
Music Club Selecció Migdia del 18/11/2020
Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.
Episodis etiquetats amb Altres

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.


Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Xerrem de cinema, de les pel·lícules que us agraden, de les nostres, festivals, premis, pelis dolentes, de bones, etc. Amb Laia Vidal, Dani Martinez i Raúl N. Cortés.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Bona musica, per gaudir-la al màxim amb l'Enric i en Joan

Editorial: el binomi “todo mal / todo bien” i la realitat • Arrencada amb exemples de “dies negres”: restauració fallida d’una escultura a Palència (eco de l’Ecce Homo de Borja), jornada fatal del Madrid a Mestalla amb tres penals i una cadena d’infortunis “de pel·lícula” (un cor per trasplantament que cau d’un helicòpter i s’espatlla en mans d’un sanitari). • Connexió amb la realitat pandèmica: víctimes de la Covid, negocis tancant, webs d’ajudes col·lapsant, ajudes tardanes/insuficients. El crit “todo mal” es revela com buit i reactiu; el mirall “todo bien” (autoajuda i optimisme naïf) és igual d’absurd. • Referència a Joan Cornellà: dues forques; un home amb mascareta als ulls, l’altre a la boca — crítica a la reducció de la realitat a dues opcions. "Ni tan bien ni tan mal. Les coses com són. I punt." Presentació i menú del dia • Pol no hi és en directe, però envia una entrevista gravada. • Xarxes i canals: YouTube, Facebook, Twitter (Empanada Cultura, sense L), Instagram i podcasts a Soundcloud. • Menú: Sèries: crítica de 13 Reasons Why (Netflix). Entrevista: Cine Masacre (programen i comenten cinema de sèrie Z). Cinema asiàtic (Filmin/possibles sales): A Dark, Dark Man i Buoyancy. Sèries — 13 Reasons Why (Netflix): quan l’ambició serial “ho empitjora” De la novel·la al serial televisiu • La 1a temporada adapta el llibre de Jay Asher: Hannah Baker es suïcida i envia 13 cintes amb els motius. • Canvi clau: al llibre en Clay escolta les cintes del tirón; a la sèrie, en una setmana i reaccionant cinta a cinta, forçant conflictes inversemblants. • La relació Clay–Hannah passa de coneguts (llibre) a amics/enamorats (sèrie), fent el suïcidi menys creïble i més romantitzat. Desplaçament temàtic i estil • El drama reflexiu esdevé thriller serialitzat: pesa la intriga “qui-fa-què” sobre l’anàlisi del suïcidi i l’ psicologia adolescent. • Estilització: música cool, actors “massa guapos” i imatges explícites que glamouritzen el dolor. • Avisos i peces “didàctiques” amb psicòlegs acompanyen els episodis — pegats que reconeixen el tractament problemàtic. Temporades 2–4: acumulació i morbositat • T2: aftermath judicial, cultura de protecció d’esportistes, intent de tiroteig frenat pel “power of friendship” i encobriments. • T3: nova narradora, blanqueig del violador (Bryce) i assassinat posterior — més encobriments. • T4: ansietat i “mental breakdown” d’en Clay, un altre amagatall col·lectiu i nova amenaça de tiroteig. Controvèrsies i epíleg • Netflix va retirar l’escena explícita del suïcidi anys després; la sèrie passa a ser encara més “digerible”. • El 2017 s’acusa Jay Asher d’abusos de poder en convencions; l’editorial i Netflix se’n desmarquen. • Conclusió del programa: “todo mal” en la seva deriva, malgrat la voluntat inicial; com a alternativa, es reivindica Sex Education per tractar la sexualitat adolescent amb més sinceritat. Entrevista — Cine Masacre: celebrar el “cine malamente” (sèrie Z) junts Qui són i què fan • Néstor Florez i Marco Morgante projecten i comenten en directe pel·lícules de sèrie Z (i derivats) en shows amb públic. • Criteri “metòdic i intuïtiu”: calendaritzen seguint estrenes o efemèrides, rastregen subcultures (Turquia, còpies sense drets, gore, etc.) i col·laboren amb festivals com Cutrecon o Berretina. L’humor i els límits • Moderació “de còmics”: saben quan passar-se i quan no; el públic pot ser més “gamberro” i cal conduir. • Debat sobre censura en sessions i responsabilitats quan hi ha escenes sensibles (p. ex. violència sexual). Del culte al mainstream • Cas The Room → The Disaster Artist: el “cine cutre” pot ser vehicle per arribar a Hollywood sense perdre l’afecte pel cinema. Pitjor-pitjor vs millor-pitjor • “Pitjor-pitjor”: Lobsteroids — insuportable de reviure. • “Millor-pitjor” (plaer culpable): Superman/Rambo/Rocky turcs, el folklore delirant que “et premia”. • On trobar-los: Facebook, Instagram, Twitter; en època Covid han fet sessions online amb subtítols propis sovint. Cinema asiàtic (Filmin / possibles sales) — A Dark, Dark Man (Kazakhstan, Adilkhan Yerzhanov) Sinopsi i context • A la estepa kazaka, un policia de baix rang (el “lava gossos”) actua dins una policia-màfia que fabrica culpables per tancar casos. • L’arribada d’una periodista obliga a maquillar la veritat i desplegar una farsa que destapa la corrupció sistèmica. To i influències • Humor negríssim i incomoditat a foc lent; ecos de Fargo, Memories of Murder o Mother — però amb personalitat autoral pròpia. • Treball formal: plans fixos dilatats, travelings imperceptibles, posada en escena estilitzada i música amb pes. • La neu llunyana com a miratge de “puresa” davant la nada de l’estepa; imatge potent i simbòlica. • On veure-la: al Asian Film Festival a Filmin (i possiblement a Cines Girona / sales comercials). Cinema asiàtic — Buoyancy (Rodd Rathjen, Austràlia; rodat a Cambodja/Tailàndia) Sinopsi i tema • En Chakra (14 anys), cambodjà, fuig per treballar a Bangkok però acaba esclavitzat en un vaixell pesquer: 20 h/dia, violència i invisibilitat. • Llengües: khmer i tailandès; interpretacions molt naturals (capità carismàtic i amenaçador; protagonista amb mirada potent). Context social i to • Denúncia del neo-esclavisme al sud-est asiàtic; el film parteix d’entrevistes reals i evita la llàgrima fàcil amb un to contingut i de gènere (antiheroi a la deriva). "La tortura ocurre cada día y las muertes por ella cada dos… No tienes papeles, nadie sabe que existes." • On veure-la: Filmin (i possiblement Cines Girona / sales). Tancament i recomanacions • Plataforma clau: Filmin (Asian Film Festival, mostres virtuals). • Experiència col·lectiva: seguir Cine Masacre en línia i a sales quan es pugui. • Evitar la trampa del “todo mal / todo bien”: mirar les obres pel que són i com ho expliquen — ni tan bé ni tan mal.

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.
