
Smooth Jazz Club del 18/6/2020
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...
Episodis etiquetats amb Altres

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Resum executiu Doble plat fort: anàlisi a fons del cinema d’Alexei Balabanov (Brat, Cargo 200, Morfina) i debat del llibre de Slavoj Žižek, “Pandèmia. La Covid-19 estremece al mundo”. Tons i memòria: obertura emotiva sobre les pèrdues recents (Pau Donés, Rosa Maria Sardà) i el record de creadors truncats. Retorn celebrat: torna en Carles Martínez a la taula; to de festa dins d’un episodi intens. On veure Balabanov: confirmació d’una gran retrospectiva a Atlàntida Film Festival i a Filmin. Cinema: Alexei Balabanov Trajectòria, to i singularitat Director rus de culte, incòmode però paradoxalment divertit, crític amb el seu país i humanista; cinema ple de contradiccions i amb una forta empremta post-soviètica. Va topar amb la censura russa; fins i tot un primer ministre el va definir com a “retratiste col·lectiu de l’època més dramàtica del país”. Anècdota icònica a Gijón (2007): intent de bany nocturn vestit a la platja de San Lorenzo després d’una projecció —el mite Balabanov també fora de la pantalla. Pel·lícules clau Brat (1997) i Brat 2: thriller mafiós de baix pressupost que esdevé culte i èxit comercial a Rússia. Protagonitzades per Sergei Bodrov Jr.; música poderosa; gènere com a vehicle social per retratar Sant Petersburg als 90 (migracions, mafies, desordre post-URSS). Zhmurki (Dead Man’s Bluff): vira cap a la sàtira criminal, de la màfia clàssica a l’immobiliària —festa negra d’un capitalisme desbocat. Cargo 200 (Gruz 200, 2007): dissecció duríssima de la URSS crepuscular (1984, pre-perestroika). Violència seca, personatges que s’extingeixen al marge d’una cançó “festiva” —impacte de veritat, no “diversió” tarantinesca. Morfina (2008): adaptació de Bulgàkov, pel·lícula d’època amb to i textura clàssics (capítols, carteles, fosos en negre, treball de llum setanter). Menys “personal” per ser un homenatge a Bodrov Jr. (autor del guió original que ell volia filmar). Eixos temàtics i estil Joventut perduda entre guerres (Txetxènia, Afganistan), cinisme social i retrat d’una societat en transició brutal. Ús de la música com a dispositiu d’època i d’ironia; muntatge clàssic i narrativa naturalista. On veure Balabanov Dificultat històrica d’accés a casa nostra, però: 13 de 14 pel·lícules a Atlàntida Film Festival (Mallorca) i en paral·lel a Filmin. “Les pel·lícules d’Alexei Balabanov són un retrat col·lectiu del nostre país en l’època més dramàtica de la seva història.” Llibres: “Pandèmia” de Slavoj Žižek Obertura, to i format Llibre curt, àgil i accessible (120 pàgines), amb to de comentari en present i beneficis destinats a Metges Sense Fronteres. Arrenca amb una imatge bíblica (“No em toquis”, Joan 20:17), llegida per un “ateu cristià” com Žižek per parlar del contacte i la prohibició en temps de virus. La “tormenta perfecta” Confluència de tres crisis que es potencien entre elles: • Crisi sanitària: malaltia, mortalitat, impacte psicològic. • Crisi econòmica: el mercat sembla importunar-se “més” que les persones —crítica a la reificació del capital. • Crisi geopolítica: Putogan (fusió de Putin i Erdogan) com a símptoma d’un autoritarisme oportunista; menció de Trump i la fal·làcia de la nova normalitat. “Comunisme del desastre” (no el de Lenin/Stalin) Proposta normativa, no profètica: • Intervenció d’Estat per garantir repartiment equitatiu (respiradors, aliments, protecció social). • Cooperació horitzontal entre Estats (compartir dades, materials, protocols) —solidaritat global real. Es posa en dubte la viabilitat immediata, però es defensa la direcció ètica d’aquest marc. Cultura pop i metàfores Kill Bill i la tècnica dels “cinc punts” com a imatge: esperem Xina alçar-se i fer “cinc passos” per veure si el sistema “explota”. Žižek gira el mirall: no només Xina, també el capitalisme pot ser el cos caduc amb el cor a punt d’implosionar. Diàleg amb Byung-Chul Han: filosofia que pensa el present, amb cites i inputs culturals que obren lectures. Valoració Llibre didàctic, provocador i sintètic; combina crítica sistèmica amb metàfores pop clares i un programa mínim de solidaritat. “La filosofia ha de comentar el present: aquest moment no el tornarem a tenir.” Moment humà i retorn Obertura emocional per les pèrdues (Pau Donés, Rosa Maria Sardà) i record del cineasta Alexei Balabanov. Retorn de Carles Martínez a la taula: to més festiu després de l’editorial, bromes i complicitat de grup. Moments destacats • Anècdota de Balabanov a Gijón: mite i excés. • Bodrov Jr.: tragèdia al glaciar Kolka (2002) i Morfina com a homenatge. • Projecte frustrat de Stalin com a capo mafiós (Willem Dafoe el va declinar). • Confirmació de la retrospectiva a Atlàntida/Filmin.

Xerrem de cinema, de les pel·lícules que us agraden, de les nostres, festivals, premis, pelis dolentes, de bones, etc. Amb Laia Vidal, Dani Martinez i Raúl N. Cortés.

Soulful House Session with DJ Karlitus. This show features tracks by Benji Candelario, Mobin Master, Bah Samba, Jamiroquai, Delegation, Elektro Organic, Diva Avari, Tony Momrelle and many more ...

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...