sobre Level Five (1997) de Chris Marker —una peça d’assaig fílmic sobre videojocs, memòria i la Batalla d’Okinawa. El tram final és una crònica crítica i àgil dels Game Awards: format fred per la pandèmia, celebritats convidades, un triomf apoteòsic de The Last of Us Part II (7 premis), reconeixement a l’escena indie amb Hades, fenòmens com Among Us, la sorprenent redempció de No Man’s Sky, i un reguitzell d’absències sonades (sense rastre d’Elden Ring ni nou God of War). Es tanca amb anuncis destacats (retorn de Mass Effect i el terror espacial de The Callisto Protocol) i una petita agenda de cinema i videojocs. Cinema In memoriam Kim Ki-duk • Recordatori de la figura del director sud-coreà, mort recentment per complicacions de la COVID-19, als 59 anys. • Obra destacada: La isla (Seom, 2000), que va obrir-li portes a Europa; Primavera, verano, otoño, invierno… y primavera, Samaritan Girl, i especialment Hierro 3. • Clau estilística: combinació de lirisme i violència; oscil·lació entre el poètic i el desgarrador. • Nota crítica: últims anys menys inspirats i polèmica pública; es proposa revisitar l’obra amb perspectiva. "Quedémonos con su cine, que jamás morirá." Asian Film Fest: Balloon (Pema Tseden) • Guanyadora del Festival de Cinema Asiàtic: Balloon (Globo) del tibetà Pema Tseden. • Valor cultural: finestra a la quotidianitat tibetana (llengua, pensament, espiritualitat) més enllà del relat de l’ocupació. • Context: Pema Tseden, primer cineasta tibetà format a Beijing, líder de la “nova onada” del cinema tibetà; anterior èxit amb Jinpa (produïda per Wong Kar-wai, premi a Venècia). • Temes: família pastoral a Qinghai, política de fill únic, reencarnació, budisme, amor i pèrdua. • Recomanació: imprescindible per conèixer una realitat poc representada i plena de matisos. Dossier: Chris Marker — Level Five (1997) De què parla realment Level Five • Un documental subjectiu sobre la Batalla d’Okinawa encabit dins l’excusa d’un videojoc en construcció. La protagonista, Laura, reprèn el joc del seu company absent per entendre i finalitzar la simulació. • Eix temàtic: videojocs, memòria i història. El joc permet repetir, provar i canviar comandes, però no pot alterar el destí del que va succeir. "Request U.S. Command. Request Japanese Command." "I don’t know how to harakiri." • Tesi clau: la història es pot revisitar però no reescriure. El videojoc, com a sistema tancat, evidencia els límits de la interactivitat davant la realitat històrica. Capes i referències • Marcs estètics i intel·lectuals: tradició de la Rive Gauche (Agnès Varda, Alain Resnais), assaig fílmic i lectura crítica d’arxiu. • Vincles: La Jetée (1962) —fotomuntatge seminal que inspirà 12 Monkeys— com a precedent del pensament sobre temps i memòria. • Música: ecos de Vértigo i peces com Ojos negros, que s’entrellacen amb les reflexions històriques. Okinawa, Japó i la impossibilitat del cinema bèl·lic • Línia argumental: el suïcidi ritual (harakiri/sepukku) com a codi d’honor (bushidō) i instrument polític; el govern empeny una població a la derrota sense vergonya. • Idea poderosa: sense la resistència d’Okinawa, potser no hi hauria hagut Hiroshima; i el nostre present seria un altre. • Sobre la representació de la guerra: el cinema no pot reproduir elements com l’olor; tota imatge de la guerra conté ficció. El videojoc és el dispositiu que Marker usa per parlar d’aquesta paradoxa. "El cinema de guerra no existeix tal com va ser; la seva representació és sempre parcial." • Paralllels: comparació cultural Espanya–Japó sobre el gest davant la mort i la guerra; connexions amb Hiroshima mon amour. Game Awards — Crònica crítica Format i to de la gala (any pandèmic) • Gala freda i deslocalitzada: connexions online, reaccions gravades i poca espontaneïtat. • Presència creixent de celebritats del cinema: Keanu Reeves, Tom Holland, Brie Larson, Gal Gadot i Christopher Nolan (ironia: promoció de projeccions a Fortnite mentre critica els estrenes streaming). • L’equip fa un directe de 4h37 a YouTube com a “prova de foc”: comunitat activa i humor noctàmbul. Els grans premis • The Last of Us Part II — guanya 7 premis: Joc de l’Any, Direcció, Acció/Aventura, Narrativa, Disseny de So, Interpretació (Laura Bailey) i Innovació en Accessibilitat. - Accessibilitat: referent en modes per daltonisme, opcions auditives i d’accessibilitat àmplia. - Interpretació: personatges amb matís moral, captura de moviment i veu al servei d’una experiència cinematogràfica jugable. • Ghost of Tsushima — el gran perdedor: només Direcció Artística i Premi del Públic. Fenòmens i sorpreses • Hades — Millor Joc Independent i Millor Joc d’Acció: consolidació de l’escena indie com a motor creatiu. • Among Us — Millor Mòbil i Millor Multijugador: el joc social de la temporada, simple i ubiqüe. • No Man’s Sky — Millor Joc en Curs: redempció d’un projecte que va néixer fracturat i que avui es reconeix com a servei sostingut. Altres reconeixements destacats • Doom Eternal: menció a la banda sonora dinàmica per capes (ajustada a l’acció i armes). • Final Fantasy VII Remake — Millor Banda Sonora i Millor RPG: celebrat però amb debat pel caràcter de remake. • Half-Life: Alyx — Millor VR/AR: referent tècnic i d’immersió; defineix estàndards de la realitat virtual. • Fall Guys — Millor Suport de la Comunitat; Animal Crossing — Millor Joc Familiar (bàlsam del confinament). • Tony Hawk’s Pro Skater 1+2 — Millor Esports; Microsoft Flight Simulator — Millor Simulador/Estratègia. • Phasmophobia — Millor Debut: terror immersiu de primera persona. Absències i anuncis • Absències sonades: sense tràiler d’Elden Ring (FromSoftware + G.R.R. Martin), ni novetats de God of War: Ragnarok, ni Uncharted (malgrat Tom Holland), ni remake de Metal Gear o revifada de Silent Hill (rumors amb Kojima i Konami). • Anuncis que sí arriben: - Mass Effect — “will continue”: retorn a la línia de Shepard, intenció de deixar enrere Andromeda. - The Callisto Protocol — terror espacial dels creadors de Dead Space. Valoració final • Premis poc repartits però en bona mesura justos segons el criteri del jurat; • Decepció en l’apartat d’anuncis després d’un any de hype i micro-conferències contínues. Agenda i tancament Estrenes i llançaments • Cinema: Martin Eden i Baby (premi a la BSO a Sitges), i es recorda Josep i Kira de l’animació. • Videojocs: Cyberpunk 2077 ja disponible. "Els premis són polítics; quan hi ha una gran obra, tendeix a aixafar la resta." Idees clau en 5 punts • Level Five articula una tesi poderosa: el videojoc pot repetir i simular, però no pot reescriure la història. • The Last of Us Part II es consolida com a dominador de l’any i referent en accessibilitat. • Hades i Half-Life: Alyx confirmen la maduresa de l’indie i de la VR. • Among Us i No Man’s Sky exemplifiquen, respectivament, el joc social massiu i la redempció a llarg termini. • La gala acusa el format pandèmic: menys sorpresa i un hype que juga en contra.

← Torna a tots els podcasts